Em pregunto com és possible que no hagi pogut passar de la pàgina 33 de Els homes que no estimaven les dones? una novel.la que ha triomfat a tots els països on ha estat publicada, que ha estat elogiada per la crítica i que les vendes avalen amb la espectacular xifra de 20.000 exemplars venuts.
A banda d'això, el més important de tot, és que es tracta d'un llibre que m'han recomenat lectors amb criteri, persones que em mereixen confiança i que no compren només impulsats per l'empenta mediàtica. Llavors, que em passa?
Il.lusionada com estava per l'increïble bona ratxa de lectures encetada amb Un árbol crece en Brooklyn, sublimada estivalment amb Navegando por el mar de vino, continuada amb Tigre Blanco i Mr. Sebastian y el mago negro, i culminada amb La lotería, vaig encetar amb emoció la lectura de Els homes que no estimaven les dones.
El començament em va semblar bo, però quan van començar els interminables detalls que van portar a judici al protagonista explicats amb una lentitud extrema, prenyada de personatges que em confonien i d'intrincats pormenors sobre empreses i temes econòmics que no m'atreien gens, vaig plegar. No em vaig veure amb cor d'empassar-me 625 pàgines d'això. Tanmateix, encara continuo sentit gent que està encantada, que gaudeix d'aquesta lectura mentre jo continuo preguntant-me, què em passa?
Sílvia Tarragó
2 comentaris:
A veces hay libros que se atragantan. Sucede, la verdad. Oye chica, que estas mas perdida que el barco del arroz!!
Bé, he recordat que un client lector de novel.la negra em va dir que tampoc li havia agradat gaire així que no sóc tan rara.... M'alegra que te'n recordis de mi, tan bon punt pugui em trobaràs, a veure si deixen d'enviar-me capses i més capses.
Salutacions!!!
Publica un comentari a l'entrada