dilluns, 8 d’octubre del 2007

'VIATGES PER L'SCRIPTORIUM', de PAUL AUSTER

Publicat per Edicions 62/Anagrama

Paul Auster ha arribat a la glòria literària i sembla que això li permet fer el que vulgui, un llibre a l’any, de poques pàgines, per “calentar” els seus seguidors i deixar-los al final, “freds”.

“Viatges per l’escriptorium” és això: una gran “calentada” que en l’últim moment salva la situació pels pèls.

Auster presenta una història en clau kafkiana i fantàstica, amb tot de fils desplegats que no acaben d’organitzar-se. La seva gran capacitat narrativa no pot acabar-se resolvent històries amb paranys metaliteraris i surrealismes diversos a l’ús.

A l’altra banda d’aquestes reflexions, però, hi ha el millor estil austerià, capaç de jugar amb el lector i dur-lo a passejar per històries captivadores en les quals es barregen els gèneres perquè el lectors hi disfruti, però sense renunciar alhora a una idea de gran obra literària, a un corpus global que va deixant empremta.

Paul Auster ha fet les seves grans obres amb els primers llibres publicats: “Trilogia de Nova York”, “El Palau de la Lluna”, “Timbuktú”... I això té molt de pes. Ara bé, els seus lectors han de ser exigents i demanar-li que no tregui “nouvelles” fluixes, sinó que provi de fer nous salts al buit sense xarxa, encara que tardi una mica més en escriure’ls i editar-los.

Reivindiquem el millor Auster, l’original i no una còpia de si mateix.

Albert Calls

'EL GRAN HORITZÓ', d'ADOLF TODÓ i RAMON CARRETÉ

Publicat per Angle Editorial

Literatura de caire empresarial que dóna consells plenament aplicables a la vida. Una senzilla història de dofins planteja una fàbula del món actual, del mercat i les relacions comercials i dóna un codi d’actuació per intervenir-hi, acceptant els canvis, la globalitat i la diferència.

De fet, el subtítol d’aques treball és “Com aprofitar les oportunitats d’un món canviant”. Els autors estan vinculats a Caixa Manresa (Todó és economista i Carreté filòleg).

“El gran horitzó” dóna resposta a les inquietuds expressades per una dona jove al seu pare, davant d’un futur que veu complex i ple d’incerteses.

A través d’una fàbula, el pare explica a la filla la història d’un jove dofí que abandona la seva vida tranquil·la i s’endinsa en l’oceà obert, a la recerca de nous horitzonts. Tenir iniciativa fins a ser solidari amb els altres són alguns dels valors que es tracten en aquesta obra que ens diu que hem de ser amos del nostre propi destí i ser alhora valents, aprofitant els obstacles i saber convertir-los en avantatges.

L’obra és optimista i d’autoajut. Ens recorda i ensenya algunes experiències per poder tirar endavant. És un llibre que pot llegir-se en clau d’aprenentatge o per pur plaer narratiu. Sigui com sigui, un relat molt enriquidor.

Albert Calls

LA CONTINUACIÓ DE 'LOS PILARES DE LA TIERRA'


Es titularà Un mundo sin fin i sortirà a la venda gener de l'any vinent en català i castellà.

L'acció té lloc a la mateixa ciutat, Kingsbridge, 200 anys després dels fets ocorreguts a la primera novel.la amb els descendents dels personatges com a protagonistes. Això és degut a, segons explica el propi Ken Follet a la seva pàgina web, que des que va publicar Els pilars de la terra el 1989, els lectors no han deixat de presionar-lo per a escriure la continuació fins que, finalment, ha acabat per fer-ho però situant l'acció 2 segles més tard a la mateixa ciutat i amb els descendents dels personatges, perquè escriure una altra novel.la sobre la construcció d'una catedral seria escriure el mateix llibre i utilitzar els mateixos personatges no seria possible ja que serien vells.

Caldrà esperar a veure si aquesta seqüela està a l'alçada de les espectatives creades pels entusiastes de la novel.la que la precedeix, perquè, no ens enganyem, Los pilares... ha assolit ja uns tints d'idealització de tant que se'n ha parlat que, inevitablemente, poden portar a la decepció. D'altra banda, es molt possible que aparegui també una mica de controvèrsia per part dels que abominen dels best i long-sellers i aposten per la literatura més que no pas per l'evassió.

Sílvia Tarragó