dilluns, 7 d’abril del 2008

'L'HOME MANUSCRIT', de MANUEL BAIXAULI , PREMI DE LA CRITICA CATALANA


Publicat per Editorial Moll i Edicions Proa.

La novel·la de Manuel Baixauli, L'home manuscrit, ha estat distingida amb el Premi de la Crítica Catalana al millor llibre de narrativa publicat el 2007, que s'afegeix als altres dos que ja tenia: Premi de Mallorca de Narrativa 2006 i Premi Salambó 2007.

L'home manuscrit, obra coeditada amb Edicions Proa, és la història d'un misteri: el d'un seguit d'imatges i de missatges que van sortint al pas del protagonista, el qual en segueix el fil a la recerca d'alguna cosa que molt probablement sigui la pròpia identitat.

Esquiva i captivadora alhora, és també el relat d'una fascinació, la que neix de la literatura i del propi llenguatge, així com del major enigma al qual ens enfrontem cadascun de nosaltres: el de la vida, la vida pròpia, particular i concreta.

D’altra banda, L'home manuscrit és una novel·la sòlidament escrita -i reescrita- per un autor brillant i tenaç que demostra una fe insubornable en la literatura, els somnis i la imaginació. Novel·la d'acció interna, com n'hauria dit Llorenç Villalonga, constitueix una proposta que, a canvi d'un cert grau d'exigència, ofereix un nivell màxim de plaer lector.

Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. Ha publicat el llibre de contes Espiral (Premi Ciutat de Badalona, 1998) i la novel·la Verso (Premi Ciutat d'Alzira, 2001).

Aquí teniu una mostra del que la crítica n'ha dit:

"L’autor ha sabut bastir una novel·la amb aspiracions variades i ambicioses, com la imaginació i els matisos que acoloreixen la vida, i uns resultats consistents, intensos, bons."

EDUARD RAMÍREZ, Levante

"Novel·la ambiciosa, amb una lectura satisfactòria que et retorna la fe en el valor cabdal de l’escriptura."

JORDI CAPDEVILA, Avui

"Un brillant guanyador. Una novel·la de les que se’n publiquen poques al cap de l’any. Un llibre per als convençuts de la funció creativa de la lectura. No tinc cap dubte que serà un dels llibres que quedaran del 2007."

JOAN JOSEP ISERN, Avui

"L’home manuscrit, del valencià Manuel Baixauli (Sueca, 1963), és un llibre dolorosament original, zelosament ben escrit i en absolut comercial, és a dir, que segueix un dels perfils distintius de la millor ficció en català dels darrers temps."

VICENÇ PAGÈS JORDÀ, El Periódico

"Una meravella narrativa, un llibre valent, que fuig de la facilitat, però no del plaer. Amb un domini eficaç del ritme narratiu i amb una prosa elegant i sobretot gràcies als passatges més fascinants, l’autor sedueix el lector i l’arrossega captivat i el du a un final amb sorpresa inclosa."

FRANCESC CALAFAT, El País-València

"La narrativa de Manuel Baixauli resulta, certament, espectacular per la seva extraordinària capacitat narrativa i pel seu alt grau de veracitat i coherència. Les meves notes presents no pretenen resumir el llibre —tasca gairebé impossible si no és escrivint-lo de nou— ans animar al lector a escometre’l. Perquè el treball, de fer-ho, val bé la pena."

BARTOMEU FIOL, Diari de Balears

"A diferencia de los autores que simplemente escriben y publican sus notas diarias, Manuel Baixauli ha elaborado un sofisticado artificio literario que sobresale por su brillantez e inteligencia."

JULIÀ GUILLAMON La Vanguardia

"La prosa de Baixauli, d’altra banda, és molt sòlida. La novel·la em sembla esplèndida, enigmàtica, confirmació del talent enorme de l’autor."

JORDI LLAVINA, El Mundo

"Baixauli ha escrit una novel·la ambiciosa i complexa, interessant i densa. Si hi ha llibres que s’obliden just acabats de llegir, L´home manuscrit NO és d’aquests."

XAVIER CORTADELLAS, Presència

"He vist retornar el Baixauli escriptor amb una narració de gran factura, un dels llibres més interessants fabricats per un literat valencià els darrers anys."

JOAN GARÍ, El Temps

"Baixauli aprofundeix, en L’home manuscrit, alguns dels temes que ja havia tractat en le seves dues obres anteriors: la mort, el desdoblamaent de personalitat, l’altre... Em sembla un dels noms més interessants de l’actual panorama narratiu en llengua catalana.

JORDI LLAVINA, El Punt

"Una obra ambiciosa, reflexiva, que parla de les eleccions vitals, de les situacions de cruïlla, de la màgia de la lletra, però, sobretot, de la por de la mort."

IGNASI FRANCH, El Triangle