Editat en català per Proa i en castellà per Impedimenta (en una edició preciosa, per cert).
Malgrat ser una novel.la consagrada i el seu autor ben conegut al seu país, el Japó, on es va publicar l'any 1906, aquest és el primer cop que s'edita en castellà i en català. La operació ha estat tot un èxit, doncs ha estat la guanyadora del premi llibreter d'enguany.
Es tracta de la història d'un jove de Tòquio que ha d'anar a treballar de mestre a una illa del Japó, allà es trobarà amb una sèrie de personatges i de circumstàncies que anirà relatant de manera desimbolta, fins i tot amb tocs d'humor, i evidenciant la complexitat de les relacions humanes.
He llegit que aquest escriptor ha influenciat a Mishima i a Murakami entre d'altres, personalment el trobo ben diferent, molt més lleuger que Mishima i més realista que Murakami, l'he llegit amb un no res, disfrutant de la ingenua simplicitat amb la qual retrata els trets humans, les senzilles reflexions que n'estreu, i, sobretot, la vigència que fa que ens sentim propers al protagonista i als seus pensaments i conclusions.
De tota la novel.la, em quedo amb el moment en el que van a pescar, un moment que serà de vital importància, el detonador de tot el que s'esdevindrà, i d'aquest moment em quedo amb la reflexió de "Botxan", el protagonista, un exemple del que és el seu raonament:
"Els que pesquen o cacen, en general, són gent sense pietat. Com s'explica, si no, que els faci contents matar unes pobres bèsties. És normal que tant els peixos com els ocells s'ho passin més bé vivint que no pas sent immolats. Si fos un home que per a viure hagués de pescar o caçar, ho entendria; però guanyant-se la vida sense problema, a sobre té el vici de matar animals: trobo que és un luxe odiós. És el que jo penso, però no li ho vaig dir perquè, com que és llicenciat en literatura, parla com un llibre i estava segur que no el podria vèncer discutint".
Una altra cosa que em va cridar moltíssim l'atenció, va ser quan comenta el que costa llogar un pis: menys de la meitat d'un sou!!!! Així si que es pot viure, si un lloguer ara fos menys de la meitat d'un sou, la gent no només podria independitzar-se, sinó que fins i tot podria dedicar-se als fills atès que no caldrien dos sous. Aquí si que la novel.la no és gens vigent.
Destacables les referències i els dobles sentits sobre els Haikus, jugant amb el coneixement que de la literatura japonesa té el lector, per la qual cosa són útils les explicacions a peu de pàgina. Un efecte més de la ironia d'aquest escriptor.
Sílvia Tarragó
