Tinc un àlbum il.lustrat a la prestatgeria de casa que sovint rellegeixo, és el clàssic conte infantil El viento entre los sauces de Kenneth Grahame, es tracta d'una edició del 1986 il.lustrada per Eric Kincaid amb un estil que evoca els dibuixos de l'època en que va publicar-se, el 1908.
Aquest conte explica la història d'uns animals (volgudament humanitzats) que viuen experiències de vegades senzilles, algunes més dramàtiques, però sobre les quals planen l'afecte envers els amics, la generositat, l'amor a les seves llars, la fidelitat, tot allò que realment hauria d'importar.
Trobo a faltar desesperadament històries com aquestes, per això em va colpir i entusiasmar Un árbol crece en Brooklyn, perquè penso que estem envoltats de missatges nocius i negatius que fan apologia de vicis i defectes, que ponderen l'acció, magnifiquen la rapidesa i l'engany, que ens fan córrer o, si més no, ens fan fugir cap a móns impossibles, sovint oblidant valors i, sobretot, la idea que el que fem als demés ens ho fem a nosaltres.
L'amistat entre el talp i el ratolí hauria de ser un referent, el seny del teixó un exemple, i el valor que dónen a les seves llars, al seu món, quelcom a tenir en compte tots els que ens sentim insatisfets.
Sílvia Tarragó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada