L'any 2005 es va publicar Las voces del laberinto (Historias reales sobre la esquizofrenia), un llibre que no haguès llegit de no ser perquè conec a Ricard Ruiz des de la infantesa i sentia curiositat pel que havia escrit. Va ser una sort, perquè podria haber perdut la possibilitat de descobrir un llibre no només interessant sinó, també, una història colpidora, descarnada, que posa veu a emocions, sentiments i pensaments, els de tots aquells que han viscut la malaltia mental i que ens obren la porta cap al seu món tan complex i desconegut pero que, tanmateix, es torna més proper escoltant aquestes veus laberíntiques.
Esquizo és la versió catalana d'aquell llibre, però actualitzada i amb alguna història menys, a banda de amb un nou títol més explícit que evidencia el fet de poder anomenar aquesta malaltia pel seu nom.
Ricard Ruiz Garzón, fa molts anys que es dedica al periodisme literari i la seva manera d'escriure beu d'aquesta font, la qual cosa fa del seu llibre no un text merament divulgatiu sinó un relat on les paraules exerceixen el seu efecte més literari.
Sílvia Tarragó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada