dimarts, 30 de gener de 2007

"EL CUENTO NUMERO TRECE" DE DIANE SETTERFIELD

" Mi queja no va dirigida a los amantes de la Verdad, sino a la Verdad misma. ¿Qué auxilio, qué consuelo brinda la Verdad en comparación con un relato? ¿Qué tiene de bueno la Verdad a medianoche, en la oscuridad, cuando el viento ruge como un oso en la chimenea? ¿Cuando los relámpagos proyectan sombras en la pared del dormitorio y la lluvia repiquetea en la ventana con sus largas uñas? Nada. Cuando el miedo y el frío hacen de ti una estatua en tu propia cama, no ansíes que la verdad pura y dura acuda en tu auxilio. Lo que necesitas es el mullido consuelo de un relato. La protección balsámica, adormecedora, de una mentira."

Es tracta d'una primera novel.la que ha estat un èxit des que es va publicar, especialment als Estats Units. El seu secret? diuen que el fet que sigui un homenatge a la novel.la de misteri romàntic clàssica com Rebecca, La dama de blanc i, sobretot, Jane Eyre. És la història d'una vella escriptora acostumada a dir mentides i d'una jove llibretera capficada en saber la veritat que es retroben amb els fantasmes del passat, els secrets d'una familia marcada pels excessos, les cendres d'un antic incendi i el perfil d'un ser estrany que apareix i desparex rere les cortines d'una mansió...

Sílvia Tarragó

dijous, 25 de gener de 2007

ALMUDENA GRANDES TREU NOVA NOVEL.LA AL FEBRER

Diuen que El corazón helado és la novel.la més ambiciosa d'Almudena Grandes. A través de la història de dues families ens ofereix un panorama emocionant de la història recent d’Espanya, i també del conflicte de les noves generacions amb la memòria.

El llibre comença el día de la mort de Julio Carrión, poderós home de negocis la fortuna del qual vé de l’època del franquisme, qui deixa als seus fills una sucosa herencia però també molts punts foscos del seu passat i de la seva experiència a la Guerra Civil i a la División Azul. Al seu enterrament, el seu fill Álvaro es sorprén per la presència d’una dona jove i atractiva a qui ningú no havia vist abans i que sembla delatar aspectes desconeguts de la vida intima del seu pare. Tots dos estan condemnats a trobar-se perquè les seves respectives històries familiars, que són també la història de moltes families a Espanya, des de la Guerra Civil fins a la Transició, formen part de si mateixos i expliquen, a més, els seus origens, el seu present.

Sílvia Tarragó

dilluns, 22 de gener de 2007

ALBERT CALLS I JOAN SALICRU AL RACO, DE MATARO

El proper divendres 26 de gener, a les 20'30h, faré una xerrada sota el títol "Viure i escriure al Maresme", al Racó del Casal l'Aliança, de Mataró. Comptarem amb la presència del periodista mataroní Joan Salicrú, que em farà preguntes perquè l'acte sigui més dinàmic i alhora participatiu.

Us hi esperem!

Recordeu que El racó és l'emblemàtic lloc que el camarada Terri (A.C.S.) va popularitzar.

'KAFKA A LA PLATJA', D'HARUKI MURAKAMI

LLIBRES

‘Kafka a la platja’, d’Haruki Murakami
Empúries, en català
Tusquets, en castellà

Tot i tenir d’altres títols, l’escriptor japonès Haruki Murakami s’ha fet conegut entre els lectors del país per ‘Tòquio Blues’. La seva nova novel·la, ‘Kafka a la platja’, ha estat declarada la millor de l’any pels crítics del suplement literari del New York Times. Només en capbussar-se en les seves primeres pàgines, el lector se n’adona que es troba davant d’un treball contundent, amb capacitat de capturar qui el llegeix i demostrar-li que l’autor és qui mana, qui el guia pels seus codis, qui li ofereix plaer i dolor amb una història poc convencional, que planteja preguntes metafísiques alhora que ens parla de sensacions i emocions profundament humanes. Els protagonistes són dos personatges especials. Un, en Kafka Tamura, un estudiant solitari i disciplinat que un bon dia decideix fugir de casa i va a parar a una singular biblioteca privada. L’altre, el vell Nakata, que parla amb els gats i està dotat de poders especials que el converteixen en un ésser particular. Els dos estan embolcallats per un fil invisible i la seva història, carregada de màgia i misteri, va molt més enllà del que aparenta ser a primer cop d’ull. La lectura d’aquesta obra, indubtablement, reconcilia amb la millor escriptura de tots els temps.

Albert Calls

dimarts, 16 de gener de 2007

PRESENTACIO DE DOS NOUS POEMARIS

Aquest divendres, 19 de gener, a les 19'30h, a la Sala Nova de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, es farà la presentació dels següents reculls de poemes:
- "Estiu immòbil", antologia poètica de Sílvia Tarragó i Castrillón.
- "Nigromàntic", antologia poètica 1984-2006, d'Albert Calls i Xart.
Comptarem amb la presència de la coordinadora de l'edició, Núria López i dels prologuistes: l'escriptora Care Santos i Jordi Valls - "Poeta de Barcelona".

Us hi esperem!

dimarts, 2 de gener de 2007

'EL DUEÑO DE LAS SOMBRAS', DE CARE SANTOS

‘El Dueño de las Sombras’,
de Care Santos

Ediciones B

L’autora mataronina Care Santos ve demostrant la seva gran capacitat de canviar de registres literaris, de narradora sense límits. Ha escrit per a joves i per a adults, obres amb temes socials i intimistes de fons, aconseguint guanyar un públic ampli i fidel i destacats premis, però mantenint sempre alhora la capacitat de sorprendre el lector. Ara, una altra vegada s’atreveix a anar més enllà, afrontant amb “El Dueño de las Sombras”, el gènere fantàstic i de terror, sense les manies que d’altres escriptors tenen de trencar barreres quan cal, de travessar els miralls que siguin necessaris. Val a dir que “El Dueño de las Sombras” barreja un còctel d’ingredients difícils de lligar, però que al final ho aconsegueix de totes totes. En conjunt, la mort de les filles grans de la familia Albás és el pretext per acostar-nos a viaranys tenebrosos, també des del punt de vista d’un estrany personatge, que fa de narrador i que determinarà el desenllaç final de la història. En la primera part de la novel·la, les misterioses desaparicions al voltant d’un pou, enxampen el lector amb una literatura ràpida, folletinesca i de codis audioviusals actuals. La segona part aprofundeix en un discurs més explicatiu, que en alguns moments retarda la resolució de l’enigma i es fa dens, però on es veu també un ampli mestratge narratiu, perquè l’autora vol fer literatura de gènere sense renunciar a fer una gran obra a la vegada, i això no és gens fàcil. Finalment, la tercera part del llibre és el viatge a l’altra banda, la sorpresa que trobarà el lector que s’atreveixi amb una història que sedueix per igual grans i joves, cosa aquesta, no ens enganyem, prou difícil en els temps que corren.

'FLOR DE NEU I EL VENTALL SECRET', DE LISA SEE

A Flor de Neu i el ventall secret s’explica, a la Nota de l’autora, que als anys 60 un dia una anciana es va desmaiar en una estació rural xinesa i que, quan la policia va escorcollar les seves pertinences per identificar-la, van trobar uns papers que semblaven escrits amb un codi secret. Eren els anys de la Revolució Cultural i, per això, la dona va ser arrestada i retinguda sota l’acusació d’espionatge, però, de seguida, els erudits que havien de desxifrar el codi es van adonar de que tot allò no tenia res a veure amb cap intriga internacional. Es tractava d’un llenguatge escrit utilitzat tan sols per dones i que s’havia mantingut en “secret” als ulls dels homes durant un mil.leni.
Aquest llenguatge, el nushu, ha servit d’inspiració a Lisa See per a explicar una commovedora història d’amistat entre dues noies a la Xina del segle XIX i, alhora, recrear els usos i els costums que marcaven el pas del temps a la vida de qualsevol dona xinesa. A través del nushu s’uneix la vida de les dues protagonistes, l’Assutzena, filla d’un camperol, i la Flor de Neu, nascuda al si d’una familia benestant, les permet d'enviar-se notes escrites a un ventall, brodar missatges als mocadors i escriure relats, projectant-se així en una vida més enllà de la establerta per les tradicions i les convencions de la rígida i masclista societat xinesa. Una novel.la colpidora i sensible, que retrata amb detall i preciosisme tant el món exterior de les normes i les regles imposades pels homes, com el món interior, ocult, reprimit i submís que era el reialme de les dones.

Sílvia Tarragó