Publicat per Edicions 62 en català i Anagrama en castellà.
El poder que té la imaginació humana és il.limitat, tant per fer el bé com per a tot el contrari. Lliure albir? educació? genètica? en qualsevol cas, la imaginació ens pot dur a l'infern o al paradís i podem deixar de ser criatures per a esdevenir creadors.
Aquest és el poder que Auster atorga a la seva criatura (el seu protagonista vençut, acabat, decrèpit en la seva solitut i vellesa): la d'imaginar un altre món, la d'exercir la crueltat de la mateixa manera implacable en que s'exerceix a la realitat, fent-nos veure el que alguns homes són capaços de fer i, crec, també adonar-nos que sempre es pot triar i canviar el desenllaç.
És una història dura, colpidora, però s'entén la despietada cruesa amb que ens enfronta als nostres monstres: els nostres congèneres. Ens posa davant del mirall i ens encara als horrors que som capaços de projectar "les pitjors possibilitats de la imaginació són el lloc on vius", aquesta és, per a mi, l'essència de la novel.la.
Sílvia Tarragó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada