dimarts, 2 de gener de 2007

'EL DUEÑO DE LAS SOMBRAS', DE CARE SANTOS

‘El Dueño de las Sombras’,
de Care Santos

Ediciones B

L’autora mataronina Care Santos ve demostrant la seva gran capacitat de canviar de registres literaris, de narradora sense límits. Ha escrit per a joves i per a adults, obres amb temes socials i intimistes de fons, aconseguint guanyar un públic ampli i fidel i destacats premis, però mantenint sempre alhora la capacitat de sorprendre el lector. Ara, una altra vegada s’atreveix a anar més enllà, afrontant amb “El Dueño de las Sombras”, el gènere fantàstic i de terror, sense les manies que d’altres escriptors tenen de trencar barreres quan cal, de travessar els miralls que siguin necessaris. Val a dir que “El Dueño de las Sombras” barreja un còctel d’ingredients difícils de lligar, però que al final ho aconsegueix de totes totes. En conjunt, la mort de les filles grans de la familia Albás és el pretext per acostar-nos a viaranys tenebrosos, també des del punt de vista d’un estrany personatge, que fa de narrador i que determinarà el desenllaç final de la història. En la primera part de la novel·la, les misterioses desaparicions al voltant d’un pou, enxampen el lector amb una literatura ràpida, folletinesca i de codis audioviusals actuals. La segona part aprofundeix en un discurs més explicatiu, que en alguns moments retarda la resolució de l’enigma i es fa dens, però on es veu també un ampli mestratge narratiu, perquè l’autora vol fer literatura de gènere sense renunciar a fer una gran obra a la vegada, i això no és gens fàcil. Finalment, la tercera part del llibre és el viatge a l’altra banda, la sorpresa que trobarà el lector que s’atreveixi amb una història que sedueix per igual grans i joves, cosa aquesta, no ens enganyem, prou difícil en els temps que corren.

'FLOR DE NEU I EL VENTALL SECRET', DE LISA SEE

A Flor de Neu i el ventall secret s’explica, a la Nota de l’autora, que als anys 60 un dia una anciana es va desmaiar en una estació rural xinesa i que, quan la policia va escorcollar les seves pertinences per identificar-la, van trobar uns papers que semblaven escrits amb un codi secret. Eren els anys de la Revolució Cultural i, per això, la dona va ser arrestada i retinguda sota l’acusació d’espionatge, però, de seguida, els erudits que havien de desxifrar el codi es van adonar de que tot allò no tenia res a veure amb cap intriga internacional. Es tractava d’un llenguatge escrit utilitzat tan sols per dones i que s’havia mantingut en “secret” als ulls dels homes durant un mil.leni.
Aquest llenguatge, el nushu, ha servit d’inspiració a Lisa See per a explicar una commovedora història d’amistat entre dues noies a la Xina del segle XIX i, alhora, recrear els usos i els costums que marcaven el pas del temps a la vida de qualsevol dona xinesa. A través del nushu s’uneix la vida de les dues protagonistes, l’Assutzena, filla d’un camperol, i la Flor de Neu, nascuda al si d’una familia benestant, les permet d'enviar-se notes escrites a un ventall, brodar missatges als mocadors i escriure relats, projectant-se així en una vida més enllà de la establerta per les tradicions i les convencions de la rígida i masclista societat xinesa. Una novel.la colpidora i sensible, que retrata amb detall i preciosisme tant el món exterior de les normes i les regles imposades pels homes, com el món interior, ocult, reprimit i submís que era el reialme de les dones.

Sílvia Tarragó