'R. CRUMB. RECUERDOS Y OPINIONES', de R. CRUMB i P. POPLASKI

Publicat per Globalrhythm

Aquest llibre (mig en text i mig en còmic, polièdric i complex com el seu autor), és un compendi de tot tipus de dibuixos, historietes, pensaments, reflexions i opinions al voltant del més genial dels historietistes underground: el nordamericà Robert Crumb, que ha estat el pare per a tota una generació de dibuixants.

Tant els seus seguidors com noves persones que vulguin acostar-se al seu particular univers creatiu, trobaran en aquest voluminós llibre el calaix de sastre més adequat, un itinerari fàcil de seguir i que dóna moltes pistes per entendre qui ha estat Crumb.

Escrit en clau de memòries, però entrant i sortint en temes tan frívols com cabdals, en aquesta obra hi ha una mica de tot: des de reflexions vitals profundes fins a un humor cínic i sexual, passant per referents i consells de tot tipus.

De fet, Crumb hi invoca tots els seus àngels i dimonis i els posa en solfa i partitura de colors amb la col·laboració d’un amic seu, Peter Poplaski, el coautor del llibre. D’altra banda, el volum també s’acompanya d’un CD amb música de Crumb, un apassionat del banjo.

Albert Calls

'PERSÈPOLIS', de MARJANE SATRAPI

Publicat per Norma Editorial.

La iraniana Marjane Satrapi, que actualment viu a França, ha estat guanyadora del Premi Internacional d’Humor Gat Perich, que va atorgar-se el passat 9 de febrer a Premià de Dalt. Satrapi és molt coneguda, sobretot, per la seva obra ‘Persèpolis’, una novel·la gràfica que també ha estat adaptada al cinema i que ara pot llegir-se en la seva recent traducció al català.

‘Persèpolis’ demostra que en còmic es pot fer de tot si el creador té art i ofici. De fet, en aquest cas, el que es tracta és de narrar amb uns suggerents dibuixos en blanc i negre la història de l’autora, quan a Teheran, el 1978, ella té nou anys i el Xa Reza Pahlavi és expulsat de l’Iran. Aleshores, les esperances de molta gent es trenquen quan els fanàtics religiosos arriben al poder i instauren la revolució islàmica.

‘Persèpolis’ és un treball que en cap moment defuig la ironia i l’humor crítitc amb els totalitarismes. Des dels ulls d’una noia que va creixent, el lector veu una part de la història que sovint s’oblida, la de la puresa rebel contra les imposicions.

Satrapi ha venut de la seva obra més de 300.000 exemplars i ha rebut nombrosos guardons internacionals pel seu treball. També, ha publicat els còmics ‘Brodats’ i ‘Pollastre amb prunes’, on continua narrant a través de la historieta la seva vida a l’Iran.

Albert Calls

COMIAT

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m'empastifa els dits, les venes...
He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d'or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules...
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se'm moren a dins
i jo visc en les coses. "

Josep Palau i Fabre
Comiat, Poemas de l'Alquimista

JOSÉ LUIS SAMPEDRO DIXIT

Crec que paga la pena reproduir aquesta defensa de la lectura, un bell manifest a favor del plaer de llegir de la mà de José Luis Sampedro, escriptor, filòsof i defensor de la literatura:

POR LA LECTURA

Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos. Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres a quienes sólo cobraba cincuenta céntimos al mes por prestar a cada cual un libro a la semana. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May.

Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos. Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas. Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos: algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos. Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos, fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados, paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro.

Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a los autores del desgaste del préstamo.

Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque:

a) obtiene algo a cambio.
b) es objeto de una sanción.

Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro para prestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura?

Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?.¿Acaso dejaron de cobrar por el libro?. ¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas?.¿Venderán menos o les servirá de publicidad el préstamo como cuando una fábrica regala muestras de sus productos? Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura? ¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos? No entiendo a esa Europa mercantil. Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra.

Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas. He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

José Luis Sampedro

DEMÀ DIJOUS ARRIBA MR.POTTER

Demà dijous a les 18.30 es posarà a la venda el darrer llibre de la saga de Harry Potter.

Com ja és habitual, el secretisme envolta la seva arribada a les llibreries que no podem possar-lo a la vista, atès que les editorials han mantingut en secret la portada, tal com van fer amb la versió anglesa.

El títol sí que ha transcendit i és Harry Potter i les relíquies de la mort, editat en català per Empúries, i Harry Potter y las relíquias de la muerte, que edita Salamandra en castellà, edició aquesta que es farà simultàniament a Espanya, Estats Units i Amèrica Llatina.

Aquí ja estem preparats per a rebre a Mr. Potter i a tots els seus seguidors.

Sílvia Tarragó

'EXPIACIÓ', d'IAN McEWAN

Ahir parlava d'una novel.la adaptada al cinema, El velo pintado, la qual he llegit però no he vist la pel.lícula i avui en parlo d'una que he vist la adaptació cinematogràfica però que no he llegit encara: Expiació, de l'escriptor britànic Ian McEwan.

La pel.lícula és de les millors que he vist darrerament. Desconcerta una mica al començament, quan l'acció es veu des de diferents punts de vista, però de seguida s'entèn i van quadrant les peces que formen tota la història.

Aconsegueix fer arribar el sentiment d'enveja, de fustració, de culpa i, per suposat, d'expiació, en transmetre el dolor, els patiments i la tortura individual amb tocs de tendresa que il.luminen la foscor de la guerra i les conseqüencies d'un acte irreflexiu i cec.

L'acció es situa a Anglaterra, l'estiu del 1935. La Briony Tallis, una adolescent imaginativa i somiadora que vol ser escriptora, és espectadora d'uns fets relacionats amb la seva germana i un amic de la infantesa. Mentrestant, a la mansió dels Tallis s'enllesteixen els darrers preparatius per a una vetllada familiar. La casa es va omplint de convidats però, abans d'acabar-se el sopar, un fet dramàtic capgirarà el destí­ de tota la família i la Briony serà la responsable de totes les posteriors conseqüencies.

Si la pel.lícula aconsegueix captar el torment dels personatges, què no aconseguirà la novel.la, i més tenint en compte la tendència de McEwan per explorar en les obssesions, perversions i tot allò que conmou l'ésser humà.

Sílvia Tarragó

Descobrint els clàssics

Gràcies a col.leccions com Diamante, d'Edhasa o 13/20, d'Alianza, tenim la possibilitat de descobrir petites (pel format) meravelles com la que vaig descobrir jo fa una setmana.

Remenant entre les col.leccions de les campanyes de llibres de butxaca que les grans editorials treuen per aquestes dates, vaig trobar-me amb El velo pintado de W. Somerset Maugham, editat per Ediciones B. Només llegint el pròleg ja em va captivar, perquè, segons l'autor la novel.la va ser sugerida pels següents versos de Dante:

"Deh, quando tu sarai tornato al mondo,
e riposato de la lunga via",
seguitò 'l terzo spirito al secondo,
"ricorditi di me, che son la Pia;
Siena mi fé; disfecemi Maremma:
salsi colui che 'nnanellata pria
disposando m'avea con la sua gemma".

("¡Ah!, quan hagis tornat al món
i descansat del llarg camí
-va seguir un tercer esperit al segon-,
recorda't de mi, sóc Pia;
Siena em va fer, i em va desfer Maremma:
bé ho sap
qui va desposar-me amb la seva gemma.")

Sembla ser que Pia era una senyora de Siena i el seu marit sospitava de la seva infidelitat però no la matava per por a la reacció de la seva família, per tant, la va portar al seu castell de Maremma convençut que els aires nocius d'aquell lloc farien el mateix efecte, però tant trigava ella a morir que, finalment, va ordenar que la defenestressin.

Aquest és el fet, però els impulsos, sentiments, pensaments, en definitiva, tots els canvis que experimenta una persona segons les vicisituts que visqui, això és el que l'autor ens permet veure quan aixeca aquest vel pintat.

Crec que a molta de la literatura actual li manca una profunditat com aquesta, la dels personatges, una profunditat que costa trobar en novel.les d'avui, més pendents de reflectir uns fets que de donar-nos la possibilitat d'enmirallar-nos amb el protagonista.

Sílvia Tarragó

PREMI BIBLIOTECA BREVE 2008

El infinito en la palma de la mano, de Gioconda Belli, és el guanyador d'aquest premi i es posarà a la venda el dia 26 d'aquest mes.

Es tracta d'una recreació poètica i fantàstica sobre el primer home i la primera dona. És curiós perquè també Doris Lessing a La Clivella fa un relat sobre els nostres possibles origens, tot i que des d'un enfocament ben diferent.

Possiblement aquest relat fantàstic dels orígens és el que més fascinació ha despertat en els homes de totes les èpoques. L'escriptora nicarauenc se'n fa ressò i ens ofereix una novel.la on ens presenta al primer home i la primera dona descobrint-se i descobrint el seu entorn, experimentant el desconcert davant del càstic, el poder de donar vida, la crueltat de matar per sobreviure i el drama d'amor i gelosia dels fills per les seves germanes bessones.

L'autora reconeix que la novel.la li ha suposat un risc en pretendre plantejar en ple segle XXI una història fundacional de les cultures. Segons ha sintetitzat "es tracta d'un home i d'una dona que descobreixen que han estat condenats a mort i que només reproduint-se accediran a un bocí d'immortalitat". Pensa que, El infinito en la palma de la mano, transmet "el drama, però també la celebració de la vida" que va suposar l'expulsió d'Adam i Eva de l'Eden, en la messura que els va servir per a descobrir "la llibertat" i "les possibilitats de cadascú".

Segons Belli, el títol prové del primer quartet del poema Augurios de inocencia,de William Blake, on s'enalteix la grandiositat de les petites coses. Una altra curiositat, doncs aquest mes sortirà a la venda El maestro de la inocencia, de Tracy Chevalier, que s'inspira en la vida del polifacètic artista.

Gioconda Belli és autora d'una obra poètica de reconegut prestigi internacional i ampiament guardonada. La seva primera novel.la La mujer habitada, ha estat traduïda a 11 idiomes amb gran èxit, especialment a Italia o Alemanya on ha superat el milió de lectors amb 25 edicions.

Sílvia Tarragó

"EL VERTIGEN DEL TRAPEZISTA", de JESÚS M. TIBAU

L'escriptor Jesús M. Tibau, artífex de l'exitós bloc literari "Tens un racó dalt del món" acaba de treure el recull de contes El vertigen del trapezista, editat per Cossetània Edicions.

Sembla ser que l'autor va caure enamorat d’aquest títol, El vertigen del trapezista, quan el va trobar en un bloc del mateix nom, que molt amablement l’ha cedit per a aquest llibre.

Aquest recull és el tercer de Tibau, després de Tens un racó dalt del món , editat per Montflorit, i Postres de músic, editat per Empúries. Inclou 34 contes on els personatges pateixen el vertigen que els provoca la recerca del fràgil equilibri entre el passat i el futur, entre els somnis i la realitat. Molts d'aquests relats estan ambientats al seu poble, Cornudella de Montsant, on les muntanyes, d'alguna manera, es tornen personatge.

Alguns d’aquest relats han estat premiats amb el premi Valldoreix 2004, el Premi de les Lletres Vila de Corbera 2006, el tercer lloc als Premis La Mar de les Lletres 2006 de Calafell i l’accèssit al premi Joan Cid i Mulet de Jesús.

