Publicat per Edicions 62/Anagrama
Paul Auster ha arribat a la glòria literària i sembla que això li permet fer el que vulgui, un llibre a l’any, de poques pàgines, per “calentar” els seus seguidors i deixar-los al final, “freds”.
“Viatges per l’escriptorium” és això: una gran “calentada” que en l’últim moment salva la situació pels pèls.
Auster presenta una història en clau kafkiana i fantàstica, amb tot de fils desplegats que no acaben d’organitzar-se. La seva gran capacitat narrativa no pot acabar-se resolvent històries amb paranys metaliteraris i surrealismes diversos a l’ús.
A l’altra banda d’aquestes reflexions, però, hi ha el millor estil austerià, capaç de jugar amb el lector i dur-lo a passejar per històries captivadores en les quals es barregen els gèneres perquè el lectors hi disfruti, però sense renunciar alhora a una idea de gran obra literària, a un corpus global que va deixant empremta.
Paul Auster ha fet les seves grans obres amb els primers llibres publicats: “Trilogia de Nova York”, “El Palau de la Lluna”, “Timbuktú”... I això té molt de pes. Ara bé, els seus lectors han de ser exigents i demanar-li que no tregui “nouvelles” fluixes, sinó que provi de fer nous salts al buit sense xarxa, encara que tardi una mica més en escriure’ls i editar-los.
Reivindiquem el millor Auster, l’original i no una còpia de si mateix.
Albert Calls
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada