dijous, 2 d’octubre de 2008

'LA LÁMPARA DE ALADINO', DE LUIS SEPÚLVEDA


Publicat per Tusquets Editores

Luis Sepúlveda va néixer a Xile el 1949, però és un ciutadà del món. La seva obra més coneguda, sens dubte, és Un viejo que leía novelas de amor, traduïda a 32 idiomes, amb vendes milionàries i portada al cinema amb Richard Dreyfuss com a protagonista. Però Sepulveda és també l’autor de Mundo del fin del mundo o Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar, entre d’altres obres prou conegudes pel públic lector.

El relat és un dels gèneres en què aquest autor funciona molt bé. I aquest és el cas de La lámpara de Aladino, que aplega un conjunt d’històries que faran que el lector s’introdueixi en el particular univers de Sepúlveda, un món construït a partir d’evocacions, records, espais geogràfics d’amunt i avall del planeta, de sentiments i personatges protagonistes de la vida diària, però en els límits imposats per l’autor i per l'existència.

‘La porfiada llamita de la suerte’, ‘Café Miramar’, ‘Hotel Z’, Cena con poetas muertos’. ‘Historia mínima’, ‘La isla’…, un total de 12 relats fins arribar al que dóna nom al llibre i el tanca. Històries suggerents i molt diverses del món actual, que parlen de les angoixes i inquietuds que de sempre ens acompanyen als ésssers humans.

Albert Calls