Dues propostes de còmic actual

MACEDONIA, de Harvey Pekar i Heather Robertson, il.lustrat per Ed Piksor i publicat per La Cúpula.

GHOST WORLD/MÓN FANTASMAL, guió i dibuix de Daniel Clowes publicada per La Cúpula.

Macedonia és una novel·la gràfica en tota la seva àmplia dimensió. Això vol dir un còmic de prop de 200 pàgines, amb una història per a adults i una càrrega de narració literària que utilitza, però, les imatges per explicar-nos històries de la vida actual, contundents i colpidores.

La protagonista i coautora de l’obra, Heather, és una jove estudiant idealista i compromesa amb la pau. Per fer la seva tesi doctoral, que planteja si es poden evitar les guerres amb el dret internacional, viatja a Macedònia, territori molt conflictiu, enmig del polvorí dels Balcans. Allí, es barrejarà amb les persones i coneixerà de primera mà el que els llibres d’història no expliquen.

Harvey Pekar és un guionista de referència del panorama mundial actual. Autor dels coneguts còmics American Splendor, il·lustrats per Robert Crumb i d’altres autors i passats al cinema amb èxit, domina els registres de la narrativa més actual, la que ens acosta als problemes i vivències de les persones. I en aquesta obra ho torna a demostrar de nou, deixant palès alhora que el còmic no és un art minoritari, sinó que pot equiparar-se a la literatura com a art de narrar.

I una altra proposta per a lectors que vulguin endinsar-se en el còmic més actual, Ghost World (‘Món fantasmal’), de Daniel Clowes, novel·la gràfica també publicada per La Cúpula i passada al cinema. Tracta la història de dues amigues i el seu camí cap a la maduresa en el món real, ple de contradiccions i descobriments

'EL LABERINTO DE LA ROSA', de TITANIA HARDIE

Editat per Suma de Letras.

La seva autora, Titania Hardie, ha escrit nombrosos llibres sobre folklore i màgia i és experta en esoterisme. A més, ha escrit també llibres infantils i està graduada en psicologia i literatura. Tot això fa de aquesta primera novel.la seva, una proposta força atractiva.

Narrada en dos temps: l'actual, en el qual es va desvetllant l'enigma, i el passat, que és on s'ha iniciat aquest; ens remet a una època de secretisme vinculat a l'astrologia, la càbala i la numerologia.

Un món apassionant i desconegut per a molts amb prou força i suficientment interessant com per a donar-li tant de pes a la història de l'època present, que acaba resultant romanticona i ensucrada pel meu gust.

Personalment crec que hagués guanyat molt si s'hagués donat més importància al temps i circumstàncies on es genera l'enigma i menys a les relacions dels protagonistes.

Sílvia Tarragó

'INDIGENT, COM JO', de MONTSE ASSENS I BORDA

Premi de Poesia Artur Simó 2007, editat per edicions Brosquil.

-Prop de tot
i lluny de res-

Tanco els ulls i apropant-me
a la incertesa que hi ha terra on trepitjo

decideixo
no volar mai més sota la pluja
d'un fum boirós color magenta.

-em quedo aquí
al centre de mi-


I des del seu centre, Montse Assens ens fa partíceps de la seva experiència en el món, del viatge que la fa conscient de la seva pertinença al cel i a la terra, que la retorna a la intimitat de pensar-se nua, com en nèixer, essent només el batec que s'encara a l'univers i, feliç, el reconeix.

Per a mi ha estat tota una descoberta aquesta veu propera en l'espai i el sentiment, ha estat com albirar un racó conegut des de l'òptica particular d'una altra persona, valenta, convençuda i feliç de saber-se tal com és i allà on és:

Indigent com sóc de la paraula
traço gargots il.legibles en aquest full
mentre sento el fred que cala els ossos
asseguda sobre la pedra del parc.


Sílvia Tarragó

'RES NO ÉS IGUAL A RES', de MARIA-ANTÒNIA GRAU I ABADAL

XI Premi "Alella a Maria Oleart" , editat per l'Ajuntament d'Alella i La Comarcal Edicions.

Ens diu Albert Calls al pròleg que aquest "és un recull en clau zen. És a dir, com l'arquer que és un amb l'arc, la fletxa i la diana, Maria-Antònia Grau, l'autora, ha escrit un llibre des del fons del cor, però amb un hàbil domini del vers, de l'estrofa, del poema i de la interrelació de cadascuna de les peces del conjunt, inclosa la connexió amb el possible lector".

Penso que, a més, demostra el mestratge que converteix l'arc, la seva veu, en l'instrument capaç de donar a la fletxa, la paraula, una trajectòria de delicada i precissa bellesa que acaba donant un sentit a tots i cadascún dels elements que formen part d'aquest trajecte...

Torna a ser a sol post el celatge malva
i l'ora fresca del vespre i la calma
d'una esquella pels marges en pendent.

Delicat tret que defineix per un igual emocions i situacions, recreació d'un passat que s'omple de màgia i, finalment, ens embolcalla.

Un plaer descobrir poemaris que, com aquest, ens reconcilien amb la bellessa del món.

Sílvia Tarragó

Confesso que he viscut... 40 anys

Néixer el maig del 68 atorga al fet un toc de distinció o, si més no, el fa peculiar. Però es possible que, a més, aquesta notorietat distintiva tingui un matís profètic en l’ésser que arriba aquell mes, acostant-lo a la rebel·lia, a l’inconformisme, adreçant els seus ulls cap a la desesperació d’un món que el desagrada, mentre espurneja anhels damunt la llet maternal per a què creixi desitjant, sospirant per una societat que deforma la idea que va formar-se als seus ulls quan van obrir-se, avui fa exactament 40 anys.

Ignoro si va ser això el que va passar quan em van portar al món, dins la reberveració que des de París s’obria pas mentre jo ni tan sols caminava, quan tot just començava a despertar, com si encara no m’hagués nascut la consciència. Després, amb el temps, van arribar les passes que em vincularien al món, un món que s’obria més enllà dels meus membres, acabats de fer, i que van anar de l’alenada materna al cercle familiar, un cercle d’atencions i d’afectes, un paradís de la generosa devoció que es la materialització de l’amor, d’aquell amor, el veritable, el que protegeix i defensa.

Més endavant, els records, memòria del meu germà, el meu company, la meva meitat de món, un món que s’anava fent més gran per a encabir a un altre germà, el meu nen, el meu petit a qui jo volia protegir i cuidar sempre. Anys entranyables en els que, ni per casualitat s’intuïa l’egoisme, i en els quals el dolor era només una caiguda o, com a molt, un enuig que la tendresa absorvia i tot tornava a ser aquell cercle d’atencions i d’afectes, d’aquell amor, el veritable.

Aquell maig inquiet va anar quedant enrera i la consciència es va despertar, a la fi, començant a exigir. Volia saber, “la dels perquès” em deia la mare. Aquella necessitat de conèixer interrogava l’àvia, s’entretenia en detalls i anècdotes, però també assetjava a l’avi qui, de vegades, explotava la imaginació per a barrejar-la amb la mentida innocent que és més vistosa i sedueix la ingenuïtat, especialment la meva, tan voraç.

Després van venir les lectures, anys de descobriments que em van permetre conèixer fets però que també van apropar-me a la crueltat, al veritable dolor, a l’egoisme, a tot allò que al cercle, el meu cercle, no existia. L’adolescència va irrompre i, amb ella, la nostàlgia d’aquell temps feliç, únic. Sortir del cercle, endintsar-se a la selva social per a descobrir que l’individu no és persona i que no s’és sinó que es representa. La imatge que va formar-se la meva consciència, tenint com a referència el cercle aquell, va desmoronar-se esdevenint part del passat i, llavors, vaig sumar-me a l’engranatge humà que segueix girant mentre l’esclavatge es perpetua amb altres noms.

No m’agrada el món on visc, per haver nascut el maig del 68 o perquè sóc com tots els que senten i pensen com jo, els que van néixer llavors, abans o que naixeran després, com els que acosten les seves mans, com el company, el que comparteix la meva vida, com l’amiga, la que escolta i recolza, com les veus i l’escalfor de tots aquells en qui reconec aquell cercle, tan diferent i aliè al despietat cercle global.

Exerceixo el meu dret a la malanconia, mentre altres exerceixen el convenciment cap a la felicitat que els mana l’autoajut, perquè no estic sola en la meva decepció, ho dic sense amargor amb el total convenciment de què el món que jo creia, en el que jo vaig somiar, es troba només en ell, en ella, en els meus nens, avui homes, i en els que m’apropen les seves mans.

Sílvia Tarragó

LA CATOSFERA LITERÀRIA 08, PRIMERA ANTOLOGIA DE BLOGS EN CATALÀ

de Cossetània Edicions, que ens ha enviat la següent informació:

"No tots els blogs són literaris, però hi ha blogaires que escriuen força bé. A la xarxa s’està fent una part essencial de la literatura del present. Literatura 2.0. Escriptors de la mà oberta. Ciberescriptors que experimenten les noves possibilitats que dóna el format digital. Escriure en català a Internet. La catosfera literària.

Aquesta és la primera antologia catalana de textos escrits als blogs. 100 blogaires d’arreu dels Països Catalans demostren que, gràcies a Internet, la nostra llengua és més viva i més lliure que mai.

Com diu Biel Mesquida al pròleg: «Sempre havia sabut que l’escriptor ver és un creador de llibertats. En el blog ho és doblement: per l’escriptura en llibertat que practica i per la llibertat que dóna als lectors per dir la seva. Aquest gran teler públic que és el blog és també una disciplina quasi quotidiana.»"

El proper dissabte 17 de maig a les set del vespre es farà la presentació a Vallromanes. Una novedosa i interessant aposta que cal descobrir.

Sílvia Tarragó

LA BUTXACA CONTRAATACA

I ho fa oferint 22 nous títols per a llegir aquest estiu. Aquest títols provenen de la incorporació al segell Labutxaca de Ara Llibres i Meteora, dues editorials catalanes externes al Grup 62 que va ser qui va crear aquest segell, ara ja fa un any, amb un primer llançament de 20 títols del seu fons editorial.

Personalment recomano Flor de neu i el ventall secret de Lisa See, Els nostres avantpassats, que aplega tres novel.les d’Italo Calvino (El vescomte migpartit, El baró rampant i El Cavaller inexistent), Kafka a la platja, de Haruki Murakami i Les set aromes del món, d’Alfred Bosch. Però aquests són només uns quants dels molts títols que es poden trobar i entre els quals hi ha tant autors catalans (Maria Antònia Oliver, Sílvia Soler, Miquel Martí i Pol, Jaume Cabré, Ferran Torrent...) com estrangers (Susanna Tamaro, Ian McEwan, Donna Leon, Ami Tan, Ken Follet...) , contemporanis (Màrius Serra, Jordi Coca, Jostein Gaarder, John Irving, Paul Auster...) , i clàssics ( Emily Brönte, Lev Tolstoi, Gustave Flaubert, Stendhal...), tant en literatura (George Orwell, Corman McCarthy, Emili Teixidor, Jesús Moncada....)com en assaig (Carme Ruscalleda, Tahar Ben Jelhoun, Sebastià Serrano, Matthew Tree, Naomi Klein..)

A partir del 3 de juny estaran disponibles els 22 titols nous, aprofitant la proximitat de les vacances i que els dies són més llargs, la qual cosa convida a deixar-nos seduïr per alguna d'aquestes lectures.

Sílvia Tarragó.

DE PEÒNIES I CONCUBINES

Edicions 62 sembla haver-se inclinat (talment com els bambús que el vent sacseja) aquest inquiet mes de maig, per velles històries orientals ambientades a la Xina i al Japó.

Anem a pams...

Primerament El pavelló de les peònies, de Lisa See, qui va captivar-nos amb l'excel.lent Flor de neu i el ventall secret, i que aquest cop s'inspira en la història real de tres dones xineses del segle XVII casades successivament amb el mateix home i que van escriure El comentari de les tres vídues , compendi de reflexions sobre l'òpera El pavelló de les peònies,una de les òperes xineses més famoses de tots els temps però prohibida a les dones i que encara avui provoca les crítiques i censures del govern xinès. La novel.la ens explica la història de la Peònia qui, amagada rere les gelosies del jardi, assisteix a la representació d'aquesta òpera en ple segle XVII, en una societat on les dones eren educades només per obeir. Així, esdevindrà una altra heroïna però de la seva pròpia tragèdia.

D'altra banda, Lesley Downer, reconeguda internacionalment pel seu profund coneixement del Japó, amb L'última concubina fa una crònica de la transformació que el Japó va experimentar al segle XIX: el pas d'una societat feudal a una societat moderna. Aquest interessant procés ja va estar magnificament retratat a La tierra pura a través de la experiència, basada en fets reals, d'un occidental. Aquest cop, la protagonista es una nena d'un poblet de l'interior de les muntanyes, que per un fet fortuït acaba vivint al Palau de les Dones a la gran ciutat d'Edo. Tot això succeeix a la segona meitat del segle XIX, quan el pais està canviant i arriben els estrangers desitjosos d'incloure la sagrada terra del Japó al seu imperi colonial.

JORGE EDWARDS GUANYA EL PREMIO IBEROAMERICANO DE NARRATIVA PLANETA CASA DE AMERICA

El títol és La casa de Dostoievsky i es tracta d'un text generacional sobre l'amor, la poesia i el compromis polític.

Un jove escriptor, el Poeta, apura la vida entre glops i amors al Santiago de Chile de la posguerra. Enamorat de Teresa, marxa rera seu al París dels anys 60, on tots dos es lliuren a una passió clandestina en un continu perill d'esser descoberts. Més tard, es traslladarà a Cuba, on viurà intensos moments polítics de la revolució, per a tornar definitivament al seu país, a punt de caure sota la dictadura de Pinochet.

Sortirà a la venda el 27 de maig.

Sílvia Tarragó

ADREÇA DESCONEGUDA de KRESSMAN TAYLOR

L'any 1938, la revista Story va publicar per primer cop aquest relat escrit per una professora anomenada Catherine Taylor, de soltera Kressman, que va haver de signar amb els seus dos cognoms per tal que semblès que havia estat escrit per un home. Tal era la crudesa amb la que el relat evidenciava els perills de la ideologia nazi, que ni l'editor ni l'espòs de l'autora van atrevir-se a que firmés amb el seu veritable nom. No oblidem que en aquell any el règim nazi gaudia de tot el seu potencial dins Alemanya, mentre el món sentia de lluny els rumors que arribaven.

Catherine Kressman Taylor, va tenir la valentia de possar en forma de relat una història que podria ser real, la conseqüència terrible d'una ideologia delirant on els valors humans no tenien cabuda. I ho va fer en forma de cartes, la correspondència entre dos amics alemanys un dels quals retorna a la pàtria mentre l'altre, de religió jueva, es queda als Estats Units.

Va ser un èxit tant als Estats Units com a Anglaterra, però a Europa no es va poder publicar fins fa poc. Sembla increïble la llucïdesa de l'autora i la senzillesa amb que ens mostra com pot una persona passar de l'afecte sincer a la deshumanització més absoluta.

Crec, sincerament, que és una lectura imprescindible, una història que es llegeix en una hora però que es grava al cor per a tota la eternitat.

Sílvia

ESPEJOS, d'EDUARDO GALEANO

Després de quatre anys sense publicar res, l'escriptor de l'Uruguay ens ofereix el que ell defineix com a volta al món en 600 relats.

Amb aquest llibre pretén explicar la història del món. Tot un desafiament que no he pogut (encara) descobrir, no només per manca de temps, sino perquè ja no em queda cap exemplar. Però ja ho faré i segur que quedaré meravellada, un cop més, de l'habilitat narrativa i reflexiva d'aquest gran escriptor.

Segons ell mateix, en el llibre "como algunos libros anteriores, hay una tentativa de revelar lo que no se ve (...) a partir de preguntas que tienen que ver con las ausencias más que con las presencias" i ha afegit que hi ha persones "que no salen en las fotos ni en la historia oficial".

Sílvia Tarragó

LA NOVA NOVEL.LA D'ANNA GAVALDÀ SORTIRÀ A LA VENDA L'11 DE JUNY

Segons una enquesta realitzada per Livres Hebdo, la nova novel.la d'Anna Gavalda es el llibre més esperat del 2008 pels lectors. La primera tirada a França va ser de 300.000 exemplars i va ser número 1 a les llistes de més venuts des de la primera setmana amb 156.800 copies venudes la primera setmana.

S'han venut més de 10 milions d'exemplars de la seva obra en tot el món. Juntos, nada más, la seva darrera novel.la ha venut 4 milions d'exemplars només a Europa.

D'aquesta nova novel.la, El Consuelo, l'editorial Seix Barral, ens passa la següent información:

Tierna y llena de humor, la esperada nueva novela de Anna Gavalda es, en esencia, una gran historia de amor.

Charles Balanda tiene 47 años y una vida que a muchos les parecería envidiable.

Casado y arquitecto de éxito, pasa las horas entre aviones y aeropuertos. Pero un día se entera de la muerte de Anouk, una mujer a la que amó durante su infancia y adolescencia, y los cimientos sobre los que había construido su vida empiezan a resquebrajarse: pierde el sueño, el apetito y abandona planes y proyectos.

Será el recuerdo de Anouk, una persona tremendamente especial que no supo ni pudo vivir como el resto del mundo, lo que le impulsará a dar un giro radical y cambiar su destino.

Pero aquí el amor no es sólo la atracción entre dos personas, sino una gran respuesta a la pregunta de si la vida merece la pena. De nuevo, un milagro de equilibrio entre la tristeza y la alegria.

Espectaculares y unánimes criticas en todos los medios franceses:

«El himno a la vida de Anna Gavalda... Una nueva obra maestra...» France Soir
 
«Una bella novela sobre las injusticias de la vida, pero también sobre la amistad y el amor...» Le Parisien
 
«Los libros de Anna Gavalda son como pompas de jabón: en ellos se ve el mundo en miniatura, tal como es, pero con ese filtro irisado que lo hace soportable. (...) El consuelo parece haber sido escrito para desanimar a la tristeza.» Le Figaro Magazine
 
"Los dedos de hada de Anna Gavalda tejen una bella historia, de un realismo embriagador, que hace soñar."
Madame Figaro
 
«Una vez más, los dedos de hada de Anna Gavalda han cosido una bella historia, de embargante realismo (...) que hace soñar.» Le Figaro.

'EL JUEGO DEL ANGEL' JA TÉ PORTADA

L'esperada nova novel.la de Carlos Ruiz Zafón, El juego del Ángel, tindrà aquesta portada.

El llibre surt a la venda el proper 17 d'abril a les 10 del matí.

Sílvia Tarragó.

ZOÉ VALDÉS ESCRIU LA BIOGRAFIA DE FIDEL CASTRO

Es titularà La ficción Fidel, el publica l'editorial Planeta aquest mes i ens diu el següent:

"Desde muy joven Fidel Castro descubrió que poseía un don, el don de manipular y de embaucar a la gente que lo rodeaba. Nunca nadie ha sabido manejar en la historia de Cuba un don individual con tanta maestría, nunca antes ninguna personalidad política había conseguido seducir hasta hipnotizar, a amigos y enemigos. Fidel Castro fracasó con su revolución, pero triunfó en una sola cosa, en su estudio de marketing. Porque Fidel Castro ha sido el más grande especialista de marketing que ha dado la historia contemporánea. Creó un producto: la revolución, y todo el mundo se la compró. Creó un héroe, el Ché, y creo que le ha ganado a Marilyn en ventas de camisetas con su cara.
Pero sobre todo, se creó a sí mismo, él es su propio Doctor Frankestein, él mismo cosió al monstruo."

'L'HOME MANUSCRIT', de MANUEL BAIXAULI , PREMI DE LA CRITICA CATALANA

Publicat per Editorial Moll i Edicions Proa.

La novel·la de Manuel Baixauli, L'home manuscrit, ha estat distingida amb el Premi de la Crítica Catalana al millor llibre de narrativa publicat el 2007, que s'afegeix als altres dos que ja tenia: Premi de Mallorca de Narrativa 2006 i Premi Salambó 2007.

L'home manuscrit, obra coeditada amb Edicions Proa, és la història d'un misteri: el d'un seguit d'imatges i de missatges que van sortint al pas del protagonista, el qual en segueix el fil a la recerca d'alguna cosa que molt probablement sigui la pròpia identitat.

Esquiva i captivadora alhora, és també el relat d'una fascinació, la que neix de la literatura i del propi llenguatge, així com del major enigma al qual ens enfrontem cadascun de nosaltres: el de la vida, la vida pròpia, particular i concreta.

D’altra banda, L'home manuscrit és una novel·la sòlidament escrita -i reescrita- per un autor brillant i tenaç que demostra una fe insubornable en la literatura, els somnis i la imaginació. Novel·la d'acció interna, com n'hauria dit Llorenç Villalonga, constitueix una proposta que, a canvi d'un cert grau d'exigència, ofereix un nivell màxim de plaer lector.

Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. Ha publicat el llibre de contes Espiral (Premi Ciutat de Badalona, 1998) i la novel·la Verso (Premi Ciutat d'Alzira, 2001).

Aquí teniu una mostra del que la crítica n'ha dit:

"L’autor ha sabut bastir una novel·la amb aspiracions variades i ambicioses, com la imaginació i els matisos que acoloreixen la vida, i uns resultats consistents, intensos, bons."

EDUARD RAMÍREZ, Levante

"Novel·la ambiciosa, amb una lectura satisfactòria que et retorna la fe en el valor cabdal de l’escriptura."

JORDI CAPDEVILA, Avui

"Un brillant guanyador. Una novel·la de les que se’n publiquen poques al cap de l’any. Un llibre per als convençuts de la funció creativa de la lectura. No tinc cap dubte que serà un dels llibres que quedaran del 2007."

JOAN JOSEP ISERN, Avui

"L’home manuscrit, del valencià Manuel Baixauli (Sueca, 1963), és un llibre dolorosament original, zelosament ben escrit i en absolut comercial, és a dir, que segueix un dels perfils distintius de la millor ficció en català dels darrers temps."

VICENÇ PAGÈS JORDÀ, El Periódico

"Una meravella narrativa, un llibre valent, que fuig de la facilitat, però no del plaer. Amb un domini eficaç del ritme narratiu i amb una prosa elegant i sobretot gràcies als passatges més fascinants, l’autor sedueix el lector i l’arrossega captivat i el du a un final amb sorpresa inclosa."

FRANCESC CALAFAT, El País-València

"La narrativa de Manuel Baixauli resulta, certament, espectacular per la seva extraordinària capacitat narrativa i pel seu alt grau de veracitat i coherència. Les meves notes presents no pretenen resumir el llibre —tasca gairebé impossible si no és escrivint-lo de nou— ans animar al lector a escometre’l. Perquè el treball, de fer-ho, val bé la pena."

BARTOMEU FIOL, Diari de Balears

"A diferencia de los autores que simplemente escriben y publican sus notas diarias, Manuel Baixauli ha elaborado un sofisticado artificio literario que sobresale por su brillantez e inteligencia."

JULIÀ GUILLAMON La Vanguardia

"La prosa de Baixauli, d’altra banda, és molt sòlida. La novel·la em sembla esplèndida, enigmàtica, confirmació del talent enorme de l’autor."

JORDI LLAVINA, El Mundo

"Baixauli ha escrit una novel·la ambiciosa i complexa, interessant i densa. Si hi ha llibres que s’obliden just acabats de llegir, L´home manuscrit NO és d’aquests."

XAVIER CORTADELLAS, Presència

"He vist retornar el Baixauli escriptor amb una narració de gran factura, un dels llibres més interessants fabricats per un literat valencià els darrers anys."

JOAN GARÍ, El Temps

"Baixauli aprofundeix, en L’home manuscrit, alguns dels temes que ja havia tractat en le seves dues obres anteriors: la mort, el desdoblamaent de personalitat, l’altre... Em sembla un dels noms més interessants de l’actual panorama narratiu en llengua catalana.

JORDI LLAVINA, El Punt

"Una obra ambiciosa, reflexiva, que parla de les eleccions vitals, de les situacions de cruïlla, de la màgia de la lletra, però, sobretot, de la por de la mort."

IGNASI FRANCH, El Triangle

'EL ASOMBROSO VIAJE DE POMPONIO FLATO' d' EDUARDO MENDOZA

Editat per Seix Barral.

Ens comunica el comercial de la distribuidora, que porten ja tres edicions amb cent mil exemplars venuts en els 6 dies que fa de la seva publicació.

Vaig començar a llegir-lo no fa gaire, no he pogut avançar massa degut a que aquest dies disposo de poc temps però, la veritat, és que m'està agradant molt. Diuen que és la seva obra més insòlita, parodia la novel.la històrica i la policíaca, i ho fa amb un toc humorístic i amb un llenguatge volgudament arcaitzant, que ens remet a l'época en que es situa, el segle I de la nostra era, de la mà d'un peculiar personatge, ciutadà romà que es troba a la ciutat de Jerusalem i ha de resoldre un cas d'assassinat.

Crec que és un bon llibre que no només distreu, sino que ens fa reflexionar amb ironia i originalitat.

Sílvia Tarragó

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 'FORASTERS' DE RAFAEL VALLBONA

Demà dijous 3 d'abril a les 20.00 hores presentem el llibre Forasters, Premi Néstor Lujan de novel.la històrica de Rafael Vallbona.

A càrrec de Manel Cuyàs, escriptor i periodista.

Us hi esperem.

Sílvia Tarragó

'LA SANG DE LES FLORS' de ANITA AMIRREZVANI

Editat per La Magrana.

Al principi no hi havia res i després hi va haver. Abans de Déu, ningú no existia.

Aquest és el començament de la novel.la, que ens remet, inevitablement a Les mil i una nits.

Talment com si es tractés d'un conte, ens endinsem en la vida d'una noia de catorze anys a un poble iranià del segle XVII qui es veu obligada a desplaçar-se a Esfahan, a casa del seu oncle que la acull, juntament amb la seva mare, després de la mort del seu pare, un fet que les deixa a les portes de la indigència en una societat en la que el futur de la dona depén únicament dels homes.

Amb delicadessa i d'una manera que captiva i fascina, l'autora ens fa reviure el món aparentment fastuós del perses, però també les seves miseries, un món on la protagonista aprén i lluita valent-se del seu talent confeccionant catifes, un art molt apreciat no només a l'orient, sino també a Europa.

Pels amants de novel.les sobre altres cultures, i pels que van gaudir amb La noia de la perla, amb qui s'ha comparat aquest llibre, és una lectura obligada que, espero, els farà gaudir tant com a mi.

Sílvia Tarragó

Roda de premsa a Barcelona per a presentar HISTORIAS SELECCION i JOYAS LITERARIAS

Ediciones B ens informa de la roda de premsa que faràn per tal de donar a conèixer les seves dues col.leccions adreçades als joves, i que ja es troben a la venda a les llibreries:

¿Quién no recuerda el característico diseño de la colección Historias Selección, que ocupó durante décadas las estanterías de miles de jóvenes lectores?

Estas míticas adaptaciones de clásicos regresan a las librerías de la mano de Zeta Bolsillo, dispuestas a conquistar a una nueva generación de lectores y devolver a los niños de entonces la emoción de sus primeras lecturas.

En una operación de vuelta a sus raíces, Ediciones B recupera simultáneamente dos tomos de otra colección inolvidable: los relatos gráficos de Joyas Literarias, pioneros en el género.

Andreu Buenafuente y Javier Mariscal actuarán como padrinos de excepción en la rueda de prensa que se celebrará el próximo jueves 3 de abril en Barcelona.
(Hotel Casa Fuster, Paseo de Gracia, 132. 11:30 horas).

Sílvia Tarragó

VALLBONA I CUYÀS A PROA PREMIÀ

AQUEST DIJOUS 3 d'ABRIL,
A LES 20 h.

PRESENTACIÓ A LA LLIBRERIA PROA PREMIÀ
DE LA NOVEL·LA 'FORASTERS',
de RAFAEL VALLBONA

PREMI NÈSTOR LUJÁN

A CÀRREC DE MANUEL CUYÀS,
PERIODISTA I ESCRIPTOR


Proa Premià
Carrer del Nord, 71
Premià de Mar

'MÁS ALLÁ DEL SECRETO', de BRENDA BARNABY

Editat per Robin Book.

Pels qui ja coneixen El Secreto, aquest llibre els aportarà noves claus, conceptes i idees que els ajudaran a profunditzar en la saviesa de les seves revelacions i els ajudarà a aconseguir les metes més altes en tots els aspectes de la vida.

Más allá del secreto dóna una idea més profunda dels conceptes continguts en aquest supervendes, atès que adapta d'una manera pràctica i útil les revelacions dels grans mestres passats i presents. La llei de l'atracció còsmica, les energíes mentals i pensaments creatius són les principals claus per a desxifrar el gran secret: la solució a tots els problemes, necessitats i ambicions de la humanitat.

Aquest llibre ensenya, per sobre de tot, que es pot obtenir l'armonia espiritual, la satisfacció personal, enriquidores relacions personals i socials, èxit personal i professional, properitat i salut ideal.

Sílvia Tarragó

EDICIONS DEL ROURE DE CAN ROCA

És una nova editorial que aposta pels llibres de viatges i aventures i que ara mateix presenta amb Kazan, el gos llop ( 1914 ) de James Oliver Curwood ( 1878-1922 ) el número 3 de la col·lecció El roure de can roca butxaca, una de les millors novel·les que s’han escrit sobre gossos i llops traduïda per primera vegada al català de la mà de Josep-Francesc Delgado.

Kazan, el gos llop ens parla de l’amor entre un gos i una lloba, i de la seva fidelitat en les circumstàncies més dures. Descriu, amb la familiaritat de qui hi ha conviscut de prop, el tarannà dels animals salvatges del Gran Nord americà. Llegint Curwood el lector pot arribar a situar-se en la ment d’un llop o d’un gos, mirar a través dels seus ulls i sentir a través del seu cor com ho fa de debò un animal de la fauna salvatge.

Podreu trobar més informació sobre aquesta editorial i els seus llibres a la següent adreça:

www.rouredecanroca.cat

Sílvia Tarragó

Les vacances de Setmana Santa i els llibres

Aquesta setmana hem pogut constatar un cop més, que l'hàbit de la lectura i el temps van de la mà.

De la mateixa manera que durant els mesos d'estiu és quan més llibres es venen, aquest dies han vingut a buscar llibres persones de totes les edats, nens i no tan nens han triat entre l'àmplia oferta (no oblidem la proximitat de la Diada de Sant Jordi que és quan les editorials aprofiten per treure les seves apostes) aquell que més s'ajusta a les seves preferències.

Jo mateixa aprofitaré aquests dies per a llegir, un plaer que sempre m'ha acompanyat i que m'ha donat molt bons moments.

Bones vacances i bona lectura!

Sílvia Tarragó

'TAN LLUNY DE ROMA', de Joan Maria Bigas

Una extraordinària novel.la sobre la dolce vita italiana, editada per Angle Editorial.

Els aficionats al cinema italià, i més especialment els fans de Fellini, Mastroianni i Gassman, gaudiràn particularment d'aquesta novel.la que recrea les festes, el món del cinema i els paparazzi.

Però també en gaudiràn els enamorats de Roma, una ciutat que ha triat l'autor segons les seves pròpies paraules: "Perquè és una ciutat on he viscut de prop l'art i l'arquitectura, ja des de ben jove. Però tambè perquè Roma som nosaltres, tot allò que ens envolta, és la societat que es va reinventar despres de la Segona Guerra Mundial i va fabricar l'engany de la dolce vita a partir de fotos dels paparazzi per oblidar les misèries del passat i per amagar les del present; és, en certa manera, un símbol de la mateixa Europa de la segona meitat del segle XX"

Cinema, arquitectura, història, art i, per suposat, literatura de la bona que ens remet a autors com Tabucchi, Nabòkov, Faulkner o Conrad i a novel.les com El Gatopard, Bearn o Bella del Senyor.

Sílvia Tarragó

'EL INFINITO EN LA PALMA DE LA MANO', de GIOCONDA BELLI

Editat per Seix Barral i guardonat amb el Premio Biblioteca Breve 2008

"Para ver el mundo en un grano de arena,
Y el Cielo en una flor silvestre,
Abarca el infinito en la palma de tu mano
Y la eternidad en una hora."

William Blake

He començat a llegir-lo i em té captivada, per la bellessa narrativa, pels pensaments que provoca i els sentiments que evoca, per la originalitat i per l'atreviment de la història.

Sílvia Tarragó

'FORASTERS', de Rafael Vallbona a PROA PREMIÀ

Dijous, 3 d’abril, a les 20h
PRESENTACIÓ
a PROA PREMIÀ

FORASTERS,
de RAFAEL VALLBONA
Premi Nèstor Luján
de novel·la històrica

A càrrec de
MANUEL CUYÀS,
periodista
i escriptor

Preludis de Sant Jordi

Ja es comença a notar la proximitat del mes d'Abril (encarà que no pel que fa al temps) i la del dia del llibre. Els editors han començat a treure el que seràn les seves apostes per a aquesta data, algunes ja les tenim a la taula de novetats com és el cas de Et donaré la terra/Te daré la tierra de Grijalbo, del que s'espera un èxit similar al de L'esglèsia del mar.

Aquesta setmana em semblen interessants d'una banda les memòries de John Lanchester,autor d'El port de les aromes, Premi llibreter 2005, Novel.la familiar, editada per 62 i Anagrama,que s'endinsa en els secrets de la seva familia des del temps de la guerra fins al present analitzant sentiments, lligams i secrets.

D'altra banda, El sindicat de policies jueus de Michaeel Chabon, una història d'amor, novel.la negra, thriller polític, religiós i una exploració dels misteris de l'exili i la redempció. Què més és pot demanar?

Pel que fa a les novetats en castellà, promet El infinito viajar, del sempre inquietant Claudi Magris, que reuneix en aquest llibre prop de quaranta cròniques de viatge publicades al Corriere della Sera.

També cal destacar El libro del aire y de las sombras, de Michael Gruber, que s'endinsa en un misteri que envolta a William Shakespeare i la mafia rusa alhora. Sembla que no és l'única novel.la que incorpora Shakespeare a la trama, caldrà tenir-ho en compte.

La oferta seguirà ampliant-se, els preludis de Sant Jordi prometen.

Sílvia Tarragó

AMB EL SOMRIURE ALS LLAVIS

In memoriam Josep Garí i Pons


La mort se’ns ha endut un altre cabrerenc, l’amic Josep Garí i Pons, “poeta de carreró”, honest, valent i radical quan cal ser-ho.

La poesia que Garí ha escrit al llarg dels anys s’ha mogut en la ironia i la crítica, però també en l’intimisme i el sentiment, perquè no es pot ser un bon crític sense que les coses no t’importin. I això vol dir que hi has arribat, que t’has apropat al seu cor.

Garí ens ha parlat en els seus “versos de combat” de persones i situacions que d’altres només tenien valor de fer amb la boca petita. Coses de poble…

I trencar tabús sempre ens fa avançar.

Conta la hipocresia, a la cara i sense manies!!!!

Des del poema irònic personalitzat que enviava als poders fàctics (jo mateix en vaig rebre més d’un quan estava a l’Ajuntament), que t’obligava a replantejar-te el que estaves fent, fins als seus compromisos poètics directes apareguts en revistes, en Garí va ser un iconoclasta, sí, però també una persona que s’estimava la paraula i el nostre poble.

Hi ha una Cabrera íntima que sempre associaré a les seves paraules i als seus versos àgils i esmolats.

Hi ha un sentiment de la seva rebel·lia que sempre m’acompanyarà.

L’amics Garí avui se’ns ha mort, però el seu record està amb nosaltres, també la seva passió per la paraula escrita i els llibres.

I aquesta Cabrera de figures i paisatges que va retratar des del simpàtic esperpent, arrencant-nos un somriure, tal vegada, o un cabreig. Al cap i a la fi, tot menys la indiferència.

Amic Garí,
poeta
i a voltes,
amb algun toc
de profeta,
amic dels versos
breus
i directes,
… ens veurem a l’eternitat, allà on collons estigui.

Tu hi seràs, ben segur, amb el somriure als llavis.

Albert Calls

JOSEP GARÍ HA MORT

Poeta iconoclasta de Cabrera i esperit rebel, aquesta passada nit ha mort l'amic Josep Garí.

Al llarg dels anys ha anat bastint una llarga obra, a cop de poema, des de casa seva, en la que les figures i paisatges del nostre poble hi eren reflectits sota la seva mirada irònica a voltes, d'altres genïuda i desafiant.

Garí s'estimava Cabrera i era una consciència crítica sense manies.

Descansa en pau, amic.

Albert Calls

LA POESIA DE DÀRIA FERRANDO

El dimarts 11 de març es presentarà a Premià de Mar el llibre Cinquanta-set llunes i un bat de sol, de Dària Ferrando. Es tracta d’un recull de poemes d’aquesta autora premianenca, coneguda especialment per la seva tasca en la divulgació de les lectures dramatitzades. El llibre està acompanyat d’il·lustracions.

L’acte serà al Centre Cívic, del carrer Esperança 19-21, a les vuit del vespre. D’altra banda, el llibre el publiquen l’editorial El clavell i el consistori del municipi, dins la col·lecció Primília Lletres i en la recta del proper Sant Jordi.

'ESTEM EN CONTRA', de XAVIER GUAL

Publicat per La Campana

Amb aquest recull de relats, l’escriptor Xavier Gual ha guanyat el Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira, un prestigiós guardó que una vegada a l’any serveix per omplir un important buit en la Literatura Catalana, el de la creació literària humorística de qualitat, lluny de la frivolitat i despersonalització del gènere que ha anat associada a obres dels anomenats “autors mediàtics”.

Xavier Gual es va donar a conèixer amb Delirium tremens, un volum de narracions sobre esquizofrènies quotidianes que va obtenir el Premi Mercè Rodoreda, però va ser la novel·la Ketchup, una dura crítica a la societat actual a partir del món dels joves, traduïda a l’italià i al francès, que va projectar-lo.

Estem en contra, en la línia de la narrativa que fa l’autor, és un mirall irònic i satíric de la realitat, un viatge a l’altra banda de la neurosi col·lectiva que vivim les persones de principi d’aquest segle XXI i que no se sap cap a on ens conduirà.

Ens trobem, per tant, davant d’un humor càustic, cínic, corrosiu, la visió de la vida des del cul del got, que amaga alhora la necessitat de solucions i una certa denúncia de què tot plegat podria ser molt millor només amb una mica d’esforç personal.

Els protagonistes d’aquestes històries, algunes de les quals brillen molt més que d’altres, estan en contra de moltes coses: dels polítics corruptes, del turisme de masses, de les supersticions i dels que se n’aprofiten, de les tradicions passades de moda, dels problemes d’habitatge… i ens fan riure o plorar, segons com es miri i qüestió d’equidistàncies.

Albert Calls

'HISTÒRIES DEL TAXI', de DAVID ESCAMILLA

Publicat per Ara Llibres

David Escamilla, realitzador de programes radiofònics i televisius i autor d’una bona nòmina d’obres prou diverses que van des de la divulgació cultural (sobre La Trinca o Serrat, entre d’altres) fins a la poesia, parla en el seu nou llibre de les històries que sorgeixen al voltant del taxi.

I no pot tractar-se del món dels taxistes sense la presència del locutor i president del Grup Tele Taxi, Justo Molinero, que és qui signa el pròleg. On estan les fronteres entre el que és real i l’imaginari? Els límits entre els fets i la “llegenda urbana” d’aquestes narracions tan humanes?

És el que haurà de descobrir-hi el lector. Històries sorprenents que formen part de la realitat quotidiana, taxistes decebuts o enganyats, d’altres que han tingut sort i fins i tot els que han trobat parella en la seva tasca laboral diària. Tot un compendi que es fa difícil de resumir i que convida al lector a assumir que la realitat, moltes vegades, pot ser tan fecunda com la fantasia.

Escamilla s’ha endinsat en el món dels taxistes, ha parlat amb ells i ha recollit vint-i-vuit històries de la realitat quotidiana de Barcelona, algunes de les quals formen part de l’imaginari col·lectiu. “El resultat és un relat subtil i finíssim, construït a bocins de quotidianitat, l’únic i vertader motor de la història”, apunta Molinero en el pròleg i defineix amb precisió aquest volum de narracions singulars, tan properes a nosaltres en l’espai i en el temps.

Albert Calls

'WILL EISNER. EL ESPÍRITU DE UNA VIDA', de BOB ANDELMAN

editat per NORMA Editorial.

És el títol de la biografía oficial del que està considerat mestre de mestres del cómic nordamericà i precursor de la novel.la gràfica per a adults: Will Eisner.

Bob Andelman, l'autor de la biografia, va estar entrevistant-se amb Eisner durant 3 anys per tal de recopilar dades biogràfiques, trobades amb d'altres autors, idees e influències. Tota la informació sobre un artista dedicat a la seva passió: l'art seqüencial per a una nova época.

A la llibreria hem volgut oferir una selecció d'algunes de les seves obres com Los archivos de Spirit, Contrato con Dios, Águila azul, Fagin el judío, El cómic y el arte secuencial .... a banda de la biografia i també del llibre Eisner/Miller, una interessant conversa entre Eisner i Frank Miller, el creador de Sin City.

Sílvia Tarragó

LA SETMANA ENTRANT

Dues interessants propostes d'editorial La Campana per la setmana vinent.

D'una banda un llibre personal i excepcional de Josep Maria Espinàs, El meu ofici, on s'ha decidit ha parlar del seu ofici d'escriptor al que s'ha dedicat desde molt jove i que continua exercint als vuitanta anys.

Un ofici i una vida que han avançat simultàniament. Espinàs s'explica i ho fa amb la seva independència i el seu punt d'ironia habituals.El lector trobarà en aquestes pàgines un autoretrat indirecte però també una clara visió del que l'escriptor pensa sobre la importància de les idees i les emocions, de l'èxit i del fracàs, de l'ambició, de la quantitat i qualitat de l'escriptura, de l'admiració dels lectors i els crítics,... Un àlbum de reflexions incisives -sobre l'ofici i sobre la vida- que acaba amb una original proposta de necrologia on no hi falta l'humor.

D'altra banda, Teresa Pàmies en Informe al Difunt li envia al seu marit , Gregorio López Raimundo, la gran figura del PSUC en la clandestinitat durant la dictadura, aquest "informe" en el qual li explica les circumstàncies de la seva mort, el 17 de novembre de 2007. I evocant el difícil passat compartit, i els últims dies de la vida del lluitador -"Ya le llegó la hora al tozudo aragonés", li escriu Joaquín, germà de Gregorio, en una carta de condol- li fa saber allò que ha passat després.

El llenguatge de l'escriptora es d'una precisió serena i d'una emoció continguda. Un document per a la història, la de les persones i la dels fets. El llibre acaba així: "El meu enyor no és beat, ni llagrimós, ni resignat. No exerciré mai el paper de 'desconsolada viuda' convencional, tu ja m'entens..."

Informe a un Difunt és un cant a la lluita i a la vida, que en aquest cas són la mateixa cosa.

PREMI SANT JORDI 2007 I FINALISTA

Les senyoretes de Lourdes. Pep Coll

El monestir de l'amor secret. M. Dolors Farrés

Editorial Proa


Ja són a la venda la novel.la guanyadora i la finalista dels Premis Sant Jordi 2007.

En tinc bones referències de l'autor de la primera, Les senyoretes de Lourdes, un escriptor, en Pep Coll, amb un extens bagatge i amb títols tan coneguts com Què farem, què direm?, novel.la que solen recomenar alguns instituts. Jo, personalment, em quedo en Per les valls on es pon el sol, un insòlit i divertit viatge pels Pirineus, indret on transcorren la gran majoria dels seus llibres. Ara caldrà veure el que ens ofereix aquesta nova novel.la amb la que vol explicar la veritable història de Bernadette, la nena que va assegurar que havia vist la verge.

D'altra banda, de M. Dolors Farrès, autora de la novel.la finalista no en tinc cap referència, només sé que El monestir de l'amor secret, és la seva primera novel.la. Relata la història de l'amor prohibit entre dos frares en el monestir de Sant Llorenç del Munt situat a la comarca d'Osona, al segle XIV, durant la convulsa època del cisma d’Occident i dels rebrots de la pesta negra.

Penso que l'argument de tots dos llibres és prou atraient i suggestiu i, si més no pel que fa a Pep Coll, sembla que no hi ha perill de trobar-nos amb un llenguatge tan elitista i acrobàtic que faci impossible l'accés del lector com ha succeït darrerament, en detriment de l'interès i les vendes d'uns llibres tan tradicionals i emblemàtics com són els premiats a la Nit de Santa Llúcia.

Sílvia Tarragó

NOTA DE PREMSA SOBRE EL NOU LLIBRE DE CARLOS RUIZ ZAFON

La nueva novela de Carlos Ruiz Zafón, en Sant Jordi

La novela, aún sin título, llegará a las librerías el próximo 17 de abril.

Se trata de una emocionante historia llena de intriga y ambientada en los años 20,donde el autor regresa a la Barcelona misteriosa del Cementerio de los Libros Olvidados y nos sumerge de nuevo en el fascinante universo gótico de La Sombra del Viento.

Editorial Planeta marcará un hito histórico con una primera edición, sólo para España, de 1 millón de ejemplares.

Carlos Ruiz Zafón, el autor español más leído y aplaudido en el mundo, ha convertido su obra en un verdadero fenómeno literario. La Sombra del Viento, publicada por Editorial Planeta en mayo de 2001, ha sido editada en 50 países y lleva vendidos más de 10 millones de ejemplares.

Siete años después de la publicación de La Sombra del Viento, considerada ya un clásico de la literatura en varios países*, los lectores españoles podrán disfrutar del "estreno mundial" de la novela más esperada.

Ecos de La Sombra del Viento:

«Anuncia un fenómeno de la literatura popular española.» LA VANGUARDIA

«Unas de esas novelas extraordinarias que combinan una trama brillante con una escritura sublime.» SUNDAY TIMES

« Sus páginas ensimisman durante dos días a cuantos deciden leerlas.» EL MUNDO «Una obra maestra popular, un clásico contemporáneo.» DAILY TELEGRAPH

«Todos los que disfruten con novelas terroríficas, eróticas, conmovedoras, trágicas y de suspense, deben apresurarse a lalibrería más cercana y apoderarse de un ejemplar.» WASHINGTON POST

«El mejor libro del año. Irresistible.» LE FIGARO

«Como si García Márquez, Umberto Eco y Jorge Luis Borges se fundieran en un maravilloso y desbordante espectáculo.»THE NEW YORK TIMES

«Si alguien pensaba que la auténtica novela gótica había muerto en el XIX, este libro le hará cambiar de idea. Una novelallena de esplendor y de trampas secretas. Una lectura deslumbrante.» STEPHEN KING

*El 16º mejor libro de la historia, según una encuesta de la televisión pública ZDF de Alemania 250.000 personas para escoger los 100 mejores.

*El 6º mejor libro de los últimos 25 años, según una macroencuesta conjunta de la BBCy la cadena de librerías Waterstone's (Reino Unido) para elegir los 25 mejores.

Més d'Esther i el seu món

Esther y su mundo vol.3
Purita Campos/Phillip Douglas

Las nuevas aventuras de Esther libro 2
Purita Campos/Carlos Portela

publicats per Glénat

Aquest mes ha sortit a la venda el volum 3 de la col.lecció Esther y su mundo, que aplega els capítols 7,8 i 9 de la serie clàssica, la que es va crear el 1971.

D'altra banda, també s'ha publicat el segon llibre de Las nuevas aventuras de Esther, en el qual la protagonista ja és una dona de 35 anys.

Aquest segun volum és, en la meva opinió, molt més interessant i elaborat que el primer, que es centrava més en mostrar-nos la realitat d'una Esther adulta, separada i mare d'una filla adolescent, que en la trama de la historieta.

Sembla increíble com, després de tant anys, les mateixes lectores continuen deixant-se apassionar per aquest personatge. No sé si es tracta només d'un sentiment de nostàlgia o si és que aquest personatge continua tenint la mateixa capacitat de despertar interès. Potser sigui una mica de tot plegat, però el que és innegable és que Esther continua captivant malgrat els anys que hagin passat.

Sílvia Tarragó

RECITAL DE POESIA. POETES DE CABRERA DE MAR

NOTA DE PREMSA DE L'AJUNTAMENT D'ARGENTONA

Els Amics de la Poesia d'Argentona organitzen un recital de poesia sobre les antologies poètiques 'Nigromàntic', d'Albert Calls, i 'Estiu immòbil', de Sílvia Tarragó.

L'acte, que tindrà lloc el proper dissabte, dia 1 de març, a les 19.30 h, a la Casa Gòtica (plaça de l'Església, 4), el presentarà la Coordinadora de la Col·lecció 'Poetes de Cabrera de Mar', la Sra. Núria López.

Lloc: Casa Gòtica (Plaça de l‚Església, 4)
Data: Dissabte, dia 1 de març
Hora: 19.30 h

Organitza: Amics de la Poesia d'Argentona

Col·labora: Ajuntament d'Argentona

'R. CRUMB. RECUERDOS Y OPINIONES', de R. CRUMB i P. POPLASKI

Publicat per Globalrhythm

Aquest llibre (mig en text i mig en còmic, polièdric i complex com el seu autor), és un compendi de tot tipus de dibuixos, historietes, pensaments, reflexions i opinions al voltant del més genial dels historietistes underground: el nordamericà Robert Crumb, que ha estat el pare per a tota una generació de dibuixants.

Tant els seus seguidors com noves persones que vulguin acostar-se al seu particular univers creatiu, trobaran en aquest voluminós llibre el calaix de sastre més adequat, un itinerari fàcil de seguir i que dóna moltes pistes per entendre qui ha estat Crumb.

Escrit en clau de memòries, però entrant i sortint en temes tan frívols com cabdals, en aquesta obra hi ha una mica de tot: des de reflexions vitals profundes fins a un humor cínic i sexual, passant per referents i consells de tot tipus.

De fet, Crumb hi invoca tots els seus àngels i dimonis i els posa en solfa i partitura de colors amb la col·laboració d’un amic seu, Peter Poplaski, el coautor del llibre. D’altra banda, el volum també s’acompanya d’un CD amb música de Crumb, un apassionat del banjo.

Albert Calls

'PERSÈPOLIS', de MARJANE SATRAPI

Publicat per Norma Editorial.

La iraniana Marjane Satrapi, que actualment viu a França, ha estat guanyadora del Premi Internacional d’Humor Gat Perich, que va atorgar-se el passat 9 de febrer a Premià de Dalt. Satrapi és molt coneguda, sobretot, per la seva obra ‘Persèpolis’, una novel·la gràfica que també ha estat adaptada al cinema i que ara pot llegir-se en la seva recent traducció al català.

‘Persèpolis’ demostra que en còmic es pot fer de tot si el creador té art i ofici. De fet, en aquest cas, el que es tracta és de narrar amb uns suggerents dibuixos en blanc i negre la història de l’autora, quan a Teheran, el 1978, ella té nou anys i el Xa Reza Pahlavi és expulsat de l’Iran. Aleshores, les esperances de molta gent es trenquen quan els fanàtics religiosos arriben al poder i instauren la revolució islàmica.

‘Persèpolis’ és un treball que en cap moment defuig la ironia i l’humor crítitc amb els totalitarismes. Des dels ulls d’una noia que va creixent, el lector veu una part de la història que sovint s’oblida, la de la puresa rebel contra les imposicions.

Satrapi ha venut de la seva obra més de 300.000 exemplars i ha rebut nombrosos guardons internacionals pel seu treball. També, ha publicat els còmics ‘Brodats’ i ‘Pollastre amb prunes’, on continua narrant a través de la historieta la seva vida a l’Iran.

Albert Calls

COMIAT

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m'empastifa els dits, les venes...
He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d'or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules...
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se'm moren a dins
i jo visc en les coses. "

Josep Palau i Fabre
Comiat, Poemas de l'Alquimista

JOSÉ LUIS SAMPEDRO DIXIT

Crec que paga la pena reproduir aquesta defensa de la lectura, un bell manifest a favor del plaer de llegir de la mà de José Luis Sampedro, escriptor, filòsof i defensor de la literatura:

POR LA LECTURA

Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos. Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres a quienes sólo cobraba cincuenta céntimos al mes por prestar a cada cual un libro a la semana. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May.

Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos. Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas. Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos: algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos. Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos, fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados, paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro.

Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a los autores del desgaste del préstamo.

Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque:

a) obtiene algo a cambio.
b) es objeto de una sanción.

Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro para prestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura?

Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?.¿Acaso dejaron de cobrar por el libro?. ¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas?.¿Venderán menos o les servirá de publicidad el préstamo como cuando una fábrica regala muestras de sus productos? Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura? ¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos? No entiendo a esa Europa mercantil. Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra.

Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas. He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

José Luis Sampedro

DEMÀ DIJOUS ARRIBA MR.POTTER

Demà dijous a les 18.30 es posarà a la venda el darrer llibre de la saga de Harry Potter.

Com ja és habitual, el secretisme envolta la seva arribada a les llibreries que no podem possar-lo a la vista, atès que les editorials han mantingut en secret la portada, tal com van fer amb la versió anglesa.

El títol sí que ha transcendit i és Harry Potter i les relíquies de la mort, editat en català per Empúries, i Harry Potter y las relíquias de la muerte, que edita Salamandra en castellà, edició aquesta que es farà simultàniament a Espanya, Estats Units i Amèrica Llatina.

Aquí ja estem preparats per a rebre a Mr. Potter i a tots els seus seguidors.

Sílvia Tarragó

'EXPIACIÓ', d'IAN McEWAN

Ahir parlava d'una novel.la adaptada al cinema, El velo pintado, la qual he llegit però no he vist la pel.lícula i avui en parlo d'una que he vist la adaptació cinematogràfica però que no he llegit encara: Expiació, de l'escriptor britànic Ian McEwan.

La pel.lícula és de les millors que he vist darrerament. Desconcerta una mica al començament, quan l'acció es veu des de diferents punts de vista, però de seguida s'entèn i van quadrant les peces que formen tota la història.

Aconsegueix fer arribar el sentiment d'enveja, de fustració, de culpa i, per suposat, d'expiació, en transmetre el dolor, els patiments i la tortura individual amb tocs de tendresa que il.luminen la foscor de la guerra i les conseqüencies d'un acte irreflexiu i cec.

L'acció es situa a Anglaterra, l'estiu del 1935. La Briony Tallis, una adolescent imaginativa i somiadora que vol ser escriptora, és espectadora d'uns fets relacionats amb la seva germana i un amic de la infantesa. Mentrestant, a la mansió dels Tallis s'enllesteixen els darrers preparatius per a una vetllada familiar. La casa es va omplint de convidats però, abans d'acabar-se el sopar, un fet dramàtic capgirarà el destí­ de tota la família i la Briony serà la responsable de totes les posteriors conseqüencies.

Si la pel.lícula aconsegueix captar el torment dels personatges, què no aconseguirà la novel.la, i més tenint en compte la tendència de McEwan per explorar en les obssesions, perversions i tot allò que conmou l'ésser humà.

Sílvia Tarragó

Descobrint els clàssics

Gràcies a col.leccions com Diamante, d'Edhasa o 13/20, d'Alianza, tenim la possibilitat de descobrir petites (pel format) meravelles com la que vaig descobrir jo fa una setmana.

Remenant entre les col.leccions de les campanyes de llibres de butxaca que les grans editorials treuen per aquestes dates, vaig trobar-me amb El velo pintado de W. Somerset Maugham, editat per Ediciones B. Només llegint el pròleg ja em va captivar, perquè, segons l'autor la novel.la va ser sugerida pels següents versos de Dante:

"Deh, quando tu sarai tornato al mondo,
e riposato de la lunga via",
seguitò 'l terzo spirito al secondo,
"ricorditi di me, che son la Pia;
Siena mi fé; disfecemi Maremma:
salsi colui che 'nnanellata pria
disposando m'avea con la sua gemma".

("¡Ah!, quan hagis tornat al món
i descansat del llarg camí
-va seguir un tercer esperit al segon-,
recorda't de mi, sóc Pia;
Siena em va fer, i em va desfer Maremma:
bé ho sap
qui va desposar-me amb la seva gemma.")

Sembla ser que Pia era una senyora de Siena i el seu marit sospitava de la seva infidelitat però no la matava per por a la reacció de la seva família, per tant, la va portar al seu castell de Maremma convençut que els aires nocius d'aquell lloc farien el mateix efecte, però tant trigava ella a morir que, finalment, va ordenar que la defenestressin.

Aquest és el fet, però els impulsos, sentiments, pensaments, en definitiva, tots els canvis que experimenta una persona segons les vicisituts que visqui, això és el que l'autor ens permet veure quan aixeca aquest vel pintat.

Crec que a molta de la literatura actual li manca una profunditat com aquesta, la dels personatges, una profunditat que costa trobar en novel.les d'avui, més pendents de reflectir uns fets que de donar-nos la possibilitat d'enmirallar-nos amb el protagonista.

Sílvia Tarragó

PREMI BIBLIOTECA BREVE 2008

El infinito en la palma de la mano, de Gioconda Belli, és el guanyador d'aquest premi i es posarà a la venda el dia 26 d'aquest mes.

Es tracta d'una recreació poètica i fantàstica sobre el primer home i la primera dona. És curiós perquè també Doris Lessing a La Clivella fa un relat sobre els nostres possibles origens, tot i que des d'un enfocament ben diferent.

Possiblement aquest relat fantàstic dels orígens és el que més fascinació ha despertat en els homes de totes les èpoques. L'escriptora nicarauenc se'n fa ressò i ens ofereix una novel.la on ens presenta al primer home i la primera dona descobrint-se i descobrint el seu entorn, experimentant el desconcert davant del càstic, el poder de donar vida, la crueltat de matar per sobreviure i el drama d'amor i gelosia dels fills per les seves germanes bessones.

L'autora reconeix que la novel.la li ha suposat un risc en pretendre plantejar en ple segle XXI una història fundacional de les cultures. Segons ha sintetitzat "es tracta d'un home i d'una dona que descobreixen que han estat condenats a mort i que només reproduint-se accediran a un bocí d'immortalitat". Pensa que, El infinito en la palma de la mano, transmet "el drama, però també la celebració de la vida" que va suposar l'expulsió d'Adam i Eva de l'Eden, en la messura que els va servir per a descobrir "la llibertat" i "les possibilitats de cadascú".

Segons Belli, el títol prové del primer quartet del poema Augurios de inocencia,de William Blake, on s'enalteix la grandiositat de les petites coses. Una altra curiositat, doncs aquest mes sortirà a la venda El maestro de la inocencia, de Tracy Chevalier, que s'inspira en la vida del polifacètic artista.

Gioconda Belli és autora d'una obra poètica de reconegut prestigi internacional i ampiament guardonada. La seva primera novel.la La mujer habitada, ha estat traduïda a 11 idiomes amb gran èxit, especialment a Italia o Alemanya on ha superat el milió de lectors amb 25 edicions.

Sílvia Tarragó

"EL VERTIGEN DEL TRAPEZISTA", de JESÚS M. TIBAU

L'escriptor Jesús M. Tibau, artífex de l'exitós bloc literari "Tens un racó dalt del món" acaba de treure el recull de contes El vertigen del trapezista, editat per Cossetània Edicions.

Sembla ser que l'autor va caure enamorat d’aquest títol, El vertigen del trapezista, quan el va trobar en un bloc del mateix nom, que molt amablement l’ha cedit per a aquest llibre.

Aquest recull és el tercer de Tibau, després de Tens un racó dalt del món , editat per Montflorit, i Postres de músic, editat per Empúries. Inclou 34 contes on els personatges pateixen el vertigen que els provoca la recerca del fràgil equilibri entre el passat i el futur, entre els somnis i la realitat. Molts d'aquests relats estan ambientats al seu poble, Cornudella de Montsant, on les muntanyes, d'alguna manera, es tornen personatge.

Alguns d’aquest relats han estat premiats amb el premi Valldoreix 2004, el Premi de les Lletres Vila de Corbera 2006, el tercer lloc als Premis La Mar de les Lletres 2006 de Calafell i l’accèssit al premi Joan Cid i Mulet de Jesús.

A l'epíleg s'hi inclou el resultat d'un dels jocs literaris que l'autor proposa cada dimecres al seu blog (http://jmtibau.blogspot.com), en el qual els participants van proposar diversos finals a un conte inacabat.

Caldrà llegir-lo i abocar-nos, doncs, a aquests móns acrobàtics tan semblats, potser, al nostres propis. Quan els hagi llegit us n'informaré.

Sílvia Tarragó

'EL VALOR DEL SAMURÁI', de JOSEP LÓPEZ ROMERO

Publicat per Columna/Planeta Empresa

Explicada en clau de conte que vol que el lector avanci en el seu creixement personal, aquesta història va entrant a poc a poc, però amb la saviesa de deixar-te un pòsit que no s’oblida ni quan la llegeixes ni en molt de temps.

El llibre respon preguntes com si es pot començar una vida nova amb una cuirassa foradada, construir un palau sobre una terra devastada o vèncer la por amb armes intangibles.

El protagonista, Val, trobarà un mestre que li parla del samurai Kyo, la història del qual li permetrà afrontar les seves pors interiors i qüestionar-se el que és el valor.

L’autor, nascut el 1967, és periodista, ha estat professor i ha treballat en comunicació i a companyies dedicades a l’assessoria de màrqueting. Es considera, sobretot, un comunicador, un escriptor que fa de coach d’autors i ha publicat els llibres ‘El camino de las hormigas’ i ‘Cinemanía’.

Viu lluny de la gran ciutat, en una casa en plena muntanya, en companyia de la seva família i envoltat de la natura per totes bandes.

Aquest llibre serveix en clau d’autoajuda per aprendre a valorar que moltes de les pors i pànics interns que patim es poden superar enfrontant-nos-hi. També, reflecteix els mals que pateix la gent de l’època actual, arrelats a l’ésser humà des del principi dels temps, però transformats a pitjor, ara, pels condicionants d’una època en la qual la tecnologia no deixa que les persones ens desenvolupem de forma natural.

Com el samurai i el protagonista d’aquesta història, cal enfrontar-se als propis temors, tirar cap endavant, accedint al combat des d’una opció pacífica, però. No ho oblidem.

Albert Calls

'HACIA RUTAS SALVAJES', de JOAN KRAKAUER

Publicat per Ediciones B

La pel·lícula ‘Hacia rutas salvajes’, dirigida per Sean Penn es basa en una obra de l’alpinista i escriptor Jon Krakauer del mateix títol. La seva projecció a la gran pantalla ha revifat un llibre publicat en castellà l’any 1998, que ara ha tornat a sortit reeditat.

L’abril de 1992, Chris McCandlers va viatjar cap a terres d’Alaska, després de regalar els seus diners i abandonar el cotxe. L’impulsava en el seu viatge el somni d’una vida salvatge.

Krakauer va escriure un reportatge per a una revista sobre la figura de McCandlers, narrant la trajectòria vital del jove, que al final va morir enmig del bosc i la natura més feréstega, en estat pur. El reportatge va generar molta controvèrsia i la qüestió de si el jove era un místic o un insensat.

El llibre, en clau d’obra de no ficció, repassa l’itinerari de McCandlers, transmutat per ell mateix en el personatge Alexander Supertramp i convertit en un cant a la joventut i a la llibertat, el somni de London i Thoreau de retrobar-se amb la natura i esdevenir-hi una unitat. L’idealisme i la inexperiència , però, van conduir a un final força dramàtic a aquest fill dels nostres temps.

‘Hacia rutas salvajes’ és un llibre-reportatge que sap seduir el lector des de la primera pàgina, l’acosta a una vida rebel i a totes les persones que va conèixer l’agosarat McCandlers. De pas, però, Krarkauer ens parla de molts altres aventurers que s’han llançat al bosc i d’ell mateix.

Estem davant d’un text pensat per a tota mena de públics, que demostra que la no ficció pot ser tan interessant o més que la ficció, posem per cas una de les moltes novel·les que es publiquen cada dia.

Albert Calls

'PERSÈPOLIS', de MARJANE SATRAPI

Ha estat el còmic guanyador del premi Gat Perich d'enguany que va atorgar-se dissabte passat a Premià de Dalt. Un premi que es suma als nombrosos guardons obtinguts per aquesta obra l'adaptació de la qual està nominada als òscars en l'apartat de millor pel.lícula d'animació.

Tot aquest reconeixement és, en la meva opinió, ben merescut i és per això que us convido a gaudir d'aquesta valent història autobiogràfica, la història d'una nena que creix i s'interroga sobre un món que no entén, però que també, si pot i la deixen, se'n riu, i que vol compartir aquesta mirada seva i apropar-nos al seu món, un món on la intolerància no pertany a l'àmbit religiós sino al humà.

Confesso que en un primer moment la meva intenció va ser fullejar el còmic per a tenir una idea però, tan bon punt vaig començar a llegir ja no vaig poder parar. La ironia i la senzillesa amb que explicava fets que jo recordo haver escoltat pel telenotícies i la possibilitat de viure'ls des de la perspectiva de qui els va viure de primera mà, em va resultar massa atractiu com per a només fullejar-lo. Ara, tinc ganes de rellegir-lo, fins i tot!


Sílvia Tarragó

La Barcelona medieval de nou

El dia 29 de febrer es posa a la venda Et donaré la terra (Rosa dels vents), Te daré la tierra (Grijalbo), de Chufo Lloréns. Una novel.la que, segons l'editora Ana Liarás: farà les delícies dels lectors del "fenomen catedralici".

Segons ens explica, Lloréns és un apassionat de la història i va estar documentant-se i treballant durant quatre anys en aquesta ambiciosa novel.la que recrea la Barcelona dels segle XI, quan tan sols tenia dos mil cinc-cents habitants.

D'una banda, explica la història d'un jove camperol que deixa entere una història de pobresa i rancúnia i a qui un inesperat llegat li permet emprendre una ambiciosa aventura mercantil en la qual es veu inmers en l'amor d'una jove de llinatge, un amor marcat per un signe tràgic.

D'altra banda, també protagonitza aquesta història la dinastia dels comtes de Barcelona, en particular els amors adúlters de Ramon Berenguer I i Almodis, esposa del comte de Tolosa, que va desencadenar la ira dels nobles, i va provocar una crisi política de greus conseqüències fent trontollar els fonaments de la ciutat.

Encara no puc opinar perquè no l'he llegit, (espero començar aquest cap de setmana) però em sembla interessant.

Sílvia Tarragó

PREMIS EDEBÉ DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL 2008

Aquest mes es posen a la venda els dos llibres guanyadors dels premis Edebé de literatura d'enguany:

Premio Infantil
¡No es tan fácil ser niño!
Pilar Lozano


"Me llamo Fernando Lagos. Y yo, la verdad, tengo las orejas grandes y así como un poco hacia delante. En mi clase anterior nunca nadie se había reído de mí por eso, porque nos conocíamos desde siempre y no se habrían fijado en mis orejas, o les parecerían normales, o por lo menos nadie pensó que el tamaño de las orejas fuera motivo de risa. Pero este curso..."


Premio Juvenil
Huida al Sur
Juan Madrid


"El hotel Riverside Palace de Salobreña, un antiguo palacete a inspiración de la Alhambra de Granada, todavía se yergue frente al mar. En su jardín trasero hay una pequeña tumba, siempre cubierta de flores. Si se pregunta a los empleados del hotel, cualquiera de ellos puede contar esta increíble historia que sucedió no hace mucho tiempo...
Con el pulso de intriga constante al que nos tiene acostumbrados la maestría de Juan Madrid en sus obras, esta novela negra transmite no sólo una trama de crímenes, una aventura trepidante, sino también los olores y sabores del Sur, su vegetación, su mar y su cielo, y sobre todo, un mosaico humano, con sus gestos heroicos y sus mezquindades."

Sílvia Tarragó

'SUNDAY', de VÍCTOR MORA i VÍCTOR DE LA FUENTE

Còmic publicat per Ediciones Glénat

La recuperació de personatges de la història del còmic permet repescar vells lectors i crear-ne d’altres de nous, cosa que sempre és molt necessària. Aquest és el cas de ‘Sunday’, un impecable western d’un dibuixant de referència del còmic espanyol, Víctor de la Fuente, guionitzat per Víctor Mora, un altre inevitable referent, creador, entre molts d’altres reconeguts personatges, de El Capitán Trueno o El Jabato.

Sunday és un western que s’ubica en els dies posteriors a la Guerra Civil americana, quan l’excoronel nordista que dóna nom a la sèrie, busca el seu fill, que va desaparèixer en el conflicte.

Enmig de tot plegat, una trama en la qual s’hi barregen ingredients de novel·la negra, injustícies diverses i enfrontaments perquè triomfi la justícia, en un context de duresa i impietositat a dojo en el qual la gent lluita per sobreviure en el dia a dia de la postguerra.

Cal destacar que cronològicament aquests còmics estan publicats per primer cop al voltant dels anys 1969 a 1971 i demostren un gran ofici per part dels seus creadors.
Feliç recuperació, doncs, per als amants del gènere i nous descobridors, que per sort sempre n’hi ha.

Albert Calls

Carnestoltes a Proa Premià

Divendres passat, els lectors dels llibres de Proa Premià es van sorprendre en veure aquesta parella literaria despatxant a la botiga. El tercer mosqueter estava en una missió secreta, una missió plena de perills i aventures....

Sílvia Tarragó