Les originalitats en literatura poden ser perilloses. Desconcerten pel que tenen d'inusual i ens fan dubtar de si veritablement innoven o si, simplement, són un exercici de virtuosisme literari. Aquesta és la sensació que he tingut llegint el llibre de Teresa Moure, una novel.la en tres temps, ben escrita sens dubte, però amb un argument que no desvetlla res de nou, ni conmou, ni sorprén, simplement fluctua, potser volgudament, com les aigues heraclianes que cita al començament. La raó freda contraposada al sentiment apassionat, el filòsof versus la bruixa, però, i el tercer element? la noia actual no sé ben bé que representa, suposo que a la mateixa autora, però crec que es podria totalment prescindir d'ella, clar que jo no entenc d'originalitats ni de virtuosismes literaris ni de vanalitats estètiques, simplement entenc la lectura, igual que el cinema, com quelcom capaç de commoure, de provocar algun resort que desperti la curiositat i que ens empeny a anar més enllà. Aquí em vaig perdre entre remeis herbàcis, correspondències lingüístiques i reflexions existencials, una novel.la de llenguatge exquisit, sens dubte, d'execució exemplar però, per a mi, falla el contingut, concretament el final, on l'autora es representa en el tercer personatge una mica amb calçapeu i sense acabar de definir la intencionalitat d'encarar aquestes tres vides tan diferents mitjançant el vincle del filòsof Descartes, perquè la meva sensació ha estat la de mirar un objecte bell però buit.
Sílvia Tarragó
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Estic completament d'acord amb tu. Jo sóc gallega, vaig llegir el llibre fa poc en la llengua original... i vaig tenir molts problemes per acabar-lo: em sembla més un estudi o una investigació molt bé documentada que l'autora ha volgut transformar en novel•la... sense molt d’èxit.
Publica un comentari a l'entrada