L'any 1938, la revista Story va publicar per primer cop aquest relat escrit per una professora anomenada Catherine Taylor, de soltera Kressman, que va haver de signar amb els seus dos cognoms per tal que semblès que havia estat escrit per un home. Tal era la crudesa amb la que el relat evidenciava els perills de la ideologia nazi, que ni l'editor ni l'espòs de l'autora van atrevir-se a que firmés amb el seu veritable nom. No oblidem que en aquell any el règim nazi gaudia de tot el seu potencial dins Alemanya, mentre el món sentia de lluny els rumors que arribaven.
Catherine Kressman Taylor, va tenir la valentia de possar en forma de relat una història que podria ser real, la conseqüència terrible d'una ideologia delirant on els valors humans no tenien cabuda. I ho va fer en forma de cartes, la correspondència entre dos amics alemanys un dels quals retorna a la pàtria mentre l'altre, de religió jueva, es queda als Estats Units.
Va ser un èxit tant als Estats Units com a Anglaterra, però a Europa no es va poder publicar fins fa poc. Sembla increïble la llucïdesa de l'autora i la senzillesa amb que ens mostra com pot una persona passar de l'afecte sincer a la deshumanització més absoluta.
Crec, sincerament, que és una lectura imprescindible, una història que es llegeix en una hora però que es grava al cor per a tota la eternitat.
Sílvia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada