![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2Wy3ak-SSS5LLI3XV_XeUI0r4u12mvC8OofXMz2suy0mVh-RgkKjxEwEmP0Jb7YgA5b6qnjEoehjJRmClzYRu-lOiVhoxOwwltwHpp7aYSaQRmblk019t0-llfajEIFbLCeCK/s320/res.jpg)
Demà divendres 26 de setembre,
a les 20'30h,
presentem el llibre Res no és igual a res,
de Maria-Antònia Grau i Abadal.
XI Premi Alella a Maria Oleart.
Ens diu Albert Calls al pròleg que aquest "és un recull en clau zen. És a dir, com l'arquer que és un amb l'arc, la fletxa i la diana, Maria-Antònia Grau, l'autora, ha escrit un llibre des del fons del cor, però amb un hàbil domini del vers, de l'estrofa, del poema i de la interrelació de cadascuna de les peces del conjunt, inclosa la connexió amb el possible lector".
Jo penso que, a més, demostra el mestratge que converteix l'arc, la seva veu, en l'instrument capaç de donar a la fletxa, la paraula, una trajectòria de delicada i precisa bellesa que acaba donant un sentit a tots i cadascún dels elements que formen part d'aquest trajecte...
Torna a ser a sol post el celatge malva
i l'ora fresca del vespre i la calma
d'una esquella pels marges en pendent.
Delicat tret que defineix per un igual emocions i situacions, recreació d'un passat que s'omple de màgia i, finalment, ens embolcalla.
Un plaer descobrir poemaris que, com aquest, ens reconcilien amb la bellesa del món.
T'esperem a Proa Premià!
Sílvia Tarragó