Sortirà demà a la venda publicat per RBA. Encara estic immersa en la seva lectura però crec que es una bona aposta la que ha fet aquesta editorial, una novel.la escrita en forma epistolar que t'arrossega fins al cor dels personatges que bateguen al compàs de la literatura.
Sílvia Tarragó
9 comentaris:
Jo encara no m'hi he pogut posar... je diràs el que.
Hola, em vau fer ganes de llegir F Puigpelat i m'he comprat , LLOPS, ja us comentaré el què.
Nèlida
A veure si puc acabar-lo aquesta setmana i et comento, Espolsada.
Nèlida, m'agradarà conèixer la teva opinió, és un llibre que planteja moltes possibilitats, trenca idees, qüestiona creences i fa molts girs, potser una mica exagerats.
Sílvia Tarragó
Jo ja me l'he llegit i la veritat és que m'ha agradat moltíssim. Us el recomano molt.
Us passo el blog del llibre:
http://pasteldepieldepatata.blogspot.com/
Me'l vaig acabar ahir. M'ha agradat força: per la originalitat, per la ironia que traspua, per la manera en que ens acosta als personatges, per la diversitat humana que ens mostra... l'única cosa que m'ha decebut una mica és l'excès de bondat i perfecció dels membres de la Societat Literaria, tot i que hi ha alguns personatges una mica més "villanos", la resta estàn massa imbuits de bucolisme.
Sílvia Tarragó
Jo el vaig començar ahir... i em va sonar a imitació de 84, charing cross road... potser perquè el tinc massa recent... aquesta nit hi torno ja us ho explicaré.
Justament he llegit una crítica de Ricard Ruiz Garzón a "El Periódico" que diu això: "De igual modo que la verosimilitud de tan fascinante correspondencia cojea al analizar la brillantez narrativa de granjeros o jubiladas, o al estudiar las fechas de envío y recepción (¿24 horas en plena postguerra y con un mar que cruzar?), el celebrado alud de referentes literarios que ofrece la novela, de Séneca a Charles Lamb, Jane Austen, Oscar Wilde o las hermanas Brönte, deviene pronto un simple barniz que impide toda comparación, críticos alocados al margen, entre esta obra y la joya de Helene Hanff titulada '84, Charing Cross Road'"
I afegeix: " Más cerca de emotivas ficciones epistolares como 'Paradero Desconocido', de Kressman Taylor."
A veure que n'opines quan hagis acabat.
Salutacions.
Sílvia
Ja l'he acabat. Crec que té els ingredients necessaris per ser un best-seller amb l'afegit que parla de llibres i literatura. Hi ha hagut moments que el llibre m'ha captivat i que volia saber-ne més, dels personatges, però cap al final decau... Estic d'acord amb tu que, malgrat el que van patir els habitants durant l'ocupació, tot plegat és massa feliç. És un llibre que podrà vendre bé i recomanable per un ampli públic, el to m'ha recordat a El conte número 13. Al febrer surt en català.
Moltes gràcies per donar la teva opinió Espolsada. Veig que pensem el mateix, el final a mi també em va decebre però sembla que és degut a que l'autora va morir i el va haver d'acabar la seva nebodat. No obstant, hi ha pocs llibres amb un bon final, és dificil acabar un llibre sense caure en el happy end o en la previsibilitat.
Salutacions.
Sílvia
Publica un comentari a l'entrada