dimecres, 5 de març del 2008

AMB EL SOMRIURE ALS LLAVIS

In memoriam Josep Garí i Pons


La mort se’ns ha endut un altre cabrerenc, l’amic Josep Garí i Pons, “poeta de carreró”, honest, valent i radical quan cal ser-ho.

La poesia que Garí ha escrit al llarg dels anys s’ha mogut en la ironia i la crítica, però també en l’intimisme i el sentiment, perquè no es pot ser un bon crític sense que les coses no t’importin. I això vol dir que hi has arribat, que t’has apropat al seu cor.

Garí ens ha parlat en els seus “versos de combat” de persones i situacions que d’altres només tenien valor de fer amb la boca petita. Coses de poble…

I trencar tabús sempre ens fa avançar.

Conta la hipocresia, a la cara i sense manies!!!!

Des del poema irònic personalitzat que enviava als poders fàctics (jo mateix en vaig rebre més d’un quan estava a l’Ajuntament), que t’obligava a replantejar-te el que estaves fent, fins als seus compromisos poètics directes apareguts en revistes, en Garí va ser un iconoclasta, sí, però també una persona que s’estimava la paraula i el nostre poble.

Hi ha una Cabrera íntima que sempre associaré a les seves paraules i als seus versos àgils i esmolats.

Hi ha un sentiment de la seva rebel·lia que sempre m’acompanyarà.

L’amics Garí avui se’ns ha mort, però el seu record està amb nosaltres, també la seva passió per la paraula escrita i els llibres.

I aquesta Cabrera de figures i paisatges que va retratar des del simpàtic esperpent, arrencant-nos un somriure, tal vegada, o un cabreig. Al cap i a la fi, tot menys la indiferència.

Amic Garí,
poeta
i a voltes,
amb algun toc
de profeta,
amic dels versos
breus
i directes,
… ens veurem a l’eternitat, allà on collons estigui.

Tu hi seràs, ben segur, amb el somriure als llavis.

Albert Calls