Publicat per Ed. 62 i Mondadori
En un futur postnuclear un pare i un fill avancen per la carretera cap al sud, buscant el mar. En el seu camí, el fred, la fam i els caníbals d’un món devastat són metàfores que aprofundeixen en el sentit de la vida humana.
La novel·la podria ser una altra obra de ciència ficció, però va molt més enllà. Per aquest motiu ha obtingut el Premi Pulitzer 2007, un dels més prestigiosos guardons mundials. MC Carthy, un autor ja de culte, construeix una història en clau poètica, feta a partir de petits fragments d’instants de la vida.
Al final del llibre, però, hi ha la clau del que és l’existència humana: l’home és capaç del millor i alhora del pitjor. I això el condemna i el redimeix alhora. I encara una altra tesi més: la transmissió del testimoni vital dels pares cap als fills sobreviu a les incidències del món més apocalíptic possible.
Cormac McCarthy (Rhode Island, 1933) és un dels autors de la literatura contemporània que sona constantment al Premi Nobel. Amb “Tots aquells cavalls” (1992) va guanyar el National Book Award i el National Book Critics Circle Award. Amb “La carretera”, posa de nou el nivell qualitatiu molt alt.
Albert Calls
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
A mi em sembla que està sobrevalorada. Fluixa i sense idees innovadores, pel meu gust, La carretera no aporta res de nou.
Cormac Mccarthy està considerat dels millors novel.listes actuals i La carretera ha rebut molt bones crítiques, a banda d'haver estat guardonada amb el prestigiós premi Pulitzer, però això no vol dir que hagi d'agradar a tothom, les valoracions no deixen de ser subjectives. Fins i tot hi ha persones a qui L'ombra del vent o Els pilars de la terra no els han agradat. Per sort, hi ha abundant literatura com per poder triar.
Publica un comentari a l'entrada