Pètals d'autovia i tijes escapçades
en el viatge a l'absurd.
El record,
un camí amable i proper,
i el destí voraç
és la impotència i el descrèdit
i l'adéu immens que t'espera.
El meu sincer condol als familiars de Jaume Batlle i a tot el poble de Premià de Mar. Des de la consternació i la tristesa que ens produeix, tant a l'Albert com a mi, que sempre el recordarem com a persona amable, propera i honesta. Ho sentim de tot cor.
Sílvia Tarragó
divendres, 9 de febrer del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
