dimecres, 29 d’octubre del 2008

'AUNQUE SEAMOS MALDITAS', d'EUGENIA RICO


Editat per Suma de Letras.

Un llibre difícil de definir, la sinopsi només dóna una idea aproximada del que es trobarà el lector, per tant, cal aventurar-se en la seva lectura i descobrir que ens trobem amb una història explicada amb una originalitat colpidora, amb una reflexió lúcida i sentida, amb una introspecció sobre el temps i l'espai que ens mostra units a despit de l'época que ens hagi tocat viure, que és, al cap i a la fi, el que els passa a les protagonistes atès que la història és la mateixa.

He gaudit llegint aquest llibre, tot i que l'argument no és gens destacable: dues històries que conflueixen, una dona actual a la recerca d'una altra dona en el passat... el que destaca és el caire gairebé filosófic i els matissos quasi poètics en que es mou la història, el toc màgic, intrigant, el deliberat misteri que envolta cada moviment de la protagonista fent que el present en el qual viu ens resulti gairebé més increïble que el passat on viu l'altre personatge.

Un fris colpidor sobre la marginalitat, la incomprensió, la pèrdua, les passions, en definitiva, tot allò que ens diferencia.

Sílvia Tarragó

dilluns, 27 d’octubre del 2008

'LA MEVA PRIMERA GUIA SOBRE ASTRONOMIA', de JORDI LOPESINO


Publicat per La Galera

L’escriptor mataroní Jordi Lopesino ha publicat contes per a adults, la novel·la juvenil Maragda, més de cent articles de divulgació científica i és coautor de dos llibres de temàtica astronòmica. De fet, la seva gran passió són els astres, i per això ha estat president de Cosmos, grup d’astronomia de Mataró, i actualment col·labora amb el Minor Planet Center enviant dades astromètriques i fotomètriques d’asteroides i cometes.

Però Lopesino ha fet un pas més i amb un nou llibre adreçat als nens vol ajudar a acostar la seva passió als més petits.

La nova publicació recull l’evolució de l’estudi dels astres des de la prehistòria, passant pel Renaixement i fins a l’astronomia d’avui. De forma ràpida, clara i entendora, es donen consells, s’apunta el que es pot veure i, en definitiva, s’incentiva als més petits a l’astronomia.

Lopesino és un autor imaginatiu i didàctic i la claredat que sempre l’ha caracteritzat la transmet ara a un públic infantil que trobarà en aquestes paraules motivacions per mirar pel telescopi i descobrir l’amplitud de l’univers.

Albert Calls

dissabte, 25 d’octubre del 2008

PRESENTACIÓ A PROA PREMIÀ AQUEST DILLUNS



Brosquil Edicions, la llibreria Proa Premià i la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Premià de Mar l'inviten a la presentació del llibre Indigent,com jo, de Montse Assens i Borda Premi Poesia Artur Simó 2007 que anirà a càrrec de Sílvia Romero, escriptora.

L'acte tindrà lloc el dilluns 27 a les 20:00 hores a la llibreria Proa Premià.

dijous, 23 d’octubre del 2008

'LA RECEPTA STARBUCKS DE LA FELICITAT', de TONI DE LA TORRE



Publicat per Columna

No estem davant d’un llibre qualsevol d’autoajuda, sinó d’un tractat que partint d’una experiència empresarial ens fa replantejar la nostra vida i ens ajuda a ser millors amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. De fet, no en va, el subtítol d’aquesta obra és “Els principis bàsics per millorar el teu dia a dia i convertir-lo en una experiència feliç”.

El lector hi trobarà un discurs narratiu que ens parla de les cafeteries Starbucks i de la filosofia que les ha convertit en líders, creatives i innovadores dins el seu sector. Però molt més enllà, de la Torre aprofita aquest pretext per parlar-nos de la vida, la seva i la de tots en definitiva.

Què té aquest llibre de bo en uns moments que estem saturats d’autoajuda? Un conjunt d’ingredients que el fan un producte únic i diferent, com una rara varietat de cafè que entra a poc a poc, però que al final et deixa prou gust com per anar tirant amb noves i millors directrius.

El lector, quan acabi de llegir-lo, s’endurà amb ell ingredients per aplicar en la seva vida, com el poder d’un somriure, el que hi ha en el nom o el valor de l’aroma, entre d’altres. Com es diu en el llibre: “en aparença només es tracta d’un cafè, però al fons de la tassa es troben les claus per entendre la felicitat”.

Albert Calls

dimecres, 22 d’octubre del 2008

PREMIS PLANETA 2008


De l'editorial ens faciliten els títols i argument dels nous premis Planeta que es publicaran el mes vinent:

Premio Planeta 2008

TÍTULO: La Hermandad de la Buena Suerte
AUTOR: Fernando Savater

Un caballo invencible que ya ha sido vencido, un jockey que desaparece misteriosamente cuando busca el secreto de la buena suerte, dos magnates sin escrúpulos que pretenden zanjar sus rivalidades en la pista del hipódromo... Ya se acerca la fecha de la Gran Copa, la carrera internacional que desata pasiones. Cuatro aventureros deben encontrar al desaparecido a tiempo para que pueda montar en la prueba crucial: mientras, cada uno de ellos lucha contra los fantasmas de su pasado. Su búsqueda los hará enfrentarse con enigmas y peligros, hasta el desenlace en una isla del Mediterráneo donde se encontrarán con la traición... y con el acecho de los leones.

Una novela de aventuras, aliñada con gotas de metafísica y ambientada en el fascinante mundo de las carreras de caballos.

Finalista Premio Planeta 2008
TÍTULO: Muerte entre poetas
AUTOR: Ángela Vallvey

Lo que debía ser un encuentro ritual entre prestigiosos miembros de las letras nacionales se convierte en algo turbador al aparecer asesinado de una puñalada en el corazón uno de los poetas participantes. Nacho Arán, poeta y meteorólogo, llega al
congreso poco después de que se haya producido el crimen, por lo que está libre de sospecha y podrá dedicarse a husmear entre el resto de los asistentes.

Pronto descubrirá que casi todos ellos tienen algo contra el muerto, y se dará cuenta de que el refinamiento intelectual y la supuesta sofisticación de la cultura no sirven como vacuna contra el mal y las pasiones violentas, contra el odio y el deseo de venganza...

Ágil y sutil pero profunda, brillante y divertida, Muerte entre poetas es un auténtico logro narrativo que encandilará a los lectores. Una historia deliciosa que hace un guiño a las viejas novelas de Agatha Christie y a las guerras literarias de Pío Baroja.

Sílvia Tarragó

dilluns, 20 d’octubre del 2008

'ESQUIZO', de RICARD RUIZ GARZÓN


L'any 2005 es va publicar Las voces del laberinto (Historias reales sobre la esquizofrenia), un llibre que no haguès llegit de no ser perquè conec a Ricard Ruiz des de la infantesa i sentia curiositat pel que havia escrit. Va ser una sort, perquè podria haber perdut la possibilitat de descobrir un llibre no només interessant sinó, també, una història colpidora, descarnada, que posa veu a emocions, sentiments i pensaments, els de tots aquells que han viscut la malaltia mental i que ens obren la porta cap al seu món tan complex i desconegut pero que, tanmateix, es torna més proper escoltant aquestes veus laberíntiques.

Esquizo és la versió catalana d'aquell llibre, però actualitzada i amb alguna història menys, a banda de amb un nou títol més explícit que evidencia el fet de poder anomenar aquesta malaltia pel seu nom.

Ricard Ruiz Garzón, fa molts anys que es dedica al periodisme literari i la seva manera d'escriure beu d'aquesta font, la qual cosa fa del seu llibre no un text merament divulgatiu sinó un relat on les paraules exerceixen el seu efecte més literari.

Sílvia Tarragó

divendres, 17 d’octubre del 2008

'HISTÒRIA DE ROMA', d' INDRO MONTANELLI


Si fa cosa d'un mes em vaig alegrar en descobrir que havien tornat a editar Dioses, tumbas y sabios, ara he tornat a endur-me una grata sorpresa en saber que l'editorial Destino ha recuperat Història de Roma, en català i castellà, del periodista i escriptor itàlia Indro Montanelli.

Recordo un vell volum encuadernat en "tela" de color verd que corria pels prestatges de casa: Historia de los griegos, un regal que el meu avi havia fet a la meva mare molt abans del meu naixemet i que jo, que sempre he sentit interès pel món clàssic,(em sembla que la culpa la tenen la sèrie Yo, Claudio i un vell volum de mitologia també regalat a la meva mare) vaig llegir-lo amb la sorpresa de descobrir un relat planer, fins i tot divertit sobre els homes que ens van donar la civilització grega, del tot diferent al que acostumen a ser els llibres d'història.

L'autor d'aquest llibre era Indro Montanelli i vaig descobrir que tenia també una Historia de Roma, que també vaig llegir. La història i la llegenda s'expliquen amb claredat i simpatia, sense la fredor asèptica amb que acostumen a explicar-se els fets, amb dades que res tenen a veure amb emocions, passions, amb el que ens remet al més purament humà.

Per fi Història de Roma podrà ser llegida en català! i nois i noies com jo vaig ser vint anys enrera, tindràn el plaer de gaudir de la ironia, la senzillesa i la proximitat d'un relat sobre persones no gaire diferents de nosaltres que, simplement, van viure 2000 anys i escaig enrera.

Sílvia Tarragó

dimarts, 14 d’octubre del 2008

RAFAEL VALLBONA NOVEL·LA 'SERRALLONGA'


L’escriptor maresmenc Rafael Vallbona ha escrit Serrallonga, una novel·la que tracta sobre la figura del llegendari bandoler català i que ha publicat Edicions 62.

L’autor maresmenc s’ha basat en l’argument i els guions de la minisèrie que el mes de novembre emetrà TV3 i posteriorment TVE i que consta de dos capítols de 75 minuts cadascun. 'Serrallonga' ha estat dirigida per Esteve Rovira, produïda per Antonio Chavarrías i compta amb l’adaptació del guionista mataroní Manel Bonany.

Per escriure la novel·la de 'Serrallonga', Vallbona s’ha basat en l’argument i els guions de la pel·lícula i s'ha documentat.

“He creat un temps nou, una història d’aventures que poden llegir tots els públics”, explica l’autor, que també creu que “Serrallonga era un home desgraciat en un moment fatal del camp. Sintonitza amb l’ànima catalana i no entenc com s’ha donat més protagonisme als almogàvers que a ell”.

100 ANYS D'ESQUÍ A CATALUNYA


Cossetània edicions, una editorial que ens acosta a la nostra història i a la nostra geografia, editarà el mes proper aquest interessant llibre que porta el subtítol "Passions de neu" i que, a més, inclou 15 forfets de regal. Caldrà pensar-hi aquest Nadal si tenim algún amant d'aquest esport..

El periodista, Antoni Real és l'autor del llibre i ens explica els inicis de l'esqui a partir d'un llunyà desembre de 1908 en que la burguesia barcelonina començà a esquiar.

Les primeres competicions a Ribes, les anades col.lectives a La Molina, l'obertura del primer xalet-refugi i el primer teleesquí de Font Canaleta, són alguns dels moments que es repassen, a banda de l'ensenyament als aranesos, la construcció del cremallera de Núria, les primeres escoles, la Guerra Civil Espanyola, els primers campions, la nevada del 1962, els olímpics catalans o els primers surfistes de neu.

Sílvia Tarragó

dissabte, 11 d’octubre del 2008

QUÈ EM PASSA?


Em pregunto com és possible que no hagi pogut passar de la pàgina 33 de Els homes que no estimaven les dones? una novel.la que ha triomfat a tots els països on ha estat publicada, que ha estat elogiada per la crítica i que les vendes avalen amb la espectacular xifra de 20.000 exemplars venuts.

A banda d'això, el més important de tot, és que es tracta d'un llibre que m'han recomenat lectors amb criteri, persones que em mereixen confiança i que no compren només impulsats per l'empenta mediàtica. Llavors, que em passa?

Il.lusionada com estava per l'increïble bona ratxa de lectures encetada amb Un árbol crece en Brooklyn, sublimada estivalment amb Navegando por el mar de vino, continuada amb Tigre Blanco i Mr. Sebastian y el mago negro, i culminada amb La lotería, vaig encetar amb emoció la lectura de Els homes que no estimaven les dones.

El començament em va semblar bo, però quan van començar els interminables detalls que van portar a judici al protagonista explicats amb una lentitud extrema, prenyada de personatges que em confonien i d'intrincats pormenors sobre empreses i temes econòmics que no m'atreien gens, vaig plegar. No em vaig veure amb cor d'empassar-me 625 pàgines d'això. Tanmateix, encara continuo sentit gent que està encantada, que gaudeix d'aquesta lectura mentre jo continuo preguntant-me, què em passa?

Sílvia Tarragó

dijous, 9 d’octubre del 2008

CÒMICS ECOLOGISTES



- Biotopo, d’Apollo & Brüno.
Publicat per Dibbuks del francès (Dargaud).

Biotopo és una bona mostra que es fa una novel·la gràfica d’alta qualitat avui en dia i que les traduccions multipliquen el seu abast de públic.

Un planeta verd lluny de la Terra ja contaminada en excés, un policia fumador compulsiu i una trama amb misteris i rerafons ecologista, donen cos a un còmic que demostra que es pot barrejar gèneres amb estil, entretenir i plantejar preguntes de com podríem tenir un món millor.

- Seton… el naturalista viajero, de Jiro Taniguchi i Yosiharu Imaizumi. Vol. 1 Lobo, el rey. Publicat per Ponent Mon.

El primer volum de les aventures de Seton és un invent d’aquests que fan els japonesos amb el seu manga i que en el fons ens acaben mostrant que són uns mestres en explicar histories dibuixades, encara que ho facin a la seva particular manera.

Basant-se en la figura d’Ernest Thompson Seton (1860-1946), naturalista, pintor i escriptor, aquesta novel·la gràfica per entregues, tracta la lluita d’un home contra un llop extraordinari, que li farà replantejar-se la seva pròpia manera de pensar i l’actitud existencial.

Un treball excepcional en els dibuixos contrasta amb un guió en el qual les motivacions són imprecises, en alguns moments mal perfilades, però cal perdonar-ho perquè estem davant d’un manga, un voluminós còmic que segueix i segueix, de manera desfermada.

Albert Calls

dimecres, 8 d’octubre del 2008

62 POETES RETEN UN HOMENATGE A OVIDI MONTLLOR


L'editorial valenciana Brosquil edicions acaba de publicar en la seva col·lecció de poesia 62 poetes a Ovidi Montllor.

Aquesta és una nova mostra de la voluntat de l'editorial per potenciar nous autors (us recordem, per cert, que el 27 d'octubre presentarem el llibre de Montse Asens publicat per aquesta editorial), d'altres més veterans i,en aquest cas, aprofitar per a recordar una figura emblemàtica de casa nostra des de l'etern oblidat espai de la poesia.

Amb paraules dels editors, el sentit i l'objectiu d'aquest nou llibre és el següent:

"El títol d'aquesta antologia poètica és deliberadament polivalent (sobretot per a un lector valencià). Per l'Ovidi? Per a l'Ovidi? Causa i finalitat alhora, homenatge al capdavall, reconeixement al cantant, a l'artista… al poeta Ovidi tretze anys després d'iniciades unes vacances que ens van deixar un buit que tractem d'omplir de memòria i compromís, afermats en l'exemple de la seua veu insubornable, del seu cant llibertari, que va saber expressar tots els sons de la dignitat humana. Amb 62 poemes per a l'Ovidi celebrem també els 50 primers números de la col·lecció Poesia de Brosquil. Els seixanta-dos poetes representats en el present recull conformen una mostra bastant generosa del que és la pràctica poètica a casa nostra, tan eclèctica com ho ha permès l'absència de filtres i manies, i amb els noms dels antologats ordenats en sofert ordre alfabètic. Coordinada per Manel Rodríguez-Castelló (que signa un dels pròlegs; l'altre és obra d'Antoni Gómez), ací té el lector una bona oportunitat –després d'innombrables avatars i contratemps– per recórrer un bon tros del frondós paisatge que és la poesia d'ara en la nostra llengua, eixa dama que de nou demostra tenir una mala, crònica i ancestral, salut de ferro, en molt bona part per culpa d'Ovidi, de l'Ovidi Montllor."

Serà interessant saber com inspira les veus d'aquests 62 poetes la veu, avui callada, d'aquest artista alcoià.

Sílvia Tarragó

dimarts, 7 d’octubre del 2008

DEMÀ A LA VENDA EL NOU LLIBRE D'STEPHENIE MEYER


El final de la saga es titula A trenc d'Alba/Amanecer i es posa a la venda demà amb una creixent expectativa de les fans que van quedar atrapades per la història inciada amb Crepuscle.

"No tinguis por", vaig mormolar.
"Estem fets l'un pe l'altre".

De sobte em vaig quedar aclaparada
per com n'eren de certes les meves paraules.

Aquell moment era tan perfecte, tan ideal.
No quedava cap mena de dubte.

M'embolcallava amb els seus braços
i m'estrenyia contra el seu pit.
Sentia com l'electricitat recorria
cada terminació nerviosa del meu cos.

"Per sempre", va assentir.


Demà les seguidores podràn gaudir un cop més d'aquesta història.

Sílvia Tarragó

dilluns, 6 d’octubre del 2008

PRESENTACIÓ A PROA PREMIÀ


Indigent com jo,
de Montse Assens

Premi de Poesia Artur Simó 2007


-Prop de tot
i lluny de res-

Tanco els ulls i apropant-me
a la incertesa que hi ha terra on trepitjo

decideixo
no volar mai més sota la pluja
d'un fum boirós color magenta.

-em quedo aquí
al centre de mi-


Acte de presentació a càrrec
de Sílvia Romero, escriptora

Dilluns 27 d’octubre a les 20h, a Proa Premià

Carrer del Nord, 71. Premià de Mar

Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura

divendres, 3 d’octubre del 2008

'LA FI DELS TEMPLERS CATALANS', de JOSEP MARIA SANS I TRAVÉ


Editat per Pagès editors.

Ens informen de la distribuidora que la propera setmana entrevistaràn a Josep Maria Sans i Travé a "La Contra" de La Vanguardia.

Aquest és un petit resum del que pot trobar-se al llibre:

"La història de la creació, del màxim esplendor i l'anorreament de l'orde del Temple és un dels episodis més fascinants de la constant barreja de política i religió que va viure la cristiandat medieval. La fi dels templers catalans estudia amb rigor i amenitat el final d'aquest orde a Catalunya, en les primeres dècades del segle xiv, quan el nostre rei Jaume II s'afegeix a l'exemple de Felip el Bell de França i decideix acabar amb l'orde, detenir-ne els cavallers i requisar-ne els béns. Ens trobem davant un debat religiós, una conspiració política, un conflicte diplomàtic, un escàndol moral, una gesta militar, uns drames individuals de resistència i traïció, d'ambició i de perplexitat... La confluència de tots aquests factors permetria presentar el procés contra el Temple com una formidable tragèdia shakespeariana."

Crec que pot ser una entrevista interessant i, molt probablement, ens deixarà amb ganes de llegir el llibre que aprofundeix sobre aquest destacat procès que tantes novel.les i històries ha inspirat.

Sílvia Tarragó

dijous, 2 d’octubre del 2008

'LA LÁMPARA DE ALADINO', DE LUIS SEPÚLVEDA


Publicat per Tusquets Editores

Luis Sepúlveda va néixer a Xile el 1949, però és un ciutadà del món. La seva obra més coneguda, sens dubte, és Un viejo que leía novelas de amor, traduïda a 32 idiomes, amb vendes milionàries i portada al cinema amb Richard Dreyfuss com a protagonista. Però Sepulveda és també l’autor de Mundo del fin del mundo o Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar, entre d’altres obres prou conegudes pel públic lector.

El relat és un dels gèneres en què aquest autor funciona molt bé. I aquest és el cas de La lámpara de Aladino, que aplega un conjunt d’històries que faran que el lector s’introdueixi en el particular univers de Sepúlveda, un món construït a partir d’evocacions, records, espais geogràfics d’amunt i avall del planeta, de sentiments i personatges protagonistes de la vida diària, però en els límits imposats per l’autor i per l'existència.

‘La porfiada llamita de la suerte’, ‘Café Miramar’, ‘Hotel Z’, Cena con poetas muertos’. ‘Historia mínima’, ‘La isla’…, un total de 12 relats fins arribar al que dóna nom al llibre i el tanca. Històries suggerents i molt diverses del món actual, que parlen de les angoixes i inquietuds que de sempre ens acompanyen als ésssers humans.

Albert Calls

NOU POEMARI DE CARLES DUARTE


Maríntim és el nou poemari de l'escriptor Carles Duarte.

El llibre és un homenatge al litoral de l'Empordà i al mar en general com a forjador de sentiments i d'esperances.

La seva presentació tindrà lloc a Barcelona el proper dia 15 d’octubre a la llibreria Catalònia.

Un petit tast del que podràs trobar al llibre:

El mar

Per a Mayte Vieta

El mar és un retorn.

Matriu i sepultura,
gira el seu rostre d'horitzó
cap al cor de la tarda.

Deses els ulls
endins del cristall verd
travessat per la llum.

Ressona el lent batec
i un vell astre s'apaga.

Crema el Sol als teus llavis.

Neda el cos
i ets gest d'aigua dins l'aigua.

Són un somni les ones,
la pell.

I et commou el silenci,
el seu tacte.