LLIBRES QUE PARLEN DE LA NOSTRA HISTÒRIA

Dins l’allau d’ofertes literàries que arriben al lector avui en dia, sempre suren algunes propostes que fetes des del Maresme reclamen i reivindiquen el nostre patrimoni històric més proper.

Entre el que s’ha publicat els darrers temps, destaca ‘Barcelona: fiebre amarilla’, de Carlos Ciscar Martínez-Hidalgo, autor vinculat a Cabrera de Mar. Es tracta d’una voluminosa novel·la en clau històrica que s’ambienta a la Barcelona de 1821. La ciutat, sota la plaga de la febre groga, viu la lluita política entre absolutistes i liberals. Considerar la malaltia contagiosa tanca el port i mata el comerç, mentre els metges es divideixen segons les seves preferències polítiques.

En aquesta obra, Ciscar, nascut a Barcelona el 1952, llicenciat en Medicina i Cirurgia i especialista en al·lergia, retrata un interesant període històric des de la ficció i la documentació.

Un altre títol, en aquest cas editat pel Museu Arxiu Vives i Tutó de Sant Andreu de Llavaneres, el 2007, és ‘El cardenal Vives i l’Església del seu temps’, de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, amb fotografies de Joan Devesa i Freginals.

Aquesta obra, en clau d’estudi, ofereix una visió de síntesi sobre la vida i projecció del cardenal, en el context general dels pontificats dels papes Lleó XIII i Pius X. A més, s’hi pot trobar una part introductòria que situa la vida del futur cardenal en el Llavaneres nadiu i a la veïna ciutat de Mataró.

Una obra, en definitiva, que ens acosta a un gran eclesiàstic maresmenc de renom i projecció internacionals.

Albert Calls

LA GOSSA DE LA LLIBRERIA

La literatura no és aliena als animals però els animals tampoc són aliens a la literatura. La meva gossa, Boira, n'és un exemple: passa tots els matins envoltada de llibres; rep els clients a la porta encuriosida, encara que es mostra poruga quan volen tocar-la; es col·loca al seu costat mentre tafanegen, els assessoro o esperen que els emboliqui el seu llibre. De vegades, fins i tot, els borda si s'han mostrat massa confiats amb ella, ignorants del particular protocol caní que no comença amb paraules ni amb gestos, sinó amb apropaments més delicats i poc escaients per a nosaltres, els humans.

També aguanta amb paciència les efusions dels més petits, encara que, de vegades, els defuig o s'engresca amb les seves corredisses fins que prefereix tornar al seu llitet sota el mostrador.

La Boira forma part de la llibreria, els comercials la saluden abans que a mi, i, fins i tot s'ha pres la confiança de rossegar la seva joguina sobre la sabata del de Random House. Els nens, quan no hi és, em pregunten per ella, els propietaris de gossos em parlen dels seus, alguns clients la saluden perquè ha aconseguit fer-se un lloc no només a la llibreria sinó en el record dels que passen per aquí.

La Boira, la gossa de la llibreria encara té més vincles amb la literatura que els merament professionals, perquè fins i tot la seva aparença s'adiu amb les paraules amb les quals Juan Ramón Jiménez va descriure l'inoblidable Platero:

"Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro."

Sílvia Tarragó

'DIOSES, TUMBAS Y SABIOS', de C.W. CERAM

Aquest estiu, mentre caminavem sota el sol que feria amb els seus raigs la fèrtil terra d'Homer, no deixava de recordar aquell vell llibre que molts anys enrera va regalar-me el meu germà Jordi: Dioses, tumbas y sabios, coneixent el meu gust pel món antic.

Quan vam visitar Micenes, vaig reviure la particular odissea de l'obstinat i, potser, il.luminat Heinrich Schliemann, una aventura que ja em va captivar en llegir-la en la genial Historia de los griegos d' Indro Montanelli, i gaudit en aquesta excepcional Dioses, tumbas y sabios, un llibre apassionant sobre homes apassionats per la història, com Schliemann i com Evans, com Champollion i com Carter, protagonistes dels descobriments més relevants dels darrers segles.

Ara, l'editorial booket ha recuperat aquest títol en el seu format de butxaca, posant a l'abast de tots aquells enamorats, aficionats o simplement interessats en la arqueologia.

Em va alegrar saber que continua accessible un llibre com aquest, escrit als anys 70 però tan vigent encara, que fa que els herois es tornin de carn i ossos i que els somnis, com Troia, esdevinguin realitat.

En la foto podeu comprovar la meva felicitat poc abans de travessar la Porta dels Lleons.

Sílvia Tarragó

'AGUA', de BAPSI SIDHWA

Aquesta novel.la es basa en el guió de la pel.lícula Agua de Deepa Metha, i és el primer llibre traduït al castellà de la seva autora, nascuda a Pakistan i resident als Estats Units, amb una obra molt ben considerada.

La novel.la descriu amb una plasticitat gairebé poètica la vida d'una nena a un poble de l'Índia colonial, moments abans que la seva vida doni un gir decisiu en comprometre-la amb un home 40 anys més gran que ella. Però el gir esdevé un cercle tancat quan l'home mor, condemnant-la al pitjor destí que pot tenir una dona en un país on es considera que la seva única funció és casar-se i tenir fills.

Malgrat tot, una petita esperança es perfila a l'horitzó: Gandhi, amb el seu misatge d'amor universal i reconeixement de totes les religions és l'únic que pot fer possible la salvació.

La novel.la aprofundeix en el context, desenvolupa els detalls i recrea amb precissió el que la pel.lícula ha de sintetitzar, això sí, amb mestratge i una qualitat que la van fer optar a l'Oscar a la millor pel.lícula estrangera del 2007.

Recomano amb entusiasme tant la pel.lícula com el llibre.

Sílvia Tarragó

'L'OR DEL CONSERGE', de JOSÉ Ma DE LA FUENTE

Publicat per Ara Llibres

L'or del conserge, és una autèntica faula sobre el secret de la prosperitat, que pot aplicar-se a les empreses en crisi o a la mateixa vida privada i personal.

Narra una història ben senzilla: el nou conserge d’una gran empresa que va a la deriva, comença a donar immillorables consells a la gent. A poc a poc es va guanyant la confiança dels directius i els treballadors i es va desvetllant una història que ajuda al creixement personal de tots plegats.

Vivim en uns temps que la gent necessita molta ajuda per anar tirant endavant. En llibres com aquest se’n troba una bona dosi. Explicada, a més, a glops, gota a gota, amarant-nos a poc a poc i ensenyant-nos que moltes vegades compliquem massa les coses, que tot plegat és més fàcil del que sembla.

L’or del conserge ens aporta una petita història personal carregada d’idees claus per anar tirant endavant, per ser millors, per trobar nous itineraris vitals sense angoixar-nos ni esgotar-nos en el difícil món empresarial dels nostres dies.

José Ma de la Fuente (Alacant, 1964), és poeta, novel·lista i dramaturg resident a Barcelona. Entre d’altres llibres ha publicat ‘El secreto del tamarindo’ i ‘La capsa de la fi del món’.

Albert Calls

MARIA-ANTÒNIA GRAU, A PROA PREMIÀ

La propera presentació a la llibreria Proa Premià, a la qual tots esteu convidats:


'Res no és igual a res',
de Maria-Antònia Grau i Abadal

XI Premi Alella a Maria Oleart de poesia

Acte de presentació a càrrec
de Martí Rosselló i Albert Calls

Divendres 26 de setembre a les 20,30h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar

Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura

NAVEGANDO POR EL MAR DE VINO, de THOMAS CAHILL

Aquest és el llibre que vaig triar per endur-me a Atenes. Volia alguna lectura que fes referència al lloc on anava i que no ocupés gaire espai, així que em vaig decidir per aquest títol de la col.lecció Verticales de Bolsillo, tot i que no tenia referències ni sobre el llibre ni sobre l'autor, però de vegades paga la pena còrrer algun risc i aquesta va ser una d'aquelles vegades.

És un assaig que enfoca des de diferents aspectes: literari, filosòfic, artístic, polític i religiós, l'influència que els grecs han tingut en la nostra història i en la nostra manera de fer. I ho fa d'una manera senzillament propera, no de la manera gairebé humorística del genial Indro Montanelli, però sí d'una manera directa, comparant-la amb els nostres temps, per a que ens adonem de fins a quin punt els mites, la passió i el pensament segueixen presents fins i tot en el cinema. Concretament em va sorprendre reconèixer el mite del minotaure en la películ.la El resplandor, el maníac-minotaure dins el laberint perseguint el seu fill-Teseo... Com no m'havia adonat abans?

I el teatre? Aquells personatges tan marcats per les passions, confrontats amb la circumstància dramàtica que els condueix a una tragedia indefugible, no deixen de ser les històries que trobem, posem per cas, en Murakami.

Un llibre per a redescobrir-nos, per a valorar el legat intel.lectual que, encara avui dia, continua tan vigent com llavors.

Sílvia Tarragó

ELS GUARDIANS DEL LLIBRE, de GERALDINE BROOKS

L'autora s'ha inspirat en la història real d'un còdex sefardita, el Haggadah de Sarajevo, que va ser salvat dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, per a explicar la possible història amagada d'aquest peculiar llibre.

Partint de les pistes que troba la protagonista, una conservadora de manuscrits que es desplaça a Sarajevo durant la Guerra dels Balcans, va reconstruïnt la "vida" del llibre i ho fa dels temps més propers fins els mateix origen.

Així, revivim el periple del Haggadah en l'any 1940, en la Viena de finals del segle XIX, en la Venècia del 1609 i en la Barcelona i la Sevilla que assisteixen a l'expulsió dels jueus a finals del segle XV.

És una lectura interessant en la que, sobretot, descobreixes i aprens a més de recuperar la fe en els homes que, de tant en tant, són capaços d'arriscar-se per amor a l'art o, més ben dit, per amor a la història.

L'únic tret negatiu, pel meu gust, són les problemàtiques personals de la protagonista que resten seriositat a l'argument.

Sílvia Tarragó

MISCELANEA EDITORES

Acabo de començar la lectura de la novel.la Tigre blanco, d'Aravind Adiga, editada per un nou segell barceloní: Miscelanea.

El llibre no sortirà fins el novembre, i me'l va enviar l'editora com a presentació del seu projecte editorial que em sembla força atractiu, com la novel.la, tant pel diseny de la portada com pel contingut, segons l'editorial no només és important el que s'explica sinò com s'explica, i això és el que estic trobant en la novel.la, una història sobre la llibertat, sobre la vida, que es va descobrint amb petits bocins.

Avui ens han enviat la novel.la que sortirà aquest mes: Mr. Sebastian y el mago negro, de Daniel Wallace, i el meu company ja ha quedat seduït pel títol, l'argument, qui sap? així que tots dos estem immersos en el descobriment d'aquesta nova iniciativa de les lletres.

Sílvia Tarragó

CIMS DE CATALUNYA, de Francesc Muntada i Jordi Lalueza

Editorial Alpina, un referent en mapes d'excursionisme a Catalunya, va editar juliol passat aquest recorregut visual i lúdic pels principals sostres del nostre territori.

Des del Tibidabo fins a la Pica d'Estats, ens trobem amb aquests 65 sostres de la nostra geografia al llarg de la Mediterrània i del Pirineu, passant per les serres prelitorals i prepirinenques, oferint una mostra que aconsegueix transmetre la varietat de formes i de paisatges que configuren el nostre relleu.

Els autors combinen el coneixement i l'amor a la muntanya amb la capacitat per captar-ne l'essencia, el primer amb fotografies que ens mostren punts de vista particulars i desconeguts de cada un dels 65 cims, i el segon amb textos rics en contingut que aporten una visió actualitzada del terreny.

Sílvia Tarragó

UN HOME A LES FOSQUES, de PAUL AUSTER

"En un estat d'ànim tan fosc com la nit d'obsidiana que envolta el món, Paul Auster ens torna a sorprendre amb una novel.la devastadora amb múltiples realitats. La història transcorre en una sola nit. August Brill té setanta-dos anys i s'està a casa de la seva filla a Vermont. Qual l'insomni no el deixa descansar, ajagut al llit, s'explica històries per evitar pensar en coses que preferiria oblidar - la mort de la seva dona, la infinita tristesa de la seva filla per la pèrdua del marit, el cruel assassinat de la parella de la seva néta Katya. Una d'aquestes nits en blanc, en Brill s'imagina una cruenta guerra civil als Estats Units."

Aquest és el resum de l'argument de la novel.la editada en català per 62 (en castellà l'edita Anagrama)i l'autor serà a Barcelona a els propers 6 i 7 l'Octubre amb motiu de la seva presentació.

Com a curiositat, la versió anglesa va sortir només un dia abans atès que es va publicar primerament en neerlandès i danès per tal de potenciar la venda en aquestes llengües.

Sílvia Tarragó

CÒMICS PER A TOTS ELS GUSTOS

Aquesta setmana també els còmics han començat a degotar i ho han fet amb una varietat que possibilita que cada persona pugui deixar-se endur pel tipus d'història que més li agradi.

D'una banda tenim el volum número 5 de la sèrie Esther y su mundo, que s'ha consolidat no nomès entre les lectores de tota la vida (és a dir les de la meva edat) sinó també entre un públic més jove.

També ha aparegut el volum 7 de Bone una de les millors novel.les gràfiques que poden trobar-se avui dia i amb un gran nombre de seguidors.

En una altra linia, hi ha les Crónicas Birmanas en la que l'autor explica la seva experiència durant l'any que va passar a Birmania acompanyant a la seva parella, membre de "Médicos sin fronteras". Un documental gràfic apassionant que confronta les seves insignificats preocupacions d'occidental amb les dificultats que travessen els habitants d'un país pobre sota una dictadura miliar.

Després, El hombre que vino del cielo ens presenta una obra en tres parts sobre un astronauta que, en tornar a la seva llar, descobreix que ja no existeix i recorrerà la seva terra buscant on es troba la seva veritable llar, fent una reflexió sobre la societat en la que vivim.

També promet la peculiar Biotopo una història de ciència-ficció amb tints ecològics.

D'un estil similar però amb un món més inquietant La Reserva és un viatge al llar de 48 pàginas en color sobre personatges intrigants i llocs nous plens de preguntes sense resposta.

El tercer volum de les obres completes de Crumb, el genial autor "underground" que ja porta 3 edicions torna a ocupar un lloc destacat en la prestatgeria de còmics i novel.les gràfiques.

Per acabar, també han arribat els darrers números de Naruto i Bleach (tant en català com en castellà) i els dos primers de Love Hina que ara comencen a aparèixer en català.

Sílvia Tarragó

DEL MAR DE VI AL MAR DE LLIBRES

Un cop a Ítaca ja comença a brollar la font literaria... avui mateix ha arribat la darrera novel.la de Grisham, L'apel.lació, en català i castellà, de la qual ja us parlava en un post del 8 d'aquest mes.

També ha irrumput en el torrent el que defineixen a l'editorial com a "lectura altamente contagiosa": La plaga, una primera novel.la de Jeff Carlson que ha esdevingut un fenòmen de venta als Estats Units.

Més intimista la novel.la del japonés Kyoichi Katayama, Un grito de amor desde el centro del mundo, que, segons diuen, és la novel.la japonesa més llegida de tots els temps.

També hi ha en aquesta corrent de lletres un llibre amb ànima, tal com diu la contraportada de Ciudad de ladrones de David Benioff, una novel.la ambientada en la Segona Guerra Mundial en la que trobar una dotzena d'ous es converteix en un desafiament.

És prevista l'arribada imminent de Los guardianes del libro, de Geraldine Brooks, a la que El País Semanal dedicarà 9 pàgines i una menció en portada aquest proper diumenge. He tingut oportunitat de llegir-la i, encara que la part més contemporània té un excès de drama personal, m'he deixat seduïr per la història que és la suma d'històries que deixen la seva imprempta al llarg del temps, en aquest cas en un antic manuscrit.

Encara falten moltes, moltíssimes més lletres que segueixen el seu curs en el riu de paper, entre els quals destaca la esperadíssima novel.la d'un autor que ha estat en un llarg silenci literari: Antonio Gala. La seva darrera obraLos papeles del agua arribaran a port el 4 de setembre.

Sílvia Tarragó

TOT NAVEGANT PEL MAR DE VI

Faig meu el títol del llibre de Thomas Cahill, Navegando por el mar de vino, que m'ha acompanyat en el meu periple per les terres d'Homer.

En un altra ocassió en parlaré d'aquest llibre, un merescut homenatge a les persones que van fer possible el naixement del teatre, de la literatura, de la filosofia....