A l'epíleg s'hi inclou el resultat d'un dels jocs literaris que l'autor proposa cada dimecres al seu blog (http://jmtibau.blogspot.com), en el qual els participants van proposar diversos finals a un conte inacabat.

Caldrà llegir-lo i abocar-nos, doncs, a aquests móns acrobàtics tan semblats, potser, al nostres propis. Quan els hagi llegit us n'informaré.

Sílvia Tarragó

'EL VALOR DEL SAMURÁI', de JOSEP LÓPEZ ROMERO

Publicat per Columna/Planeta Empresa

Explicada en clau de conte que vol que el lector avanci en el seu creixement personal, aquesta història va entrant a poc a poc, però amb la saviesa de deixar-te un pòsit que no s’oblida ni quan la llegeixes ni en molt de temps.

El llibre respon preguntes com si es pot començar una vida nova amb una cuirassa foradada, construir un palau sobre una terra devastada o vèncer la por amb armes intangibles.

El protagonista, Val, trobarà un mestre que li parla del samurai Kyo, la història del qual li permetrà afrontar les seves pors interiors i qüestionar-se el que és el valor.

L’autor, nascut el 1967, és periodista, ha estat professor i ha treballat en comunicació i a companyies dedicades a l’assessoria de màrqueting. Es considera, sobretot, un comunicador, un escriptor que fa de coach d’autors i ha publicat els llibres ‘El camino de las hormigas’ i ‘Cinemanía’.

Viu lluny de la gran ciutat, en una casa en plena muntanya, en companyia de la seva família i envoltat de la natura per totes bandes.

Aquest llibre serveix en clau d’autoajuda per aprendre a valorar que moltes de les pors i pànics interns que patim es poden superar enfrontant-nos-hi. També, reflecteix els mals que pateix la gent de l’època actual, arrelats a l’ésser humà des del principi dels temps, però transformats a pitjor, ara, pels condicionants d’una època en la qual la tecnologia no deixa que les persones ens desenvolupem de forma natural.

Com el samurai i el protagonista d’aquesta història, cal enfrontar-se als propis temors, tirar cap endavant, accedint al combat des d’una opció pacífica, però. No ho oblidem.

Albert Calls

'HACIA RUTAS SALVAJES', de JOAN KRAKAUER

Publicat per Ediciones B

La pel·lícula ‘Hacia rutas salvajes’, dirigida per Sean Penn es basa en una obra de l’alpinista i escriptor Jon Krakauer del mateix títol. La seva projecció a la gran pantalla ha revifat un llibre publicat en castellà l’any 1998, que ara ha tornat a sortit reeditat.

L’abril de 1992, Chris McCandlers va viatjar cap a terres d’Alaska, després de regalar els seus diners i abandonar el cotxe. L’impulsava en el seu viatge el somni d’una vida salvatge.

Krakauer va escriure un reportatge per a una revista sobre la figura de McCandlers, narrant la trajectòria vital del jove, que al final va morir enmig del bosc i la natura més feréstega, en estat pur. El reportatge va generar molta controvèrsia i la qüestió de si el jove era un místic o un insensat.

El llibre, en clau d’obra de no ficció, repassa l’itinerari de McCandlers, transmutat per ell mateix en el personatge Alexander Supertramp i convertit en un cant a la joventut i a la llibertat, el somni de London i Thoreau de retrobar-se amb la natura i esdevenir-hi una unitat. L’idealisme i la inexperiència , però, van conduir a un final força dramàtic a aquest fill dels nostres temps.

‘Hacia rutas salvajes’ és un llibre-reportatge que sap seduir el lector des de la primera pàgina, l’acosta a una vida rebel i a totes les persones que va conèixer l’agosarat McCandlers. De pas, però, Krarkauer ens parla de molts altres aventurers que s’han llançat al bosc i d’ell mateix.

Estem davant d’un text pensat per a tota mena de públics, que demostra que la no ficció pot ser tan interessant o més que la ficció, posem per cas una de les moltes novel·les que es publiquen cada dia.

Albert Calls

'PERSÈPOLIS', de MARJANE SATRAPI

Ha estat el còmic guanyador del premi Gat Perich d'enguany que va atorgar-se dissabte passat a Premià de Dalt. Un premi que es suma als nombrosos guardons obtinguts per aquesta obra l'adaptació de la qual està nominada als òscars en l'apartat de millor pel.lícula d'animació.

Tot aquest reconeixement és, en la meva opinió, ben merescut i és per això que us convido a gaudir d'aquesta valent història autobiogràfica, la història d'una nena que creix i s'interroga sobre un món que no entén, però que també, si pot i la deixen, se'n riu, i que vol compartir aquesta mirada seva i apropar-nos al seu món, un món on la intolerància no pertany a l'àmbit religiós sino al humà.

Confesso que en un primer moment la meva intenció va ser fullejar el còmic per a tenir una idea però, tan bon punt vaig començar a llegir ja no vaig poder parar. La ironia i la senzillesa amb que explicava fets que jo recordo haver escoltat pel telenotícies i la possibilitat de viure'ls des de la perspectiva de qui els va viure de primera mà, em va resultar massa atractiu com per a només fullejar-lo. Ara, tinc ganes de rellegir-lo, fins i tot!


Sílvia Tarragó

La Barcelona medieval de nou

El dia 29 de febrer es posa a la venda Et donaré la terra (Rosa dels vents), Te daré la tierra (Grijalbo), de Chufo Lloréns. Una novel.la que, segons l'editora Ana Liarás: farà les delícies dels lectors del "fenomen catedralici".

Segons ens explica, Lloréns és un apassionat de la història i va estar documentant-se i treballant durant quatre anys en aquesta ambiciosa novel.la que recrea la Barcelona dels segle XI, quan tan sols tenia dos mil cinc-cents habitants.

D'una banda, explica la història d'un jove camperol que deixa entere una història de pobresa i rancúnia i a qui un inesperat llegat li permet emprendre una ambiciosa aventura mercantil en la qual es veu inmers en l'amor d'una jove de llinatge, un amor marcat per un signe tràgic.

D'altra banda, també protagonitza aquesta història la dinastia dels comtes de Barcelona, en particular els amors adúlters de Ramon Berenguer I i Almodis, esposa del comte de Tolosa, que va desencadenar la ira dels nobles, i va provocar una crisi política de greus conseqüències fent trontollar els fonaments de la ciutat.

Encara no puc opinar perquè no l'he llegit, (espero començar aquest cap de setmana) però em sembla interessant.

Sílvia Tarragó

PREMIS EDEBÉ DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL 2008

Aquest mes es posen a la venda els dos llibres guanyadors dels premis Edebé de literatura d'enguany:

Premio Infantil
¡No es tan fácil ser niño!
Pilar Lozano


"Me llamo Fernando Lagos. Y yo, la verdad, tengo las orejas grandes y así como un poco hacia delante. En mi clase anterior nunca nadie se había reído de mí por eso, porque nos conocíamos desde siempre y no se habrían fijado en mis orejas, o les parecerían normales, o por lo menos nadie pensó que el tamaño de las orejas fuera motivo de risa. Pero este curso..."


Premio Juvenil
Huida al Sur
Juan Madrid


"El hotel Riverside Palace de Salobreña, un antiguo palacete a inspiración de la Alhambra de Granada, todavía se yergue frente al mar. En su jardín trasero hay una pequeña tumba, siempre cubierta de flores. Si se pregunta a los empleados del hotel, cualquiera de ellos puede contar esta increíble historia que sucedió no hace mucho tiempo...
Con el pulso de intriga constante al que nos tiene acostumbrados la maestría de Juan Madrid en sus obras, esta novela negra transmite no sólo una trama de crímenes, una aventura trepidante, sino también los olores y sabores del Sur, su vegetación, su mar y su cielo, y sobre todo, un mosaico humano, con sus gestos heroicos y sus mezquindades."

Sílvia Tarragó

'SUNDAY', de VÍCTOR MORA i VÍCTOR DE LA FUENTE

Còmic publicat per Ediciones Glénat

La recuperació de personatges de la història del còmic permet repescar vells lectors i crear-ne d’altres de nous, cosa que sempre és molt necessària. Aquest és el cas de ‘Sunday’, un impecable western d’un dibuixant de referència del còmic espanyol, Víctor de la Fuente, guionitzat per Víctor Mora, un altre inevitable referent, creador, entre molts d’altres reconeguts personatges, de El Capitán Trueno o El Jabato.

Sunday és un western que s’ubica en els dies posteriors a la Guerra Civil americana, quan l’excoronel nordista que dóna nom a la sèrie, busca el seu fill, que va desaparèixer en el conflicte.

Enmig de tot plegat, una trama en la qual s’hi barregen ingredients de novel·la negra, injustícies diverses i enfrontaments perquè triomfi la justícia, en un context de duresa i impietositat a dojo en el qual la gent lluita per sobreviure en el dia a dia de la postguerra.

Cal destacar que cronològicament aquests còmics estan publicats per primer cop al voltant dels anys 1969 a 1971 i demostren un gran ofici per part dels seus creadors.
Feliç recuperació, doncs, per als amants del gènere i nous descobridors, que per sort sempre n’hi ha.

Albert Calls

Carnestoltes a Proa Premià

Divendres passat, els lectors dels llibres de Proa Premià es van sorprendre en veure aquesta parella literaria despatxant a la botiga. El tercer mosqueter estava en una missió secreta, una missió plena de perills i aventures....

Sílvia Tarragó

Torna HISTORIAS SELECCIÓN

Ediciones B recupera la mítica col.lecció amb la que molts vam habituar-nos a la lectura. Personalment em fa il.lusió perquè en guardo molt bons records d'aquelles novel.les acompanyades de nombroses pàgines de còmic que, malauradament, van acabar per descatalogar-se després del tancament d'editorial Bruguera que era qui les editava.

Sota el segell Zeta i amb el preu de 10€ sortiran el proper mes de març els següents títols:

MOBY DICK HERMAN MEVILLE

UN VIAJE A LA LUNA JULIO VERNE

LA ISLA DEL TESORO ROBERT STEVENSON

BEN-HUR LEWIS WALLACE

SANDOKAN EMILO SALGARI

LAS MIL Y UNA NOCHES ANONIMO

I pel mes d'Abril:

LOS TRES MOSQUETEROS ALEJANDRO DUMAS

ENTRE APACHES Y COMANCHES KARL MAY

AVENTURAS DE TOM SAWYER MARK TWAIN

ROBINSON CRUSOE DANIEL DEFOE

SISSI MARCEL D´ISARD

EL ULTIMO MOHICANO J. FENIMORE COOPER


Sílvia Tarragó

EL RECORD IMPRÈS DE JOAN VILALTA i REIXACH

L’Ajuntament de Cabrera de Mar, de la mà de Núria López, ha publicat un llibre que recull una selecció de textos de Joan Vilalta i Reixach, cronista oficial del municipi mort recentment. En el marc de la passada Festa Major d’Hivern del municipi, per Sant Vicenç, va fer-se un acte de presentació d’aquest volum que el consistori cabrerenc divulgarà entre les persones interessades.

Al llarg dels anys, Vilalta va escriure amb passió i voluntarisme tota mena de textos i articles de temàtica local, comarcal i sobre les persones i experiències que va conèixer i viure. El llibre que ara ha sortit s’estructura en els escrits dels programes de les festes majors, les col·laboracions a setmanaris com “La Clau”, del qual va ser un estret i fidel col·laborador, entre d’altres publicacions i els articles autobiogràfics.

El lector trobarà en aquest llibre textos de les temàtiques més variades, des d’aspectes puntuals del municipi de Cabrera fins a comentaris de la Torre Ametller, el Castell de Burriac, les platges del Maresme, el Barça o les trobades de la Lleva del Biberó, a la qual Vilalta pertanyia perquè hi va combatre durant la Guerra Civil.

Periodista voluntariós, arxiver i cronista de Cabrera, home compromès amb la República que va viure un període convuls de la nostra història, Vilalta va ser, sobretot, un enamorat del seu poble i del Maresme, que va voler fixar en el temps a través de la paraula escrita. Un llibre, ara, apropa la seva passió a qui vulgui acostar-s’hi.

Albert Calls

'EAU DE TOILETTE Y OTROS RELATOS', de JOANNE HARRIS

Publicat per De Bolsillo

L’autora de ‘Chocolat’ reuneix un conjunt de contes ben diversos en aquest volum. Són històries contemporànies, que barregen sensibilitat i gosadia temàtica, que es fan de molt bon llegir i algunes són relativament curtes, de fàcil i atractiva lectura.

Entre els temes, el lector hi trobarà el miracle que va de la mà de les coses quotidianes i la voluntat de delectar amb la sorpresa, un ball de sensacions i d’experiències inoblidables: des d’àvies impertinents fins a bruixes modernes, passant per fabricants de roba íntima de cuir o els personatges oblidats d’un escriptor que li planten cara, un calaix de sastre, una mica de tot.

L’autora va néixer a Yorkshire el 1964 i té l’avantatge de ser mig francesa i mig anglesa, cosa que es nota en la seva creació literària: fresca, original, actual i amb “tocs màgics i acurats” que li han creat una legió de seguidors.

Entre d’altres llibres, ha publicat recentment ‘Zapatos de caramelo’, la segona part de la cèlebre ‘Chocolat’, feta famosa per la seva versió cinematogràfica. Sens dubte, una escriptora del tot recomanable.

Albert Calls

MARJANE SATRAPI, PREMI INTERNACIONAL D'HUMOR GAT PERICH

L’autora iraniana Marjane Satrapi, coneguda per les novel·les gràfiques del cicle ‘Persépolis’, ha estat guardonada amb la 13a edició del premi Gat Perich, que s’atorgarà a Premià de Dalt el proper 9 de febrer, en un acte en el qual s’esperen més de 300 convidats. D’altra banda, l’humorista Máximo (Burgos, 1933) rebrà una distinció honorífica per la seva llarga trajectòria professional com a ninotaire a la premsa.

El premi Gat Perich se celebra des de 1996, un any després de la mort del conegut ninotaire, vinculat a Premià de Dalt. Des de fa tres anys que es celebra el lliurament de premis en aquest municipi, com a relleu de Llançà. El jurat que l’atorga està integrat per representants dels principals diaris de Catalunya.

Marjane Satrapi és la primera dona que rep un guardó que s’han endut, fins ara, Gila, Mingote, Forges, Pepe Rubianes o Kim, guanyador de l’any passat, entre d’altres.
Els llibres de còmic de Satrapi (‘Persépolis’, ‘Brodats’ i ‘Pollo con ciruelas’), integren una nissaga familiar autobiogràfica, en blanc i negre.

L’autora, nascuda a Teheran el 1969 i establerta a París, està actualment immersa en la promoció nord-americana de la pel·lícula ‘Persépolis’.

Qui ha llegit els seus còmics sap que ha obert una nova via en la qual explica la seva història familiar a l’Iran, amb un cert to crític i irònic, una mirada intensa i apassionant sobre els totalitarismes, com condicionen a les societats i la resposta humana que la gent progressista els dóna.

Albert Calls

'CONTES PER CANVIAR EL MÓN', de JOSÉ LUIS GALLEGO

Publicat per Viena Edicions

No és habitual trobar llibres que apostin per un món millor i aquest n’és un cas ben evident. De manera planera, el lector hi descobrirà un recull de contes, principalment pensats per a infants, però que també haurien de llegir els adults, perquè ajuden a tenir una percepció sobre el medi ambient i la sostenibilitat que tots hauríem de conèixer.

