dimecres, 24 de setembre de 2008

LA GOSSA DE LA LLIBRERIA


La literatura no és aliena als animals però els animals tampoc són aliens a la literatura. La meva gossa, Boira, n'és un exemple: passa tots els matins envoltada de llibres; rep els clients a la porta encuriosida, encara que es mostra poruga quan volen tocar-la; es col·loca al seu costat mentre tafanegen, els assessoro o esperen que els emboliqui el seu llibre. De vegades, fins i tot, els borda si s'han mostrat massa confiats amb ella, ignorants del particular protocol caní que no comença amb paraules ni amb gestos, sinó amb apropaments més delicats i poc escaients per a nosaltres, els humans.

També aguanta amb paciència les efusions dels més petits, encara que, de vegades, els defuig o s'engresca amb les seves corredisses fins que prefereix tornar al seu llitet sota el mostrador.

La Boira forma part de la llibreria, els comercials la saluden abans que a mi, i, fins i tot s'ha pres la confiança de rossegar la seva joguina sobre la sabata del de Random House. Els nens, quan no hi és, em pregunten per ella, els propietaris de gossos em parlen dels seus, alguns clients la saluden perquè ha aconseguit fer-se un lloc no només a la llibreria sinó en el record dels que passen per aquí.

La Boira, la gossa de la llibreria encara té més vincles amb la literatura que els merament professionals, perquè fins i tot la seva aparença s'adiu amb les paraules amb les quals Juan Ramón Jiménez va descriure l'inoblidable Platero:

"Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro."

Sílvia Tarragó