CIMS DE CATALUNYA, de Francesc Muntada i Jordi Lalueza

Editorial Alpina, un referent en mapes d'excursionisme a Catalunya, va editar juliol passat aquest recorregut visual i lúdic pels principals sostres del nostre territori.

Des del Tibidabo fins a la Pica d'Estats, ens trobem amb aquests 65 sostres de la nostra geografia al llarg de la Mediterrània i del Pirineu, passant per les serres prelitorals i prepirinenques, oferint una mostra que aconsegueix transmetre la varietat de formes i de paisatges que configuren el nostre relleu.

Els autors combinen el coneixement i l'amor a la muntanya amb la capacitat per captar-ne l'essencia, el primer amb fotografies que ens mostren punts de vista particulars i desconeguts de cada un dels 65 cims, i el segon amb textos rics en contingut que aporten una visió actualitzada del terreny.

Sílvia Tarragó

UN HOME A LES FOSQUES, de PAUL AUSTER

"En un estat d'ànim tan fosc com la nit d'obsidiana que envolta el món, Paul Auster ens torna a sorprendre amb una novel.la devastadora amb múltiples realitats. La història transcorre en una sola nit. August Brill té setanta-dos anys i s'està a casa de la seva filla a Vermont. Qual l'insomni no el deixa descansar, ajagut al llit, s'explica històries per evitar pensar en coses que preferiria oblidar - la mort de la seva dona, la infinita tristesa de la seva filla per la pèrdua del marit, el cruel assassinat de la parella de la seva néta Katya. Una d'aquestes nits en blanc, en Brill s'imagina una cruenta guerra civil als Estats Units."

Aquest és el resum de l'argument de la novel.la editada en català per 62 (en castellà l'edita Anagrama)i l'autor serà a Barcelona a els propers 6 i 7 l'Octubre amb motiu de la seva presentació.

Com a curiositat, la versió anglesa va sortir només un dia abans atès que es va publicar primerament en neerlandès i danès per tal de potenciar la venda en aquestes llengües.

Sílvia Tarragó

CÒMICS PER A TOTS ELS GUSTOS

Aquesta setmana també els còmics han començat a degotar i ho han fet amb una varietat que possibilita que cada persona pugui deixar-se endur pel tipus d'història que més li agradi.

D'una banda tenim el volum número 5 de la sèrie Esther y su mundo, que s'ha consolidat no nomès entre les lectores de tota la vida (és a dir les de la meva edat) sinó també entre un públic més jove.

També ha aparegut el volum 7 de Bone una de les millors novel.les gràfiques que poden trobar-se avui dia i amb un gran nombre de seguidors.

En una altra linia, hi ha les Crónicas Birmanas en la que l'autor explica la seva experiència durant l'any que va passar a Birmania acompanyant a la seva parella, membre de "Médicos sin fronteras". Un documental gràfic apassionant que confronta les seves insignificats preocupacions d'occidental amb les dificultats que travessen els habitants d'un país pobre sota una dictadura miliar.

Després, El hombre que vino del cielo ens presenta una obra en tres parts sobre un astronauta que, en tornar a la seva llar, descobreix que ja no existeix i recorrerà la seva terra buscant on es troba la seva veritable llar, fent una reflexió sobre la societat en la que vivim.

També promet la peculiar Biotopo una història de ciència-ficció amb tints ecològics.

D'un estil similar però amb un món més inquietant La Reserva és un viatge al llar de 48 pàginas en color sobre personatges intrigants i llocs nous plens de preguntes sense resposta.

El tercer volum de les obres completes de Crumb, el genial autor "underground" que ja porta 3 edicions torna a ocupar un lloc destacat en la prestatgeria de còmics i novel.les gràfiques.

Per acabar, també han arribat els darrers números de Naruto i Bleach (tant en català com en castellà) i els dos primers de Love Hina que ara comencen a aparèixer en català.

Sílvia Tarragó

DEL MAR DE VI AL MAR DE LLIBRES

Un cop a Ítaca ja comença a brollar la font literaria... avui mateix ha arribat la darrera novel.la de Grisham, L'apel.lació, en català i castellà, de la qual ja us parlava en un post del 8 d'aquest mes.

També ha irrumput en el torrent el que defineixen a l'editorial com a "lectura altamente contagiosa": La plaga, una primera novel.la de Jeff Carlson que ha esdevingut un fenòmen de venta als Estats Units.

Més intimista la novel.la del japonés Kyoichi Katayama, Un grito de amor desde el centro del mundo, que, segons diuen, és la novel.la japonesa més llegida de tots els temps.

També hi ha en aquesta corrent de lletres un llibre amb ànima, tal com diu la contraportada de Ciudad de ladrones de David Benioff, una novel.la ambientada en la Segona Guerra Mundial en la que trobar una dotzena d'ous es converteix en un desafiament.

És prevista l'arribada imminent de Los guardianes del libro, de Geraldine Brooks, a la que El País Semanal dedicarà 9 pàgines i una menció en portada aquest proper diumenge. He tingut oportunitat de llegir-la i, encara que la part més contemporània té un excès de drama personal, m'he deixat seduïr per la història que és la suma d'històries que deixen la seva imprempta al llarg del temps, en aquest cas en un antic manuscrit.

Encara falten moltes, moltíssimes més lletres que segueixen el seu curs en el riu de paper, entre els quals destaca la esperadíssima novel.la d'un autor que ha estat en un llarg silenci literari: Antonio Gala. La seva darrera obraLos papeles del agua arribaran a port el 4 de setembre.

Sílvia Tarragó

TOT NAVEGANT PEL MAR DE VI

Faig meu el títol del llibre de Thomas Cahill, Navegando por el mar de vino, que m'ha acompanyat en el meu periple per les terres d'Homer.

En un altra ocassió en parlaré d'aquest llibre, un merescut homenatge a les persones que van fer possible el naixement del teatre, de la literatura, de la filosofia....

Feia temps que somiava amb viatjar a aquest país i, certament, he sentit la presència de les Muses prop del Mont Parnàs, que diuen que és la pàtria dels poetes, m'he acostat al melic del món, allà on va viure la Pítia i on els set savis de Grècia van escriure les màximes "Coneix-te tu mateix" i "Res en excés", he escoltat el cant de la ninfa Castalia i m'he acostat al vertígen d'Egeo, desesperat, al Cap Súnion, he vist el presumpte rostre d'Agamèmnon, les petjades del perseverant Schliemann i l'homenatge a una deesa verge, els dèus ens van ser favorables i aquest és el meu petit homenatge.

En la foto estic al costat de les columnes del temple d'Apol.lo, a Delfos.

Sílvia

ELS CONTES D'OSCAR WILDE

Els contes d'Oscar Wilde són un altre referent pel que fa als valors en la literatura infantil que escrivia al post d'ahir.

No fa gaire, parlant amb una gran i habitual lectora a la llibreria em deia, quan jo li vaig parlar sobre El viento entre los sauces, que la literatura infantil actual o bé tracta temes contemporànis realistes o temes fantàstics irreals, i em va recordar els contes d'Oscar Wilde, històries que parlen de les conseqüències dels nostres actes amb brillants metàfores que emocionen i ens fan pensar.

Aquell príncep que es sent infeliç per la pobresa que l'envolta, la golondrina que va retardant la seva partença cap a terres més càlides per a ajudar-lo a ajudar els més desfavorits, el gegant que no vol compartir i és castigat amb el fred i la neu, el jove pescador que vol sacrificar la seva ànima per amor...

Hi ha molts llibres infantils i juvenils divertits, interessants, brillants, de fet, hi ha llibres per a tothom i per a tots els gustos, però convé recordar aquells que han quedat enrera en el temps però amb la capacitat intacta de fer-nos conmoure.

Sílvia Tarragó

ELS VALORS EN LA LITERATURA INFANTIL

Tinc un àlbum il.lustrat a la prestatgeria de casa que sovint rellegeixo, és el clàssic conte infantil El viento entre los sauces de Kenneth Grahame, es tracta d'una edició del 1986 il.lustrada per Eric Kincaid amb un estil que evoca els dibuixos de l'època en que va publicar-se, el 1908.

Aquest conte explica la història d'uns animals (volgudament humanitzats) que viuen experiències de vegades senzilles, algunes més dramàtiques, però sobre les quals planen l'afecte envers els amics, la generositat, l'amor a les seves llars, la fidelitat, tot allò que realment hauria d'importar.

Trobo a faltar desesperadament històries com aquestes, per això em va colpir i entusiasmar Un árbol crece en Brooklyn, perquè penso que estem envoltats de missatges nocius i negatius que fan apologia de vicis i defectes, que ponderen l'acció, magnifiquen la rapidesa i l'engany, que ens fan córrer o, si més no, ens fan fugir cap a móns impossibles, sovint oblidant valors i, sobretot, la idea que el que fem als demés ens ho fem a nosaltres.

L'amistat entre el talp i el ratolí hauria de ser un referent, el seny del teixó un exemple, i el valor que dónen a les seves llars, al seu món, quelcom a tenir en compte tots els que ens sentim insatisfets.


Sílvia Tarragó

L'IMPERI ROMÀ QÜESTIONAT PER UN "MONTY PYTHON"

Terry Jones, membre del grup britànic Monty Python, juntament amb Alan Ereira ha escrit el llibre Roma y los bárbaros que acaba de publicar Crítica.

Aquest llibre, que porta el subtítol "una historia alternativa", dóna un nou enfocament a la història que hem aprés, segons la qual la nostra cultura és hereva del món clàssic. Els autors reivindiquen que la nostra civilització deu molt més del que ens pensem als anomenats pobles "bàrbars": celtes, gots, germànics...

En una entrevista, Jones explica que aquesta concepció que tenim de la civilització es deguda a que des del Renaixement s'ha adorat el món clàssic d'una manera gairebé religiosa, i que els propis historiadors s'han deixat endur per aquesta passió.

Ara tenim la possibilitat de deixar-nos endur per la versió de "l'enemic" i, segurament, coneixent-lo ens semblarà molt més proper.

Sílvia Tarragó

John Grisham torna a dur-nos als tribunals

A final d'aquest mes d'agost l'editorial Plaza&Janés publicarà en català i castellà L'apel.lació, el darrer llibre del rei de la intriga judicial John Grisham.

Després d'uns anys en els que va publicar novel.les amb un estil diferent al que el va consolidar, Grisham recupera l'esperit de La tapadera, El informe Pelíkano o El jurado.

"Corrupció política, desastre ecològic, demandes judicials milionaries i una poderosa empresa química, condemnada per contaminar l'aigua de la ciutat i provocar un augment de casos de càncer que no està disposada a tancar les seves instal.lacions sota cap concepte" aquests són els trets de L'apel.lació segons explica el butlletí de novetats de l'editorial.

Sílvia Tarragó

CARTONERAS, UN NOU CONCEPTE EDITORIAL

Llegia amb sorpresa diumenge passat un artícle que explica que fa uns anys han sorgit a llatinoamèrica un nou tipus d'editorials anomenades CARTONERAS perquè fan els llibres a partir de material reciclat: paper i cartró.

Les cobertes les fan manualment pintant-les amb tèmperes i l'interior són fotocòpies o alguna cosa similar grapades i engantxades amb cola. Tot un treball artesanal i molt sovint artístic, que serveix per a donar a conèixer escriptors inèdits o novells, tot i que també publiquen algú de consagrat.

Les editorials CARTONERAS més conegudes són:

- Eloísa Cartonera d'Argentina.
- Sarita Cartonera de Perú.
- Yerba Mala Cartonera de Bolivia.
- Animita Cartonera de Xile.

Són coses com aquestes les que fan meravellar-me de la capacitat creativa de l'ésser humà: un concepte que dóna una nova possibilitat no només a autors desconeguts sino al llibre mateix que pot transformar-se en obra d'art i al medi ambient amb un nou tipus de reciclatge.

Sílvia Tarragó

CLUB DEL MISTERIO

Edicions B, que ja ens va remetre als temps de la infantesa recuperant les mítiques col.leccions Joyas Literarias i Historias seleccion, torna a editar CLUB DEL MISTERIO, una col.lecció de novel.les policíaques d'editorial Bruguera que, segons ens recorden els d'ediciones B, va inundar les llibreries i els quioscos durant els anys 80.

Ara, Zeta bolsillo, recupera l'obra dels precursors del gènere: Edgar Allan Poe i Arthur Conan Doyle, amb llibres recopilatoris de cadascú, amb una sorpresa: tots dos recullen dos volums que es van publicar per separat i que ara rellancen.

Els títols, que sortiran a partir del dia 10 de setembre són:

- La carta robada y otros relatos de misterio + Los crímenes de la rue Morgue y El misterio de Marie Roget, d'Edgar Allan Poe.

- Estudio en Escarlata + El valle del terror, d'Edgar Allan Poe.

Sílvia Tarragó

'LA VOZ DE LAS TRECE ABUELAS'

Aquest és el títol del llibre editat per Luciérnaga, un llibre escrit per les dones que constitueixen el Consejo Internacional de las Trece Abuelas Indígenas.

Les Trece Abuelas van arribar a Barcelona provinents de la Expo de Zaragoza, per a promocionar-lo després d'haver viatjat per Estats Units, Italia i la Índia, entre d'altres països.

Provenen de tribus indígenes i el seu llibre vol ser un compendi del ric patrimoni cultural que representen (Dakota, la selva amazónica, Nepal, Àfrica) inculcant el respecte a la Terra i a les tradicions.

A l'octubre s'estrenarà als Estats Units un documental que ens arribarà el 2009.

Caldrà veure si el seu missatge ens pot oferir una sortida al caos consumista que ens engoleix.

Sílvia Tarragó

'DUOS RIOS, L'APOSTA PEL PATRIMONI HISTÒRIC LOCAL

El segon número de La revista “Duos Rios”, publicada per l’Ajuntament de Dosrius i l’Arxiu Municipal, va ser presentat el passat 20 de juliol, en el marc d’un diversificat acte cultural a l’hort de la rectoria i en el qual van haver-hi parlaments, un recital de poesia a càrrec de Lina Casanovas i teatre.

Han passat quatre anys d’ençà que va publicar-se la primera, però “Duos Rios”, com va dir l’alcalde, Josep Jo, “molt més que una revista és un llibre”, pel seu aspecte voluminós amb estudis històrics de multiplicitat de temes d’aquest municipi.

“Duos Rios” s’emmarca en la tradició de publicacions culturals necessàries per als pobles, perquè preserven la seva història i patrimoni, però també perquè pel seu alt nivell qualitatiu poden distribuir-se tranquil·lament fora del terme municipal i comarcal.

El contingut de “Duos Rios” inclou textos sobre el dolmen de ca l’Arenes, descobert el 1997 i excavat el 2007; els cognoms de Dosrius i Canyamars als arxius parroquials, els ocells del municipi o un estudi sobre la poetessa Lina Casanovas.

D’altra banda, també s’hi poden trobar monogràfics sobre ‘El patrimoni un valor de futur’ i ‘In memoriam Esteve Albert i Corp’.

Albert Calls

'LA VAGA D'USUARIS DE TRAMVIES DE BARCELONA DE 1957', de MARIA COLL i PIGEM i JOSEP PUIG i PLA

Publicat per Eumo Editorial

La preservació de la nostra història no és una tasca gens agraïda, però per sort hi ha qui es dedica a fer-ho de forma persistent, llegant-nos un bagatge bibliogràfic que deixa constància de figures i paisatges, fets i persones.

És el cas de dos mataronins: Maria Coll i Pigem i Josep Puig i Pla, tots dos vinculats a la recerca del patrimoni històric i que acaben de publicar ‘La vaga d’usuaris de tramvies de Barcelona de 1957’, dins el segell Eumo Editorial.

El llibre tracta la vaga d’usuaris de tramvies que va tenir lloc a Barcelona entre el 14 i el 25 de gener de 1957. Com destaquen els autors, expressava la crítica d’un poble cap a un règim dictatorial i repressiu incapaç de treure el país del pou de la postguerra.

La vaga, sense assolir els nivells de participació de la de 1951, va tenir un clar contingut popular amb la participació entusiasta dels estudiants i treballadors i implicacions politiques importants, amb persones tan significatives com Jaume Vicenç Vices, Josep Benet o Joan Reventós.

El lector trobarà en aquest episodi de la lluita antifranquista un estudi de temps de crisi i revoltes, moviments universitaris, la preparació de la vaga, la primera jornada, la repercussió, el balanç i les conseqüències d’un fet històric.

El llibre està dedicat, a més, a Josep Benet, que va suggerir als autors que fessin aquest estudi.

Albert Calls

'EL NEN 44', de TOM ROB SMITH

Editat per La Magrana i Espasa.

Per a mi el més colpidor ha estat descobrir l'esgarrifós món estalinista, marc en el que es desenvolupa aquesta novel.la sobre un assassí en sèrie. Fora d'aquest context, la pressió angoixant i la sensació d'impotència que provoca la situació en la qual el protagonista ha de tirar endavant la investigació, perdria la seva força i la seva originalitat.

Ens trobem en un estat repressiu, on tothom és presuntament culpable i on la por és qui realment mana. Enmig d'aquest despropòstit la mort no deixa de ser el menor dels mals, tanmateix, el fet que siguin nens, la manera en que moren, el moment, tot forma part d'un obscur propòsit que s'arrossega des d'un temps passat i que evidencia els perills d'un règim que s'autodefineix com a perfecte i que ningú no pot qüestionar.

Una lectura que arrossega, sens dubte, però que et deixa amb el cor encongit si més no als qui, com jo, tenim un excès de sensibilitat i d'empatia.

Sílvia Tarragó

'UN ÁRBOL CRECE EN BROOKLYN" de BETTY SMITH

Poques vegades una novel.la ha aconseguit conmoure'm i fer-me sentir tan propera als seus personatges com aquesta.

Des de la primera línea el particular món de la protagonista, tan llunyà en el temps (1911) i en l'espai (Brooklyn), em va acollir amb la honestedad clara i desimbolta de la protagonista, per a arrossegar-me amb ella, en el seu trànsit pels carrers desolats del seu barri il.luminats per espurnes de tendresa i somnis petits, un llibre, una paraula, una cançò, un gest....

Betty Smith va escriure aquest llibre l'any 1943 i, dos anys més tard, Elia Kazan el va adaptar al cinema amb el poc afortunat (pel meu gust) títol de Lazos Humanos, que va ser la seva primera película. Com ha passat amb moltes bones novel.les, el temps i les circumstàncies, van fer que desapareguès fins que Lumen l'ha tornat a recuperar per a fortuna dels lectors.

Escrita molt abans que Las cenizas de Ángelas, és inevitable comparar-les per la seva similitud: la vida dels inmigrants des d'un punt de vista autobiogràfic, però la meva opinió coincideix totalment amb el que diu Juan Manuel de Prada:

"Un árbol crece en Brooklyn es literatura hecha con buenos sentimientos; y tal vez por ello haya sido olvidada, pues la desesperación de nuestra época no soporta que le recuerden que hay razones para seguir viviendo.

Resulta muy aleccionador, por ejemplo, comparar este libro luminoso con el muy amargo de Frank McCourt, Las cenizas de Ángela: ambos cuentan una historia muy similar de claros tintes autobiográficos, ambos están protagonizados por personajes de la misma extracción social, ambos se detienen en enumerar las mismas penurias, pero donde McCourt halla motivos para encenagarse en la
desesperación, Smith encuentra siempre razones para la esperanza que trepa hasta el título de su libro."

Estic contenta d'haver pogut tenir l'oportunitat de gaudir aquest llibre, gràcies al comercial de Random House Mondadori, bon lector, que me la va recomenar i espero que jo, des d'aqui, pugui contribuir a que moltes altres persones gaudeixin com jo ho he fet.

