De moment, tot el que he llegit de Francesc Puigpelat m’ha agradat força: Roger de Flor, el lleó de Constantinoble, va ser una interessant descoberta i Els llops una agradable sorpresa pel canvi de registre, res a veure amb la novel.la històrica escrita de forma epistolar de la primera però igualment atraient. El seu darrer llibre, La segona mort de Jesús de Natzaret, torna a revelar la capacitat innovadora d’aquest escriptor, la seva habilitat no només per a escriure sobre temes i gèneres diferents, sinó també per a fer-ho en diferents estils.
Aquest cop utilitza la forma d’una mena de diari, un estudi, dut a terme per un banquer empès a fer d’investigador i que ens descobreix una trama que va més enllà de la conxorxa per a revelar les fonts primitives de les creences en les quals es basteix tota religió, costum i tradició.
Tinc debilitat per aquests temes, per això de seguida vaig descobrir la petjada del meu admirat Robert Graves, però hi ha molt més que, gràcies a aquesta novel.la, estic descobrint i, per suposat, gaudint d’una història que arrela en els mites que són, al cap i a la fi, la nostra inquietut més pregona.
Sílvia Tarragó
3 comentaris:
tengo y premio en mi blog, pasar a recogerlo.
silvia, yo también he concedido un premio a vuestro estupendo blog de libros. lo podrán encontrar en mi blog, en el penúltimo post.
mi blog y del de berta se pueden encontrar en el apartado 'blogs de las participantes' del foro de esther.
un abrazo
Gracias Chema, me pasaré, no había entendido el mensaje de Bertha y al pinchar en el nombre no me dejaba acceder.
Saludos.
Sílvia
Publica un comentari a l'entrada