dimarts, 29 de juliol de 2008

'LA VOZ DE LAS TRECE ABUELAS'


Aquest és el títol del llibre editat per Luciérnaga, un llibre escrit per les dones que constitueixen el Consejo Internacional de las Trece Abuelas Indígenas.

Les Trece Abuelas van arribar a Barcelona provinents de la Expo de Zaragoza, per a promocionar-lo després d'haver viatjat per Estats Units, Italia i la Índia, entre d'altres països.

Provenen de tribus indígenes i el seu llibre vol ser un compendi del ric patrimoni cultural que representen (Dakota, la selva amazónica, Nepal, Àfrica) inculcant el respecte a la Terra i a les tradicions.

A l'octubre s'estrenarà als Estats Units un documental que ens arribarà el 2009.

Caldrà veure si el seu missatge ens pot oferir una sortida al caos consumista que ens engoleix.

Sílvia Tarragó

dissabte, 26 de juliol de 2008

'DUOS RIOS, L'APOSTA PEL PATRIMONI HISTÒRIC LOCAL

El segon número de La revista “Duos Rios”, publicada per l’Ajuntament de Dosrius i l’Arxiu Municipal, va ser presentat el passat 20 de juliol, en el marc d’un diversificat acte cultural a l’hort de la rectoria i en el qual van haver-hi parlaments, un recital de poesia a càrrec de Lina Casanovas i teatre.

Han passat quatre anys d’ençà que va publicar-se la primera, però “Duos Rios”, com va dir l’alcalde, Josep Jo, “molt més que una revista és un llibre”, pel seu aspecte voluminós amb estudis històrics de multiplicitat de temes d’aquest municipi.

“Duos Rios” s’emmarca en la tradició de publicacions culturals necessàries per als pobles, perquè preserven la seva història i patrimoni, però també perquè pel seu alt nivell qualitatiu poden distribuir-se tranquil·lament fora del terme municipal i comarcal.

El contingut de “Duos Rios” inclou textos sobre el dolmen de ca l’Arenes, descobert el 1997 i excavat el 2007; els cognoms de Dosrius i Canyamars als arxius parroquials, els ocells del municipi o un estudi sobre la poetessa Lina Casanovas.

D’altra banda, també s’hi poden trobar monogràfics sobre ‘El patrimoni un valor de futur’ i ‘In memoriam Esteve Albert i Corp’.

Albert Calls

'LA VAGA D'USUARIS DE TRAMVIES DE BARCELONA DE 1957', de MARIA COLL i PIGEM i JOSEP PUIG i PLA

Publicat per Eumo Editorial

La preservació de la nostra història no és una tasca gens agraïda, però per sort hi ha qui es dedica a fer-ho de forma persistent, llegant-nos un bagatge bibliogràfic que deixa constància de figures i paisatges, fets i persones.

És el cas de dos mataronins: Maria Coll i Pigem i Josep Puig i Pla, tots dos vinculats a la recerca del patrimoni històric i que acaben de publicar ‘La vaga d’usuaris de tramvies de Barcelona de 1957’, dins el segell Eumo Editorial.

El llibre tracta la vaga d’usuaris de tramvies que va tenir lloc a Barcelona entre el 14 i el 25 de gener de 1957. Com destaquen els autors, expressava la crítica d’un poble cap a un règim dictatorial i repressiu incapaç de treure el país del pou de la postguerra.

La vaga, sense assolir els nivells de participació de la de 1951, va tenir un clar contingut popular amb la participació entusiasta dels estudiants i treballadors i implicacions politiques importants, amb persones tan significatives com Jaume Vicenç Vices, Josep Benet o Joan Reventós.

El lector trobarà en aquest episodi de la lluita antifranquista un estudi de temps de crisi i revoltes, moviments universitaris, la preparació de la vaga, la primera jornada, la repercussió, el balanç i les conseqüències d’un fet històric.

El llibre està dedicat, a més, a Josep Benet, que va suggerir als autors que fessin aquest estudi.

Albert Calls

'EL NEN 44', de TOM ROB SMITH


Editat per La Magrana i Espasa.

Per a mi el més colpidor ha estat descobrir l'esgarrifós món estalinista, marc en el que es desenvolupa aquesta novel.la sobre un assassí en sèrie. Fora d'aquest context, la pressió angoixant i la sensació d'impotència que provoca la situació en la qual el protagonista ha de tirar endavant la investigació, perdria la seva força i la seva originalitat.

Ens trobem en un estat repressiu, on tothom és presuntament culpable i on la por és qui realment mana. Enmig d'aquest despropòstit la mort no deixa de ser el menor dels mals, tanmateix, el fet que siguin nens, la manera en que moren, el moment, tot forma part d'un obscur propòsit que s'arrossega des d'un temps passat i que evidencia els perills d'un règim que s'autodefineix com a perfecte i que ningú no pot qüestionar.

Una lectura que arrossega, sens dubte, però que et deixa amb el cor encongit si més no als qui, com jo, tenim un excès de sensibilitat i d'empatia.

Sílvia Tarragó

dijous, 24 de juliol de 2008

'UN ÁRBOL CRECE EN BROOKLYN" de BETTY SMITH


Poques vegades una novel.la ha aconseguit conmoure'm i fer-me sentir tan propera als seus personatges com aquesta.

Des de la primera línea el particular món de la protagonista, tan llunyà en el temps (1911) i en l'espai (Brooklyn), em va acollir amb la honestedad clara i desimbolta de la protagonista, per a arrossegar-me amb ella, en el seu trànsit pels carrers desolats del seu barri il.luminats per espurnes de tendresa i somnis petits, un llibre, una paraula, una cançò, un gest....

Betty Smith va escriure aquest llibre l'any 1943 i, dos anys més tard, Elia Kazan el va adaptar al cinema amb el poc afortunat (pel meu gust) títol de Lazos Humanos, que va ser la seva primera película. Com ha passat amb moltes bones novel.les, el temps i les circumstàncies, van fer que desapareguès fins que Lumen l'ha tornat a recuperar per a fortuna dels lectors.

Escrita molt abans que Las cenizas de Ángelas, és inevitable comparar-les per la seva similitud: la vida dels inmigrants des d'un punt de vista autobiogràfic, però la meva opinió coincideix totalment amb el que diu Juan Manuel de Prada:

"Un árbol crece en Brooklyn es literatura hecha con buenos sentimientos; y tal vez por ello haya sido olvidada, pues la desesperación de nuestra época no soporta que le recuerden que hay razones para seguir viviendo.

Resulta muy aleccionador, por ejemplo, comparar este libro luminoso con el muy amargo de Frank McCourt, Las cenizas de Ángela: ambos cuentan una historia muy similar de claros tintes autobiográficos, ambos están protagonizados por personajes de la misma extracción social, ambos se detienen en enumerar las mismas penurias, pero donde McCourt halla motivos para encenagarse en la
desesperación, Smith encuentra siempre razones para la esperanza que trepa hasta el título de su libro."

Estic contenta d'haver pogut tenir l'oportunitat de gaudir aquest llibre, gràcies al comercial de Random House Mondadori, bon lector, que me la va recomenar i espero que jo, des d'aqui, pugui contribuir a que moltes altres persones gaudeixin com jo ho he fet.

Sílvia Tarragó

dilluns, 21 de juliol de 2008

PAUL AUSTER TORNA PEL SETEMBRE

Aquest cop es tracta d'una novel.la i, com és habitual, la publica Edicions 62 en català i Anagrama en castellà. El títol: Un home a les fosques.

Segons ens informa l'editorial es tracta d'una "novel.la devastadora amb múltiples realitats". Sens dubte, l'argument és complex, perillosament proper a l'absurd i la bogeria, tret que ens recorda novel.les anteriors.

La sinopsi ens diu que el protagonista és August Brill, de 62 anys qui s'està a casa de la seva filla a Vermont. Quan no pot dormir, s'inventa històries i en una d'aquestes Owen Brick, un jove mac, desperta al fons d'una mena de pou que no pot escalar. No sap com ha arribat, ni ón és, fins que apareix un militar que l'ajuda a sortir per a que pugui acomplir la seva missió. Amèrica està summergida en una Guerra Civil, ni l'11-S ni la guerra d'Irak han succeït, a partir d'aqui, la història continua amb un deliri en forma faula sobre els nostres dies.

Caldrà veure el resultat d'aquesta reflexió que, segons l'editorial, ens obliga a encararnos a la foscor, al drama de la nit i que celebra, alhora, l'existència dels afectes i dels jocs qüotidians que fan que, malgrat tot, aquest món nostre continui avançant.

Sílvia Tarragó

dijous, 17 de juliol de 2008

RIURE EN CATALÀ


Demà 18 de juliol us esperem a la nostra llibreria, on celebrarem que estem vius i ens tornem a retrobar (i avui dia això ja és molt!), amb un ACTE LITERARI i unes COPES DE CAVA.

Farem una aproximació a la literatura humorística actual catalana, una literatura humorística 'seriosa' que es fa actualment entre els autors joves de la nostra literatura.

Més enllà de l'humor televisiu hi ha vida, això és el que demostraran els nostres convidats: dos autors que practiquen aquest gènere des de la paraula impresa i amb les seves històries divertides, sarcàstiques, crítiques, iconoclastes i escatològiques".

Es tracta dels autors:

- XAVIER GUAL, guanyador del Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira amb el recull de contes Estem en contra.

- JORDI CANTAVELLA, autor del recull de contes Paper higiènic i de la novel·la El manuscrito de neopatria.

T'hi esperem demà, a les 20 h a Proa Premià (Carrer del Nord, 71. Premià de Mar).

Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura de Premià de Mar

dimarts, 15 de juliol de 2008

'L'ALTRE NOM DE LAURA', de BENJAMIN BLACK


Editat per Bromera qui ha creat aquest espai per a potenciar l'obra de Benjamin Black (John Banville):

http://www.bromera.com/especial/laura/

Benjamin Black és el pseudònim del reconegut escriptor John Banville, autor de la prestigiosa novel.la El Mar, entre d'altres.

Sílvia Tarragó

divendres, 11 de juliol de 2008

'EL CEL DE LES PAPERINES', de JOAN DE DÉU PRATS


Publicat per Edicions del Pirata

A ‘El Cel de les Paperines’, l’autor explica als lectors la seva infantesa i ho fa a partir de breus capítols seqüencials de la seva vida, que molts podem reconèixer encara perquè hi ha nombrosos temes que són compartits en l’espai i en el temps.

Així, hi trobem l’època de la televisió en blanc i negre, els madelman, l’escola religiosa, les coses que ens ha ajudat a formar-nos com a persones i els valors familiars que consolidem principalment amb els pares i els avis, entre d’altres aspectes vitals.

Joan de Déu Prats reconstrueix, d’aquesta manera, la seva memòria i ho fa en clau de literatura planera, que poden llegir els més joves, però que també desperta interès als que són més grans.

D’altra banda, l’autor ja té escrits més de 70 llibres per a nens i joves, que és la seva especialitat, ha guanyat nombrosos i importants concursos i ha estat traduït a diferents idiomes que van des de l’anglès fins al xinès.

En aquest curiós llibre memorialístic però breu (una rara avis), l’autor ret tribut al seu passat i ho fa des d’una manera molt senzilla, recordant-nos que la vida, moltes vegades, és fluir, un mateix i amb els altres.

Albert Calls

RIURE EN CATALÀ A LA LLIBRERIA PROA

RIURE EN CATALÀ!
Una aproximació a la narrativa humorística actual

Col·loqui i lectura de textos amb els escriptors:
XAVIER GUAL
(Premi Pere Quart d’humor i sàtira)
i JORDI CANTAVELLA

Divendres 18 de juliol a les 20h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar

Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura

dimecres, 9 de juliol de 2008

BONA FESTA MAJOR


Amb els pirates a punt de desembarcar i amb els premianencs preparant-se per a la defensa, el nostre poble enceta la Festa Major.

Hem engalanat un dels nostres aparadors amb llibres i algún altre element característic dels pirates, a més, enguany han editat un nou llibre de primília contes L'horta Farrerons té un secret, que es suma al de l'any passat Moros a la costa! així tothom qui ho vulgui pot conèixer la història de l'Esther i l'Omar i alguna cosa sobre el passat d'aquesta vila.

D'alguna manera, tots els que vivim a Premià aportem alguna cosa i una de les iniciatives que m'han agradat és la del Taller de Ioga que proposa una sessio de ioga demà i divendres a les 20 a la plaja de Llevant. Tal com diuen, una bona manera de fer les paus o bé una treva tot relaxant-se prop de les onades. Una activitat a tenir molt en compte.

Gràcies a tots els que fan d'aquesta festa un moment únic, felicitats a tots els premianencs i premianenques i molt bona festa major.

Sílvia Tarragó

divendres, 4 de juliol de 2008

EL SECRET DE L'HORTA FARRERONS


A Premià de Mar tenim un secret, si el voleu saber només cal que llegiu SECRET, SECRET! L'horta Farrerons té un secret, el nou llibre de la col.lecció Primília Contes que edita l'Ajuntament i que arriba a pocs dies de la Festa Major.

Un conte per als més petits que els acosta al passat de la nostra vil.la a través de l'Arnau, un nen que té una peculiar relació amb l'horta, s'expliquen aventures i es fan companyia però hi ha una cosa que l'Arnau no sap i és que ella amaga un secret....

"De vegades, però, l'horta Farrerons calla a mig explicar.
I si l'horta calla...

La terra brilla d'una manera estranya.
La brisa porta olors de misteri.
Els gafarrons abaixen la veu
."

El text, de delicats trets poètics, és de Chus Díaz, la il.lustració de Gina Portillo i l'assesorament històric ha anat a càrrec de Ramon Coll.

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Premià de Mar va crear aquesta col.lecció de llibres amb l'objectiu de donar a conèixer als nens i nenes de la comarca el seu patrimoni, fomentar la seva implicació en els afers del seu poble i introduir dins de l'imaginari dels nens i nenes personatges ambientats en el seu municipi, de manera que visquin de manera més propera les tradicions, festes i patrimoni del seu poble i voltants.

Sílvia Tarragó

dijous, 3 de juliol de 2008

'LA MAÇONERIA A CATALUNYA' de PERE SÁNCHEZ FERRÉ


Editat per Editorial Clavell.

LA MAÇONERIA A CATALUNYA, del Doctor en història Pere Sánchez Ferré, és una reedició actualitzada de l'ambiciós treball publicat als anys 80 i que actualment es trobava exhaurit.

És tracta d'una visió global i al mateix temps detallada de la maçoneria en una de les zones amb més implantació i desenvolupament al nostre país, amb més de dues-centes lògies documentades, i amb un influx social i polític que cal conèixer per poder entendre alguns dels fets més rellevants de la història recent de Catalunya. Es pot seguir no només la història de la maçoneria, sinó també del feminisme, el lliure pensament, el pacifisme...

Pere Sànchez Ferrer és doctor en història moderna i contemporania i fa més de 25 anys que investiga la història de la maçoneria. És membre fundador del Centro de Estudios Historicos de la Masoneria Española.

dimarts, 1 de juliol de 2008

YUKIO MISHIMA


Fa temps que tenia ganes de llegir a aquest autor, especialment després d'haver descobert Haruki Murakami i haver-me adonat que sóc sensible al pensament oriental, i és justament en aquest moment que apareix per primer cop en català La remor de les onades a la que descriuen com "la més gran història d'amor de la literatura japonesa".

Bé, jo no he començat per aquí, vaig triar Nieve de abril , la primera novel.la de la tetralogia El mar de la fertilidad que es considera el seu testament ideològic. De seguida vaig adonar-me que no té res a veure amb en Murakami, potser la facilitat de retratar la qüotidianeitat analitzant-la al mateix temps, però un cop superada la primera impressió vaig anar deixant-me arrossegar per aquest mar fèrtil i vaig aprendre a gaudir de la sutilesa de les seves reflexions, instantàneas d'emocions congelades, disseccions de l'ànima que ens aboca al precipici de l'inexorable.

Hi ha un paràgraf en el que descriu com copien poemes japonesos els dos nens protagonistes i ho fa amb una delicadesa i una trascendència que fa que aquest fet es converteixi en una cosa meravellosa i única que escapa del temps per a obrir els ulls al protagonista en el present.

Crec que la intensitat de les emocions i dels pensaments poden arribar a ser més colpidores que l'acció, i Mishima aconsegueix endintsar-se al cor mateix del moment i dels protagonistes i, d'alguna manera, fa que ens hi reflectim.

Sílvia Tarragó