Feia temps que somiava amb viatjar a aquest país i, certament, he sentit la presència de les Muses prop del Mont Parnàs, que diuen que és la pàtria dels poetes, m'he acostat al melic del món, allà on va viure la Pítia i on els set savis de Grècia van escriure les màximes "Coneix-te tu mateix" i "Res en excés", he escoltat el cant de la ninfa Castalia i m'he acostat al vertígen d'Egeo, desesperat, al Cap Súnion, he vist el presumpte rostre d'Agamèmnon, les petjades del perseverant Schliemann i l'homenatge a una deesa verge, els dèus ens van ser favorables i aquest és el meu petit homenatge.

En la foto estic al costat de les columnes del temple d'Apol.lo, a Delfos.

Sílvia

ELS CONTES D'OSCAR WILDE

Els contes d'Oscar Wilde són un altre referent pel que fa als valors en la literatura infantil que escrivia al post d'ahir.

No fa gaire, parlant amb una gran i habitual lectora a la llibreria em deia, quan jo li vaig parlar sobre El viento entre los sauces, que la literatura infantil actual o bé tracta temes contemporànis realistes o temes fantàstics irreals, i em va recordar els contes d'Oscar Wilde, històries que parlen de les conseqüències dels nostres actes amb brillants metàfores que emocionen i ens fan pensar.

Aquell príncep que es sent infeliç per la pobresa que l'envolta, la golondrina que va retardant la seva partença cap a terres més càlides per a ajudar-lo a ajudar els més desfavorits, el gegant que no vol compartir i és castigat amb el fred i la neu, el jove pescador que vol sacrificar la seva ànima per amor...

Hi ha molts llibres infantils i juvenils divertits, interessants, brillants, de fet, hi ha llibres per a tothom i per a tots els gustos, però convé recordar aquells que han quedat enrera en el temps però amb la capacitat intacta de fer-nos conmoure.

Sílvia Tarragó

ELS VALORS EN LA LITERATURA INFANTIL

Tinc un àlbum il.lustrat a la prestatgeria de casa que sovint rellegeixo, és el clàssic conte infantil El viento entre los sauces de Kenneth Grahame, es tracta d'una edició del 1986 il.lustrada per Eric Kincaid amb un estil que evoca els dibuixos de l'època en que va publicar-se, el 1908.

Aquest conte explica la història d'uns animals (volgudament humanitzats) que viuen experiències de vegades senzilles, algunes més dramàtiques, però sobre les quals planen l'afecte envers els amics, la generositat, l'amor a les seves llars, la fidelitat, tot allò que realment hauria d'importar.

Trobo a faltar desesperadament històries com aquestes, per això em va colpir i entusiasmar Un árbol crece en Brooklyn, perquè penso que estem envoltats de missatges nocius i negatius que fan apologia de vicis i defectes, que ponderen l'acció, magnifiquen la rapidesa i l'engany, que ens fan córrer o, si més no, ens fan fugir cap a móns impossibles, sovint oblidant valors i, sobretot, la idea que el que fem als demés ens ho fem a nosaltres.

L'amistat entre el talp i el ratolí hauria de ser un referent, el seny del teixó un exemple, i el valor que dónen a les seves llars, al seu món, quelcom a tenir en compte tots els que ens sentim insatisfets.


Sílvia Tarragó

L'IMPERI ROMÀ QÜESTIONAT PER UN "MONTY PYTHON"

Terry Jones, membre del grup britànic Monty Python, juntament amb Alan Ereira ha escrit el llibre Roma y los bárbaros que acaba de publicar Crítica.

Aquest llibre, que porta el subtítol "una historia alternativa", dóna un nou enfocament a la història que hem aprés, segons la qual la nostra cultura és hereva del món clàssic. Els autors reivindiquen que la nostra civilització deu molt més del que ens pensem als anomenats pobles "bàrbars": celtes, gots, germànics...

En una entrevista, Jones explica que aquesta concepció que tenim de la civilització es deguda a que des del Renaixement s'ha adorat el món clàssic d'una manera gairebé religiosa, i que els propis historiadors s'han deixat endur per aquesta passió.

Ara tenim la possibilitat de deixar-nos endur per la versió de "l'enemic" i, segurament, coneixent-lo ens semblarà molt més proper.

Sílvia Tarragó

John Grisham torna a dur-nos als tribunals

A final d'aquest mes d'agost l'editorial Plaza&Janés publicarà en català i castellà L'apel.lació, el darrer llibre del rei de la intriga judicial John Grisham.

Després d'uns anys en els que va publicar novel.les amb un estil diferent al que el va consolidar, Grisham recupera l'esperit de La tapadera, El informe Pelíkano o El jurado.

"Corrupció política, desastre ecològic, demandes judicials milionaries i una poderosa empresa química, condemnada per contaminar l'aigua de la ciutat i provocar un augment de casos de càncer que no està disposada a tancar les seves instal.lacions sota cap concepte" aquests són els trets de L'apel.lació segons explica el butlletí de novetats de l'editorial.

Sílvia Tarragó

CARTONERAS, UN NOU CONCEPTE EDITORIAL

Llegia amb sorpresa diumenge passat un artícle que explica que fa uns anys han sorgit a llatinoamèrica un nou tipus d'editorials anomenades CARTONERAS perquè fan els llibres a partir de material reciclat: paper i cartró.

Les cobertes les fan manualment pintant-les amb tèmperes i l'interior són fotocòpies o alguna cosa similar grapades i engantxades amb cola. Tot un treball artesanal i molt sovint artístic, que serveix per a donar a conèixer escriptors inèdits o novells, tot i que també publiquen algú de consagrat.

Les editorials CARTONERAS més conegudes són:

- Eloísa Cartonera d'Argentina.
- Sarita Cartonera de Perú.
- Yerba Mala Cartonera de Bolivia.
- Animita Cartonera de Xile.

Són coses com aquestes les que fan meravellar-me de la capacitat creativa de l'ésser humà: un concepte que dóna una nova possibilitat no només a autors desconeguts sino al llibre mateix que pot transformar-se en obra d'art i al medi ambient amb un nou tipus de reciclatge.

Sílvia Tarragó

CLUB DEL MISTERIO

Edicions B, que ja ens va remetre als temps de la infantesa recuperant les mítiques col.leccions Joyas Literarias i Historias seleccion, torna a editar CLUB DEL MISTERIO, una col.lecció de novel.les policíaques d'editorial Bruguera que, segons ens recorden els d'ediciones B, va inundar les llibreries i els quioscos durant els anys 80.

Ara, Zeta bolsillo, recupera l'obra dels precursors del gènere: Edgar Allan Poe i Arthur Conan Doyle, amb llibres recopilatoris de cadascú, amb una sorpresa: tots dos recullen dos volums que es van publicar per separat i que ara rellancen.

Els títols, que sortiran a partir del dia 10 de setembre són:

- La carta robada y otros relatos de misterio + Los crímenes de la rue Morgue y El misterio de Marie Roget, d'Edgar Allan Poe.

- Estudio en Escarlata + El valle del terror, d'Edgar Allan Poe.

Sílvia Tarragó

'LA VOZ DE LAS TRECE ABUELAS'

Aquest és el títol del llibre editat per Luciérnaga, un llibre escrit per les dones que constitueixen el Consejo Internacional de las Trece Abuelas Indígenas.

Les Trece Abuelas van arribar a Barcelona provinents de la Expo de Zaragoza, per a promocionar-lo després d'haver viatjat per Estats Units, Italia i la Índia, entre d'altres països.

Provenen de tribus indígenes i el seu llibre vol ser un compendi del ric patrimoni cultural que representen (Dakota, la selva amazónica, Nepal, Àfrica) inculcant el respecte a la Terra i a les tradicions.

A l'octubre s'estrenarà als Estats Units un documental que ens arribarà el 2009.

Caldrà veure si el seu missatge ens pot oferir una sortida al caos consumista que ens engoleix.

Sílvia Tarragó

'DUOS RIOS, L'APOSTA PEL PATRIMONI HISTÒRIC LOCAL

El segon número de La revista “Duos Rios”, publicada per l’Ajuntament de Dosrius i l’Arxiu Municipal, va ser presentat el passat 20 de juliol, en el marc d’un diversificat acte cultural a l’hort de la rectoria i en el qual van haver-hi parlaments, un recital de poesia a càrrec de Lina Casanovas i teatre.

Han passat quatre anys d’ençà que va publicar-se la primera, però “Duos Rios”, com va dir l’alcalde, Josep Jo, “molt més que una revista és un llibre”, pel seu aspecte voluminós amb estudis històrics de multiplicitat de temes d’aquest municipi.

“Duos Rios” s’emmarca en la tradició de publicacions culturals necessàries per als pobles, perquè preserven la seva història i patrimoni, però també perquè pel seu alt nivell qualitatiu poden distribuir-se tranquil·lament fora del terme municipal i comarcal.

El contingut de “Duos Rios” inclou textos sobre el dolmen de ca l’Arenes, descobert el 1997 i excavat el 2007; els cognoms de Dosrius i Canyamars als arxius parroquials, els ocells del municipi o un estudi sobre la poetessa Lina Casanovas.

D’altra banda, també s’hi poden trobar monogràfics sobre ‘El patrimoni un valor de futur’ i ‘In memoriam Esteve Albert i Corp’.

Albert Calls

'LA VAGA D'USUARIS DE TRAMVIES DE BARCELONA DE 1957', de MARIA COLL i PIGEM i JOSEP PUIG i PLA

Publicat per Eumo Editorial

La preservació de la nostra història no és una tasca gens agraïda, però per sort hi ha qui es dedica a fer-ho de forma persistent, llegant-nos un bagatge bibliogràfic que deixa constància de figures i paisatges, fets i persones.

És el cas de dos mataronins: Maria Coll i Pigem i Josep Puig i Pla, tots dos vinculats a la recerca del patrimoni històric i que acaben de publicar ‘La vaga d’usuaris de tramvies de Barcelona de 1957’, dins el segell Eumo Editorial.

El llibre tracta la vaga d’usuaris de tramvies que va tenir lloc a Barcelona entre el 14 i el 25 de gener de 1957. Com destaquen els autors, expressava la crítica d’un poble cap a un règim dictatorial i repressiu incapaç de treure el país del pou de la postguerra.

La vaga, sense assolir els nivells de participació de la de 1951, va tenir un clar contingut popular amb la participació entusiasta dels estudiants i treballadors i implicacions politiques importants, amb persones tan significatives com Jaume Vicenç Vices, Josep Benet o Joan Reventós.

El lector trobarà en aquest episodi de la lluita antifranquista un estudi de temps de crisi i revoltes, moviments universitaris, la preparació de la vaga, la primera jornada, la repercussió, el balanç i les conseqüències d’un fet històric.

El llibre està dedicat, a més, a Josep Benet, que va suggerir als autors que fessin aquest estudi.

Albert Calls

'EL NEN 44', de TOM ROB SMITH

Editat per La Magrana i Espasa.

Per a mi el més colpidor ha estat descobrir l'esgarrifós món estalinista, marc en el que es desenvolupa aquesta novel.la sobre un assassí en sèrie. Fora d'aquest context, la pressió angoixant i la sensació d'impotència que provoca la situació en la qual el protagonista ha de tirar endavant la investigació, perdria la seva força i la seva originalitat.

Ens trobem en un estat repressiu, on tothom és presuntament culpable i on la por és qui realment mana. Enmig d'aquest despropòstit la mort no deixa de ser el menor dels mals, tanmateix, el fet que siguin nens, la manera en que moren, el moment, tot forma part d'un obscur propòsit que s'arrossega des d'un temps passat i que evidencia els perills d'un règim que s'autodefineix com a perfecte i que ningú no pot qüestionar.

Una lectura que arrossega, sens dubte, però que et deixa amb el cor encongit si més no als qui, com jo, tenim un excès de sensibilitat i d'empatia.

Sílvia Tarragó

'UN ÁRBOL CRECE EN BROOKLYN" de BETTY SMITH

Poques vegades una novel.la ha aconseguit conmoure'm i fer-me sentir tan propera als seus personatges com aquesta.

Des de la primera línea el particular món de la protagonista, tan llunyà en el temps (1911) i en l'espai (Brooklyn), em va acollir amb la honestedad clara i desimbolta de la protagonista, per a arrossegar-me amb ella, en el seu trànsit pels carrers desolats del seu barri il.luminats per espurnes de tendresa i somnis petits, un llibre, una paraula, una cançò, un gest....

Betty Smith va escriure aquest llibre l'any 1943 i, dos anys més tard, Elia Kazan el va adaptar al cinema amb el poc afortunat (pel meu gust) títol de Lazos Humanos, que va ser la seva primera película. Com ha passat amb moltes bones novel.les, el temps i les circumstàncies, van fer que desapareguès fins que Lumen l'ha tornat a recuperar per a fortuna dels lectors.

Escrita molt abans que Las cenizas de Ángelas, és inevitable comparar-les per la seva similitud: la vida dels inmigrants des d'un punt de vista autobiogràfic, però la meva opinió coincideix totalment amb el que diu Juan Manuel de Prada:

"Un árbol crece en Brooklyn es literatura hecha con buenos sentimientos; y tal vez por ello haya sido olvidada, pues la desesperación de nuestra época no soporta que le recuerden que hay razones para seguir viviendo.

Resulta muy aleccionador, por ejemplo, comparar este libro luminoso con el muy amargo de Frank McCourt, Las cenizas de Ángela: ambos cuentan una historia muy similar de claros tintes autobiográficos, ambos están protagonizados por personajes de la misma extracción social, ambos se detienen en enumerar las mismas penurias, pero donde McCourt halla motivos para encenagarse en la
desesperación, Smith encuentra siempre razones para la esperanza que trepa hasta el título de su libro."

Estic contenta d'haver pogut tenir l'oportunitat de gaudir aquest llibre, gràcies al comercial de Random House Mondadori, bon lector, que me la va recomenar i espero que jo, des d'aqui, pugui contribuir a que moltes altres persones gaudeixin com jo ho he fet.

Sílvia Tarragó

PAUL AUSTER TORNA PEL SETEMBRE

Aquest cop es tracta d'una novel.la i, com és habitual, la publica Edicions 62 en català i Anagrama en castellà. El títol: Un home a les fosques.

Segons ens informa l'editorial es tracta d'una "novel.la devastadora amb múltiples realitats". Sens dubte, l'argument és complex, perillosament proper a l'absurd i la bogeria, tret que ens recorda novel.les anteriors.

La sinopsi ens diu que el protagonista és August Brill, de 62 anys qui s'està a casa de la seva filla a Vermont. Quan no pot dormir, s'inventa històries i en una d'aquestes Owen Brick, un jove mac, desperta al fons d'una mena de pou que no pot escalar. No sap com ha arribat, ni ón és, fins que apareix un militar que l'ajuda a sortir per a que pugui acomplir la seva missió. Amèrica està summergida en una Guerra Civil, ni l'11-S ni la guerra d'Irak han succeït, a partir d'aqui, la història continua amb un deliri en forma faula sobre els nostres dies.

Caldrà veure el resultat d'aquesta reflexió que, segons l'editorial, ens obliga a encararnos a la foscor, al drama de la nit i que celebra, alhora, l'existència dels afectes i dels jocs qüotidians que fan que, malgrat tot, aquest món nostre continui avançant.

Sílvia Tarragó

RIURE EN CATALÀ

Demà 18 de juliol us esperem a la nostra llibreria, on celebrarem que estem vius i ens tornem a retrobar (i avui dia això ja és molt!), amb un ACTE LITERARI i unes COPES DE CAVA.

Farem una aproximació a la literatura humorística actual catalana, una literatura humorística 'seriosa' que es fa actualment entre els autors joves de la nostra literatura.

Més enllà de l'humor televisiu hi ha vida, això és el que demostraran els nostres convidats: dos autors que practiquen aquest gènere des de la paraula impresa i amb les seves històries divertides, sarcàstiques, crítiques, iconoclastes i escatològiques".

Es tracta dels autors:

- XAVIER GUAL, guanyador del Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira amb el recull de contes Estem en contra.

- JORDI CANTAVELLA, autor del recull de contes Paper higiènic i de la novel·la El manuscrito de neopatria.

T'hi esperem demà, a les 20 h a Proa Premià (Carrer del Nord, 71. Premià de Mar).

Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura de Premià de Mar

'L'ALTRE NOM DE LAURA', de BENJAMIN BLACK

Editat per Bromera qui ha creat aquest espai per a potenciar l'obra de Benjamin Black (John Banville):

http://www.bromera.com/especial/laura/

Benjamin Black és el pseudònim del reconegut escriptor John Banville, autor de la prestigiosa novel.la El Mar, entre d'altres.

Sílvia Tarragó

'EL CEL DE LES PAPERINES', de JOAN DE DÉU PRATS

Publicat per Edicions del Pirata

A ‘El Cel de les Paperines’, l’autor explica als lectors la seva infantesa i ho fa a partir de breus capítols seqüencials de la seva vida, que molts podem reconèixer encara perquè hi ha nombrosos temes que són compartits en l’espai i en el temps.

Així, hi trobem l’època de la televisió en blanc i negre, els madelman, l’escola religiosa, les coses que ens ha ajudat a formar-nos com a persones i els valors familiars que consolidem principalment amb els pares i els avis, entre d’altres aspectes vitals.

Joan de Déu Prats reconstrueix, d’aquesta manera, la seva memòria i ho fa en clau de literatura planera, que poden llegir els més joves, però que també desperta interès als que són més grans.

D’altra banda, l’autor ja té escrits més de 70 llibres per a nens i joves, que és la seva especialitat, ha guanyat nombrosos i importants concursos i ha estat traduït a diferents idiomes que van des de l’anglès fins al xinès.

En aquest curiós llibre memorialístic però breu (una rara avis), l’autor ret tribut al seu passat i ho fa des d’una manera molt senzilla, recordant-nos que la vida, moltes vegades, és fluir, un mateix i amb els altres.

Albert Calls

RIURE EN CATALÀ A LA LLIBRERIA PROA

RIURE EN CATALÀ!
Una aproximació a la narrativa humorística actual

Col·loqui i lectura de textos amb els escriptors:
XAVIER GUAL
(Premi Pere Quart d’humor i sàtira)
i JORDI CANTAVELLA

Divendres 18 de juliol a les 20h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar

Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura

BONA FESTA MAJOR

Amb els pirates a punt de desembarcar i amb els premianencs preparant-se per a la defensa, el nostre poble enceta la Festa Major.

Hem engalanat un dels nostres aparadors amb llibres i algún altre element característic dels pirates, a més, enguany han editat un nou llibre de primília contes L'horta Farrerons té un secret, que es suma al de l'any passat Moros a la costa! així tothom qui ho vulgui pot conèixer la història de l'Esther i l'Omar i alguna cosa sobre el passat d'aquesta vila.

D'alguna manera, tots els que vivim a Premià aportem alguna cosa i una de les iniciatives que m'han agradat és la del Taller de Ioga que proposa una sessio de ioga demà i divendres a les 20 a la plaja de Llevant. Tal com diuen, una bona manera de fer les paus o bé una treva tot relaxant-se prop de les onades. Una activitat a tenir molt en compte.

Gràcies a tots els que fan d'aquesta festa un moment únic, felicitats a tots els premianencs i premianenques i molt bona festa major.

Sílvia Tarragó

EL SECRET DE L'HORTA FARRERONS

A Premià de Mar tenim un secret, si el voleu saber només cal que llegiu SECRET, SECRET! L'horta Farrerons té un secret, el nou llibre de la col.lecció Primília Contes que edita l'Ajuntament i que arriba a pocs dies de la Festa Major.

Un conte per als més petits que els acosta al passat de la nostra vil.la a través de l'Arnau, un nen que té una peculiar relació amb l'horta, s'expliquen aventures i es fan companyia però hi ha una cosa que l'Arnau no sap i és que ella amaga un secret....

"De vegades, però, l'horta Farrerons calla a mig explicar.
I si l'horta calla...

La terra brilla d'una manera estranya.
La brisa porta olors de misteri.
Els gafarrons abaixen la veu."

El text, de delicats trets poètics, és de Chus Díaz, la il.lustració de Gina Portillo i l'assesorament històric ha anat a càrrec de Ramon Coll.

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Premià de Mar va crear aquesta col.lecció de llibres amb l'objectiu de donar a conèixer als nens i nenes de la comarca el seu patrimoni, fomentar la seva implicació en els afers del seu poble i introduir dins de l'imaginari dels nens i nenes personatges ambientats en el seu municipi, de manera que visquin de manera més propera les tradicions, festes i patrimoni del seu poble i voltants.

Sílvia Tarragó

'LA MAÇONERIA A CATALUNYA' de PERE SÁNCHEZ FERRÉ

Editat per Editorial Clavell.

LA MAÇONERIA A CATALUNYA, del Doctor en història Pere Sánchez Ferré, és una reedició actualitzada de l'ambiciós treball publicat als anys 80 i que actualment es trobava exhaurit.

És tracta d'una visió global i al mateix temps detallada de la maçoneria en una de les zones amb més implantació i desenvolupament al nostre país, amb més de dues-centes lògies documentades, i amb un influx social i polític que cal conèixer per poder entendre alguns dels fets més rellevants de la història recent de Catalunya. Es pot seguir no només la història de la maçoneria, sinó també del feminisme, el lliure pensament, el pacifisme...

Pere Sànchez Ferrer és doctor en història moderna i contemporania i fa més de 25 anys que investiga la història de la maçoneria. És membre fundador del Centro de Estudios Historicos de la Masoneria Española.

YUKIO MISHIMA

Fa temps que tenia ganes de llegir a aquest autor, especialment després d'haver descobert Haruki Murakami i haver-me adonat que sóc sensible al pensament oriental, i és justament en aquest moment que apareix per primer cop en català La remor de les onades a la que descriuen com "la més gran història d'amor de la literatura japonesa".

Bé, jo no he començat per aquí, vaig triar Nieve de abril , la primera novel.la de la tetralogia El mar de la fertilidad que es considera el seu testament ideològic. De seguida vaig adonar-me que no té res a veure amb en Murakami, potser la facilitat de retratar la qüotidianeitat analitzant-la al mateix temps, però un cop superada la primera impressió vaig anar deixant-me arrossegar per aquest mar fèrtil i vaig aprendre a gaudir de la sutilesa de les seves reflexions, instantàneas d'emocions congelades, disseccions de l'ànima que ens aboca al precipici de l'inexorable.

Hi ha un paràgraf en el que descriu com copien poemes japonesos els dos nens protagonistes i ho fa amb una delicadesa i una trascendència que fa que aquest fet es converteixi en una cosa meravellosa i única que escapa del temps per a obrir els ulls al protagonista en el present.

Crec que la intensitat de les emocions i dels pensaments poden arribar a ser més colpidores que l'acció, i Mishima aconsegueix endintsar-se al cor mateix del moment i dels protagonistes i, d'alguna manera, fa que ens hi reflectim.

Sílvia Tarragó

AQUEST JULIOL DOS NOUS LLIBRES DE 451 EDITORES

D'una banda un assaig i de l'altra un recull de relats, i tots dos ens conviden a la reflexió, ens proposen altres móns que podem imaginar aprofitant aquest temps que ens regala la canícula....


Cómo construir una máquina del tiempo
Paul Davies

¿Es posible regresar al futuro? ¿Se puede explorar el pasado? ¿Qué nos hace falta para viajar en el tiempo? ¿Qué ocurriría si lo lográramos?

Este ensayo es una guía precisa para que el lector no especialista en astronomía o en física teórica y cuántica se lance, de una vez por todas, al maravilloso y paradójico viaje a través del tiempo.

Una reflexión brillante, clara y amena, desde la física, sobre los conceptos de pasado, presente y futuro que se manejan en la vida diaria.


Cuarenta sílabas, catorce palabras
Enrique Prochazka

Viajeros por mundos y tiempos que no pueden interpretar, los personajes de estos relatos descubren pronto que el enigma principal se halla en el interior de sí mismos.

Una inteligencia artificial enamorada. Una exploradora de Marte llamada Beatriz, guiada por el viejo Dante en un recorrido insólito. Un hombre perdido con su canoa entre cuevas subterráneas. Una niña sola en la selva...

Enrique Prochazka, dueño de un mundo inquietante, vuelca en sus personajes su particular visión de la antropología y la filosofía.

L'ESCRIPTOR MIQUEL DE PALOL PARLA SOBRE L'OBRA DE VENTURA AMETLLER

El 8 de juny l'Albert Calls informava en aquest blog que l’Ajuntament de Mataró, el de Pals i Cossetània Edicions acabaven de publicar les novel·les Summa kaòtica i Resta kaòtica, de Ventura Ametller, a partir d’una iniciativa que va impulsar la seva família fa un any. Ahir mateix, el diari AVUI publicava el següent article de Miquel de Palol que paga la pena transcriure aquí:


" El Kaos segons Ametller
Miquel de Palol / Escriptor


S'acaba de recuperar a càrrec de Cossetània la novel·la de Ventura Ametller Summa kaòtica, i dins de la mateixa operació editorial ha aparegut per primer cop la continuació, Resta kaòtica, jugant amb els significats primaris de la suma i la resta com a operacions matemàtiques elementals, tot i que un observador mínimament lletrat, havent advertit que summa duu dues emes i es refereix, per tant, a compendi total, veurà també que resta no indica cap subtracció, sinó que es refereix a allò que queda per concloure. Efectivament, encara que els dos llibres formen part d'un tot -l'argument, els personatges-, sembla oportuna i apropiada la decisió editorial de presentar-los en volums separats, no tan sols per reflectir les condicions històriques, sinó també per l'entitat formal de cada peça en si mateixa.

JO NO SÉ FINS A QUIN PUNT estudiants, crítics i lectors en general tenen avui present Ventura Ametller en les sempre estranyes oracions de la literatura catalana. Per les seves característiques, aquest autor no és una raresa insòlita en el panorama general de la literatura europea del segle XX, però perquè un novel·lista amb aquests trets i aspiracions de tot ordre, però sobretot formals, es faci adequadament visible cal una societat cultural en què els àmbits de l'ortodòxia siguin prou clars, definits i potents per deixar espai mediàtic i acadèmic a les heterodòxies. Això passa a la literatura anglosaxona, a França, a Alemanya i a Itàlia en mesura potser més reduïda, fins i tot en la literatura hispànica, i en dic així per poder-hi incloure aquesta rifa històrica que tenen a Sud-amèrica. Queda clar que el cas de Catalunya és, per dir-ho de forma suau, més problemàtic, i autors sens dubte importants, com Ventura Ametller, que en altres cultures tindrien el seu espai, a la nostra depenen d'operacions puntuals i particulars per existir.

VAIG CONÈIXER LA NOVEL·LA D'AMETLLER quan, passada la primera joventut en braços de la poesia -amb més o menys èxit-, els de la meva generació ens giràvem cap a la narrativa, i va ser l'enyorat amic Valerià Pujol qui me'n va parlar. Veig ara igualment recuperades part de les seves paraules al pròleg de la Summa, on parla de Jarry, Apollinaire i Valle-Inclán com a referents de l'autor; jo hi afegiria Musil i Proust. I, sense ànim d'esmenar la plana a ningú, més que en el Guernica de Picasso, el kaos -real o retòric, depèn de des d'on es miri- d'Ametller em fa pensar en els deliris obscurs i vermells, i molt més bigarrats, de George Grosz, en concret amb les obres corals, en L'enterrament d'Oskar Panizza.

ESTEM, PER TANT, DAVANT D'UN AUTOR que se situa en el deixant de la gran tradició de l'esquerra intel·lectual europea dels temps de les grans revolucions. Estem davant d'una obra practicada per un autor sense deutes estilístics que, des de la desmesura de l'acumulació, desacomplexat pel que fa al preciosisme estètic o als prejudicis de no barreja de codis, de la retòrica de l'excés en fa una raó de ser, un ordre, una intenció. El títol mateix de la primera entrega, essent un oxímoron des del rigor dels significats, és una declaració de propòsits inequívoca: queden molt enrere les cosmovisions tancades i perfectes del Segle de les Llums, però la fragmentació i la descentralitat del pensament actual, inclòs per descomptat el pensament artístic, també és susceptible de recopilació, i per això genera també un llenguatge propi, un llenguatge convuls, sorollós, colorista i negre alhora, que Ametller desenrotlla amb energia i mà ferma amb total coherència amb el seu projecte.

EN ELS TEMPS ACTUALS, ON IMPERA un practicisme mercantilista que fins i tot sembla excessiu dir-ne eclèctic, d'una actitud i d'uns resultats com els de Ventura Ametller es fa difícil dir-ne res que no sembli un tòpic. Tots plegats acabem donant arguments als mestretites! A cop d'aspirar a blindar-la d'antiretòrica, els guardians de l'heterodòxia solen acabar generant una retòrica pròpia, i, tret que s'exerceixi des d'un poder molt fort, tota retòrica juga a la contra d'allò que pretén enaltir.

L'OBRA D'AMETLLER ÉS IMPORTANT, consistent, arrossegadora, discutible en algun punt -la pràctica sistemàtica de la forma no perifràstica del passat simple, per exemple- que no afecta la bondat del tot, sinó que fins i tot n'accentua la dimensió satírica, substancial en el díptic ametllerià, i se situa entre els grans magmes aristotèlics de la primera meitat del segle XX, procedents dels escolis del romanticisme per hipertròfia de les convocatòries de masses corals en un temps en què encara la tecnologia virtual no havia desactivat la força de la presència real de les poblacions enardides, un temps que els que ja tenim una edat encara hem conegut amb una certa esplendor, o sigui no mediatitzades per operacions comercials. Un temps en què el discurs literari tenia -li calia- una important dimensió escènica, ritual, mal que es presentés en forma sarcàstica. L'obra d'Ametller no està lluny, en aquest sentit, de l'Espriu de Primera història d'Esther. Ametller, reiterem-ho, és un gran autor, però, ¿és prou gran la literatura catalana per acollir-lo com es mereix?"

Sílvia Tarragó

RIURE EN CATALÀ A LA LLIBRERIA PROA

El proper 18 de juliol us esperem a la llibreria Proa Premià, on celebrarem que estem vius i ens tornem a retrobar (i avui dia això ja és molt!), amb un ACTE LITERARI i unes COPES DE CAVA.

RIURE EN CATALÀ

Una aproximació a la literatura humorística actual catalana

Hi ha una literatura humorística 'seriosa' entre els autors joves de la Literatura Catalana que es fa actualment.

I més enllà de l'humor televisiu hi ha vida, com ho demostraran dos autors que practiquen aquest gènere des de la paraula impresa i amb les seves històries divertides, sarcàstiques, crítiques, iconoclastes i escatològiques".

Col·loqui i lectura de textos amb els autors:

- XAVIER GUAL, guanyador del Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira amb el recull de contes "Estem en contra".

- JORDI CANTAVELLA, autor del recull de contes 'Paper higiènic' i de la novel·la 'El manuscrito de neopatria'.

Divendres 18 de juliol a les 20 h a Proa Premià.

Carrer del Nord, 71. Premià de Mar.

Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura de Premià de Mar

T'HI ESPEREM I VINE DISPOSAT A RIURE!!!!!!!!

PEL SETEMBRE UNA NOVA NOVEL.LA DE CARE SANTOS

HACIA LA LUZ
ESPASA

Imparable l'escriptora mataronina Care Santos que, després de l'estiu, ens ofereix un psico-thriller apassionant, segons ens informen de l'editorial.

Serà la segona novel.la que publica amb Espasa, després de l'èxit aconseguit amb la inquietant Muerte de Venus, guanyadora del Premio Primavera de novela, que ens traslladava a l'Iluro romana en una història de suspens ambientada a la nostra comarca.

Hacia la luz, torna a acostar-nos al món paranormal amb el seu protagonista, un doctor especialista en tanatologia obssessionat amb les paraules dels moribuns que, creu, ens porten pistes sobre el més enllà. Les seves investigacions es veuran qüestionades per les queixes fetes arribar a la Seguretat Social mitjançant una inspectora.

Des d'aqui vull donar l'enhorabona a aquesta autora que aconsegueix transmetre als lectors la seva passió per la literatura amb cada nou llibre que fa.

Sílvia Tarragó

ANDREU MARTIN ESCRIU UNA NOVEL.LA BASADA EN EL SEGREST DE "QUINI"

HatTrick és el títol del nou llibre del reconegut escriptor de novel.la negra Andreu Martín que serà publicada ben aviat per l'editorial Edebé.

Segons ens informa l'editorial, aquesta història té un clar referent en la realitat: el segrest de l'exfutbolista Enrique Castro "Quini" l'any 1980, després de realitzar un gran partit amb el seu equip i marcar dos gols.

El record d'aquest dramàtic esdeveniment va ser la font d'inspiració de l'escriptor, amant del futbol, per a la seva primera incursó en el gènere de la novel.la esportiva, que l'ha dut a endintsar-se a la rerabotiga d'aquest univers per a recrear una trepidant novel.la, amb tots els engranatges del món esportiu: moments màgics i de glòria, però, també, tèrbols i de derrota.