L’autor, vinculat a Cabrils, és naturalista, periodista ambiental i escriptor i pot trobar-se més informació interessant d’ell i el seu treball a la seva pàgina web: www.ecogallego.com.

D’altra banda, el lector jove trobarà especialment en aquest llibre històries per ajudar a viure sense bosses, com ajudar els ocells, salvar les balenes o una carta al president, demanant-li un món millor entre d’altres interessants narracions que aposten per obtenir un planeta una mica més digne que el que tenim actualment, i només fent un petit esforç personal.

Les il·lustracions d’Andy Noguerón i la senzillesa de les narracions conflueixen en una obra que té múltiples aplicacions didàctiques, no únicament pensades per a les escoles, sinó també per als pares, que poden alternar el plaer de llegir en veu alta un conte als seus fills, sabent que ells també aprenen alhora i que tots plegats contribueixen, junts, a fer un pas cap endavant.

Albert Calls

'UN DÍA DE CÓLERA', d'ARTURO PÉREZ REVERTE

Publicat per Punto de lectura.

El 2 de maig de 1808 la revolta a Madrid contra les tropes ocupants franceses ha passat a la història pels afusellaments que Goya va immortalitzar en les seves obres pictòriques. Ara, Pérez Reverte rescata aquest moment èpic de la història d’Espanya, recordant la unitat contra l’invasor i el paper clau de les classes populars en plantar-li cara.

L’autor confegeix una història que barreja personatges reals amb d’altres que probablement hi van ser, però que recupera gràcies al miracle de la paraula impresa. El resultat és que acaba teixint un fris gegantí, carregat d’acció, de situacions tenses i elèctriques, per explicar com un poble unit pot plantar cara a un enemic superior i molt més preparat.

Tant els lectors de novel·la històrica com els d’acció trobaran en aquest volum resposta als seus neguits, com també s’hi sentiran còmodes els amants d’èpiques aventuresques diverses, d’una banda i, de l’altra, tots aquells que vulguin consumir patriotisme històric a dojo.

També, tant la base documental com els temps narratius d’aquesta obra coral, demostren l’ofici d’un escriptor que ha sabut fer de la literatura de gènere tot un art.

Albert Calls

'FA MIL ANYS QUE SÓC AQUI', de MARIOLINA VENEZIA

Publicat per La Campana en català i per Gadir en castellà.

Mariolina Venezia és una escenògrafa i guionista italiana que havia publicat anteriorment llibres de poesia i un volum de narracions. Ara s’ha atrevit amb la novel.la i el resultat no ha pogut ser més espectacular: se la compara amb Cien años de soledad, ha guanyat el prestigiós premi Campiello 2007 i el Premi llibreter i, a més, la crítica ha dit que és un exemple de “l’art de narrar”. La emprempta de la natura poètica de la seva escriptura és present al llarg d’aquesta història familiar, que es centra en las dones i que comprèn més d’un segle d’història.

“Hi havia dies que s’alçava un vent de colors que aixecava la pols i tot començava a llevar com la pasta del pa sota la flassada. Tornaven els fets que ja havien passat i els que encara havien de venir es feien visibles. Aquells dies els corrents d’aire sota les portes semblaven rialletes d’infants no nascuts, s’entortolligaven als turmells de les dones amb llaços impalpables i les feien empassegar. Petaven els vidres de les finestres. La llet quallava a les galledes. Els homes es posaven la roba que no tocava i les nenes es tornaven dones.”

La novel.la es situa a un poble d’Italia, Grottole, relatant les vivències dels diferents personatges, pels quals els grans esdeveniments passen gairebè sense adonar-se’n, enmig dels petits esdeveniments de la seva qüotidianeitat. