dilluns, 31 de desembre de 2007

'ARBRES DELS NOSTRES PAISATGES', a TV3


La editorial que publica aquest interessant llibre, Cossetània, ens ha avisat que el passat divendres 28 de desembre el programa El medi ambient de TV3 va dedicar-li un reportatge.

Aquest llibre aplega 55 poemes naturalistes del poeta i rapsode Celdoni Fonoll sobre diverses espècies d'arbres, acompanyades de fotografies, descripcions i curiositats aportades per Ramon Pascual i Núria Duran.

Un llibre molt apropiat per a regalar als amants de la natura o per regalar-se un mateix si volem ampliar els nostres coneixements i sensibilitat envers el medi ambient.

Sílvia Tarragó

divendres, 28 de desembre de 2007

POÈTIQUES DE GOSSOS

No és fàcil trobar llibres que tinguin els animals com a tema central de la creació literària. I aquest és el cas de Vida de perros. Poemas perrunos, publicat per Editorial Buscarini, una sorpresiva aportació bibliogràfica que va editar-se a final d’aquest passat any 2007.

Es tracta d’una antologia que recull l’aportació de més d‘un centenar d’autors destacats, com el Premi Nobel José Saramago, Antonio Gala, Luis Antonio de Villena, Carlos Bousoño, Francisco Brines, Luis Alberto de Cuenca, Juan Luis Panero, Leopoldo Maria Panero, Antonio Colinas, Félix de Azúa o Ángela Vallvey. També, alguns dels més importants poetes bascos, com José Fernández de la Sota i Karmelo Iribarren, o la poeta afincada a Vitoria, Ángela Serna, entre d’altres.

L’edició i el pròleg d’aquesta obra que interrelaciona literatura i gossos, ha anat a càrrec de l’escriptor i filòleg de Logronyo, Diego Marín A. L’antologia és, a més, el tret de sortida d’Editorial Buscarini, que s’ha presentat al mercat amb aquest primer títol, que es ven al preu de 12 euros i els beneficis de la qual aniran destinats a l’Associació Protectora de Animales, un valor afegit més de tot plegat.

Des de temps antics que el gos ha estat un company fidel de l’home i no pot defugir-se, tampoc, la seva presència en la cultura i les arts. Vida de perros. Poemas perrunos, aporta doncs, un important tast del que podria ampliar-se a molts d’altres camps artístics, com la pintura, l’escultura, la música, etc.

L’editor i antòleg, Diego Marín destaca, fins i tot, gossos amb pedigree literari: com Remo, d’Ortega y Gasset; Sirio, de Vicente Aleixandre, a qui van dedicar poemes d’altres autors com Claudio Rodríguez i Carlos Bousoño; Atila, del riojà Antonio Cillero Ulecia, al que fins i tot, Ramón de Garciasol li va dedicar un lllibre; Niebla, el gos que Neruda va regalar a Alberti; Troylo, d’Antonio Gala o Flush, el ca de l’escriptora anglesa Elizabeth Barret i que dóna títol a una obra de Virginia Wolf.

A més, dada curiosa i per prendre’n nota, en la presentació del llibre, a Vitòria, es va permetre l’entrada de gossos a la llibreria.

Projectes com aquest ajuden a resituar el paper de les mascotes en la cultura. No podem deixar de banda que el menyspreu social que sol existir envers la figura dels gossos, els gats i d’altres animals domèstics, també ha fet que el seu paper en les arts passi desapercebut o menyspreat, moltes vegades reduït solament a icona de la cultura popular (Rin-tin-tin, Flipper, etc.). Aquest llibre demostra que els gossos també tenen el seu espai a la literatura amb majúscules.

Albert Calls

dilluns, 17 de desembre de 2007

'FORASTERS', de RAFAEL VALLBONA

XI Premi Néstor Luján
Publicat per Columna Edicions

L’escriptor i periodista Rafael Vallbona, de Premià de Dalt, ha estat el guanyador de l’XI premi de novel·la històrica Néstor Luján amb l’obra ‘Forasters’. Vallbona és un autor que s’ha mogut en molts registres literaris, però aquesta no és la seva primera novel·la històrica i només cal recordar un altre títol, ‘La comuna de Puigcerdà’, també amb el rerefons de la Guerra Civil.

En relació a ‘Forasters’, es tracta d’un thriller històric ambientat a l’època d’entreguerres i publicat per Columna Edicions. L’obra comença el 1915, continua a la 2a Guerra Mundial i conclou a la Cerdanya l’any 1943. El protagonista, basat en un personatge real, és un espia francès d’origen alemany que tindrà un paper destacat en les bandes de pistolers de la patronal dels anys 20 a Barcelona.

Espies alemanys durant la Primera Guerra Mundial, gàngsters, obrers de la CNT, pistolers de la patronal a l’època de la ‘Rosa de Foc’, orfes de família i pàtria que volen venjança, aventurers, oficials nazis, resistents francesos, traïdors, més espies de tots els països en conflicte durant la Segona guerra Mundial, són alguns dels ingredients d’aquest còctel que defuig el convencionalisme d’avorrit que a vegades s’associa a la narrativa històrica, malauradament potser massa de moda en els darrers temps.

Albert Calls

dimarts, 11 de desembre de 2007

'BARCELONA AMOR FINAL' de JOAN MARGARIT


Editat per Proa.

Afirma Javier Cercas en el pròleg a Barcelona amor final que aquest llibre podria definir-se com “un retrat moral de la ciutat a través d’un autoretrat moral del poeta”.

Crec que no es pot ser més precís, perquè Margarit no descriu una ciutat sino que perfila un paisatge arrelat al sentiment de qui el perfila, donant pas a un microcosmos d’ espais emboirats de records. Tot això amb la elegant senzillesa que caracteritza la seva poesia.

Els poemes estàn traduïts a l’anglès i al castellà i acompanyats de fotografies de Xavier Miserachs i Eloi Bonjoch entre d’altres.

GUERRA PERDUDA

L’alba fa sòrdida aquesta ciutat,
malaltia d’estucs, arquitectura
de botigues i Wagner, una història
amb símbols tan vulgars com la derrota
i les putes del port, i l’avarícia.
però, encara, a l’asfalt hi ha reflectida
la solitud d’una ciutat més bruta
on ja es podreix el qui seràs en l’última
passejada d’hivern. La poesia
t’ha consolat amb un vella astúcia
de solitari, però sempre arriba
el temps de la derrota en una lluita
on, en perdre l’amor, es perd la vida.

dilluns, 10 de desembre de 2007

'LA CLIVELLA", de DORIS LESSING


Editada per 62 en català i Lumen en castellà amb el títol de La grieta.

Amb el regust del mite i la gossadia de la hipòtesi, la premi Nobel de Literatura d’enguany, Doris Lessing, s’arrisca en la narració del que podria haver estat l’origen de la humanitat i l’aparició de les grans diferencies entre els homes i les dones.

El protagonista és un vell senador romà que pretén explicar, a partir d’antics escrits inspirats per la més remota tradició oral, la història de la creació de la humanitat. Una història ignorada i trasbalsadora que parla de l’antiquísima comunitat de les Clivelles, dones amb el seu propi llenguatge, que viuen en un món sense temps, només regit pels cicles llunyans, formada per grups encarregats de tasques determinades, autosuficients, que viuen en coves arran de mar i que no saben el que és un home.

La propia Lessing explica com va sorgir la idea d'aquesta novel.la:

En un article científic recent es deia que la soca humana bàsica i primigènia probablement era femenina, i que els mascles van arribar més tard (...). La reflexió sobre aquest tema em va provocar una sèrie d’epeculacions i, després, els giravolts de la imaginació que porten al naixement d’històries. Aquesta és una de les històries que expliquen què podria haver passat guan les Clivelles van donar a llum un nen.”

Sílvia Tarragó

dijous, 6 de desembre de 2007

12 ANYS DE PROA PREMIÀ


El passat 2 de desembre la llibreria Proa Premià va fer 12 anys.

Tot un itinerari vital carregat de llibres... molts llibres, moltes vivències i amics, d'ençà que la Sílvia, en Rafael Vallbona, l'Adriana Pujol i jo mateix vam iniciar aquest projecte cultural.

Des de fa uns quants anys ja, però, l'ànima màter i factòtum en cap i en cua és la Sílvia Tarragó, darrerament acompanyada per la Míriam Aparicio, que al capdavant de la llibreria us atenen i deixen que els llibres hi facin un estada i viatgin amb els lectors, a les seves múltiples procedències.

Diuen que el temps és un valor. Tot i que cal creure sempre en el present, no podem oblidar les moltes hores de lluita per fer realitat aquest projecte cultural que ja han vist lectors de nens i d'adults.

No en va, fa uns dies, un jove ens deia que li semblava que Proa Premià hi era de tota la vida.

En qualsevol cas, gràcies a totes i a tots per fer possible aquest petit gran projecte.

Albert Calls

RAFAEL VALLBONA PARLA DE PROA PREMIÀ AL DIARI EL MUNDO

02/12/07
ELS VELLS LLIBRETERS NO MOREN MAI

Article de Rafael Vallbona

Vaig conèixer en Guillem Terribas al 1980. Ell era un jove llibreter i jo un jove escriptor. Ell portava dos anys anava acumulant bagatge amb presentacions, actes cívics i personalitats que visitaven la seva llibreria, i jo tot just trencava sortia de l’ou amb els primers contes. Des d’aquell moment (primera edició dels premis Casero), en Guillem ha estat per mi una persona de referència. Com els rockers, els vells llibreters no moren mai, i en Terribas ho testimonia a ‘Demà serà un altre dia’ (Ara llibres), expressió d’ús personal i crònica de la seva vida d’animador cultural.

Sempre amb les espatlles lleument encorbades, la mirada encuriosida, el cigarret a la ma i la pregunta als llavis, el fundador de la Llibreria 22 de Girona és, sense pretendre-ho, un dels protagonistes de la transició i del camí cap a la normalitat (sic?) de la literatura catalana. En Terribas ha fet de Girona centre emissor de missatges editorials per a tot el país, nucli unipersonal d’agitació i propaganda en favor del llibre i Meca per a tots els passavolants que, algun dia, vam voler fer d’aquella ciutat capital de lletres i lletraferits.

Un dia en Josep Mª Fonalleras em deia que li feia ràbia que es referissin a ell sempre com ‘escriptor gironí’, perquè ell és el mateix escrivint a Girona que a Tortosa, posem per cas; però més d’un escriptor hauria donat mig teclat per ser considerat escriptor gironí, si és que això és una marca registrada. I si hi ha qui donaria per ser escriptor gironí, probablement és que en Terribas hi te alguna cosa a veure. “He estat sempre allà on he volgut estar, i sempre m’hi ha acompanyat gent extraordinària”, diu en Guillem honorant a tot l’índex onomàstic del llibre. Potser sigui aquesta la diferència. La lluita continua.

Avui fa dotze anys l’Albert Calls i la Sílvia Tarragó van obrir una llibreria a Premià de Mar, suburbi de la perifèria plàcida de Barcelona, però suburbi a la fi. Avui, la llibreria Proa Premià te una vida intensa i convulsa, com pertoca a qualsevol lloc d’agitació cultural en un país on la ignorància te premi, però ells continuen sacsejant consciències, alterant estats d’ànim i guanyant-se la vida amb els llibres. Són moltes hores, esforços, sotragades i tràngols; però també són nous lectors, joves aprenents i milers de persones abocades al vertigen d’aquest foc que és l’aventura del llegir. Com cada any, a hores d’ara estan pencant per la campanya de Nadal, un dels dos moments estel·lars en la vida d’una petita llibreria. I malgrat el temps passat hom no pot deixar de desitjar-los sort, no fos cas que es capgirés algun astre.

Dimarts farà cinc anys algú va dir a en Paco Camarasa que estava boig de tancar. Aquell dia obria Negra y criminal, llibreria dedicada al gènere negre i situada al cor de la Barceloneta. Potser si que li faltava un bull, per sort dels molts afeccionats que hi ha a les novel·les policíaques; però una atenció curada als lectors, un saber immens sobre el gènere i el currículum d’activitats que ha anat impulsant, incloses les jornades que es fan cada febrer dedicades al gènere negre, han convertit aquell projecte indòmit en el premi Qwerty a la millor llibreria d’enguany.

Les llibreries estan en crisi arreu d’Europa, en tanquen cada dos per tres, diuen els informes. Potser si; tot depèn de si els seus propietaris tenen la passió, vocació i gosadies necessàries com aquesta gent.

Publicat a El Mundo de Catalunya

'TIEMPO PARA TI', d'HELEN EXLEY

Publicat per Accuarel

Selecció i adaptació d’Helen Exley

Els llibres de regal d’Helen Exley tracten de les relacions més intenses entre els éssers humans: l’amor, la parella i els llaços que uneixen a les famílies i als amics. Una constant d’aquestes obres és la saviesa, la calma interior i els valors personals. Pam Brown, Stuart & Linda Marcfarlane són Helen Exley.

En aquest llibret el lector hi trobarà pensaments de grans creadors i filòsofs junt a belles obres d’arts plàstiques que inspiren sobre la necessitat de trobar temps per a un mateix.

Una bona opció per regalar i de fàcil lectura, pensada per als moments de calma i relax, quan es busquen missatges senzills que ens retornin al fons de nosaltres mateixos. D’altra banda, ‘Tiempo para ti’ solament és un dels títols d’una col·lecció, molt més àmplia.

Albert Calls

CÒMIC: 'KIKI DE MONTPARNASSE', de CATEL & BOCQUET

Publicat per Ediciones Sinsentido

Història biogràfica de la musa del barri parisenc de Montparnasse, Alice Prim, coneguda com a Kiki. Aquest personatge emblemàtic va posar per a artistes de la talla de Man Ray, Picasso, Breton, Cocteau o Duchamp, entre d’altres i va viure una vida de misèria, bohèmia, vici, triomf i final decadent, com corresponia a un destí tan allunyat de la monotonia.

Kiki de Montparnasse va ser una persona suggerent, avançada al seu temps i que en la línia de les avantguardes va facilitar la connexió de la dona criada als carrers amb l’esperit elitista d’uns artistes que trencaven amb tot.
Aquesta novel·la gràfica o versió en còmic de la seva vida demostra que la historieta és un art tan bo com la literatura o el cinema per explicar tot tipus de narracions.

Albert Calls

dimecres, 5 de desembre de 2007

'EL ENCANTADOR DE PERROS', de César Millán


Potser no som tan racionals com pensem, potser els nostres mals, producte d’una vida accelerada, pautada i tancada, afecten als éssers que ens envolten molt més del que pensem... Aquesta és la reflexió que he tret després de llegir el llibre de César Millán, un home que es basa en la experiència personal i en la intuició per a descobrir-nos que no som tan diferents de les nostres mascotes. Els símptomes que els produeix la seva fustració són exactament els mateixos que nosaltres patim: ansietat, depressió i agressivitat, fustració produïda per l'energia continguda, pel que suposa viure en una societat urbana allunyada de les pautes que regeixen el món natural.

El seu mètode és simple i ens beneficia també a nosaltres perquè ens retorna al nostre cantó més visceral (per no dir animal) mitjançant l’exercici i les virtuts de la comunicació amb llenguatge corporal. Tan simple i tan efectiu, tan natural i espontani com ho seriem si no fossim tan racionals.

Sílvia Tarragó

dissabte, 1 de desembre de 2007

'EL FACTOR +', d'EDWARD DE BONO


Publicat per Integral-RBA Libros

Subtitulat ‘El poder del enfoque positivo en todos los ámbitos’, aquest nou llibre d’autoajuda amaga una senzilla tesi: l’actitud positiva permet una major qualitat de vida en l’existència diària, a més de què pot ser un exercici de creixement personal que alhora ens permet evolucionar satisfactòriament.

En contrapartida amb aquest punt d’arrencada tan contundent i ambiciós, el llibre parteix de paràmetres molt senzills, potser tant que acaben fent dubtar de tot plegat al final.

L’autor, Edward de Bono, vol aconseguir un canvi en la manera de viure, un gir radical basat en una filosofia completament positiva i es conforma en fer penetrar aquest senzill missatge en el lector.

D’altra banda, els editors de l’obra venen l’autor com la principal autoritat en el camp del pensament creatiu i l’ensenyament directe del pensament com a una habilitat adquirida, que ha estat contractat per empreses punteres en el món com IBM o Microsoft, entre d’altres i que té una carrera avalada per prestigioses universitats internacionals i una fundació.

Amb aquest obra vol que el lector sigui més positiu i guanyi en qualitat de vida i no para de repetir-ho. I potser aquest és el truc.

Albert Calls

'DIETARI FINAL', DE LLUÍS MARIA XIRINACS


Publicat per Ara Llibres

El testament literari d’aquest polèmic però singular personatge que va ser Xirinacs ha arribat a les llibreries i ajuda al lector a acostar-se a la seva trajectòria, la seva obra i la seva manera d’entendre la vida i la mort.

A ‘Dietari final’ s’hi barregen dos tipus de textos i es nota molt que és un producte editorial, conclòs sense l’aportació de l’autor degut a la seva mort voluntària.
S’hi troben des de les més àmplies reflexions, especialment sobre el dret de decidir la pròpia mort, fins a un àmbit místic i de difícil lectura que el lector que no estigui iniciat no podrà seguir amb profunditat, però que en tot cas si que servirà per connectar amb els neguits vitals i espirituals de l’autor.

D’altra banda, en el volum també es recull la veu més íntima d’un Xirinacs patriota i coherent, profundament humà i amb capacitat de generar debat fins i tot després de morir.

Una veu literària, a més, que entronca directament amb una altra obra avui introbable de l’autor: ‘Dietari de presó II/1975’, publicat ja fa molts anys i que recollia una de les etapes dures i amb més compromís de la lluita per la llibertat que Xirinacs va protagonitzar en vida.

Albert Calls