Sílvia Tarragó

PAUL AUSTER TORNA PEL SETEMBRE

Aquest cop es tracta d'una novel.la i, com és habitual, la publica Edicions 62 en català i Anagrama en castellà. El títol: Un home a les fosques.

Segons ens informa l'editorial es tracta d'una "novel.la devastadora amb múltiples realitats". Sens dubte, l'argument és complex, perillosament proper a l'absurd i la bogeria, tret que ens recorda novel.les anteriors.

La sinopsi ens diu que el protagonista és August Brill, de 62 anys qui s'està a casa de la seva filla a Vermont. Quan no pot dormir, s'inventa històries i en una d'aquestes Owen Brick, un jove mac, desperta al fons d'una mena de pou que no pot escalar. No sap com ha arribat, ni ón és, fins que apareix un militar que l'ajuda a sortir per a que pugui acomplir la seva missió. Amèrica està summergida en una Guerra Civil, ni l'11-S ni la guerra d'Irak han succeït, a partir d'aqui, la història continua amb un deliri en forma faula sobre els nostres dies.

Caldrà veure el resultat d'aquesta reflexió que, segons l'editorial, ens obliga a encararnos a la foscor, al drama de la nit i que celebra, alhora, l'existència dels afectes i dels jocs qüotidians que fan que, malgrat tot, aquest món nostre continui avançant.

Sílvia Tarragó

RIURE EN CATALÀ

Demà 18 de juliol us esperem a la nostra llibreria, on celebrarem que estem vius i ens tornem a retrobar (i avui dia això ja és molt!), amb un ACTE LITERARI i unes COPES DE CAVA.

Farem una aproximació a la literatura humorística actual catalana, una literatura humorística 'seriosa' que es fa actualment entre els autors joves de la nostra literatura.

Més enllà de l'humor televisiu hi ha vida, això és el que demostraran els nostres convidats: dos autors que practiquen aquest gènere des de la paraula impresa i amb les seves històries divertides, sarcàstiques, crítiques, iconoclastes i escatològiques".

Es tracta dels autors:

- XAVIER GUAL, guanyador del Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira amb el recull de contes Estem en contra.

- JORDI CANTAVELLA, autor del recull de contes Paper higiènic i de la novel·la El manuscrito de neopatria.

T'hi esperem demà, a les 20 h a Proa Premià (Carrer del Nord, 71. Premià de Mar).

Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura de Premià de Mar

'L'ALTRE NOM DE LAURA', de BENJAMIN BLACK

Editat per Bromera qui ha creat aquest espai per a potenciar l'obra de Benjamin Black (John Banville):

http://www.bromera.com/especial/laura/

Benjamin Black és el pseudònim del reconegut escriptor John Banville, autor de la prestigiosa novel.la El Mar, entre d'altres.

Sílvia Tarragó

'EL CEL DE LES PAPERINES', de JOAN DE DÉU PRATS

Publicat per Edicions del Pirata

A ‘El Cel de les Paperines’, l’autor explica als lectors la seva infantesa i ho fa a partir de breus capítols seqüencials de la seva vida, que molts podem reconèixer encara perquè hi ha nombrosos temes que són compartits en l’espai i en el temps.

Així, hi trobem l’època de la televisió en blanc i negre, els madelman, l’escola religiosa, les coses que ens ha ajudat a formar-nos com a persones i els valors familiars que consolidem principalment amb els pares i els avis, entre d’altres aspectes vitals.

Joan de Déu Prats reconstrueix, d’aquesta manera, la seva memòria i ho fa en clau de literatura planera, que poden llegir els més joves, però que també desperta interès als que són més grans.

D’altra banda, l’autor ja té escrits més de 70 llibres per a nens i joves, que és la seva especialitat, ha guanyat nombrosos i importants concursos i ha estat traduït a diferents idiomes que van des de l’anglès fins al xinès.

En aquest curiós llibre memorialístic però breu (una rara avis), l’autor ret tribut al seu passat i ho fa des d’una manera molt senzilla, recordant-nos que la vida, moltes vegades, és fluir, un mateix i amb els altres.

Albert Calls