Traducció d'Anna Casassas / Edicions de 1984
Una dona que fa temps ha estat ingressada en una "casa de repòs" parla amb el president de la institució per agrair-li el permís que ha concedit al marit per venir-la a buscar. Amb tot plegat, l'autor aconsegueix una història curta i molt ben reeixida d'amor i renúncia, feminitat i desesperació en l'últim tram d'una vida.
El lector hi trobarà un llibre intens amb llenguatge senzill ple de poesia, on resseguint el mite Eurídice ens parla d'Orfeu.
Petita peça carregada de filigranes i ofici d’escriptor que més enllà del gran cabal narratiu d'"El Danubi" quedarà com una novel·la que descriu la interioritat femenina, perquè Magris ara ens parla amb la senzillesa de l'ànima i la convicció que la vida és un camí estret i dur, on prevalen les sensacions i emocions, les relacions entre les persones i la complexitat que comporten, alhora que ens enriqueixen i destrueixen.
Albert Calls
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada