dissabte, 23 de juny de 2007

'BRUMAS DEL FRANQUISMO', DE FRANCESC SÁNCHEZ BARBA

‘Brumas del franquismo.
El auge del cine negro
español (1950-1965)’,
de Francesc Sánchez Barba.
Publicacions i Edicions UB

Francesc Sánchez Barba és un autor vinculat a Premià de Mar que ve desenvolupant una intensa obra al voltant de l’anàlisi del món del cinema i alguns dels seus gèneres. Fruit de la seva tasca, ja han sortit dos llibres que estudien la relació de la música pop i la Segona Guerra Mundial amb el setè art. El seu darrer treball, que ha aparegut aquest mes de juny, porta per títol ‘Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (1950-1965)’ i passa revista ara a un període amb tocs de clarobscurs de la nostra història més recent, a través del treball de cineastes que en un procés de recuperació i sota un règim totalitari, varen començar a donar oxigen amb les seves propostes. A través de l’anàlisi d’aquestes pel·lícules, l’autor n’extreu molt del nostre passat més contemporani i ens acosta a unes narracions cinematogràfiques de policies i delinqüents que amagaven la crítica al sistema com podien o retrataven un model que contrasta amb el seu homònim nordamericà, que ha esdevingut un referent mundial. En l’assaig es tracten 208 títols i a més de reflectir uns moments i unes persones agosarades que s’estimaven el que feien des d’una òptica professional, es convida al lector a homenatjar-los amb la visualització dels seus treballs, perquè aquests no quedin finalment en l’oblit.

Albert Calls

dijous, 21 de juny de 2007

Properes novetats en novel.la gràfica, còmic i manga

El nostre distribuidor ens avança el més destacat del que sortirà aquesta setmana:

"Aqui teneis el menú de la semana. Y como podeis comprobar son unos platos bien condimentados y abundantes. Si además añadimos productos de alta calidad, el resultado es un festival de gustos que satisfará hasta al gourmet más exigente.

De entre todas estas delicias os quiero destacar: LA CUMBRE DE LOS DIOSES Nº 1. La penúlltima obra de Jiro Taniguchi. Después de "Barrio Lejano", esta serie está considerada como la mejor que ha realizado dicho autor. Una delicia para paladares finos.

Destacaros también VOLATIL. Es como aquel estofado de la abuela, lleno a rebosar, que te produce una digestión larga, pero que está buenísimo. Es una novela gráfica densa, de las que nos tiene habituados el autor Luis Duran. Pero que una vez terminado, uno tiene la necesidad de más.

Como postres CORALINE. Siempre apetecible como postres algo dulce y suave. Así­ son los dibujos de Terry Dodson, un autor apasionado de las curvas y si son femeninas mejor que mejor. Se nota que el autor se tomo su tiempo para realizar este cómic (unos tres años) Malas lenguas dicen que el autor no acababa de tomarle bien las medidas a la modelo y que necesitaba de más tiempo.

Por último no quiero olvidarme de las siguientes delicatessen: KONRAD & PAUL nº 3, MOME nº 1 (soberbia antologia cuya periodicidad semestral nos va a parecer muuuy laarga, dada la gran cantidad y calidad de artistas que participan. Vaya de lo mejor del comic independiente americano actual) o MAR nº 13, manga a tener en cuenta dado que se está emitiendo por televisión".

dissabte, 16 de juny de 2007

ALELLA TORNA A CONVOCAR EL SEU CARTELL DE PREMIS LITERARIS

Una opció per als autors literaris que comencen és presentar els seus primers treballs als certàmens. D’entre els que es convoquen al Maresme cal destacar el cartell de l’Ajuntament d’Alella, obert a un amplíssim ventall de possibilitats en el camp de la poesia i la narrativa.
El primer dels guardons que convoquen és l’Alella a Maria Oleart, que enguany arriba a la seva onzena edició i que s’adreça als poetes de l’àmbit català. El guanyador pot veure la seva obra publicada en una luxosa col·lecció que ha anat assolint, a poc a poc, molt de prestigi.
El segon concurs que organitzen és el Guida Alzina de contes, que en la seva setena edició consta de noves bases. D’aquesta manera, si s’adreçava a un públic juvenil, a partir d’ara s’obre a totes les edats.
Finalment, la quarta edició de l’Alella a Isidre Pòlit guardona relats curts d’astronomia, una proposta aquesta diria que única en el panorama dels premis catalans, convocada en aquest cas per l’Agrupació d’Astronomia d’Alella, amb el suport del consistori.
D’altra banda, tohom que vulgui participar en qualsevol de les tres convocatòries, cal que tingui en compte que les bases completes –es poden sol·licitar a l’Ajuntament alellenc– indiquen que la data de termini per entregar els treballs és el proper dia 20 de juliol.

Albert Calls

DUES NOVETATS EDITORIALS D'AUTORS DEL MARESME

La primera de les dues novetats editorials d’autors vinculats amb la comarca que s’han publicat aquests dies és la nova novel·la per a un públic jove del periodista i escriptor Rafael Vallbona, de Premià de Dalt. ‘La cara al vent’, editada per Alfaguara – Grup Promotor tracta una història sobre l’amor i l’amistat, les inquietuds de la joventut i el plaer del descobriment. La trama narrativa engega quan el mes d’agost en Miki i en Robert han de qudar-se tot l’estiu al poble. Les seves xicotes han anat a passar uns dies a Echo, un poble del Pirineu aragonès. Una tarda, farts de la calor, decideixen agafar les motos i anar a visitar-les. Els revolts de la carretera, la velocitat i les muntanyes es convertiran en l’escenari del seu viatge. Pel camí veuran una natura malmesa, però alhora paisatges feréstecs i indrets de gran bellesa.
La segona proposta destacada d’un autor de la comarca és ‘Giratombs de vida’, de Josep M. Miquel i Vergés (1903-1964), novel·la editada per Angle Editorial amb el suport de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. L’escriptor arenyenc dóna compte, en aquesta història i a través de la ficció, de la Guerra Civil i de l’exili dels catalans a Mèxic. Finalista del prestigiós premi Joanot Martorell, ‘Giratombs de vida’ ha estat inèdita durant gairebé cinquanta anys.

dilluns, 11 de juny de 2007

'EL CUADERNO DE ROSA', D'ALINA REYES

LLIBRES

‘El cuaderno de Rosa’, d’Alina Reyes
Tusquets / La sonrisa vertical

Obra escrita en clau de diari íntim que desvetlla els usos eròtics d’una dona, tan platònics com carnals, a través de 69 capítols brevíssims, a la manera dels post dels blogs (òbviament, el número no està escollit a l’atzar). El lector hi trobarà sexe explícit i implícit amb escreix, que frega la ratlla de la prosa poètica, tot i que en alguns moments es redunda i repeteix en excés, donant com a resultat un producte curiós i suggerent, però no innovador.
L’autora, Alina Reyes, va néixer el 1956 a Soulac (sudoest de França) i viu entre París i els Pirineus. Va estudiar literatura i ha treballat de periodista. Ha publicat obres com ‘El carnicero’, ‘Satisfaction’ i ‘La séptima noche’.
D’altra banda, la col·lecció ‘La sonrisa vertical’ és tot un referent de literatura eròtica en el que poden trobar-se des de títols clàssics fins a autors absolutament contemporanis. A més, en els darrers anys la literatura eròtica ha anat trobant el seu espai i els seus lectors i, tot i no ser de consum massiu, ha aconseguit àmbits sòlids com el que impulsa l’editorial Tusquets i que permeten anar consolidant trajectòries.

Albert Calls

"La muerte de Venus", de Care Santos

Aquesta novel.la ha estat la finalista del Premio Primavera de Novela i aquest Sant Jordi va ser un dels llibres més venuts a Mataró, atès que l'acció es desenvolupa en aquesta ciutat.

Es tracta d'una història de fantasmes amb la particularitat de que el fantasma és molt antic, tant, que ens remet al segle I d.C. a la Iluro romana. Aquesta presència inquietant trasbalsa la vida dels propietaris d'una casa de Mataró d'avui dia, que es veuran impel.lits a investigar el que hi ha darrera dels estranys fenòmens que es produeixen a la seva llar. A partir d'aqui, la història esdevé en dos planols: el present i el passat, amb interessantíssimes incursions dins el món arqueològic i el del fenòmens paranormals.

Una lectura apassionant, ben documentada i evocadora de la que ja n'estan preparant una segona edició. Lectura que, com a afegitó, fa una picada d'ull a una altra novel.la d'èxit, "El quart Reich", amb qui comparteix alguns curiosos detalls, comparteixen un personatge, en una novel.la es menciona l'altra i la darrera frase de "La muerte de Venus" és la primera de "El quart reich".

Sílvia Tarragó

dimecres, 6 de juny de 2007

"CORAZÓN DE TANGO", D'ELIA BARCELÓ

Suena el fueye, la luz está sobrando....

La letra del tango Tal vez será mi alcohol, que luego se llamó Tal vez será su voz, de Homero Manzi es el preludio de una desgarradora historia, pasional, como el tango, intensa, que, además, trasciende el tiempo "porque el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo". Por eso la novela se inicia en la actualidad, en un encuentro fortuito que arrastra hacia el pasado a sus protagonistas seducidos por sus inquietantes parejas de baile. "Yo era solo un alma prendida a un sortilegio, que volaba y se sumergía siguiendo su luz como una mariposa nocturna" y le sigue, y la sigue, los dos arrastrados por ese impulso que les lleva hasta Buenos Aires, hasta un "museo triste como pocos, desierto, con grandes salas pobremente iluminadas, de paredes pintadas de colores inverosímiles: verde bilioso, amarillo sucio, azul deslavado, cubiertas de cuadros de todos los estilos, de todas las épocas, en una zarabanda incomprensible, como si los hubieran arrinconado allí para poderlos olvidar mejor."

Sí, el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo y así, bailando con el alma prendida a un sortilegio, reaparece el Buenos Aires de los años veinte "traspasado por el ritmo arrastrado de un dolor dulcísimo, de un recuerdo impreciso perdido en el tiempo". Una época de cafés y de música, de marinos y europeos en busca de fortuna, de un barrio, el de La Boca, donde los sueños de un amor imposible se arrastran y entrelazan en un tango eternal que confluye, subyuga y se repite, quien sabe por qué, en una milonga europea.

Como vos, era pálida y lejana;
negro el pelo, los ojos verde gris.
Y también era su boca entre la luz del alba
una triste flor de carmín.

Sílvia Tarragó

dilluns, 4 de juny de 2007

'CASA DE MISERICÒRDIA', DE JOAN MARGARIT

LLIBRES

Poesia:
‘Casa de Misericòrdia’,
de Joan Margarit
Proa

La poesia potser ja no és una arma carregada de futur, però continua sent més necessària que mai. Una col·lecció emblemàtica que li dóna sortida editorial és’Els llibres de l’Óssa Menor’, que sortosament s’ha adaptat als nous temps i continua oferint-nos algunes de les millors veus poètiques catalanes o d’autors contemporanis de la literatura universal, traduïdes a la nostra llengua. Un dels darrres títols publicats és ‘Casa de Misericòrdia’, de l’autor català Joan Margarit. Amb el seu nou poemari, el poeta i arquitecte assoleix una altra fita en la seva trajectòria literària: donar al lector una poesia social i alhora intimista, construïda amb inigualable mestratge i domini, que permet una lectura assumible, sense renunciar en cap moment a la claredat. Margarit és un poeta que es pot llegir, que explica històries, que ens porta sensacions i sentiments contundents i clars, un got d’aigua clara, però amb la força del whisky sense gel.
Un breu tast:
“De nit només quedava la remor/
de les onades sota la terrassa./
En canvi, dintre nostre, com dintre de la música,/
rugia el temporal de neu i ferro/
que es desferma quan passa full la història./

Albert Calls

'JO PREGUNTO', ANTOLOGIA DE MARIA OLEART

LLIBRES

‘Jo pregunto’,
de Maria Oleart

Ajuntament d’Alella
La Comarcal Edicions

La recuperació que es fa des dels ajuntaments de l’obra literària dels escriptors de la nostra comarca és molt important. El consistori d’Alella, molt sensible a la tasca poètica, ha editat ara una antologia de Maria Oleart, ‘Jo pregunto’, que ens dóna una interessant aproximació a la poesia d’aquesta escriptora maresmenca, que malauradament va morir el 1996. Oleart, nascuda a Barcelona el 1929, va estar molt vinculada a Alella, el Masnou i el conjunt del Maresme i és una autora que va projectar la seva obra com a poeta i com a narradora molt més enllà dels nostres límits comarcals. Actualment, l’ajuntament alellenc convoca un premi anual de poesia que duu el seu nom i que ha anat aconseguint un cert prestigi en la promoció de nous valors. D’altra banda, la realització de l’antologia ha anat a cura de l’escriptora Joana Bel, filla de l’autora. A part de resseguir un intens itinerari literari per l’obra d’Oleart, el recull conclou amb un postfaci de l’escriptora i poeta Montserrat Abelló, que acaba d’ajudar els lectors a introduir-se en el món de l’autora antologada.

Albert Calls

'SET CONTES FRONTERERS', DE GEORGES MOUSTAKI

LLIBRES

‘Set contes fronterers’,
de Georges Moustaki

Belacqva

Georges Moustaki és conegut sobretot per la seva trajectòria com a cantant, però com a artista multidisciplinari també pinta i escriu i és, a més, un incansable viatger i un veritable ciutadà del món. Fruit d’aquesta vessant literària surten ara els seus relats sota el títol ‘Set contes fronterers’, històries netes, pures, senzilles i carregades de contingut, situades també a cavall entre Orient i Occident, cosa que els dota encara més d’un major atractiu estilístic i els situa en els temps actuals, amb plena vigència contemporània, alhora que vehiculen una reacció davant del que es considera inacceptable. Sense explicar massa les històries, perquè són molt curtes i és millor no desvetllar les claus, Moustaki ens parla de reivindicacions senzilles, clams contra el sistema i el fet que rera les persones hi ha sempre les mateixes inquietuds, anhels i esperances, situacions que semblen molt complicades i en el fons no ho són tant, com la vida mateixa. Des d’un mur que separa fins a Hassan, el trobador enamorat de l’Edat Mitjana que només parla d’amor o l’absurditat de les guerres fratricides. Una obra netament recomanable!

Albert Calls