Editada per 62 en català i Lumen en castellà amb el títol de La grieta.
Amb el regust del mite i la gossadia de la hipòtesi, la premi Nobel de Literatura d’enguany, Doris Lessing, s’arrisca en la narració del que podria haver estat l’origen de la humanitat i l’aparició de les grans diferencies entre els homes i les dones.
El protagonista és un vell senador romà que pretén explicar, a partir d’antics escrits inspirats per la més remota tradició oral, la història de la creació de la humanitat. Una història ignorada i trasbalsadora que parla de l’antiquísima comunitat de les Clivelles, dones amb el seu propi llenguatge, que viuen en un món sense temps, només regit pels cicles llunyans, formada per grups encarregats de tasques determinades, autosuficients, que viuen en coves arran de mar i que no saben el que és un home.
La propia Lessing explica com va sorgir la idea d'aquesta novel.la:
“En un article científic recent es deia que la soca humana bàsica i primigènia probablement era femenina, i que els mascles van arribar més tard (...). La reflexió sobre aquest tema em va provocar una sèrie d’epeculacions i, després, els giravolts de la imaginació que porten al naixement d’històries. Aquesta és una de les històries que expliquen què podria haver passat guan les Clivelles van donar a llum un nen.”
Sílvia Tarragó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada