XI Premi "Alella a Maria Oleart" , editat per l'Ajuntament d'Alella i La Comarcal Edicions.
Ens diu Albert Calls al pròleg que aquest "és un recull en clau zen. És a dir, com l'arquer que és un amb l'arc, la fletxa i la diana, Maria-Antònia Grau, l'autora, ha escrit un llibre des del fons del cor, però amb un hàbil domini del vers, de l'estrofa, del poema i de la interrelació de cadascuna de les peces del conjunt, inclosa la connexió amb el possible lector".
Penso que, a més, demostra el mestratge que converteix l'arc, la seva veu, en l'instrument capaç de donar a la fletxa, la paraula, una trajectòria de delicada i precissa bellesa que acaba donant un sentit a tots i cadascún dels elements que formen part d'aquest trajecte...
Torna a ser a sol post el celatge malva
i l'ora fresca del vespre i la calma
d'una esquella pels marges en pendent.
Delicat tret que defineix per un igual emocions i situacions, recreació d'un passat que s'omple de màgia i, finalment, ens embolcalla.
Un plaer descobrir poemaris que, com aquest, ens reconcilien amb la bellessa del món.
Sílvia Tarragó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada