dilluns, 19 de novembre del 2007

'POR NUESTRA CUENTA', de MIRIAM KATIN


CÒMIC

Publicat per Ponent Mon

Novel·la gràfica que tracta la fugida de la mare de l’autora i d’ella mateixa de Budapest, després de la invasió nazi. Mariam Katin va guanyar el premi Inkpot en el Comic Con 2007 de San Diego.

La història narra la pèrdua de fe en Déu de l’autora en un món devastat i cruel en el qual, malgrat tot, també hi ha bones persones. Aquest còmic entra a dins de l’ànima i colpeix, et connecta amb l’experiència vital pura de ple. Sortosament, la historieta es nodreix de treballs així, que arraconen en el passat la creença que els tebeos són un art menor. En qualsevol cas, el mitjà mai no condiciona l’obra, sinó la capacitat narrativa i l’ofici del creador.

Albert Calls

'ANGLES MORTS', d'ÀLEX SUSANNA

Publicat per Proa

El darrer poemari d’Àlex Susanna, prologat per Pere Ballart, acosta al lector als “angles morts”, aquelles petites grans coses de l‘existència en què no ens fixem, però que són molt importants per a tots nosaltres: els paisatges, la música, la família, la creació literària, un llapis, els amics morts… Poesia sòlidament escrita, delicada i dura alhora, escrita a partir de pretextos de la vida, elaborada amb un gran mestratge i sobretot, i això és molt d’agrair, feta sense pressa.

Susanna és sens dubte un dels millors poetes catalans d’ara, tan contemporani com perenne, capaç de dominar la màgia de les paraules i projectar-la a un lector que cada vegada més té dificultat de llegir bons llibres de poemes com aquest.

Albert Calls

'EL LABERINT DE LA FELICITAT', d'ÀLEX ROVIRA i FRANCESC MIRALLES

Publicat per Ara Llibres (català ) i Aguilar (castellà)

Conte iniciàtic que narra la història d’una Ariadana contemporània que provenint del fracàs a la vida, un matí es desperta dins dels murs d’un laberint del qual només podrà sortir si respon les preguntes clàssiques que determinen l’existència humana: “Qui ets? D’on véns? On vas?”.

El que els autors volen transmetre al lector és el camí de la felicitat i per aquest motiu li donen unes pistes que sense desvetllar res de nou, com a mínim, li serviran per recordar coses essencials, que és el que fan els llibres d’autoajuda “hard”, massa de moda en els darrers temps.

La veritat és que l’habilitat narrativa dels dos autors baixa el llistó amb aquest conte, especialment per als lectors que els hem anat seguint i que teníem espectatives més altes. No oblidem que Àlex Rovira, entre d’altres títols súpervendes, és autor d’una obra exepcional com ‘La brúixola interior’ i que Miralles és un escriptor jove, però amb molt d’ofici i experiència, amb una versatilitat imparable i un coneixement dels llibres d’autoajuda que ha fet, criticat i pel que es veu, caigut en les seves pròpies crítiques.

De qualsevol manera, és probable que aquesta obra els permeti accedir a un tipus de públic majoritari, menys avesat a a la lectura i sense deixar de banda que el producte està ben acabat i lligat. Però també seria injust deixar-se en el tinter la necessitat de demanar més a aquests dos autors, perquè el regust que queda al final a la boca, aquesta vegada és més aviat suau.

Albert Calls

'INSÒLIT SOMNI, INSÒLITA VERITAT', de Lolita Bosch

Publicat per Edicions Empúries

Amb el llarg subtítol ‘La meravellosa llegenda de l’intrèpid aeronauta don Joaquín de la Cantolla y Rico’, aquesta és una història molt creativa que entrellaça la realitat i la ficció amb una habilitat impagable. Probablement, Lolita Bosch és la gran esperança de la Literatura Catalana, adormida en excés en els darrers temps i mancada de la força dels nous creadors, valents en fer salts al buit estilístics, però defugint fer històries entenedores i que connectin alhora amb els lectors.

La trama d’aquesta innovadora novel·la parteix d’un personatge frustrat per un fet que marca la seva vida i que finalment acaba projectant-se en el somni de volar, “de fer volar Mèxic”, com diu. Però la manera d’explicar aquesta històrià que té Bosch fa que el que podria ser un senzill relat acabi sent una nova manera de narrar i un plaer per al bon lector, cansat de tanta narrativa excessivament típica i tòpica. D’altra banda, s’ha cuidat molt bé l’edició, de manera que compta amb il·lustracions que la fan molt entenedora i atractiva.

Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ha publicat d’altres obres com ‘Això que veus és un rostre’, ‘Qui vam ser’ i ‘M’. Amb aquets nou títol, torna a posar el llistó molt alt. A tall de tast i per concloure, un breu fragment d’aquest deliciós llibre: “Una ciutat que flotarà al damunt de la ciutat quieta. I això li proposa Cantolla al president: fer una ciutat que no pesi. Una ciutat als núvols. Una ciutat falsa”.

Albert Calls

'L'HOME MANUSCRIT', de Manuel Baixauli

Publicat per Proa

Premi Mallorca 2006

La crítica ha aclamat aquesta obra de forma unànime i sense equivocar-se, perquè retorna la fe en la literatura, l’escriptura, la voluntat de salvar la memòria i la convicció que mentre no s’oblida es perviu.

‘L’home manuscrit’ és un novel·la de difícil classificació, que en la línia de Sebald incorpora fotografies i formats diversos perquè el lector multipliqui les seves percepcions. D’entrada, com es diu, “és una obra sobre la insatisfacció del passat, refet des de la lucidesa del present i deixant una esperança oberta al futur”.

L’autor, el valencià Manuel Baixauli, ha escrit un llibre ambiciós, dens i imaginatiu sobre l’obsessió de l’escriptura i com aquesta pot salvar les persones de l’oblit.

En uns moments en els quals sembla que no es valora la creació genuïna i es tendeix a donar espai a una literatura fàcil i “de consum”, ‘L’home manuscrit’ travessa el mirall i també ens el fa travessar a tots els lectors. El prota: un home obsessionat per escriure i al rerefons la recuperació de la memòria de l’autor, però també dels seus personatges.

Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. Ha publicat el llibre de contes ‘Espiral’ i la novel·la ‘Verso’. Amb aquest nou treball demostra que és possible anar avançant pels camins de la literatura des de la solidesa intel·lectual unipersonal i retorna, al creador, la capacitat de fabular fins a dimensions mítiques, creant universos que ens fan una mica més humans. Després de llegir aquest llibre -que no és en cap cas d’evasió-, i això ho crec sincerement: si algú ha perdut la fe en les lletres catalanes, la recupera del tot.

Albert Calls