dilluns, 31 de desembre del 2007

'ARBRES DELS NOSTRES PAISATGES', a TV3


La editorial que publica aquest interessant llibre, Cossetània, ens ha avisat que el passat divendres 28 de desembre el programa El medi ambient de TV3 va dedicar-li un reportatge.

Aquest llibre aplega 55 poemes naturalistes del poeta i rapsode Celdoni Fonoll sobre diverses espècies d'arbres, acompanyades de fotografies, descripcions i curiositats aportades per Ramon Pascual i Núria Duran.

Un llibre molt apropiat per a regalar als amants de la natura o per regalar-se un mateix si volem ampliar els nostres coneixements i sensibilitat envers el medi ambient.

Sílvia Tarragó

divendres, 28 de desembre del 2007

POÈTIQUES DE GOSSOS

No és fàcil trobar llibres que tinguin els animals com a tema central de la creació literària. I aquest és el cas de Vida de perros. Poemas perrunos, publicat per Editorial Buscarini, una sorpresiva aportació bibliogràfica que va editar-se a final d’aquest passat any 2007.

Es tracta d’una antologia que recull l’aportació de més d‘un centenar d’autors destacats, com el Premi Nobel José Saramago, Antonio Gala, Luis Antonio de Villena, Carlos Bousoño, Francisco Brines, Luis Alberto de Cuenca, Juan Luis Panero, Leopoldo Maria Panero, Antonio Colinas, Félix de Azúa o Ángela Vallvey. També, alguns dels més importants poetes bascos, com José Fernández de la Sota i Karmelo Iribarren, o la poeta afincada a Vitoria, Ángela Serna, entre d’altres.

L’edició i el pròleg d’aquesta obra que interrelaciona literatura i gossos, ha anat a càrrec de l’escriptor i filòleg de Logronyo, Diego Marín A. L’antologia és, a més, el tret de sortida d’Editorial Buscarini, que s’ha presentat al mercat amb aquest primer títol, que es ven al preu de 12 euros i els beneficis de la qual aniran destinats a l’Associació Protectora de Animales, un valor afegit més de tot plegat.

Des de temps antics que el gos ha estat un company fidel de l’home i no pot defugir-se, tampoc, la seva presència en la cultura i les arts. Vida de perros. Poemas perrunos, aporta doncs, un important tast del que podria ampliar-se a molts d’altres camps artístics, com la pintura, l’escultura, la música, etc.

L’editor i antòleg, Diego Marín destaca, fins i tot, gossos amb pedigree literari: com Remo, d’Ortega y Gasset; Sirio, de Vicente Aleixandre, a qui van dedicar poemes d’altres autors com Claudio Rodríguez i Carlos Bousoño; Atila, del riojà Antonio Cillero Ulecia, al que fins i tot, Ramón de Garciasol li va dedicar un lllibre; Niebla, el gos que Neruda va regalar a Alberti; Troylo, d’Antonio Gala o Flush, el ca de l’escriptora anglesa Elizabeth Barret i que dóna títol a una obra de Virginia Wolf.

A més, dada curiosa i per prendre’n nota, en la presentació del llibre, a Vitòria, es va permetre l’entrada de gossos a la llibreria.

Projectes com aquest ajuden a resituar el paper de les mascotes en la cultura. No podem deixar de banda que el menyspreu social que sol existir envers la figura dels gossos, els gats i d’altres animals domèstics, també ha fet que el seu paper en les arts passi desapercebut o menyspreat, moltes vegades reduït solament a icona de la cultura popular (Rin-tin-tin, Flipper, etc.). Aquest llibre demostra que els gossos també tenen el seu espai a la literatura amb majúscules.

Albert Calls

dilluns, 17 de desembre del 2007

'FORASTERS', de RAFAEL VALLBONA

XI Premi Néstor Luján
Publicat per Columna Edicions

L’escriptor i periodista Rafael Vallbona, de Premià de Dalt, ha estat el guanyador de l’XI premi de novel·la històrica Néstor Luján amb l’obra ‘Forasters’. Vallbona és un autor que s’ha mogut en molts registres literaris, però aquesta no és la seva primera novel·la històrica i només cal recordar un altre títol, ‘La comuna de Puigcerdà’, també amb el rerefons de la Guerra Civil.

En relació a ‘Forasters’, es tracta d’un thriller històric ambientat a l’època d’entreguerres i publicat per Columna Edicions. L’obra comença el 1915, continua a la 2a Guerra Mundial i conclou a la Cerdanya l’any 1943. El protagonista, basat en un personatge real, és un espia francès d’origen alemany que tindrà un paper destacat en les bandes de pistolers de la patronal dels anys 20 a Barcelona.

Espies alemanys durant la Primera Guerra Mundial, gàngsters, obrers de la CNT, pistolers de la patronal a l’època de la ‘Rosa de Foc’, orfes de família i pàtria que volen venjança, aventurers, oficials nazis, resistents francesos, traïdors, més espies de tots els països en conflicte durant la Segona guerra Mundial, són alguns dels ingredients d’aquest còctel que defuig el convencionalisme d’avorrit que a vegades s’associa a la narrativa històrica, malauradament potser massa de moda en els darrers temps.

Albert Calls

dimarts, 11 de desembre del 2007

'BARCELONA AMOR FINAL' de JOAN MARGARIT


Editat per Proa.

Afirma Javier Cercas en el pròleg a Barcelona amor final que aquest llibre podria definir-se com “un retrat moral de la ciutat a través d’un autoretrat moral del poeta”.

Crec que no es pot ser més precís, perquè Margarit no descriu una ciutat sino que perfila un paisatge arrelat al sentiment de qui el perfila, donant pas a un microcosmos d’ espais emboirats de records. Tot això amb la elegant senzillesa que caracteritza la seva poesia.

Els poemes estàn traduïts a l’anglès i al castellà i acompanyats de fotografies de Xavier Miserachs i Eloi Bonjoch entre d’altres.

GUERRA PERDUDA

L’alba fa sòrdida aquesta ciutat,
malaltia d’estucs, arquitectura
de botigues i Wagner, una història
amb símbols tan vulgars com la derrota
i les putes del port, i l’avarícia.
però, encara, a l’asfalt hi ha reflectida
la solitud d’una ciutat més bruta
on ja es podreix el qui seràs en l’última
passejada d’hivern. La poesia
t’ha consolat amb un vella astúcia
de solitari, però sempre arriba
el temps de la derrota en una lluita
on, en perdre l’amor, es perd la vida.

dilluns, 10 de desembre del 2007

'LA CLIVELLA", de DORIS LESSING


Editada per 62 en català i Lumen en castellà amb el títol de La grieta.

Amb el regust del mite i la gossadia de la hipòtesi, la premi Nobel de Literatura d’enguany, Doris Lessing, s’arrisca en la narració del que podria haver estat l’origen de la humanitat i l’aparició de les grans diferencies entre els homes i les dones.

El protagonista és un vell senador romà que pretén explicar, a partir d’antics escrits inspirats per la més remota tradició oral, la història de la creació de la humanitat. Una història ignorada i trasbalsadora que parla de l’antiquísima comunitat de les Clivelles, dones amb el seu propi llenguatge, que viuen en un món sense temps, només regit pels cicles llunyans, formada per grups encarregats de tasques determinades, autosuficients, que viuen en coves arran de mar i que no saben el que és un home.

La propia Lessing explica com va sorgir la idea d'aquesta novel.la:

En un article científic recent es deia que la soca humana bàsica i primigènia probablement era femenina, i que els mascles van arribar més tard (...). La reflexió sobre aquest tema em va provocar una sèrie d’epeculacions i, després, els giravolts de la imaginació que porten al naixement d’històries. Aquesta és una de les històries que expliquen què podria haver passat guan les Clivelles van donar a llum un nen.”

Sílvia Tarragó

dijous, 6 de desembre del 2007

12 ANYS DE PROA PREMIÀ


El passat 2 de desembre la llibreria Proa Premià va fer 12 anys.

Tot un itinerari vital carregat de llibres... molts llibres, moltes vivències i amics, d'ençà que la Sílvia, en Rafael Vallbona, l'Adriana Pujol i jo mateix vam iniciar aquest projecte cultural.

Des de fa uns quants anys ja, però, l'ànima màter i factòtum en cap i en cua és la Sílvia Tarragó, darrerament acompanyada per la Míriam Aparicio, que al capdavant de la llibreria us atenen i deixen que els llibres hi facin un estada i viatgin amb els lectors, a les seves múltiples procedències.

Diuen que el temps és un valor. Tot i que cal creure sempre en el present, no podem oblidar les moltes hores de lluita per fer realitat aquest projecte cultural que ja han vist lectors de nens i d'adults.

No en va, fa uns dies, un jove ens deia que li semblava que Proa Premià hi era de tota la vida.

En qualsevol cas, gràcies a totes i a tots per fer possible aquest petit gran projecte.

Albert Calls

RAFAEL VALLBONA PARLA DE PROA PREMIÀ AL DIARI EL MUNDO

02/12/07
ELS VELLS LLIBRETERS NO MOREN MAI

Article de Rafael Vallbona

Vaig conèixer en Guillem Terribas al 1980. Ell era un jove llibreter i jo un jove escriptor. Ell portava dos anys anava acumulant bagatge amb presentacions, actes cívics i personalitats que visitaven la seva llibreria, i jo tot just trencava sortia de l’ou amb els primers contes. Des d’aquell moment (primera edició dels premis Casero), en Guillem ha estat per mi una persona de referència. Com els rockers, els vells llibreters no moren mai, i en Terribas ho testimonia a ‘Demà serà un altre dia’ (Ara llibres), expressió d’ús personal i crònica de la seva vida d’animador cultural.

Sempre amb les espatlles lleument encorbades, la mirada encuriosida, el cigarret a la ma i la pregunta als llavis, el fundador de la Llibreria 22 de Girona és, sense pretendre-ho, un dels protagonistes de la transició i del camí cap a la normalitat (sic?) de la literatura catalana. En Terribas ha fet de Girona centre emissor de missatges editorials per a tot el país, nucli unipersonal d’agitació i propaganda en favor del llibre i Meca per a tots els passavolants que, algun dia, vam voler fer d’aquella ciutat capital de lletres i lletraferits.

Un dia en Josep Mª Fonalleras em deia que li feia ràbia que es referissin a ell sempre com ‘escriptor gironí’, perquè ell és el mateix escrivint a Girona que a Tortosa, posem per cas; però més d’un escriptor hauria donat mig teclat per ser considerat escriptor gironí, si és que això és una marca registrada. I si hi ha qui donaria per ser escriptor gironí, probablement és que en Terribas hi te alguna cosa a veure. “He estat sempre allà on he volgut estar, i sempre m’hi ha acompanyat gent extraordinària”, diu en Guillem honorant a tot l’índex onomàstic del llibre. Potser sigui aquesta la diferència. La lluita continua.

Avui fa dotze anys l’Albert Calls i la Sílvia Tarragó van obrir una llibreria a Premià de Mar, suburbi de la perifèria plàcida de Barcelona, però suburbi a la fi. Avui, la llibreria Proa Premià te una vida intensa i convulsa, com pertoca a qualsevol lloc d’agitació cultural en un país on la ignorància te premi, però ells continuen sacsejant consciències, alterant estats d’ànim i guanyant-se la vida amb els llibres. Són moltes hores, esforços, sotragades i tràngols; però també són nous lectors, joves aprenents i milers de persones abocades al vertigen d’aquest foc que és l’aventura del llegir. Com cada any, a hores d’ara estan pencant per la campanya de Nadal, un dels dos moments estel·lars en la vida d’una petita llibreria. I malgrat el temps passat hom no pot deixar de desitjar-los sort, no fos cas que es capgirés algun astre.

Dimarts farà cinc anys algú va dir a en Paco Camarasa que estava boig de tancar. Aquell dia obria Negra y criminal, llibreria dedicada al gènere negre i situada al cor de la Barceloneta. Potser si que li faltava un bull, per sort dels molts afeccionats que hi ha a les novel·les policíaques; però una atenció curada als lectors, un saber immens sobre el gènere i el currículum d’activitats que ha anat impulsant, incloses les jornades que es fan cada febrer dedicades al gènere negre, han convertit aquell projecte indòmit en el premi Qwerty a la millor llibreria d’enguany.

Les llibreries estan en crisi arreu d’Europa, en tanquen cada dos per tres, diuen els informes. Potser si; tot depèn de si els seus propietaris tenen la passió, vocació i gosadies necessàries com aquesta gent.

Publicat a El Mundo de Catalunya

'TIEMPO PARA TI', d'HELEN EXLEY

Publicat per Accuarel

Selecció i adaptació d’Helen Exley

Els llibres de regal d’Helen Exley tracten de les relacions més intenses entre els éssers humans: l’amor, la parella i els llaços que uneixen a les famílies i als amics. Una constant d’aquestes obres és la saviesa, la calma interior i els valors personals. Pam Brown, Stuart & Linda Marcfarlane són Helen Exley.

En aquest llibret el lector hi trobarà pensaments de grans creadors i filòsofs junt a belles obres d’arts plàstiques que inspiren sobre la necessitat de trobar temps per a un mateix.

Una bona opció per regalar i de fàcil lectura, pensada per als moments de calma i relax, quan es busquen missatges senzills que ens retornin al fons de nosaltres mateixos. D’altra banda, ‘Tiempo para ti’ solament és un dels títols d’una col·lecció, molt més àmplia.

Albert Calls

CÒMIC: 'KIKI DE MONTPARNASSE', de CATEL & BOCQUET

Publicat per Ediciones Sinsentido

Història biogràfica de la musa del barri parisenc de Montparnasse, Alice Prim, coneguda com a Kiki. Aquest personatge emblemàtic va posar per a artistes de la talla de Man Ray, Picasso, Breton, Cocteau o Duchamp, entre d’altres i va viure una vida de misèria, bohèmia, vici, triomf i final decadent, com corresponia a un destí tan allunyat de la monotonia.

Kiki de Montparnasse va ser una persona suggerent, avançada al seu temps i que en la línia de les avantguardes va facilitar la connexió de la dona criada als carrers amb l’esperit elitista d’uns artistes que trencaven amb tot.
Aquesta novel·la gràfica o versió en còmic de la seva vida demostra que la historieta és un art tan bo com la literatura o el cinema per explicar tot tipus de narracions.

Albert Calls

dimecres, 5 de desembre del 2007

'EL ENCANTADOR DE PERROS', de César Millán


Potser no som tan racionals com pensem, potser els nostres mals, producte d’una vida accelerada, pautada i tancada, afecten als éssers que ens envolten molt més del que pensem... Aquesta és la reflexió que he tret després de llegir el llibre de César Millán, un home que es basa en la experiència personal i en la intuició per a descobrir-nos que no som tan diferents de les nostres mascotes. Els símptomes que els produeix la seva fustració són exactament els mateixos que nosaltres patim: ansietat, depressió i agressivitat, fustració produïda per l'energia continguda, pel que suposa viure en una societat urbana allunyada de les pautes que regeixen el món natural.

El seu mètode és simple i ens beneficia també a nosaltres perquè ens retorna al nostre cantó més visceral (per no dir animal) mitjançant l’exercici i les virtuts de la comunicació amb llenguatge corporal. Tan simple i tan efectiu, tan natural i espontani com ho seriem si no fossim tan racionals.

Sílvia Tarragó

dissabte, 1 de desembre del 2007

'EL FACTOR +', d'EDWARD DE BONO


Publicat per Integral-RBA Libros

Subtitulat ‘El poder del enfoque positivo en todos los ámbitos’, aquest nou llibre d’autoajuda amaga una senzilla tesi: l’actitud positiva permet una major qualitat de vida en l’existència diària, a més de què pot ser un exercici de creixement personal que alhora ens permet evolucionar satisfactòriament.

En contrapartida amb aquest punt d’arrencada tan contundent i ambiciós, el llibre parteix de paràmetres molt senzills, potser tant que acaben fent dubtar de tot plegat al final.

L’autor, Edward de Bono, vol aconseguir un canvi en la manera de viure, un gir radical basat en una filosofia completament positiva i es conforma en fer penetrar aquest senzill missatge en el lector.

D’altra banda, els editors de l’obra venen l’autor com la principal autoritat en el camp del pensament creatiu i l’ensenyament directe del pensament com a una habilitat adquirida, que ha estat contractat per empreses punteres en el món com IBM o Microsoft, entre d’altres i que té una carrera avalada per prestigioses universitats internacionals i una fundació.

Amb aquest obra vol que el lector sigui més positiu i guanyi en qualitat de vida i no para de repetir-ho. I potser aquest és el truc.

Albert Calls

'DIETARI FINAL', DE LLUÍS MARIA XIRINACS


Publicat per Ara Llibres

El testament literari d’aquest polèmic però singular personatge que va ser Xirinacs ha arribat a les llibreries i ajuda al lector a acostar-se a la seva trajectòria, la seva obra i la seva manera d’entendre la vida i la mort.

A ‘Dietari final’ s’hi barregen dos tipus de textos i es nota molt que és un producte editorial, conclòs sense l’aportació de l’autor degut a la seva mort voluntària.
S’hi troben des de les més àmplies reflexions, especialment sobre el dret de decidir la pròpia mort, fins a un àmbit místic i de difícil lectura que el lector que no estigui iniciat no podrà seguir amb profunditat, però que en tot cas si que servirà per connectar amb els neguits vitals i espirituals de l’autor.

D’altra banda, en el volum també es recull la veu més íntima d’un Xirinacs patriota i coherent, profundament humà i amb capacitat de generar debat fins i tot després de morir.

Una veu literària, a més, que entronca directament amb una altra obra avui introbable de l’autor: ‘Dietari de presó II/1975’, publicat ja fa molts anys i que recollia una de les etapes dures i amb més compromís de la lluita per la llibertat que Xirinacs va protagonitzar en vida.

Albert Calls

dijous, 29 de novembre del 2007

Presentació del llibre "ANADA I TORNADA", d'ANTONI BACHS



El proper dimarts dia 4 de desembre a les 19.30 presentarem el llibre Anada i tornada. 54 narracions singulars d'Antoni Bachs, que ha estat editat per Edicions Saragossa.

L'autor, vinculat a Premià de Mar i conegut per la seva tasca artística, ofereix en aquest llibre dues seleccions dels molts records que guarda en la memòria personal. A Rodalies, des del seu seient de passatger habitual del servei de rodalies del Maresme, observa el que passa a dins i a fora del tren, mentre que a Background, narra les seves experiències professionals que l'han portat a viatjar per tota la Península i més enllà.

Creiem que es una lectura atractiva, a més de propera. Especialment interessant és l'exercici memorialístic de la darrera part, en contrast amb la inventiva i la ironia de la primera part, més creativa. 54 narracions per a la reflexió i la descoberta, amb bitllet d'anada i tornada.

Sílvia Tarragó

dimarts, 27 de novembre del 2007

L'adaptació "CYRANO" guanyadora del premi al millor àlbum il.lustrat


"Cyrano tenia un nas enorme.
Cyrano estava enamorat
de la seva cosina Roxanna.
Però no s'atrevia a dir-li res
(per culpa del seu enorme nas).

Cyrano, a més era un poeta. "


El guardó per al millor àlbum il·lustrat atorgat el passat 22 de novembre, va recaure a Cyrano ,l'adaptació per a nens que l'escriptor vietnamita Taï-Marc Le Thanh i la il·lustradora francesa Rébecca Drautemer han fet del clàssic de Bergerac, editat per Baula en català i Edelvives en castellà.

L'il.lustradora, Rébecca Drautemer, és la dibuixant del reconegut àlbum Princesas olvidadas o desconocidas, i Taï-Marc Le Thanh és autor de contes infantils com Babaiaga o Avalancha el terrible. Tots dos han aconseguit recrear l'obra d'Edmond Rostand des d'una perspectiva meravellosa que atreu tant a petits com a grans.

D'altra banda, la novel·la Hace mil años que estoy aquí, editada per Gadir en castellà i per La Campana en català, de la italiana Mariolina Venezia, va ser la guanyadora del premi Llibreter 2007 a la categoria de narrativa. Es tracta de la primera novel·la de Venezia i és una saga familiar que narra la història de cinc generacions on les dones juguen un paper primordial

Sílvia Tarragó

dilluns, 26 de novembre del 2007

Max guanya el Primer Premio Nacional de Cómic amb "BARDÍN EL SUPERREALISTA"


El dibuixant barceloní Francesc Capdevila "Max", va ser guardonat amb el PRIMER PREMIO NACIONAL DE CÓMIC atorgat pel Ministerio de Cultura, per la seva obra “BARDÍN EL SUPERREALISTA” editada per La Cúpula.

Aquesta obra va ser publicada el 2006 i va rebre també els premis a la Millor Obra, Millor Guió i Millor Dibuix del Saló Internacional del Còmic de Barcelona (2007) i Mejor Obra de Autor Nacional del Salón del Cómic de Pizarra, Málaga (2007).

Ha estat traduïda al català, anglès, francès, italià, alemany i neerlandès.

D'altra banda, el finalista ha estat David Rubín per la seva obra “LA TETERÍA DEL OSO MALAYO” editada per Astiberri.

Sílvia Tarragó

dissabte, 24 de novembre del 2007

"MONSTRUOS", d'EDUARDO ANGULO


És una altra de les novetats d'aquesta setmana de l'editorial 451, aquest cop dins la seva col.lecció d'assaig.

Amb el subtítol Una visión científica de la criptozoología, l'autor ens acosta als més famosos i meravellosos animals de la història com el ieti, el monstre del llac Ness o el Kraken, acompanyats de algunes de les imatges que han inspirat a artistes de diverses èpoques.

Angulo es defineix ell mateix i el seu llibre amb les següents paraules:

«Soy un científico. Como tal escribo este libro aunque trate de una disciplina tan poco científica como la criptozoología. En breve, la criptozoología se define como la ciencia que estudia los animales ocultos. Son criaturas que nunca se ven, solo se vislumbran; no se oyen, o susurran o aúllan; son intangibles, solo dejan rastros o huellas, para desgracia de los criptozoólogos. Se preguntarán que por qué un científico escribe un libro sobre algo al parecer tan poco científico. Porque es fascinante estudiar cómo se aplica el método científico a sueños e ilusiones. Con estas historias recupero el misterio, el sentimiento de una naturaleza casi desconocida, sombría, misteriosa y llena de criaturas sorprendentes; la naturaleza que desvelaban viaje tras viaje aquellos naturalistas de los siglos antiguos, nuestros antecesores, maravillados con lo que sus hallazgos eran y significaban».

Sens dubte es tracta d'una inquietant i apassionant lectura.

Sílvia Tarragó

dijous, 22 de novembre del 2007

UNA BONA APOSTA LA DE LA NOVA COL.LECCIÓ DE 451 EDITORES


Aquest nou segell editorial té com a objectiu la literatura de qualitat reeditant clàssics i publicant bons autors tant novells com consagrats. En aquesta linia han creat una nova col.lecció, 451.zip, d'antologias temàtiques amb fragments literaris de la literatura universal acompanyats d'il.lustracions de l'art de tots els temps.

Els dos primers títols són: Libro de amor i Libro de magia y brujas. El primer recupera obres mestres de Lope, Pardo Bazán, Cervantes o Joanot Martorell juntament amb pintures de genis com Boticelli, Rubens, Tintoretto, Tiziano... El segon s'inspira en l'antic art de realitzar coses meravelloses en contra de las lleis naturals amb la intervenció dels esperits, per això incorpora textos sobre encantaments, invocacions o processos alquímics de la mà de Rubén Darío, Alfonso X el sabio, Cabeza de Vaca i d'altres, a més d'il.lustracions de Goya, William Blake, El Bosco, Diego Rivera.... Una interessant aposta per a gaudi dels ulls i esperonament de l'intel·lecte.

Sílvia Tarragó

'IL.LUSIONISTES DEL FUTBOL', de CÈLIA SÀNCHEZ-MÚSTICH


Què ens suggereix, el futbol, sobre les relacions de parella? O sobre el temps i l’atzar? La “religió” del futbol, també té els seus miracles i no s’hi val comptar —únicament— títols i copes?
Guillermina Motta, Lorenzo Quinn, Pep Munné, Anna Sallés, Oleguer Presas, Arcadi Oliveres, Fernando Guillén, Joan Laporta, Miquel de Palol, Antoni Bolinches, Matthew Tree, Ignasi Riera i Anton M. Espadaler, entre molts d’altres, conversen amb la Cèlia o aporten el seu pensament a l’entorn del futbol. Però no només del futbol: com ja se’ns insinua en el primer capítol, sovint els dialogants “fugen d’estudi (o d’estadi...)” per embrancar-se en les múltiples vessants dels valors humans i les relacions personals. Tot plegat, un suggestiu entramat de veus i temes, amb el fil conductor de la gran petita història dels Veterans de Sitges: una història de futbol, comunicació i fraternitat.
Veterans de Sitges i Cèlia Sànchez-Mústich cedeixen els drets d’autor d’aquest llibre a la Fundació Arrels de Barcelona, dedicada a la gent que viu al carrer, que és allà on va néixer el futbol!

CÈLIA SÀNCHEZ-MÚSTICH
Ha conreat diversos gèneres literaris (poesia, novel·la, conte, biografia...): “fructífers vasos comunicants que han bastit un univers ben personal i d’allò més suggestiu”, segons s’ha dit de la seva obra. Entre els seus llibres de poemes cal citar Temperatura humana, Taques o Llum de claraboia, i entre les seves obres de narrativa, les novel·les Les cambres del desig i Tercer acte d’amor. Ha rebut, entre d’altres, els premis Rosa Leveroni i Miquel de Palol de poesia, i el Mercè Rodoreda de narrativa. Impulsora cultural, ha estat al capdavant de diversos projectes creatius, el darrer dels quals —en companyia del jove poeta Joan Duran— la singular “Festa de la Poesia a Sitges”. Amb aquest llibre l’autora s’endinsa, a través de la seva pròpia descoberta del futbol, en una nova aventura literària.

dimarts, 20 de novembre del 2007

Matilde Asensi treu una nova novel.la


L'autora de L'últim Cató, Iacobus, Tot sota el cel, El saló d'ambre i L'origen perdut, acaba de treure un nou llibre. Es tracta de Tierra firme, una novel.la que evoca l'atmosfera i la vida qüotidiana a les colònies espanyoles del Nou Món mitjançant un personatge excepcional, Martín Ojo de Plata, que és en realitat una dona.

L'acció transcorre l'any 1598 quan Catalina Solís s'embarca a la flota espanyola de Los Galeones amb destí al Carib, però té una topada amb uns pirates de la que aconsegueix escapar i sobreviure després en una illa deserta durant dos anys. És llavors quan decideix canviar el seu nóm pel de Martín Nevares i, juntament amb el seu pare adoptiu i els mariners de la Chacona, es converteix en un dels nombrosos contrabandistes que creuaven els mars a principis dels sigle XVII.

Sílvia Tarragó

dilluns, 19 de novembre del 2007

'POR NUESTRA CUENTA', de MIRIAM KATIN


CÒMIC

Publicat per Ponent Mon

Novel·la gràfica que tracta la fugida de la mare de l’autora i d’ella mateixa de Budapest, després de la invasió nazi. Mariam Katin va guanyar el premi Inkpot en el Comic Con 2007 de San Diego.

La història narra la pèrdua de fe en Déu de l’autora en un món devastat i cruel en el qual, malgrat tot, també hi ha bones persones. Aquest còmic entra a dins de l’ànima i colpeix, et connecta amb l’experiència vital pura de ple. Sortosament, la historieta es nodreix de treballs així, que arraconen en el passat la creença que els tebeos són un art menor. En qualsevol cas, el mitjà mai no condiciona l’obra, sinó la capacitat narrativa i l’ofici del creador.

Albert Calls

'ANGLES MORTS', d'ÀLEX SUSANNA

Publicat per Proa

El darrer poemari d’Àlex Susanna, prologat per Pere Ballart, acosta al lector als “angles morts”, aquelles petites grans coses de l‘existència en què no ens fixem, però que són molt importants per a tots nosaltres: els paisatges, la música, la família, la creació literària, un llapis, els amics morts… Poesia sòlidament escrita, delicada i dura alhora, escrita a partir de pretextos de la vida, elaborada amb un gran mestratge i sobretot, i això és molt d’agrair, feta sense pressa.

Susanna és sens dubte un dels millors poetes catalans d’ara, tan contemporani com perenne, capaç de dominar la màgia de les paraules i projectar-la a un lector que cada vegada més té dificultat de llegir bons llibres de poemes com aquest.

Albert Calls

'EL LABERINT DE LA FELICITAT', d'ÀLEX ROVIRA i FRANCESC MIRALLES

Publicat per Ara Llibres (català ) i Aguilar (castellà)

Conte iniciàtic que narra la història d’una Ariadana contemporània que provenint del fracàs a la vida, un matí es desperta dins dels murs d’un laberint del qual només podrà sortir si respon les preguntes clàssiques que determinen l’existència humana: “Qui ets? D’on véns? On vas?”.

El que els autors volen transmetre al lector és el camí de la felicitat i per aquest motiu li donen unes pistes que sense desvetllar res de nou, com a mínim, li serviran per recordar coses essencials, que és el que fan els llibres d’autoajuda “hard”, massa de moda en els darrers temps.

La veritat és que l’habilitat narrativa dels dos autors baixa el llistó amb aquest conte, especialment per als lectors que els hem anat seguint i que teníem espectatives més altes. No oblidem que Àlex Rovira, entre d’altres títols súpervendes, és autor d’una obra exepcional com ‘La brúixola interior’ i que Miralles és un escriptor jove, però amb molt d’ofici i experiència, amb una versatilitat imparable i un coneixement dels llibres d’autoajuda que ha fet, criticat i pel que es veu, caigut en les seves pròpies crítiques.

De qualsevol manera, és probable que aquesta obra els permeti accedir a un tipus de públic majoritari, menys avesat a a la lectura i sense deixar de banda que el producte està ben acabat i lligat. Però també seria injust deixar-se en el tinter la necessitat de demanar més a aquests dos autors, perquè el regust que queda al final a la boca, aquesta vegada és més aviat suau.

Albert Calls

'INSÒLIT SOMNI, INSÒLITA VERITAT', de Lolita Bosch

Publicat per Edicions Empúries

Amb el llarg subtítol ‘La meravellosa llegenda de l’intrèpid aeronauta don Joaquín de la Cantolla y Rico’, aquesta és una història molt creativa que entrellaça la realitat i la ficció amb una habilitat impagable. Probablement, Lolita Bosch és la gran esperança de la Literatura Catalana, adormida en excés en els darrers temps i mancada de la força dels nous creadors, valents en fer salts al buit estilístics, però defugint fer històries entenedores i que connectin alhora amb els lectors.

La trama d’aquesta innovadora novel·la parteix d’un personatge frustrat per un fet que marca la seva vida i que finalment acaba projectant-se en el somni de volar, “de fer volar Mèxic”, com diu. Però la manera d’explicar aquesta històrià que té Bosch fa que el que podria ser un senzill relat acabi sent una nova manera de narrar i un plaer per al bon lector, cansat de tanta narrativa excessivament típica i tòpica. D’altra banda, s’ha cuidat molt bé l’edició, de manera que compta amb il·lustracions que la fan molt entenedora i atractiva.

Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ha publicat d’altres obres com ‘Això que veus és un rostre’, ‘Qui vam ser’ i ‘M’. Amb aquets nou títol, torna a posar el llistó molt alt. A tall de tast i per concloure, un breu fragment d’aquest deliciós llibre: “Una ciutat que flotarà al damunt de la ciutat quieta. I això li proposa Cantolla al president: fer una ciutat que no pesi. Una ciutat als núvols. Una ciutat falsa”.

Albert Calls

'L'HOME MANUSCRIT', de Manuel Baixauli

Publicat per Proa

Premi Mallorca 2006

La crítica ha aclamat aquesta obra de forma unànime i sense equivocar-se, perquè retorna la fe en la literatura, l’escriptura, la voluntat de salvar la memòria i la convicció que mentre no s’oblida es perviu.

‘L’home manuscrit’ és un novel·la de difícil classificació, que en la línia de Sebald incorpora fotografies i formats diversos perquè el lector multipliqui les seves percepcions. D’entrada, com es diu, “és una obra sobre la insatisfacció del passat, refet des de la lucidesa del present i deixant una esperança oberta al futur”.

L’autor, el valencià Manuel Baixauli, ha escrit un llibre ambiciós, dens i imaginatiu sobre l’obsessió de l’escriptura i com aquesta pot salvar les persones de l’oblit.

En uns moments en els quals sembla que no es valora la creació genuïna i es tendeix a donar espai a una literatura fàcil i “de consum”, ‘L’home manuscrit’ travessa el mirall i també ens el fa travessar a tots els lectors. El prota: un home obsessionat per escriure i al rerefons la recuperació de la memòria de l’autor, però també dels seus personatges.

Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. Ha publicat el llibre de contes ‘Espiral’ i la novel·la ‘Verso’. Amb aquest nou treball demostra que és possible anar avançant pels camins de la literatura des de la solidesa intel·lectual unipersonal i retorna, al creador, la capacitat de fabular fins a dimensions mítiques, creant universos que ens fan una mica més humans. Després de llegir aquest llibre -que no és en cap cas d’evasió-, i això ho crec sincerement: si algú ha perdut la fe en les lletres catalanes, la recupera del tot.

Albert Calls

dijous, 15 de novembre del 2007

'TUNELS', de RODERICK GORDON i BRIAN WILLIAMS


Aquest llibre ha estat calificat per la crítica mundial com el nou Harry Potter, els seus autors, tots dos britànics, han dedicat molts anys de treball i molt d'entusiasme a Túnels, novel.la que van començar a escriure quan Williams va perdre la seva feina a la banca de Londres i el destí va voler que el llibre anés a parar a mans de Barry Cuningham, l'editor que va descobrir Harry Potter.

Túnels ens parla de Williams, un noi de 14 anys, qui comparteix amb el seu pare una afició molt estranya: passa el seu temps excavant, buscant tresors perduts als budells de la terra. Així descobreix que, sota el mateix Londres, existeixen túnels que no figuren a cap mapa i portes oblidades durant segles. Però.... cap a on duen?

Quan el pare de Will desapareix misteriosament, el jove decideix anar-lo a buscar, desafiant la foscor i el temor a l'inconegut. Amb l'única ajuda del seu amic Chester, es dirigeix cap a un món fascinant i a la vegada espantós, un món ple de sorpreses, amb les seves propies lleis, curiosos personatges.... i terribles amenaces.

Sílvia Tarragó

dilluns, 12 de novembre del 2007

'L'ODISSEA EXPLICADA ALS INFANTS' adaptada per ROSA NAVARRO DURAN


Clàssics explicats als infants de l'editorial Edebé, es una col.lecció de grans històries de la literatura universal adaptades per la filòloga Rosa Navarro Durán i amb expresives il.lustracions del dibuixant Francesc Rovira.

La propera adaptació serà la del gran poema homèric. L'Odissea explicada als infants explica les aventures que viu Ulisses -conegut com Odisseu a Grecia- navegant pel mar Mediterrani. Enormes tempestes assoten la seva nau perquè el deu del mar, Posidó, no l'estima gens. No obstant, el protegeix la deesa de la saviesa, Atenea. Ulisses ha d'enfrontar-se a un gegant monstruos d'un sol ull, a una bruixa que converteix en porcs als seus companys, i a molts d'altres perills. I ho fa sempre amb la seva gran astúcia, amb la seva inteligencia. Mentrestant, a la seva terra, l'illa Ítaca, l'espera la seva fidel esposa, Penèlope, i el seu fill Telèmac, qui anirà a la recerca de notícies seves. Però també s'han instalat a Ítaca els odiosos pretendents de Penèlope, que el volen convèncer de que el seu marit ha mort i que es passen el dia al palau de l'heroi menjant i bevent.....

Sílvia Tarragó

dijous, 8 de novembre del 2007

CALENDARIO DE LA FELICIDAD 2008


"Cuanto más feliz es el momento, más corto resulta."
PLINIO EL VIEJO, escritor científico y naturalista latino.

"La felicidad no necesita ser transmutada en belleza, pero la desventura sí."
JORGE LUIS BORGES, escritor argentino.

"El dinero no da la felicidad, pero procura una sensación tan parecida, que se necesita un especialista muy experto para verificar la diferencia."
WOODY ALLEN, cineasta estadounidense

"La verdadera felicidad no consiste en tenerlo todo, sino en no desear nada."
LUCIO ANNEO SÉNECA, filósofo y político latino.

Aquestes són algunes de les frases que apareixen al Calendario de la Felicidad 2008, un calendari de taula en forma de bloc amb soport de plàstic i espiral, que conté un pensament diferent per a cada dia de l'any.

És una llàstima que en català no hi hagi aquest tipus de calendaris i ens haurem de conformar en llegir en castellà les tires còmiques de Mafalda, Garfield o Snoopy, o les frases de Coelho, Benedetti, Louise L. Hay o Jodorowsky, que són alguns dels models dels calendaris en forma de bloc que surten a finals de cada any.


Sílvia Tarragó

dilluns, 5 de novembre del 2007

'ALEGRÍA. LA FELICIDAD QUE SURGE DEL INTERIOR', d'OSHO

Publicat per Planeta

A més de les novetats editorials que es troben a les llibreries, no pot deixar-se de banda les aparicions d’interesants col·leccions als quioscos, que la majoria de vegades estan pensades per a seguidors específics d’un autor o una línia en concret.

D’aquesta manera, si la figura del pensador, filòsof i gurú Osho estava sent reeditada amb força en els darrers temps, la col·lecció que Planeta ha tret per als quioscos l’acaba de resituar a l’abast d’una majoria que potser només n’havia sentit a parlar o no el coneixia.

‘Alegría. La felicidad que surge del interior’, és el primer títol de la Biblioteca del Bienestar Emocional, que apareix setmanalment en els quioscos i que inclou un llibre i un CD amb enregistraments del místic hindú.

En aquest primer treball de la col·lecció, Osho reflexiona sobre què és la felicitat, la seva recerca o com es poden comprendre les arrels del patiment, a més de donar resposta a moltes inquietuds personals de tot tipus.

Un nou títol, en definitiva, per a incondicionals d’Osho, gent que el vulgui redescobrir de nou i d’altres lectors que no el coneixien. La iniciativa de fer aquesta col·lecció de quiosc, a més, està permetent especialment acostar la seva ingent obra al gran públic.

Llegir Osho, sense abusar-ne tampoc, pot ser una experiència gratificant, sens dubte. Ara, més que mai, a l’abast de tothom en lletres i imatges. I qui vulgui més en troba a abastament a les llibreries.

Albert Calls

'ELECTRA LIVES AGAIN', de FRANK MILLER i LYNN VARLEY

Publicat per Panini Comics

El reconegut Frank Miller (autor de ‘Sin City’ o ‘300’), entre molts d’altres còmics d’èxit) i la seva dona, una de les més admirades coloristes d’EUA, retornen a la vida a Elektra, un personatge que ha acabat resultant mític per a molts seguidors de la historieta i que ja ha tingut, amb èxit també, la seva extrapol·lació a la gran pantalla amb pel·lícula inclosa.

En aquest còmic, l’amor que Daredevil (Dan Defensor encara per a molts de la meva generació) sent per Electra, l’assassina ninja, reneix de la tomba i li dóna noves forces per enfrontar-se a un ressuscitat enemic que és ja també tot un clàssic dels dolents del còmic de superherois, Bullseye.

Estem, però, davant d’una història angoixant i claustrofòbica, en la forma i en el fons, en la línia del nou còmic que es fa actualment, carregada també de referents religiosos en la direcció d’investigació que Miller representa en si mateix i que connecta amb les persones de la societat del segle XXI.

També, d’un còmic portat al límit, com fa sempre aquest singular historietista que és, sens dubte, un dels més grans del món. No es poden fer més comentaris, només recomanar una i altra vegada el Miller de les historietes, l’essència en estat pur del que després es passa al cinema.

Albert Calls

AMSTERDAM LLIBRES


És una col.lecció molt recent de l'editorial Ara Llibres, segell independent creat l'any 2002 per Ernest Folch, que aplega traduccions al català de grans èxits internacionals de ficció.

Dels 10 títols anuals que tenen prevists editar, ja en porten 5 de publicats. Van començar amb La vida a la porta de la nevera d'Alice Kuipers, la història d'una mare i una filla que es comuniquen a través de les notes que es deixen a la porta de la nevera, a la que va seguir La Bastarda d'Istambul d'Elif Shafak, un retrat honest i descarnat de la Turquia d'ara que ja porta venuts 15000 exemplars arreu del món i està tenint molta acceptació a Catalunya.

Poc després van editar Mil sols esplèndids de l'escriptor afganès Khaled Hosseini, conegut per ser l'autor de l'èxit El caçador d'estels/Cometas en el cielo que l'editorial té previst d'editar a començaments de l'any vinent.

Més recentment han tret el curiós Invocacions de Valentí Gómez i Miquel de Palol, que barreja diferents gèneres literaris, i a finals d'aquest mes d'octubre acaben de publicar Aigua per a Elefants de Sara Gruen, una original novel.la al voltant del món del circ que ha estat un éxit arreu del món, ha obtingut el premi dels llibreters independents nord-americans i ha estat número 1 durant setmanes a The New York Times. Es tracta d'una història d'amor en un circ de tercera que travessa els Estats Units durant els anys de la Gran Depressió Americana.

Sílvia Tarragó

dimarts, 30 d’octubre del 2007

'VOSTÈ JA HO ENTENDRÀ', DE CLAUDIO MAGRIS

Traducció d'Anna Casassas / Edicions de 1984

Una dona que fa temps ha estat ingressada en una "casa de repòs" parla amb el president de la institució per agrair-li el permís que ha concedit al marit per venir-la a buscar. Amb tot plegat, l'autor aconsegueix una història curta i molt ben reeixida d'amor i renúncia, feminitat i desesperació en l'últim tram d'una vida.

El lector hi trobarà un llibre intens amb llenguatge senzill ple de poesia, on resseguint el mite Eurídice ens parla d'Orfeu.

Petita peça carregada de filigranes i ofici d’escriptor que més enllà del gran cabal narratiu d'"El Danubi" quedarà com una novel·la que descriu la interioritat femenina, perquè Magris ara ens parla amb la senzillesa de l'ànima i la convicció que la vida és un camí estret i dur, on prevalen les sensacions i emocions, les relacions entre les persones i la complexitat que comporten, alhora que ens enriqueixen i destrueixen.

Albert Calls

'HOMENAJE A PAUL AUSTER', de DIVERSOS AUTORS

Publicat per Anagrama. / Edició no venal

Aquest llibret no va sortir destinat a la venda, però es podia aconseguir comprant diversos volums de Paul Auster. Va ser publicat després de l'apoteosi austeriana en la qual va rebre el premi Príncep d'Asturias de las Letras, un punt d'inflexió més en un autor que és un referent de la narrativa actual, però que també darrerament treu obres allunyades de la solidesa dels seus treballs inicials.

El seguidor fanàtic de l'autor trobarà en aquest petit volum una miscel·lània de textos amb el protagonisme de Jorge Herralde, més que editor, súpereditor d'Anagrama i una referència del sector. Justo Navarro, Eduardo Lago o Gérard de Cortanze són els altres escriptors que hi aporten el seu gra de sorra i que complementen aquest tast de l'univers Auster.

Els incondicionals de l’autor podran accedir a particularitats i detalls que d'altra banda haurien d'anar trobant de forma dispersa, potser per això és molt recomanable aquest volum per a seguidors de l'autor de ‘Trilogia de Nova York’, ‘El palau de la lluna’ o ‘Timbuktú’,només per citar-ne alguns dels seus millors títols. Hi podran aprofundir coneixements.

Albert Calls

diumenge, 28 d’octubre del 2007

CENS DIGITAL D'AMICS DE CALLS

Després d'uns mesos de posar ordre als papers, llibres i diversos, ara ho estic fent amb el meu entorn digital.

Per aquest motiu us demano a totes i a tots, AMIGUES i AMICS que llegiu el blog, m'envieu un correu electrònic per capturar la vostra adreça electrònica (a.e.) i confegir un llistat que em permeti una major agilització de contacte amb vosaltres.

Al cap i a fi la vida és ja una realitat digital.

Podeu enviar-me un correu amb la vostra (a.e) a:

albertcalls@hotmail.com

Gràcies.

Albert Calls

dimecres, 24 d’octubre del 2007

'MIL CRETINS', de QUIM MONZÓ

Sis anys després d'El millor dels mons ens arriba aquest nou llibre de relats en el qual Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor.

Es tracta de 19 relats honestos, descarnats que li han valgut el calificatiu de: "Un dels millors escriptors de contes del món. Un dels escriptors més originals del nostre temps" segons afirma el diari The Independent, no en va, Monzó ha estat traduït a una vintena d'idiomes.

Sílvia Tarragó

dimarts, 23 d’octubre del 2007

NOAH GORDON TREU NOVA NOVEL.LA

Demà dimecres surt a la venda la nova novel.la de Noah Gordon El celler (La bodega) ambientada a Catalunya al voltant del món del vi.

Segons s'explica a la contraportada "El celler conté l'essència de totes les obres anteriors de Noah Gordon: històries personals de força, personatges vitals, retrats fidedignes d'una època, creats per un escriptor, la sensibilitat i l'encert del qual han admirat milers de lectors al llarg dels anys".

En aquesta ocassió, el protagonista és en Josep Álvarez qui, de la mà d'un viticultor francès, descobreix l'art de l'elaboració del vi i que, un dia, decideix tornar a la seva llar on l'espera una aventura tan àrdua com fascinant: l'elaboració d'un bon vi.

Ara només cal esperar que aconsegueixi atrapar i fer vibrar els lectors de la mateixa manera que en les seves anteriors novel.les.

Sílvia

dissabte, 20 d’octubre del 2007

'EL PODER CURATIVO DE LOS MUDRAS', de RAJENDAR MENEN

Publicat per Ediciones Obelisco

Amb el subtítol “El yoga de las manos”, aquest petit llibret apunta com utilitzar els “mudres”, que són uns senzills moviments en els que es fan servir els braços i les mans i que ens permeten canalitzar adequadament l’energia del nostre cos i assolir alhora objectius de sanació física i espiritual.

El lector d’aquesta obra hi trobarà a més de la interpretació dels mudres, dades d’interès, la seva pràctica, un ampli ventall d’exemples i, en definitiva, una completa guia per acostar-se a aquests sistemes de sanació que d’entrada semblen senzills, però que amaguen una saviesa mil·lenària.

L’autor és un guardonat periodista que ha escrit més de 2.000 articles en 30 publicacions de cinc països i ha publicat d’altres obres de musicoteràpia o fengh shui.

Aquest llibre s’obre a la pràctica de qui el llegeix i convida a fer senzills exercicis per millorar la nostra qualitat de vida i connectar el cos, la ment i l’esperit. S’inscriu en la tradició d’obres d’autoajuda que en els darrers temps trobem a tot arreu, però amb una certa serositat i rigor que com a mínim ajuden a creure en la viabilitat del que s’hi explica.

Albert Calls

dijous, 18 d’octubre del 2007

'EL LABERINTO DE LA FELICIDAD', DE FRANCESC MIRALLES I ÀLEX ROVIRA


Àlex Rovira, conegut per ser coautor del popular llibre d'autoajut La buena suerte i autor dels exitosos La brújula interior i Los siete poderes ,dirigeix aquesta col.lecció en la que El laberinto de la felicidad és el primer dels llibres de relats que tindrà aquesta col.lecció. Compta també amb l'experiència de Francesc Miralles, autor de nombrosos llibres d'autoajut i col.laborador en revistes relacionades amb l'espiritualitat i el creixement personal.

Fruit d'aquesta col.laboració, sorgeix la història de l'Ariadna, una dona de 33 anys qui, un bon dia, es troba perduda a un laberit on haurà de respondre a les qüestions existencials que dormen dins seu si vol sortir d'allà. Es tracta d'una faula, un conte per a qualsevol que senti interrogants i vulgui enfrontar-se al seu propi laberint perquè, tal com es cita al començament:

"Algún día en cualquier parte, en cualquier lugar,
indefectiblemente te encontrarás a ti mismo,
y esa, sólo ésa, puede ser la más feliz
o la más amarga de tus horas".

PABLO NERUDA


Sílvia Tarragó

dijous, 11 d’octubre del 2007

'LA INTERPRETACIÓ DEL CRIM', DE JED RUBENFELD

"L'any 1909, Sigmund Freud, acompanyat pel seu deixeble Carl Jung, va fer la seva primera i única visita als Estats Units per pronunciar un seguit de conferències sobre psicoanàlisi a la Universitat de Clark, a Worcester (Massachusetts). El doctorat honoris causa que li van concedir a Clark va ser el primer reconeixement públic que Freud va rebre per la seva feina. Malgrat el gran èxit d'aquella visita, durant els anys posteriors Freud sempre va comentar que els Estats Units l'havien traumatitzat. Va qualificar els nord-americans de salvatges i va atribuir a aquella estada xacres que ja l'afectaven molt abans de 1909. Els biògrafs de Freud han donat moltes voltes a aquest misteri i han especulat sovint sobre la possibilitat que als Estats Units passés alguna cosa desconeguda que hagués pogut desembocar en aquella reacció altrament inexplicable".

Així comença La interpretació del crim, primera novel.la de Jed Rubenfeld que està en via de publicació a vint països, i que aquí ha estat publicada en català per Edicions 62 i en castellà per Anagrama.

A partir d'aquest fet real, el de la visita de Freud als Estats Units, i conjecturant el que podria haver passat, Rubenfeld construeix un thriller intel.ligent, una història colpidora que conmou i t'atrapa des de la primera pàgina.

Tot un descobriment que renova el gust per la novel.la negra, endintsant-se pels camins que permeten la interpretació del crim.

Sílvia Tarragó

dilluns, 8 d’octubre del 2007

'VIATGES PER L'SCRIPTORIUM', de PAUL AUSTER

Publicat per Edicions 62/Anagrama

Paul Auster ha arribat a la glòria literària i sembla que això li permet fer el que vulgui, un llibre a l’any, de poques pàgines, per “calentar” els seus seguidors i deixar-los al final, “freds”.

“Viatges per l’escriptorium” és això: una gran “calentada” que en l’últim moment salva la situació pels pèls.

Auster presenta una història en clau kafkiana i fantàstica, amb tot de fils desplegats que no acaben d’organitzar-se. La seva gran capacitat narrativa no pot acabar-se resolvent històries amb paranys metaliteraris i surrealismes diversos a l’ús.

A l’altra banda d’aquestes reflexions, però, hi ha el millor estil austerià, capaç de jugar amb el lector i dur-lo a passejar per històries captivadores en les quals es barregen els gèneres perquè el lectors hi disfruti, però sense renunciar alhora a una idea de gran obra literària, a un corpus global que va deixant empremta.

Paul Auster ha fet les seves grans obres amb els primers llibres publicats: “Trilogia de Nova York”, “El Palau de la Lluna”, “Timbuktú”... I això té molt de pes. Ara bé, els seus lectors han de ser exigents i demanar-li que no tregui “nouvelles” fluixes, sinó que provi de fer nous salts al buit sense xarxa, encara que tardi una mica més en escriure’ls i editar-los.

Reivindiquem el millor Auster, l’original i no una còpia de si mateix.

Albert Calls

'EL GRAN HORITZÓ', d'ADOLF TODÓ i RAMON CARRETÉ

Publicat per Angle Editorial

Literatura de caire empresarial que dóna consells plenament aplicables a la vida. Una senzilla història de dofins planteja una fàbula del món actual, del mercat i les relacions comercials i dóna un codi d’actuació per intervenir-hi, acceptant els canvis, la globalitat i la diferència.

De fet, el subtítol d’aques treball és “Com aprofitar les oportunitats d’un món canviant”. Els autors estan vinculats a Caixa Manresa (Todó és economista i Carreté filòleg).

“El gran horitzó” dóna resposta a les inquietuds expressades per una dona jove al seu pare, davant d’un futur que veu complex i ple d’incerteses.

A través d’una fàbula, el pare explica a la filla la història d’un jove dofí que abandona la seva vida tranquil·la i s’endinsa en l’oceà obert, a la recerca de nous horitzonts. Tenir iniciativa fins a ser solidari amb els altres són alguns dels valors que es tracten en aquesta obra que ens diu que hem de ser amos del nostre propi destí i ser alhora valents, aprofitant els obstacles i saber convertir-los en avantatges.

L’obra és optimista i d’autoajut. Ens recorda i ensenya algunes experiències per poder tirar endavant. És un llibre que pot llegir-se en clau d’aprenentatge o per pur plaer narratiu. Sigui com sigui, un relat molt enriquidor.

Albert Calls

LA CONTINUACIÓ DE 'LOS PILARES DE LA TIERRA'


Es titularà Un mundo sin fin i sortirà a la venda gener de l'any vinent en català i castellà.

L'acció té lloc a la mateixa ciutat, Kingsbridge, 200 anys després dels fets ocorreguts a la primera novel.la amb els descendents dels personatges com a protagonistes. Això és degut a, segons explica el propi Ken Follet a la seva pàgina web, que des que va publicar Els pilars de la terra el 1989, els lectors no han deixat de presionar-lo per a escriure la continuació fins que, finalment, ha acabat per fer-ho però situant l'acció 2 segles més tard a la mateixa ciutat i amb els descendents dels personatges, perquè escriure una altra novel.la sobre la construcció d'una catedral seria escriure el mateix llibre i utilitzar els mateixos personatges no seria possible ja que serien vells.

Caldrà esperar a veure si aquesta seqüela està a l'alçada de les espectatives creades pels entusiastes de la novel.la que la precedeix, perquè, no ens enganyem, Los pilares... ha assolit ja uns tints d'idealització de tant que se'n ha parlat que, inevitablemente, poden portar a la decepció. D'altra banda, es molt possible que aparegui també una mica de controvèrsia per part dels que abominen dels best i long-sellers i aposten per la literatura més que no pas per l'evassió.

Sílvia Tarragó

dimarts, 2 d’octubre del 2007

INFIELES E INFELICES, de CARE SANTOS


Publicat per Algaida

Novel·la que busca descaradament que el lector s’entretingui, però sense defugir una certa crítica social. L’autora parteix d’uns paràmetres de novel·la rosa, però ràpidament els supera per parlar-nos de sexe, banyes i tota mena de variables de l’assumpte amorós.

‘El síndrome Bovary’ té moments brillants per al lector –fa somriure, plorar, ràbia, etc.–, on l’autora s’interroga, a través dels personatges, dels grans temes que preocupen a les persones en la seva vida diària. És a dir, que més enllà de l’existència i la mort que ens determina, hi ha totes les nostres contradiccions diàries i les que provoquen les nostres emocions.

Si ‘La síndrome Bovary’ s’ha descrit com la recerca d’un amor romàntic, ideal i inexistent, que provoca frustració, resentiment i depressió, els personatges femenins d’aquesta novel·la pateixen mals d’amors diversos, però filles dels temps actuals, no tenen manies a l’hora d’utilitzar el sexe, que ja no és un tabú per a elles.

Tot plegat esdevé un còctel divertit, però amb tintes carregades d’humor negre i en el sempre competititu i patètic món de la indústria editorial actual. El lector hi trobarà passions, venjances i infidelitats en una novel·la rosa concebuda com a “antítesi de la novel·la rosa”. L’autora vol fer, a més, crítica social i per això no se n’està de parodiar els usos i costums d’un món que en el fons està molt buit.

Risc i encert amb un nou registre en la ja llarga dilatada trajectòria de Care Santos com a narradora.

Albert Calls

'LES LLÀGRIMES DE LA SENYORETA MARTA', de PEP PUIG

Publicat per Empúries

Novel·la d’iniciació emplaçada en un poblet mediterrani i centrada en la vida d’uns joves. Un d’ells descobrirà el sexe, l’amor i la cultura en braços de la senyoreta Marta, la seva mestra d’escola.

El narrador evoca uns fets que van marcar la seva trajectòria vital: la promesa, la família i el poble, en el marc d’una amplíssima galeria de personatges secundaris que acosten el lector a un altre temps, però també a l’aprenentatge vital bàsic.

Pere Puig i Ponsa va néixer a Terrasa el 1969. Viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), un poblet envoltat de vinyes i garrofers que hi ha al Camp de Tarragona. La seva primera novel·la, ‘L’home que torna’, va obtenir el Premi Jove Talent Fnac i va gaudir d’una molt bona acollida per part de la crítica i els lectors.

Amb ‘Les llàgrimes de la senyoreta Marta’ continua recuperant i reescrivint la seva memòria literària. Es tracta, en definitiva, d’una novel·la planera que aprofundeix en els viaranys de l’ànima i del desig.

Albert Calls

dissabte, 29 de setembre del 2007

"LA MUERTE LENTA DE LUCIANA B.", de GUILLERMO MARTINEZ


Existeixen les casualitats o, més aviat, tot forma part d'un plà? És possible portar la venjança fins al límit més extrem? Pot la por fer-nos trobar conspiracions on no n'hi ha?

Aquestes incògnites són les que planteja la novel.la de Guillermo Martinez, autor de Los crímenes de Oxford, amb una habilitat que inquieta i que conmou. Luciana, la seva protagonista, viu un malson des de fa deu anys, una sèrie d'esdeveniments estàn destruïnt la seva vida i a aquells qui l'envolten, esdeveniments que tant poden ser fruït de desfortunades coincidències com d'un astut pla de venjança i és en aquesta incertesa on el lector queda atrapat, intentant esbrinar el misteri però, alhora, intuïnt el sinistre potencial que s'amaga als racons més primitius i malèvols de l'ànima humana.

Una lectura que sedueix des de la primera frase, que ens arrosega pels estranys viaranys de la ment humana, interrogant-nos i sorprenent-nos a mida que la trama avança. Una gran descoberta i una interessant reflexió sobre el poder de la ficció en la realitat.

L'editorial invita als lectors que vulguin a donar la seva versió del final de la novel.la i premiaran a aquell qui doni la versió més original. Podeu participar a www.lamuertelenta.com

Sílvia Tarragó

dimecres, 26 de setembre del 2007

'SI MENGES UNA LLIMONA SENSE FER GANYOTES', de SERGI PÀMIES

Publicat per Quaderns Crema

Sergi Pàmies és un dels grans contistes catalans del moment. En la seva darrera entrega de relats torna a barrejar situacions quotidianes i fantàstiques, explicades amb una prosa tensada i calibrada al més mínim detall.

El llibre ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi lletra d’Or 2007 i arrossega nou edicions com a mínim.

Pàmies (París, 1960) és autor dels reculls de contes ‘T’hauria de caure la cara de vergonya’, ‘Infecció’, ‘La gran novel·la sobre Barcelona’ i ‘L’últim llibre de Sergi Pàmies’. També, de les novel·les ‘ La primera pedra’, ‘L’instint’ i ‘Sentimental’. La seva narrativa ha estat reconeguda amb prestigiosos premis i elogiosos comentaris de la crítica especialitzada.

Els temes d’aquests nous relats són l’amor, la desconfiança, la família, la mort… un ampli mostrari tragicòmic pel que passen uns personatges molt vulnerables i humans. “Esclaus d’unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l’acidesa amb les propietats refrescants”, com s’apunta en el recull.

D’aquest aclamat volum de relats (per la crítica i els lectors!) destacaria la seva frescor. Es poden llegir de manera ràpida i amaguen claus que conviden a la reflexió de temes absolutament contemporanis. A més, reivindiquen un gènere que al nostre país sol deixar-se molt de banda, el conte.

Albert Calls

dimecres, 19 de setembre del 2007

'EXPLORADORES DEL ABISMO', de ENRIQUE VILA-MATAS

Es tracta del darrer llibres de Vila-Matas. Un llibre de relats que serà tot un descobriment pels que encara no coneixen aquest autor.

Els protagonistes de les diverses històries es troben al límit o, fins i tot, dins mateix de l'abisme, cadascú del seu propi, i s'arrisquen en la bogeria, en l'absurd i, sobretot, en la ironia.

En el relat Café Kubista, l'autor ho descriu així:

"Voy pensando que un libro nace de una insatisfacción, nace de un vacío, cuyos perímetros van revelándose en el transcurso y final del trabajo. Seguramente escribirlo es llenar ese vacío. En el libro que terminé ayer, todos los personajes acaban siendo exploradores del abismo o, mejor dicho, del contenido de ese abismo. Investigan en la nada y no cesan hasta dar con uno de sus posibles contenidos, pues sin duda les disgustaría ser confundidos con nihilistas. Todos ellos han elegido, como actitud ante el mundo, asomarse al vacío. Y no hay duda de que conectan con una frase de Kafka: 'Fuera de aquí, tal es mi meta.'"

Sílvia Tarragó

dilluns, 17 de setembre del 2007

'LA CARRETERA', de CORMAC McCARTHY

Publicat per Ed. 62 i Mondadori

En un futur postnuclear un pare i un fill avancen per la carretera cap al sud, buscant el mar. En el seu camí, el fred, la fam i els caníbals d’un món devastat són metàfores que aprofundeixen en el sentit de la vida humana.

La novel·la podria ser una altra obra de ciència ficció, però va molt més enllà. Per aquest motiu ha obtingut el Premi Pulitzer 2007, un dels més prestigiosos guardons mundials. MC Carthy, un autor ja de culte, construeix una història en clau poètica, feta a partir de petits fragments d’instants de la vida.

Al final del llibre, però, hi ha la clau del que és l’existència humana: l’home és capaç del millor i alhora del pitjor. I això el condemna i el redimeix alhora. I encara una altra tesi més: la transmissió del testimoni vital dels pares cap als fills sobreviu a les incidències del món més apocalíptic possible.

Cormac McCarthy (Rhode Island, 1933) és un dels autors de la literatura contemporània que sona constantment al Premi Nobel. Amb “Tots aquells cavalls” (1992) va guanyar el National Book Award i el National Book Critics Circle Award. Amb “La carretera”, posa de nou el nivell qualitatiu molt alt.

Albert Calls

'ELS TAXISTES DEL TSAR', de JOAN DANIEL BEZSONOFF

Publicat per Empúries

Més que una nova novel·la, Bezsonoff escriu una crònica familiar del retrobament dels seus orígens. A partir de la vida del seu avi, l’autor explora una ànima, la seva, dividida en tres nacions: la russa, la francesa i la catalana.

Les passes dels germans Bezsonoff –avi i besoncle de l’autor– permeten al novel·lista de la Catalunya Nord entrellaçar records familiars i vivències actuals en un relat autobiogràfic carregat de personatges secundaris, ciutats poètiques i mestissatge cultural.

Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) és professor de llengua catalana i col·laborador d’El Punt i del Quadern d’El País. És l’autor de novel·les com “Les rambles de Saigon”, “Les lletres d’amor no serveixen de res”, “La revolta dels geperuts” i “Les dones de paper”, publicades per l’editorial rossellonesa Trabucaire.

Posteriorment va publicar dins l’editorial Empúries “La presonera d’Alger”, “La guerra dels cornuts” i “Les amnèsies de Déu”. Ha estat guardonat amb els premis Just M. Casero, Mediterranée, Salambó, Crexells i Maria Àngels Anglada.

Del seu darrer treball destaca aquesta capacitat de transmissió directa que tenen els grans narradors, convertida en una veu pròpia i molt personal. Bona literatura i a més exportable, d’alta qualitat.

Albert Calls

dilluns, 10 de setembre del 2007

'EL COMPLOT CONTRA LOS ESCIPIONES Y OTROS RELATOS', de VALERIO MASSIMO MANFREDI

Publicat per Debolsillo

Valerio Massimo Manfredi és autor d’obres molt conegudes com la nissaga d’‘Alexandros’ o ‘La última legión’, que ha estat portada al cinema recentment. En la distància curta no es mou malament, com demostren els relats d’aquest llibre, que poden fer passar una bona estona al lector sense que aquest hagi de llegir un llarg volum.

El llibre recull tres històries que tenen el rerefons del camí com a nexe conductor. La primera, que hi dóna títol, passa a la Via Appia, en temps dels Escipions i narra un recargolat complot polític en els que estaran implicats legionaris romans.

El segon text, “El caballero invisible”, succeix en els darrers temps de l’Al-Àndalus. Un cavaller i els seus dos acompanyants han de transportar un misteriós paquet, mentre són perseguits.

El relat final, “La carretera”. ambientat a la mítica Ruta 66 dels EUA, en els temps actuals, barreja misteri i assassinats i demostra que mai es pot fugir del passat. En definitiva, una immillorable dosi de lectura que té com a objectiu que el lector s’ho passi bé, amb el rerefons de la narrativa històrica, però en clau d’aventures.

Albert Calls

'PERÓN. LUZ Y SOMBRAS 1946-1955. LA DICTADURA POPULISTA', de JOAN BENAVENT

Publicat per Letras e Imagos

Joan Benavent (Barcelona, 1944) viu a Vilassar de Mar i es autor d’una sòlida obra literària que té com a epicentre el cinema i els personatges històrics. És autor de ‘Clark Gable. La corona del Rey’, ‘La piel de los dioses’, ‘Greta Garbo. El dolor de la esfinge’, ‘Close up. Vidas, estrellato y sexo en Hollywood’ i ‘Perón, luz y sombras I. Los colores del cielo (1893-1946)’.

La darrera novetat editorial que aquest autor ha tret, però, ‘Perón. Luz y Sombras. 1946-1955. La Dictadura Populista’, és un voluminós llibre de gairebé 900 pàgines que continua acostant el seu lector a la controvertida figura del politic argentí, amb un ofici extraordinari, que demostra una gran passió pels llibres, la cultura i la història.

Es tracta, doncs, d’una obra global que barreja història, periodisme i cites shakespearianes amb punts de vista molt diversos que permeten una completa visió de Perón, Evita i tot el que van suposar per a Argentina i la història contemporània.

D’altra banda, en cap moment es defuig el tremp de la bona literatura, en aquest cas lligada per un fil d’esdeveniments històrics. En definitiva, un gran treball que des de la humilitat i l’anar fent es converteix en una obra gegantina. A més, l’autor la conjuga amb el projecte editorial Letras e Imagos, una sòlida proposta cultural que des de Vilassar de Mar s’obre a la cultura universal amb lletres ben majúscules.

Albert Calls

ASSASSINATS EN CLAU DE JAZZ


Edebé ha creat aquesta nova col.lecció amb banda sonora inclosa, en la qual, a través del reconegut escriptor de novel.la negra Andreu Martin, es fa una apassionant incursió en el món del jazz i del crim.

De moment, hi ha publicats dos títols: El blues del detectiu immortal i El blues de la setmana més negra, tant en català com en castellà.




Sílvia Tarragó

dimecres, 5 de setembre del 2007

'EL CUARTO REINO', de FRANCESC MIRALLES

Publicat per Martínez Roca Ediciones

Després de ser un notable èxit de vendes el passat Sant Jordi, ara surt l’edició en castellà d’aquesta suggerent història d’acció i enigmes, sota el títol ‘El Cuarto Reino’.

Francesc Miralles és un autor jove, però amb una extensa trajectòria en molts camps literaris. ‘El Cuarto Reino’ obre als lectors en castellà una trama que té tots els ingredients per capturar fins al final. I ho fa de totes totes.

Un periodista, Leo Vidal, de pare català i mare nordamericana, rep l’encàrreg de trobar una fotografia inèdita d’una expedició nazi al monestir de Montserrat. A partir d’aquí entrarà en una espiral d’acció per diversos països, que el portarà a descobrir un secret amagat per Hitler que pot canviar l’ordre mundial.

Passar-s’ho bé llegint no és cap pecat, com defensa Miralles amb aquesta novel·la. Deixant enrere les moltes manies que sembla haver-hi davant la posssibilitat que un autor d’aquí faci ficció en clau best seller, Miralles ens regala un gaudi que dura el que tardem a arribar a la darrera ratlla i esbrinar el final.

Albert Calls

L'ENTORN NATURAL DE CABRILS EN UN LLIBRE

L’Ajuntament de Cabrils ha editat un llibre que mostra la gran riquesa del medi natural que té aquest municipi del Baix Maresme. Sota el títol de ‘L’entorn natural de Cabrils’, en l’obra s’hi analitzen els diversos aspectes que afecten el seu espai mediambiental.

El treball l’ha fet un ampli equip voluntari de persones vinculades a les tasques de protecció del medi i compta com aval amb un pròleg del conegut Dr. Martí Boada, que destaca que és una obra “de gran seriositat i solvència, amb criteri científic i amb un llenguatge absolutament clar i a l’abast de tothom”.

Boada també afegeix que espera que el llibre ”ajudi a incrementar el coneixement de Cabrils i que, entre tots, ajudem a protegir allò que tenim”.

El volum s’acompanya de nombroses fotografies i tracta els aspectes físics del municipi, l’evolució històrica del paisatge forestal i agrícola, el paisatge vegetal, la fauna o el patrimoni arquitectònic, entre d’altres temes.

Situat a la frontera entre obra de divulgació i guia per conèixer el nostre entorn, aquest treball va molt més enllà de divulgar coneixements i acaba convidant a passejar, fins i tot amb una acurada selecció d’itineraris.

Albert Calls

dilluns, 3 de setembre del 2007

ENTREVISTA AMB ISABEL ALLENDE

Aquí us deixo el text d'una entrevista feta a Isabel Allende amb motiu de la publicació del seu darrer llibre, La suma de los días, facilitada pel grup editorial Random House Mondadori

Sílvia Tarragó


La familia es el eje de La suma de los días. ¿Cuál cree que es el papel de la familia en el mundo actual?

La familia tradicional está desapareciendo en los países industrializados, pero sigue siendo el eje de la sociedad en el resto del mundo, con todas las ventajas e inconvenientes que ese tipo de familia conlleva. En la cultura occidental moderna la familia ha cambiado por completo, ya no se ajusta a los moldes de antes, y creo que mi libro es un buen ejemplo de ello. Tengo una familia compuesta, añadida, parchada, adoptada, de gente que a veces no está relacionada por lazos de sangre, de diferentes razas, creencias, temperamentos, etc. Estamos juntos porque nos queremos a pesar de las peleas y problemas, que nunca faltan. La familia nos da seguridad, protección, compañía; y también nos rompe los nervios, pero yo no podría vivir sin ella.

¿Qué significa ser madre?

A mi edad me siento madre de mucha gente, no sólo de Paula y Nico. Soy la matriarca, la mujer madura que tiene la misión de cuidar a los jóvenes y facilitarles las cosas, para que no tropiecen tanto como he tropezado yo en el viaje de mi vida. Me siento matriarca de mi hijo Nico y de Lori, su adorable mujer, de mis nietos, de Juliette y sus hijos (ella es mi asistente), de mis hijastros, ahora de mis padres, que están viejos y frágiles, e incluso de la primera mujer de Nico, a pesar de que están divorciados desde hace más de 10 años. Asumo mi papel de madraza con orgullo y liviandad. Nunca lo he sentido como una carga o como una tremenda responsabilidad. Se hace lo que se puede, no más, y por el camino se arreglan las cargas, como decía mi abuelo cuando iba con una recua de mulas por la cordillera de los Andes hacia la Patagonia argentina.

¿Qué papel, de todos lo que le ha tocado vivir en su familia, es con el que más ha disfrutado?

Al terminar este libro comprendí que mi característica más fuerte es la maternidad, que la ejerzo con inagotable energía y gusto, pero todavía lo que más disfruto es mi relación amorosa con Willie. Si tengo que escoger entre dormir con mis nietos o con mi marido, prefiero lo segundo.

¿Es posible la vida sin el amor de un hombre?

Supongo que la vida es posible sin el amor de un hombre, porque hay tantas otras formas de amor que pueden llenar el alma y ocupar los días, desde la familia hasta el servicio a la comunidad, pero por suerte yo he vivido casi siempre enamorada. Este año cumplo 65 años y me siento tan enamorada como estaba a los 15. Mis nietos opinan que es bochornoso; preferirían que lo disimulara, para que no fueran a enterarse sus amigos.

¿Qué piensa de la infidelidad en la pareja?

Hay toda clase de acuerdos entre las parejas, incluso el amor libre. Yo he probado la infidelidad y no me funciona, porque termino amando a medias. Con Willie acordamos desde el principio que tendríamos una relación monógama y por mi parte lo he cumplido al pie de la letra. No puedo meter las manos al fuego por él, claro, pero no me ha dado motivos de celos. Antes le decía que si lo sorprendiera en una infidelidad los iba a matar a él, a sus hijos y al perro. Ahora me he calmado un poco y eso me parece una reacción algo exagerada, porque después habría que limpiar los charcos de sangre. Si lo pillara le rompería todo lo que tiene, desde sus manuscritos hasta su sombrero Borsalino, y lo pondría de patitas en la calle.

Un aspecto importante de La suma de los días es la presencia de diferentes religiones e incluso creencias personales. ¿Qué papel tiene la religión en su vida?

No pertenezco a ninguna religión organizada pero tengo una práctica espiritual diaria y siento respeto por las creencias ajenas, aunque me espanta el auge del fundamentalismo que hoy es evidente en casi todas las religiones monoteístas.

Las adicciones también aparecen a lo largo del libro. ¿Cómo piensa que debe afrontarse este problema?

Después de haber vivido 20 años en contacto con las adicciones de los hijos de Willie y sus terribles consecuencias, creo que hay que legalizar las drogas y controlarlas, tal como se controla el alcohol o los medicamentos. Lo peor de la adicción es la criminalidad, la corrupción, el dinero sucio que financia el vicio y el hecho de que los adictos terminan convertidos en guiñapos humanos, marginados de la sociedad, con mínima ayuda o simpatía. Necesitan ayuda, no castigo.

¿Dónde están sus raíces después de treinta años lejos de su Chile natal?

Mis raíces están firmemente plantadas en Willie, mi familia y mis libros.

¿Qué significa la escritura para Isabel Allende? ¿Cuánto de imaginación y cuánto de realidad hay en su obra?

La escritura me permite aclarar un poco la confusión de la vida. Al nombrar las cosas, las entiendo y las recuerdo, por eso esta memoria ha sido tan importante para mí. Al escribir sobre mi familia he podido ver las relaciones con cierta perspectiva, darme cuenta de las tensiones y de las corrientes subterráneas que nos llevan en diferentes direcciones; también he llegado a conocer mejor a cada miembro de la familia. Todos tienen su propia versión de los hechos y he tratado de barajarlas en forma equilibrada, lo que no siempre es posible.

Generalmente escribo ficción, de manera que hay un componente muy alto de imaginación en todos mis libros, pero en La Suma de los Días, como en Paula, he procurado acercarme lo más posible a la verdad y a la realidad. Aclaro, eso sí, que en ambos casos se trata de libros muy personales, muy subjetivos. Son libros escritos desde la emoción y el recuerdo.

¿Cree que La suma de los días podría servir de ayuda a personas que han tenidos problemas de familia, tal como sucedió con muchos de los lectores que se identificaron con la historia de Paula?

No puedo contestar esta pregunta, porque no tengo idea cómo será recibido este libro, tal como tampoco lo sabía en el caso de Paula. Escribí ese libro como una catarsis, sin imaginar que tocaría a tantas personas en todo el mundo durante tantos años. Todavía recibo cartas de lectores conmovidos por la historia de mi hija. ¿Qué cuerdas puede hacer vibrar La Suma de los Días? Eso lo dirá el tiempo.

Después de todo lo vivido y contado en La suma de los días ¿Qué sueño le queda por cumplir?

A ver, a ver… sueños por cumplir… No se me ocurre ninguno realista. Sueño con tener piernas largas, por ejemplo, pero eso es como soñar con Antonio Banderas.
A veces me pongo ansiosa porque siento que el libro que estoy escribiendo se ha atrancado, o porque hay demasiadas actividades en mi agenda y no me queda tiempo ni para respirar, entonces digo en voz alta que “sueño con jubilarme”. A Willie y al resto de la familia les dan ataques de pánico cuando digo eso, porque la idea de tenerme ociosa interfiriendo en sus vidas, dándoles órdenes, cambiando la decoración de la casa e inventado proyectos que los incluyen a todos ellos, es aterradora. Pero no es verdad: no sueño con jubilarme. Sueño con seguir escribiendo, seguir enamorada y seguir cerca de mi familia hasta el fin de mis días.

dimecres, 29 d’agost del 2007

'LA MUERTE DE VENUS', DE CARE SANTOS


‘La muerte de Venus’,
de Care Santos
Espasa

Care Santos (Barcelona, 1970) és una autora de Mataró amb una dilatada trajectòria que l’ha convertida en una destacada escriptora del moment, prolífica i alhora versàtil. Una de les seves darreres obres és ‘La Muerte de Venus’, finalista del Premio Primavera de Novela 2007.

Barreja d’història de fantasmes amb narrativa històrica, parapsicològica i un toc de policial, aquest llibre està ambientat a Mataró i el lector del Maresme hi trobarà molts referents que li seran sobradament coneguts.

Però més enllà d’aquest aspecte estem davant d’un relat captivador en el qual poden trobar-se, fins i tot, clars referents d’un tema social malauradament tan de moda com el maltractament a les dones.

Mònica hereta una casa familiar en la qual succeeixen fenòmens paranormals que acabaran lligant-se amb l’aparició d’un bust d’una Venus romana.

Sense voler explicar més, els protagonistes començaran un seguit d’aventures parapsicològiques i faran d’arqueòlegs per resoldre un problema entre els vius i els morts que s’arrossega des del passat. I no dic més: per llegir, aprendre i el més important, passar una immillorable estona.

Albert Calls

'PANDORA AL CONGO', d'ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL

‘Pandora al Congo’,
d’Albert Sánchez Piñol
La Campana

Després de ‘La pell freda’, notable èxit de vendes i de crítica, amb drets de traducció venuts a 24 llengües, Sànchez Piñol demostra de nou el seu talent com a narrador amb capacitat d’alternar el gènere i la qualitat literària amb un ofici excepcional.

Però, ¿quines són les claus d’aquesta narració hipnòtica, ambientada durant els temps de la Primera Guerra Mundial, perfectament calibrada i amb històries i subhistòries que capturen fins al final del text?

Des d’un judici fins a una història inversemblant de ciència ficció, ambientada al Congo, passant pels estrafolaris personatges d’una pensió, es donen cita en una trama en la qual hi suren reminiscències de Poe i Lovecraft.

La trama narrativa d’aquest text està construïda singularment, com unes nines russes. S’obre una història i en surt una altra, per acabar relligant-ho tot plegat en el darrer paràgraf.

El lector no tindrà treva des del moment que comenci a llegir aquesta història folletinesca que tanca amb contundència grans qüestions de l’existència humana.

L’autor ja és, amb només unes poques obres, el més internacional de la Literatura Catalana. Amb ‘Pandora al Congo’ evidencia que es pot fer novel·la d’evasió sense defugir l’alta qualitat i donant resposta a a les grans preguntes de la vida. Com què és l’amor, per exemple.

Albert Calls

dijous, 23 d’agost del 2007

'LA LADRONA DE LIBROS', DE MARKUS ZUSAK


Sortirà publicada a començaments del mes de setembre. És la història d'una nena, Liesel, que va mirar als ulls a la Mort i que la va evitar, anys més tard, gràcies a un llibre.

De fet, va ser la Mort qui va fer que es convertís en lladre de llibres accidentalment, així que podria dir-se que va ser la mateixa Mort qui va salvar-la i, per això, ens explica ara la seva història: des de que va conèixer-la al tren, de camí a una nova llar a prop de Munich, fins la fatídica nit del bombardeig.

La Mort guarda a la seva memòria el pas de Liesel per un període de mancances, repressió i por, però no són obstacle per a que la imaginació i el desig de viure fructifiquin de qualsevol manera, fins i tot a les pàgines del Mein Kampf.

La Mort vigila i es presenteix mentre esperen al soterrani perquè ja no hi ha suficients refugis antiaeris, no obstant, la Mort diu que són els humans qui no deixan de perseguir-la i segurament tingui raó.

Sílvia Tarragó

dijous, 16 d’agost del 2007

L'origen dels Simpson


L'origen dels Simpson i Futurama, de Matt Groening es troba en aquesta serie La vida en el infierno apareguda als diaris d'Estats Units l'any 1977 i que publiquen en l'actualitat més de 250 diaris a tot el món. Ara arriba a les llibreries el volum, El enorme libro del infierno, on al llarg de 168 pàgines Groening torna a la càrrega fens ús d'una causticitat i sarcasme que a la sèrie de televisió es dulcifiquen. Aquest és el darrer llibre després de El amor es el infierno i El trabajo es el infierno, ja publicades.

Angoixa jovial, alegre rancúnia i rencomfortant al.lienació abunden a El enorme libro del infierno selecció de la tira cómica Vida en el infierno.

Sílvia Tarragó

dimarts, 14 d’agost del 2007

"El padrino" de L'India


Així és com descriuen la darrera novel.la de l'escriptor de Nova Delhi, Vikram Chandra, Juegos Sagrados, considerada com el millor llibre de parla anglesa dels darrers cinc anys. Caldrà esperar fins al novembre per a saber-ho, de moment, això és el que ens explica el seu autor:

"Tardé siete años en escribir este libro.
Después de finalizar los relatos de Amor y añoranza
en Bombay, seguía rondándome la sensación
de que tenía un asunto pendiente con el
personaje de Sartaj Singh. Había conocido a
varios agentes de la policía de Bombay mientras
escribía el relato de «Kama» y trabado amistad
con algunos de ellos. Me di cuenta de que seguía
haciéndoles preguntas y escuchando sus historias,
sobre todo las relacionadas con los pujantes
bajos fondos de la ciudad. Yo unía estas historias
a los relatos que había escuchado de niño sobre
gánsters legendarios como Haji Mastaan y Yusuf
Patel. Y una tarde que mi padre y yo regresábamos
al barrio donde vivíamos entonces, estando
el coche detenido en medio de un enorme atasco,
oímos el estruendo inconfundible de armas automáticas
resonando entre los edificios. La noticia
corrió de coche en coche: la policía había acorralado
a unos bhais –gánsters– en un edificio de
apartamentos a una manzana de donde estábamos.
Escuchamos el tiroteo y al día siguiente
leímos la noticia del suceso en el periódico. Unos
meses después, unos extorsionadores dispararon
e hirier on a un conocido mío. Sobrevivió de milagro.
Luego, a otro conocido mío le dispararon
cuando estaba subiendo a su coche. Escapó
gracias a la sangre fría de su chófer, que salió
disparado con las puertas abiertas y mi amigo
agarrado al asiento trasero. Y un día fui a casa
de mi hermana y encontré a unos guardias armados
frente a las verjas. Su marido, director de
cine, también había recibido la temida llamada
telefónica de Dubai exigiendo dinero y prometiendo
represalias. Para entonces yo ya había
conocido a algunos de los bhais. A través de
periodistas y policías había hecho los contactos
y me había reunido con ellos en cafés, en habitaciones
de hotel y en sus casas. A los jefes de las
«compañías» (las bandas) les preocupaba su
imagen y eran más accesibles que sus mercenarios,
que temían caer en una emboscada tendida
por compañías rivales o por la policía. Los escuché
a todos, y entonces supe que escribiría algo
relacionado con su mundo, un mundo que, en
realidad, todos compartíamos. Nuestras vidas
se entrecruzaban y no sólo a través de la violencia.
Seguí la pista de las conexiones, desde los bhais
hasta los policías y vuelta a los bhais, luego seguí
los vínculos del hampa con las fiestas del mundo
del cine plagadas de starlets y productores, y
luego me fui al norte, a Punjab , Chachemira, Jammu
y puntos de la frontera, y después al este, al otro
extremo del país. De los bhais y los Sartaj Singh
pasé al mundo del espectáculo, la política, el
espionaje internacional y el coraje inadvertido
de la gente corriente que intenta vivir con dignidad.
Me guiaba más la curiosidad que un plan
preconcebido: en Amritsar, un agente secreto me
dio una pista que seguí hasta Delhi y que me devolvió
a Bombay. La novela que nació a partir de
estos numerosos encuentros se mueve por todos
esos paisajes: un agente de policía se enamora;
una mujer joven se marcha a la gran ciudad para
convertirse en estrella de cine; una joven intenta
comprender qué ha sido de su familia en medio
de un caos político y asesinatos en masa; una
viuda lucha contra la pobreza y las presiones
urbanas que tuercen las vidas de sus jóvenes
hijos; un agente secreto novato e inexperto conduce
a una patrulla del ejército hasta los inhóspitos
y helados picos del Himalaya; una mujer
astuta e inteligente acepta dinero turbio para
producir programas de televisión sobre el sufrimiento
de las mujeres; un estudiante universitario
idealista, acosado por la policía y los políticos
locales, se refugia en las filas de las guerrillas
maoístas; un dirigente religioso de derechas
celebra un enorme yagna o sacrificio para los
ciudadanos de Bombay; un célebr e y despiadado
bhai dirige una compañía que acumula victorias
y descubre el extraño vacío de conseguir lo que
uno quiere.
Todas estas vidas, ordinarias y extraordinarias a
la vez, se rodean y entrecruzan para dar forma
a la novela, la cual espero contenga aquello a lo
que apuntaban las últimas palabras de Amor y
añoranza en Bombay: «la vida misma».
Vikram Chandra
La historia detrás del libro "