dijous, 28 de febrer de 2008

NOTA DE PREMSA SOBRE EL NOU LLIBRE DE CARLOS RUIZ ZAFON


La nueva novela de Carlos Ruiz Zafón, en Sant Jordi

La novela, aún sin título, llegará a las librerías el próximo 17 de abril.

Se trata de una emocionante historia llena de intriga y ambientada en los años 20,donde el autor regresa a la Barcelona misteriosa del Cementerio de los Libros Olvidados y nos sumerge de nuevo en el fascinante universo gótico de La Sombra del Viento.

Editorial Planeta marcará un hito histórico con una primera edición, sólo para España, de 1 millón de ejemplares.

Carlos Ruiz Zafón, el autor español más leído y aplaudido en el mundo, ha convertido su obra en un verdadero fenómeno literario. La Sombra del Viento, publicada por Editorial Planeta en mayo de 2001, ha sido editada en 50 países y lleva vendidos más de 10 millones de ejemplares.

Siete años después de la publicación de La Sombra del Viento, considerada ya un clásico de la literatura en varios países*, los lectores españoles podrán disfrutar del "estreno mundial" de la novela más esperada.

Ecos de La Sombra del Viento:

«Anuncia un fenómeno de la literatura popular española.» LA VANGUARDIA

«Unas de esas novelas extraordinarias que combinan una trama brillante con una escritura sublime.» SUNDAY TIMES

« Sus páginas ensimisman durante dos días a cuantos deciden leerlas.» EL MUNDO «Una obra maestra popular, un clásico contemporáneo.» DAILY TELEGRAPH

«Todos los que disfruten con novelas terroríficas, eróticas, conmovedoras, trágicas y de suspense, deben apresurarse a lalibrería más cercana y apoderarse de un ejemplar.» WASHINGTON POST

«El mejor libro del año. Irresistible.» LE FIGARO

«Como si García Márquez, Umberto Eco y Jorge Luis Borges se fundieran en un maravilloso y desbordante espectáculo.»THE NEW YORK TIMES

«Si alguien pensaba que la auténtica novela gótica había muerto en el XIX, este libro le hará cambiar de idea. Una novelallena de esplendor y de trampas secretas. Una lectura deslumbrante.» STEPHEN KING

*El 16º mejor libro de la historia, según una encuesta de la televisión pública ZDF de Alemania 250.000 personas para escoger los 100 mejores.

*El 6º mejor libro de los últimos 25 años, según una macroencuesta conjunta de la BBCy la cadena de librerías Waterstone's (Reino Unido) para elegir los 25 mejores.

dimarts, 26 de febrer de 2008

Més d'Esther i el seu món


Esther y su mundo vol.3
Purita Campos/Phillip Douglas

Las nuevas aventuras de Esther libro 2
Purita Campos/Carlos Portela

publicats per Glénat

Aquest mes ha sortit a la venda el volum 3 de la col.lecció Esther y su mundo, que aplega els capítols 7,8 i 9 de la serie clàssica, la que es va crear el 1971.

D'altra banda, també s'ha publicat el segon llibre de Las nuevas aventuras de Esther, en el qual la protagonista ja és una dona de 35 anys.

Aquest segun volum és, en la meva opinió, molt més interessant i elaborat que el primer, que es centrava més en mostrar-nos la realitat d'una Esther adulta, separada i mare d'una filla adolescent, que en la trama de la historieta.

Sembla increíble com, després de tant anys, les mateixes lectores continuen deixant-se apassionar per aquest personatge. No sé si es tracta només d'un sentiment de nostàlgia o si és que aquest personatge continua tenint la mateixa capacitat de despertar interès. Potser sigui una mica de tot plegat, però el que és innegable és que Esther continua captivant malgrat els anys que hagin passat.

Sílvia Tarragó

dilluns, 25 de febrer de 2008

RECITAL DE POESIA. POETES DE CABRERA DE MAR

NOTA DE PREMSA DE L'AJUNTAMENT D'ARGENTONA

Els Amics de la Poesia d'Argentona organitzen un recital de poesia sobre les antologies poètiques 'Nigromàntic', d'Albert Calls, i 'Estiu immòbil', de Sílvia Tarragó.

L'acte, que tindrà lloc el proper dissabte, dia 1 de març, a les 19.30 h, a la Casa Gòtica (plaça de l'Església, 4), el presentarà la Coordinadora de la Col·lecció 'Poetes de Cabrera de Mar', la Sra. Núria López.

Lloc: Casa Gòtica (Plaça de l‚Església, 4)
Data: Dissabte, dia 1 de març
Hora: 19.30 h

Organitza: Amics de la Poesia d'Argentona

Col·labora: Ajuntament d'Argentona

'R. CRUMB. RECUERDOS Y OPINIONES', de R. CRUMB i P. POPLASKI


Publicat per Globalrhythm

Aquest llibre (mig en text i mig en còmic, polièdric i complex com el seu autor), és un compendi de tot tipus de dibuixos, historietes, pensaments, reflexions i opinions al voltant del més genial dels historietistes underground: el nordamericà Robert Crumb, que ha estat el pare per a tota una generació de dibuixants.

Tant els seus seguidors com noves persones que vulguin acostar-se al seu particular univers creatiu, trobaran en aquest voluminós llibre el calaix de sastre més adequat, un itinerari fàcil de seguir i que dóna moltes pistes per entendre qui ha estat Crumb.

Escrit en clau de memòries, però entrant i sortint en temes tan frívols com cabdals, en aquesta obra hi ha una mica de tot: des de reflexions vitals profundes fins a un humor cínic i sexual, passant per referents i consells de tot tipus.

De fet, Crumb hi invoca tots els seus àngels i dimonis i els posa en solfa i partitura de colors amb la col·laboració d’un amic seu, Peter Poplaski, el coautor del llibre. D’altra banda, el volum també s’acompanya d’un CD amb música de Crumb, un apassionat del banjo.

Albert Calls

'PERSÈPOLIS', de MARJANE SATRAPI


Publicat per Norma Editorial.

La iraniana Marjane Satrapi, que actualment viu a França, ha estat guanyadora del Premi Internacional d’Humor Gat Perich, que va atorgar-se el passat 9 de febrer a Premià de Dalt. Satrapi és molt coneguda, sobretot, per la seva obra ‘Persèpolis’, una novel·la gràfica que també ha estat adaptada al cinema i que ara pot llegir-se en la seva recent traducció al català.

‘Persèpolis’ demostra que en còmic es pot fer de tot si el creador té art i ofici. De fet, en aquest cas, el que es tracta és de narrar amb uns suggerents dibuixos en blanc i negre la història de l’autora, quan a Teheran, el 1978, ella té nou anys i el Xa Reza Pahlavi és expulsat de l’Iran. Aleshores, les esperances de molta gent es trenquen quan els fanàtics religiosos arriben al poder i instauren la revolució islàmica.

‘Persèpolis’ és un treball que en cap moment defuig la ironia i l’humor crítitc amb els totalitarismes. Des dels ulls d’una noia que va creixent, el lector veu una part de la història que sovint s’oblida, la de la puresa rebel contra les imposicions.

Satrapi ha venut de la seva obra més de 300.000 exemplars i ha rebut nombrosos guardons internacionals pel seu treball. També, ha publicat els còmics ‘Brodats’ i ‘Pollastre amb prunes’, on continua narrant a través de la historieta la seva vida a l’Iran.

Albert Calls

COMIAT


Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m'empastifa els dits, les venes...
He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d'or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules...
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se'm moren a dins
i jo visc en les coses. "

Josep Palau i Fabre
Comiat, Poemas de l'Alquimista

dissabte, 23 de febrer de 2008

JOSÉ LUIS SAMPEDRO DIXIT


Crec que paga la pena reproduir aquesta defensa de la lectura, un bell manifest a favor del plaer de llegir de la mà de José Luis Sampedro, escriptor, filòsof i defensor de la literatura:

POR LA LECTURA

Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos. Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres a quienes sólo cobraba cincuenta céntimos al mes por prestar a cada cual un libro a la semana. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May.

Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos. Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas. Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos: algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos. Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos, fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados, paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro.

Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a los autores del desgaste del préstamo.

Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque:

a) obtiene algo a cambio.
b) es objeto de una sanción.

Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro para prestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura?

Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?.¿Acaso dejaron de cobrar por el libro?. ¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas?.¿Venderán menos o les servirá de publicidad el préstamo como cuando una fábrica regala muestras de sus productos? Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura? ¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos? No entiendo a esa Europa mercantil. Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra.

Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas. He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

José Luis Sampedro

dimecres, 20 de febrer de 2008

DEMÀ DIJOUS ARRIBA MR.POTTER


Demà dijous a les 18.30 es posarà a la venda el darrer llibre de la saga de Harry Potter.

Com ja és habitual, el secretisme envolta la seva arribada a les llibreries que no podem possar-lo a la vista, atès que les editorials han mantingut en secret la portada, tal com van fer amb la versió anglesa.

El títol sí que ha transcendit i és Harry Potter i les relíquies de la mort, editat en català per Empúries, i Harry Potter y las relíquias de la muerte, que edita Salamandra en castellà, edició aquesta que es farà simultàniament a Espanya, Estats Units i Amèrica Llatina.

Aquí ja estem preparats per a rebre a Mr. Potter i a tots els seus seguidors.

Sílvia Tarragó

dimarts, 19 de febrer de 2008

'EXPIACIÓ', d'IAN McEWAN


Ahir parlava d'una novel.la adaptada al cinema, El velo pintado, la qual he llegit però no he vist la pel.lícula i avui en parlo d'una que he vist la adaptació cinematogràfica però que no he llegit encara: Expiació, de l'escriptor britànic Ian McEwan.

La pel.lícula és de les millors que he vist darrerament. Desconcerta una mica al començament, quan l'acció es veu des de diferents punts de vista, però de seguida s'entèn i van quadrant les peces que formen tota la història.

Aconsegueix fer arribar el sentiment d'enveja, de fustració, de culpa i, per suposat, d'expiació, en transmetre el dolor, els patiments i la tortura individual amb tocs de tendresa que il.luminen la foscor de la guerra i les conseqüencies d'un acte irreflexiu i cec.

L'acció es situa a Anglaterra, l'estiu del 1935. La Briony Tallis, una adolescent imaginativa i somiadora que vol ser escriptora, és espectadora d'uns fets relacionats amb la seva germana i un amic de la infantesa. Mentrestant, a la mansió dels Tallis s'enllesteixen els darrers preparatius per a una vetllada familiar. La casa es va omplint de convidats però, abans d'acabar-se el sopar, un fet dramàtic capgirarà el destí­ de tota la família i la Briony serà la responsable de totes les posteriors conseqüencies.

Si la pel.lícula aconsegueix captar el torment dels personatges, què no aconseguirà la novel.la, i més tenint en compte la tendència de McEwan per explorar en les obssesions, perversions i tot allò que conmou l'ésser humà.

Sílvia Tarragó

dilluns, 18 de febrer de 2008

Descobrint els clàssics


Gràcies a col.leccions com Diamante, d'Edhasa o 13/20, d'Alianza, tenim la possibilitat de descobrir petites (pel format) meravelles com la que vaig descobrir jo fa una setmana.

Remenant entre les col.leccions de les campanyes de llibres de butxaca que les grans editorials treuen per aquestes dates, vaig trobar-me amb El velo pintado de W. Somerset Maugham, editat per Ediciones B. Només llegint el pròleg ja em va captivar, perquè, segons l'autor la novel.la va ser sugerida pels següents versos de Dante:

"Deh, quando tu sarai tornato al mondo,
e riposato de la lunga via",
seguitò 'l terzo spirito al secondo,
"ricorditi di me, che son la Pia;
Siena mi fé; disfecemi Maremma:
salsi colui che 'nnanellata pria
disposando m'avea con la sua gemma
".

("¡Ah!, quan hagis tornat al món
i descansat del llarg camí
-va seguir un tercer esperit al segon-,
recorda't de mi, sóc Pia;
Siena em va fer, i em va desfer Maremma:
bé ho sap
qui va desposar-me amb la seva gemma.")

Sembla ser que Pia era una senyora de Siena i el seu marit sospitava de la seva infidelitat però no la matava per por a la reacció de la seva família, per tant, la va portar al seu castell de Maremma convençut que els aires nocius d'aquell lloc farien el mateix efecte, però tant trigava ella a morir que, finalment, va ordenar que la defenestressin.

Aquest és el fet, però els impulsos, sentiments, pensaments, en definitiva, tots els canvis que experimenta una persona segons les vicisituts que visqui, això és el que l'autor ens permet veure quan aixeca aquest vel pintat.

Crec que a molta de la literatura actual li manca una profunditat com aquesta, la dels personatges, una profunditat que costa trobar en novel.les d'avui, més pendents de reflectir uns fets que de donar-nos la possibilitat d'enmirallar-nos amb el protagonista.

Sílvia Tarragó

divendres, 15 de febrer de 2008

PREMI BIBLIOTECA BREVE 2008


El infinito en la palma de la mano, de Gioconda Belli, és el guanyador d'aquest premi i es posarà a la venda el dia 26 d'aquest mes.

Es tracta d'una recreació poètica i fantàstica sobre el primer home i la primera dona. És curiós perquè també Doris Lessing a La Clivella fa un relat sobre els nostres possibles origens, tot i que des d'un enfocament ben diferent.

Possiblement aquest relat fantàstic dels orígens és el que més fascinació ha despertat en els homes de totes les èpoques. L'escriptora nicarauenc se'n fa ressò i ens ofereix una novel.la on ens presenta al primer home i la primera dona descobrint-se i descobrint el seu entorn, experimentant el desconcert davant del càstic, el poder de donar vida, la crueltat de matar per sobreviure i el drama d'amor i gelosia dels fills per les seves germanes bessones.

L'autora reconeix que la novel.la li ha suposat un risc en pretendre plantejar en ple segle XXI una història fundacional de les cultures. Segons ha sintetitzat "es tracta d'un home i d'una dona que descobreixen que han estat condenats a mort i que només reproduint-se accediran a un bocí d'immortalitat". Pensa que, El infinito en la palma de la mano, transmet "el drama, però també la celebració de la vida" que va suposar l'expulsió d'Adam i Eva de l'Eden, en la messura que els va servir per a descobrir "la llibertat" i "les possibilitats de cadascú".

Segons Belli, el títol prové del primer quartet del poema Augurios de inocencia,de William Blake, on s'enalteix la grandiositat de les petites coses. Una altra curiositat, doncs aquest mes sortirà a la venda El maestro de la inocencia, de Tracy Chevalier, que s'inspira en la vida del polifacètic artista.

Gioconda Belli és autora d'una obra poètica de reconegut prestigi internacional i ampiament guardonada. La seva primera novel.la La mujer habitada, ha estat traduïda a 11 idiomes amb gran èxit, especialment a Italia o Alemanya on ha superat el milió de lectors amb 25 edicions.

Sílvia Tarragó

dijous, 14 de febrer de 2008

"EL VERTIGEN DEL TRAPEZISTA", de JESÚS M. TIBAU


L'escriptor Jesús M. Tibau, artífex de l'exitós bloc literari "Tens un racó dalt del món" acaba de treure el recull de contes El vertigen del trapezista, editat per Cossetània Edicions.

Sembla ser que l'autor va caure enamorat d’aquest títol, El vertigen del trapezista, quan el va trobar en un bloc del mateix nom, que molt amablement l’ha cedit per a aquest llibre.

Aquest recull és el tercer de Tibau, després de Tens un racó dalt del món , editat per Montflorit, i Postres de músic, editat per Empúries. Inclou 34 contes on els personatges pateixen el vertigen que els provoca la recerca del fràgil equilibri entre el passat i el futur, entre els somnis i la realitat. Molts d'aquests relats estan ambientats al seu poble, Cornudella de Montsant, on les muntanyes, d'alguna manera, es tornen personatge.

Alguns d’aquest relats han estat premiats amb el premi Valldoreix 2004, el Premi de les Lletres Vila de Corbera 2006, el tercer lloc als Premis La Mar de les Lletres 2006 de Calafell i l’accèssit al premi Joan Cid i Mulet de Jesús.

A l'epíleg s'hi inclou el resultat d'un dels jocs literaris que l'autor proposa cada dimecres al seu blog (http://jmtibau.blogspot.com), en el qual els participants van proposar diversos finals a un conte inacabat.

Caldrà llegir-lo i abocar-nos, doncs, a aquests móns acrobàtics tan semblats, potser, al nostres propis. Quan els hagi llegit us n'informaré.

Sílvia Tarragó

dimarts, 12 de febrer de 2008

'EL VALOR DEL SAMURÁI', de JOSEP LÓPEZ ROMERO


Publicat per Columna/Planeta Empresa

Explicada en clau de conte que vol que el lector avanci en el seu creixement personal, aquesta història va entrant a poc a poc, però amb la saviesa de deixar-te un pòsit que no s’oblida ni quan la llegeixes ni en molt de temps.

El llibre respon preguntes com si es pot començar una vida nova amb una cuirassa foradada, construir un palau sobre una terra devastada o vèncer la por amb armes intangibles.

El protagonista, Val, trobarà un mestre que li parla del samurai Kyo, la història del qual li permetrà afrontar les seves pors interiors i qüestionar-se el que és el valor.

L’autor, nascut el 1967, és periodista, ha estat professor i ha treballat en comunicació i a companyies dedicades a l’assessoria de màrqueting. Es considera, sobretot, un comunicador, un escriptor que fa de coach d’autors i ha publicat els llibres ‘El camino de las hormigas’ i ‘Cinemanía’.

Viu lluny de la gran ciutat, en una casa en plena muntanya, en companyia de la seva família i envoltat de la natura per totes bandes.

Aquest llibre serveix en clau d’autoajuda per aprendre a valorar que moltes de les pors i pànics interns que patim es poden superar enfrontant-nos-hi. També, reflecteix els mals que pateix la gent de l’època actual, arrelats a l’ésser humà des del principi dels temps, però transformats a pitjor, ara, pels condicionants d’una època en la qual la tecnologia no deixa que les persones ens desenvolupem de forma natural.

Com el samurai i el protagonista d’aquesta història, cal enfrontar-se als propis temors, tirar cap endavant, accedint al combat des d’una opció pacífica, però. No ho oblidem.

Albert Calls

'HACIA RUTAS SALVAJES', de JOAN KRAKAUER


Publicat per Ediciones B

La pel·lícula ‘Hacia rutas salvajes’, dirigida per Sean Penn es basa en una obra de l’alpinista i escriptor Jon Krakauer del mateix títol. La seva projecció a la gran pantalla ha revifat un llibre publicat en castellà l’any 1998, que ara ha tornat a sortit reeditat.

L’abril de 1992, Chris McCandlers va viatjar cap a terres d’Alaska, després de regalar els seus diners i abandonar el cotxe. L’impulsava en el seu viatge el somni d’una vida salvatge.

Krakauer va escriure un reportatge per a una revista sobre la figura de McCandlers, narrant la trajectòria vital del jove, que al final va morir enmig del bosc i la natura més feréstega, en estat pur. El reportatge va generar molta controvèrsia i la qüestió de si el jove era un místic o un insensat.

El llibre, en clau d’obra de no ficció, repassa l’itinerari de McCandlers, transmutat per ell mateix en el personatge Alexander Supertramp i convertit en un cant a la joventut i a la llibertat, el somni de London i Thoreau de retrobar-se amb la natura i esdevenir-hi una unitat. L’idealisme i la inexperiència , però, van conduir a un final força dramàtic a aquest fill dels nostres temps.

‘Hacia rutas salvajes’ és un llibre-reportatge que sap seduir el lector des de la primera pàgina, l’acosta a una vida rebel i a totes les persones que va conèixer l’agosarat McCandlers. De pas, però, Krarkauer ens parla de molts altres aventurers que s’han llançat al bosc i d’ell mateix.

Estem davant d’un text pensat per a tota mena de públics, que demostra que la no ficció pot ser tan interessant o més que la ficció, posem per cas una de les moltes novel·les que es publiquen cada dia.

Albert Calls

dilluns, 11 de febrer de 2008

'PERSÈPOLIS', de MARJANE SATRAPI


Ha estat el còmic guanyador del premi Gat Perich d'enguany que va atorgar-se dissabte passat a Premià de Dalt. Un premi que es suma als nombrosos guardons obtinguts per aquesta obra l'adaptació de la qual està nominada als òscars en l'apartat de millor pel.lícula d'animació.

Tot aquest reconeixement és, en la meva opinió, ben merescut i és per això que us convido a gaudir d'aquesta valent història autobiogràfica, la història d'una nena que creix i s'interroga sobre un món que no entén, però que també, si pot i la deixen, se'n riu, i que vol compartir aquesta mirada seva i apropar-nos al seu món, un món on la intolerància no pertany a l'àmbit religiós sino al humà.

Confesso que en un primer moment la meva intenció va ser fullejar el còmic per a tenir una idea però, tan bon punt vaig començar a llegir ja no vaig poder parar. La ironia i la senzillesa amb que explicava fets que jo recordo haver escoltat pel telenotícies i la possibilitat de viure'ls des de la perspectiva de qui els va viure de primera mà, em va resultar massa atractiu com per a només fullejar-lo. Ara, tinc ganes de rellegir-lo, fins i tot!


Sílvia Tarragó

dissabte, 9 de febrer de 2008

La Barcelona medieval de nou


El dia 29 de febrer es posa a la venda Et donaré la terra (Rosa dels vents), Te daré la tierra (Grijalbo), de Chufo Lloréns. Una novel.la que, segons l'editora Ana Liarás: farà les delícies dels lectors del "fenomen catedralici".

Segons ens explica, Lloréns és un apassionat de la història i va estar documentant-se i treballant durant quatre anys en aquesta ambiciosa novel.la que recrea la Barcelona dels segle XI, quan tan sols tenia dos mil cinc-cents habitants.

D'una banda, explica la història d'un jove camperol que deixa entere una història de pobresa i rancúnia i a qui un inesperat llegat li permet emprendre una ambiciosa aventura mercantil en la qual es veu inmers en l'amor d'una jove de llinatge, un amor marcat per un signe tràgic.

D'altra banda, també protagonitza aquesta història la dinastia dels comtes de Barcelona, en particular els amors adúlters de Ramon Berenguer I i Almodis, esposa del comte de Tolosa, que va desencadenar la ira dels nobles, i va provocar una crisi política de greus conseqüències fent trontollar els fonaments de la ciutat.

Encara no puc opinar perquè no l'he llegit, (espero començar aquest cap de setmana) però em sembla interessant.

Sílvia Tarragó

divendres, 8 de febrer de 2008

PREMIS EDEBÉ DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL 2008


Aquest mes es posen a la venda els dos llibres guanyadors dels premis Edebé de literatura d'enguany:

Premio Infantil
¡No es tan fácil ser niño!
Pilar Lozano


"Me llamo Fernando Lagos. Y yo, la verdad, tengo las orejas grandes y así como un poco hacia delante. En mi clase anterior nunca nadie se había reído de mí por eso, porque nos conocíamos desde siempre y no se habrían fijado en mis orejas, o les parecerían normales, o por lo menos nadie pensó que el tamaño de las orejas fuera motivo de risa. Pero este curso..."


Premio Juvenil
Huida al Sur
Juan Madrid


"El hotel Riverside Palace de Salobreña, un antiguo palacete a inspiración de la Alhambra de Granada, todavía se yergue frente al mar. En su jardín trasero hay una pequeña tumba, siempre cubierta de flores. Si se pregunta a los empleados del hotel, cualquiera de ellos puede contar esta increíble historia que sucedió no hace mucho tiempo...
Con el pulso de intriga constante al que nos tiene acostumbrados la maestría de Juan Madrid en sus obras, esta novela negra transmite no sólo una trama de crímenes, una aventura trepidante, sino también los olores y sabores del Sur, su vegetación, su mar y su cielo, y sobre todo, un mosaico humano, con sus gestos heroicos y sus mezquindades."

Sílvia Tarragó

dimarts, 5 de febrer de 2008

'SUNDAY', de VÍCTOR MORA i VÍCTOR DE LA FUENTE


Còmic publicat per Ediciones Glénat

La recuperació de personatges de la història del còmic permet repescar vells lectors i crear-ne d’altres de nous, cosa que sempre és molt necessària. Aquest és el cas de ‘Sunday’, un impecable western d’un dibuixant de referència del còmic espanyol, Víctor de la Fuente, guionitzat per Víctor Mora, un altre inevitable referent, creador, entre molts d’altres reconeguts personatges, de El Capitán Trueno o El Jabato.

Sunday és un western que s’ubica en els dies posteriors a la Guerra Civil americana, quan l’excoronel nordista que dóna nom a la sèrie, busca el seu fill, que va desaparèixer en el conflicte.

Enmig de tot plegat, una trama en la qual s’hi barregen ingredients de novel·la negra, injustícies diverses i enfrontaments perquè triomfi la justícia, en un context de duresa i impietositat a dojo en el qual la gent lluita per sobreviure en el dia a dia de la postguerra.

Cal destacar que cronològicament aquests còmics estan publicats per primer cop al voltant dels anys 1969 a 1971 i demostren un gran ofici per part dels seus creadors.
Feliç recuperació, doncs, per als amants del gènere i nous descobridors, que per sort sempre n’hi ha.

Albert Calls

dilluns, 4 de febrer de 2008

Carnestoltes a Proa Premià



Divendres passat, els lectors dels llibres de Proa Premià es van sorprendre en veure aquesta parella literaria despatxant a la botiga. El tercer mosqueter estava en una missió secreta, una missió plena de perills i aventures....

Sílvia Tarragó