Sílvia Tarragó

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL TREU NOU LLIBRE PER SANT JOAN

Tretze tristos tràngols és el títol del nou llibre d'Albert Sànchez Piñol que sembla ser que sortirà per la setmana de Sant Joan, segons ens informa la distribuidora.

Editat per La Campana, hi haurà versió en rústega i en cartoné i el seu PVP serà de 14 i 16 euros respectivament.

Es tracta d'un recull de relats, tretze contes que apareixen gairebé tres anys després de la seva darrera obra Pandora al Congo.

Sílvia Tarragó

'ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES', de STIEG LARSSON

Editat per Columna en català i Destino en castellà.

Aquesta és la primera novel.la de la sèrie Milennium de la qual ja s'han publicat 3 volums a Suècia, França i Alemanya amb un aclaparador èxit. El seu autor, Stieg Larsson, va nèixer a Suècia el 1954 i va morir repentinament d'una crisi cardiaca l'any 2004, després d'haver entregat els tres volums al seu editor i sense haver vist la repercussió de la seva obra.

Fins l'èxit de la trilogia Milennium era més conegut per la seva vessant periodística. Va escriure diferents assaigs sobre economia i era redactor en cap de la revista Expo, una coneguda revista sueca que s'ha convertit en un referent de la lluita independent contra els moviments antidemocràtics.

Com l'autor, el protagonista, en Mikael Blomkvist, és periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium. Un bon dia és acusat i condemnat per difamació pels tribunals d’Estocolm. El seu delicte ha estat publicar un treball d'investigació on fa greus acusacions contra un dels empresaris més importants del país.

Abans d’entrar a la presó, però, rep el curiós encàrrec d'investigar la desaparició de la neboda de Henrik Vanger, un altre home poderós de les finances escandinaves i que si accepta i resol el cas es compromet a entregar-li informació documentada que implica clarament el seu més aferrissat enemic. Per ajudar-lo en aquesta complicada missió, Vanger contractarà els serveis de Lisbeth Salander, una pertorbadora i socialment inadaptada jove amb memòria fotogràfica i unes habilitats com a hacker informàtica amb qui formarà un tàndem perfecte.

L'escriptor i periodista Sergio Vila-Sanjuán ha dit del llibre "Una gran novel.la d' intriga financera i política que descriu amb gran força el que s'amaga darrera les societats democràtiques".

Sílvia Tarragó

L'OBRA DE VENTURA AMETLLER, RECUPERADA

L’Ajuntament de Mataró, el de Pals i Cossetània Edicions han publicat les novel·les ‘Summa kaòtica’ i ‘Resta kaòtica’, de Ventura Ametller, a partir d’una iniciativa que va impulsar la seva família fa un any.

Ventura Ametller és el pseudònim literari de Bonaventura Clavaguera Clavaguera. Va néixer a Pals el 1932 i fa molts anys que viu a Mataró. Va ser íntim amic de Josep Pla i aquest el cita diverses vegades a la seva obra. També va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui li va suggerir el nom literari de Ventura Ametller.

La ‘Summa kaòtica’ és una reedició publicada per l’editorial Laia el 1986, dis la col·lecció El Mirall i el Temps. Narra l’etapa republicana que va del 1933 al 1939, però d’una manera sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l’oblit figures i paisatges que l’autor va conèixer.

La segona part que tanca el cicle, la ‘Resta kaòtica’, és la cronologia de la derrota, acabada la guerra, amb la posterior repressió i la lluita personal de l’individu per sobreviure.

D’altra banda, Ametller utilitza un agosarada tècnica narrativa, on els personatges tenen diversos noms i es mouen en espais i temps diferentes, que el situen en l’avantguarda literària del país.

Albert Calls

'CRIMS A LA CATALUNYA DEL SEGLE XIX, de MANUEL BOFARULL i TERRADES

Publicat per Cossetània Edicions

En uns moments en els quals malauradament els successos estan a l’ordre del dia, ‘Crims a la Catalunya del segle XIX’ aplega onze històries que transcorren per diversos indrets de les terres catalanes, entre el 1838 i 1892 i que van ser narrats amb tota mena de detalls per la premsa de l’època.

Com es destaca en aquest llibre, el segle XIX va ser un moment en el qual els crims i les circumstàncies del procés i compliment de la sentència, eren seguit per la gent gairebé com se segueix el futbol actualment.

Els crims, narrats amb rigor i de forma entenedora, es complementen amb il·lustracions suggerents de la premsa de l’època.

Des del ‘Segrest i mort d’en Gallifa’, un assassinat que va convulsionar el Mataró de 1849, fins a ‘El parricidi de Lleida’, el 1838, ‘Les noies de Folgueroles’ (1858) o ‘Sang al santuari de Foix’ (1892), el lector hi trobarà un ventall d’històries reals transmeses per la premsa que esfereeixen i ens recorden que la crònica negra, per desgràcia, és un fet inherent a l’espècie humana.

L’autor d’aquest llibre, Manuel Bofarull, va néixer a Badalona el 1923. És autor d’una llarga nòmina de títols d’històrica comarcal lligada amb el Penedès. Va guanyar el premi Sant Jordi amb Ia novel·la històrica ‘Els hereus de la terra’, el 1987 i amb ‘Figures vora el rec’ (1995), va ser protagonista de la polèmica edició 1994 del premi Josep Pla.

Albert Calls

LLIBRES DE BUTXACA EN CATALÀ

Tal i com deia fa dos dies, ahir va sortir a la venda l'edició en butxaca de Kafka a la platja d'Haruki Murakami, juntament amb una variada i molt atractiva oferta amb títols per a tots els gustos.

Fa tres mesos ho anunciava ja en un post en el que feia alguna recomanació dels 22 nous títols entre els que es troben Flor de neu i el ventall secret de Lisa See, Els nostres avantpassats, que aplega tres novel.les d’Italo Calvino, Les set aromes del món, d’Alfred Bosch o Expiació, d'Ian McEwan.

Es tracta de novel.les d'autors catalans com Maria Antònia Oliver, Sílvia Soler, Miquel Martí i Pol, Jaume Cabré, Ferran Torrent... estrangers com Susanna Tamaro, Donna Leon, Ami Tan, Ken Follet... tant contemporanis com Màrius Serra, Jordi Coca, Jostein Gaarder, John Irving, Paul Auster... com clàssics Emily Brönte, Lev Tolstoi, Gustave Flaubert, Stendhal... tant en literatura George Orwell, Corman McCarthy, Emili Teixidor, Jesús Moncada....com en assaig Carme Ruscalleda, Tahar Ben Jelhoun, Sebastià Serrano, Matthew Tree, Naomi Klein.

Ara que s'acosten les vacances és una bona ocassió per aprofitar aquesta oferta de lectures.

Sílvia Tarragó

EL MEU AMOR MURAKAMI

Ara que són a punt d'aparèixer les edicions en butxaca, tant en català com en castellà, de Kafka a la platja, és un bon moment per a recomenar la seva lectura a aquells qui no hagin descobert encara aquest escriptor.

Precíssament va ser amb aquesta novel.la, Kafka a la platja, que vaig descobrir-lo i em va fascinar, per la manera tan peculiar d'expressar-se i de crear personatges que de seguida et semblen propers, pel desconcert que, de sobte, et sacseja mentre llegeixes i que tan em recorda la filosofia zen.

Hi ha qui diu que aquesta no és la seva millor novel.la, prefereixen L'amant perillosa o Tokio Blues,amb la que es va donar a conèixer aqui, molt més intimista i menys agossarada, però per a mi menys excitant.

En aquests moments m'estic deixant seduïr per El meu amor Sputnik, una història d'amor impossible o no? en qualsevol cas, serà un plaer descobrir-ho.

Sílvia Tarragó

'TRILOGIA DE LA NIEBLA', de CARLOS RUIZ ZAFON

Publicat per Planeta

Tot i que recentment s’ha publicat ‘El juego del ángel’, nou i súpervendes títol de Carlos Ruiz Zafón, l’autor de ‘La sombra del viento’, ara és un bon moment per revisitar la seva obra inicial, reeditada constantment.

La Trilogia de la Niebla aplega en un sol volum (tot i que es pot llegir per separat, en castellà i en català i en tots els formats possibles) les tres novel·les dirigides inicialment a un públic juvenil que va escriure Ruiz Zafón abans de convertir-se en una celebritat.

Històries emmarcades en col·leccions per a joves, però que poden llegir-se a qualsevol edat. De fet, estem davant de literatura d’evasió, aventures i fantasies desfermades que enganxen des del primer moment i que perfilen les obsessions narratives de l’autor.

En síntesi, a ‘El Píncipe de la Niebla’ es tracta la figura d’un diabòlic personatge capaç de concedir desitjos al preu més alt. A ‘El Palacio de Medianoche’, uns joves s’hauran d’enfrontar a un terrible i mortífer enigma de la història. I a ‘Las luces de setiembre, els protagonistes s’enfronten a un misteri que els durà a viure la més emocionant de les aventures en un laberíntic món de llums i ombres.

Zafón és, avui per avui, un autor traduït a més de quaranta llengües, editat a una cinquantena de països i que ha arribat a milions de lectors.

D’altra banda, a les tres històries de la Trilogia de la Boira caldria afegir-hi el títol ‘Marina’ per perfilar un pack de novel·les que permeten passar una estona immillorable, sense límit d’edat.

Albert Calls

'WANTED' ('SE BUSCA'), EL CÒMIC DE LA PEL·LÍCULA

Michael Brandt i Angelina Jolie protagonitzen un thriller de Timur Bekmambetov, on surten d’altres destacats actors com Morgan Freeman i Terence Stamp.

La pel·lícula narra la iniciació com a assassí d’un personatge mediocre, en mans d’una espectacular assassina que li farà de mestre després que matin el pare del noi.

Al darrera d’aquesta efectista història hi ha, però, un còmic de primera, amb el mateix títol que el film i obra de Mark Millar, J.G. Jones i Paul Mounts, publicat ara per Norma Editorial.

Al rerefons de ‘Wanted’ (el còmic), també s’hi troba una profunda reflexió sobre els súperherois, perquè en aquest cas són els súperdolents els protagonistes, que han aconseguit acabar amb els bons i han establert un nou ordre en el qual, fins i tot, han canviat les percepcions de la realitat, a l’estil Matrix.

D’altra banda, les lluites internes entre el propi cantó obscur, perquè triomfin tendències més dures, són el pretext perquè un jove es trobi a si mateix.

Tot plegat, més renovació encara i en un camp, el de la historieta de súperherois que en els darrers anys ve redescobrint nous i interessants camins. Aquest n’és un, i amb violència i ciència ficció per donar i per vendre.

Albert Calls

'UNA LECTORA POC CORRENT', d'ALAN BENNETT

Publicat per Anagrama.Empúries en català i Angarama en castellà.

Brillant retrat sobre les aparences i les conveniències, un llibre escrit amb la subtil acidesa que caracteritza l'humor britànic: formal i directe, reflexiu i precís. He gaudit molt amb la història, la manera en que està escrita, la crítica tan real i, especialment, el final, genial, que s'ajusta perfectament al tarannà de tota la novel.la.

Ens explica com un fet tan inofensiu com és l'hàbit de la lectura pot, tractant-se de la Reina d'Anglaterra, esdevenir un problema d'estat, amb unes conseqüencies que arriven a ser, fins i tot, ridícules. Tot plegat ens fa reflexionar sobre la frivolitat de la societat que ens envolta però, això si, sense perdre el somriure.

Sílvia Tarragó

Dues propostes de còmic actual

MACEDONIA, de Harvey Pekar i Heather Robertson, il.lustrat per Ed Piksor i publicat per La Cúpula.

GHOST WORLD/MÓN FANTASMAL, guió i dibuix de Daniel Clowes publicada per La Cúpula.

Macedonia és una novel·la gràfica en tota la seva àmplia dimensió. Això vol dir un còmic de prop de 200 pàgines, amb una història per a adults i una càrrega de narració literària que utilitza, però, les imatges per explicar-nos històries de la vida actual, contundents i colpidores.

La protagonista i coautora de l’obra, Heather, és una jove estudiant idealista i compromesa amb la pau. Per fer la seva tesi doctoral, que planteja si es poden evitar les guerres amb el dret internacional, viatja a Macedònia, territori molt conflictiu, enmig del polvorí dels Balcans. Allí, es barrejarà amb les persones i coneixerà de primera mà el que els llibres d’història no expliquen.

Harvey Pekar és un guionista de referència del panorama mundial actual. Autor dels coneguts còmics American Splendor, il·lustrats per Robert Crumb i d’altres autors i passats al cinema amb èxit, domina els registres de la narrativa més actual, la que ens acosta als problemes i vivències de les persones. I en aquesta obra ho torna a demostrar de nou, deixant palès alhora que el còmic no és un art minoritari, sinó que pot equiparar-se a la literatura com a art de narrar.

I una altra proposta per a lectors que vulguin endinsar-se en el còmic més actual, Ghost World (‘Món fantasmal’), de Daniel Clowes, novel·la gràfica també publicada per La Cúpula i passada al cinema. Tracta la història de dues amigues i el seu camí cap a la maduresa en el món real, ple de contradiccions i descobriments

'EL LABERINTO DE LA ROSA', de TITANIA HARDIE

Editat per Suma de Letras.

La seva autora, Titania Hardie, ha escrit nombrosos llibres sobre folklore i màgia i és experta en esoterisme. A més, ha escrit també llibres infantils i està graduada en psicologia i literatura. Tot això fa de aquesta primera novel.la seva, una proposta força atractiva.

Narrada en dos temps: l'actual, en el qual es va desvetllant l'enigma, i el passat, que és on s'ha iniciat aquest; ens remet a una època de secretisme vinculat a l'astrologia, la càbala i la numerologia.

Un món apassionant i desconegut per a molts amb prou força i suficientment interessant com per a donar-li tant de pes a la història de l'època present, que acaba resultant romanticona i ensucrada pel meu gust.

Personalment crec que hagués guanyat molt si s'hagués donat més importància al temps i circumstàncies on es genera l'enigma i menys a les relacions dels protagonistes.

Sílvia Tarragó

'INDIGENT, COM JO', de MONTSE ASSENS I BORDA

Premi de Poesia Artur Simó 2007, editat per edicions Brosquil.

-Prop de tot
i lluny de res-

Tanco els ulls i apropant-me
a la incertesa que hi ha terra on trepitjo

decideixo
no volar mai més sota la pluja
d'un fum boirós color magenta.

-em quedo aquí
al centre de mi-


I des del seu centre, Montse Assens ens fa partíceps de la seva experiència en el món, del viatge que la fa conscient de la seva pertinença al cel i a la terra, que la retorna a la intimitat de pensar-se nua, com en nèixer, essent només el batec que s'encara a l'univers i, feliç, el reconeix.

Per a mi ha estat tota una descoberta aquesta veu propera en l'espai i el sentiment, ha estat com albirar un racó conegut des de l'òptica particular d'una altra persona, valenta, convençuda i feliç de saber-se tal com és i allà on és:

Indigent com sóc de la paraula
traço gargots il.legibles en aquest full
mentre sento el fred que cala els ossos
asseguda sobre la pedra del parc.


Sílvia Tarragó

'RES NO ÉS IGUAL A RES', de MARIA-ANTÒNIA GRAU I ABADAL

XI Premi "Alella a Maria Oleart" , editat per l'Ajuntament d'Alella i La Comarcal Edicions.

Ens diu Albert Calls al pròleg que aquest "és un recull en clau zen. És a dir, com l'arquer que és un amb l'arc, la fletxa i la diana, Maria-Antònia Grau, l'autora, ha escrit un llibre des del fons del cor, però amb un hàbil domini del vers, de l'estrofa, del poema i de la interrelació de cadascuna de les peces del conjunt, inclosa la connexió amb el possible lector".

Penso que, a més, demostra el mestratge que converteix l'arc, la seva veu, en l'instrument capaç de donar a la fletxa, la paraula, una trajectòria de delicada i precissa bellesa que acaba donant un sentit a tots i cadascún dels elements que formen part d'aquest trajecte...

Torna a ser a sol post el celatge malva
i l'ora fresca del vespre i la calma
d'una esquella pels marges en pendent.

Delicat tret que defineix per un igual emocions i situacions, recreació d'un passat que s'omple de màgia i, finalment, ens embolcalla.

Un plaer descobrir poemaris que, com aquest, ens reconcilien amb la bellessa del món.

Sílvia Tarragó