Potser no som tan racionals com pensem, potser els nostres mals, producte d’una vida accelerada, pautada i tancada, afecten als éssers que ens envolten molt més del que pensem... Aquesta és la reflexió que he tret després de llegir el llibre de César Millán, un home que es basa en la experiència personal i en la intuició per a descobrir-nos que no som tan diferents de les nostres mascotes. Els símptomes que els produeix la seva fustració són exactament els mateixos que nosaltres patim: ansietat, depressió i agressivitat, fustració produïda per l'energia continguda, pel que suposa viure en una societat urbana allunyada de les pautes que regeixen el món natural.
El seu mètode és simple i ens beneficia també a nosaltres perquè ens retorna al nostre cantó més visceral (per no dir animal) mitjançant l’exercici i les virtuts de la comunicació amb llenguatge corporal. Tan simple i tan efectiu, tan natural i espontani com ho seriem si no fossim tan racionals.
Sílvia Tarragó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada