Després d'haver llegit el fenòmen El noi del pijama de ratlles i la genial Adreça desconeguda (comentades en el seu dia en aquest blog), em vaig recordar d'aquest clàssic del còmic, millor dit, de la novel.la gràfica ja que és un dels primers exemples de com dibuix i lletra poden esdevenir literatura.
No puc imaginar una manera millor d'explicar el que sabem sense un sentimentalisme excessiu, ni una anàlisi profunda, es tracta,senzillament, del relat que en fa un supervivent i que el seu fill expressa tal com l'escolta i ens arriba despullada de qualsevol judici o excés dramàtic, sense buscar res més que transmetre una experiència, devastadora, sí, però des del punt de vista més humà que és, al cap i a la fi, el que veritablement importa.
Original el fet de retratar els homes com a diferents animals, els jueus com a ratolins fent una clara referència a la cita que recull el llibre:
"Mickey Mouse es el ideal más lamentable que jamás haya visto la luz... Un sentimiento sano indica a cualquier joven independiente y a toda juventud honorable que esa alimaña sucia e inmunda, el mayor portador de bacterias del mundo animal, no puede ser el tipo ideal de animal... ¡Fuera la animalización judía del pueblo! ¡Abajo con Mickey Mouse! ¡Lucid la cruz gamada!" Artículo de periódico, Pomerania, Alemania, mediados de la década de 1930.
Així, una opinió pren la forma d'un ratolí com a representació d'allò que es vol destruir, esdevenint un estigma contra el qual no hi ha més lluita que la resistència. Mouse deixa de ser Mickey, és simplement la bèstia bruta i immunda.
Sílvia Tarragó
2 comentaris:
Quina casualitat el vaig comentar encara no fa dues setmanes, molt recomanable. http://lespolsadallibres.blogspot.com/2008/11/maus.html
Doncs sí, sembla que tinguem telepatia darrerament!!!!
Sílvia Tarragó
Publica un comentari a l'entrada