dijous, 25 de setembre de 2008

PRESENTACIÓ DE 'RES NO ÉS IGUAL A RES'


Demà divendres 26 de setembre,
a les 20'30h,
presentem el llibre Res no és igual a res,
de Maria-Antònia Grau i Abadal.
XI Premi Alella a Maria Oleart.

Ens diu Albert Calls al pròleg que aquest "és un recull en clau zen. És a dir, com l'arquer que és un amb l'arc, la fletxa i la diana, Maria-Antònia Grau, l'autora, ha escrit un llibre des del fons del cor, però amb un hàbil domini del vers, de l'estrofa, del poema i de la interrelació de cadascuna de les peces del conjunt, inclosa la connexió amb el possible lector".

Jo penso que, a més, demostra el mestratge que converteix l'arc, la seva veu, en l'instrument capaç de donar a la fletxa, la paraula, una trajectòria de delicada i precisa bellesa que acaba donant un sentit a tots i cadascún dels elements que formen part d'aquest trajecte...

Torna a ser a sol post el celatge malva
i l'ora fresca del vespre i la calma
d'una esquella pels marges en pendent.


Delicat tret que defineix per un igual emocions i situacions, recreació d'un passat que s'omple de màgia i, finalment, ens embolcalla.

Un plaer descobrir poemaris que, com aquest, ens reconcilien amb la bellesa del món.

T'esperem a Proa Premià!

Sílvia Tarragó

LLIBRES QUE PARLEN DE LA NOSTRA HISTÒRIA

Dins l’allau d’ofertes literàries que arriben al lector avui en dia, sempre suren algunes propostes que fetes des del Maresme reclamen i reivindiquen el nostre patrimoni històric més proper.

Entre el que s’ha publicat els darrers temps, destaca ‘Barcelona: fiebre amarilla’, de Carlos Ciscar Martínez-Hidalgo, autor vinculat a Cabrera de Mar. Es tracta d’una voluminosa novel·la en clau històrica que s’ambienta a la Barcelona de 1821. La ciutat, sota la plaga de la febre groga, viu la lluita política entre absolutistes i liberals. Considerar la malaltia contagiosa tanca el port i mata el comerç, mentre els metges es divideixen segons les seves preferències polítiques.

En aquesta obra, Ciscar, nascut a Barcelona el 1952, llicenciat en Medicina i Cirurgia i especialista en al·lergia, retrata un interesant període històric des de la ficció i la documentació.

Un altre títol, en aquest cas editat pel Museu Arxiu Vives i Tutó de Sant Andreu de Llavaneres, el 2007, és ‘El cardenal Vives i l’Església del seu temps’, de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, amb fotografies de Joan Devesa i Freginals.

Aquesta obra, en clau d’estudi, ofereix una visió de síntesi sobre la vida i projecció del cardenal, en el context general dels pontificats dels papes Lleó XIII i Pius X. A més, s’hi pot trobar una part introductòria que situa la vida del futur cardenal en el Llavaneres nadiu i a la veïna ciutat de Mataró.

Una obra, en definitiva, que ens acosta a un gran eclesiàstic maresmenc de renom i projecció internacionals.

Albert Calls