Editat per La Magrana.
Al principi no hi havia res i després hi va haver. Abans de Déu, ningú no existia.
Aquest és el començament de la novel.la, que ens remet, inevitablement a Les mil i una nits.
Talment com si es tractés d'un conte, ens endinsem en la vida d'una noia de catorze anys a un poble iranià del segle XVII qui es veu obligada a desplaçar-se a Esfahan, a casa del seu oncle que la acull, juntament amb la seva mare, després de la mort del seu pare, un fet que les deixa a les portes de la indigència en una societat en la que el futur de la dona depén únicament dels homes.
Amb delicadessa i d'una manera que captiva i fascina, l'autora ens fa reviure el món aparentment fastuós del perses, però també les seves miseries, un món on la protagonista aprén i lluita valent-se del seu talent confeccionant catifes, un art molt apreciat no només a l'orient, sino també a Europa.
Pels amants de novel.les sobre altres cultures, i pels que van gaudir amb La noia de la perla, amb qui s'ha comparat aquest llibre, és una lectura obligada que, espero, els farà gaudir tant com a mi.
Sílvia Tarragó
3 comentaris:
La novel·la en si és una obra mestre de les lletres irinianes per ser la primera novel·la l' autora tramet una qualitat alhora de narrar les històries .
Des Aqui l' Animo a continuar escrivint més llibres excel·lents com aquest.
ANITA AMIRREZVANI és per mi l' autora revel·lació per excel·lencia per el seu art de narradora i alhora la forma mestre de retratar els costums perses del época i les tradicions arabs.
Estic d'accord. Només començar a llegir ja em va captivar la seva manera d'expressar-se evocant la fascinació que el món oriental inspira. Em semblava endintsar-me en Les Mil i una nits però des d'una perspectiva més real, més introspectiva, això és per la magistral convinació que l'autora fa de contes i realitat.
Sílvia
Publica un comentari a l'entrada