dilluns, 23 de febrer del 2009

'KHADJI-MURAT', de LEV TOLSTOI


Harold Bloom afirma que «Khadjí-Murat és, al meu parer, la millor narració que s'ha escrit mai o, si més no, la millor que jo he llegit».

La veritat és que a mi em va costar una mica entrar-hi, perquè havia de situar-me en el context: el del guerrer txetxè Khadjí-Murat qui, després d'haver lluitat contra els russos, canvia de bàndol i s'ha d'enfrontar al seu antic cap, Xamil, que ha empresonat la seva família. Però, un cop dins de la història, el retrat que fa l'autor de la natura humana em va semblar d'allò més precís. El desplegament que fa per a mostrar les diferents facetes del conflicte que acaben convergint en el punt en que s'adonen de la seva absurditat, és dels més lúcid que he trobat.

Tolstoi explica la lluita dels pobles del Caucas i dels soldats russos, ambdòs sota els tiranics designis dels seus caps. Homes tots ells iguals però diferents pel sol fet d'haver nascut a un lloc o a un altre, sent titelles dels poderosos.

Una reflexió totalment vigent de les nefastes conseqüències del desig de poder i l'ambició, per als quals la vida humana no té cap valor.

Sílvia Tarragó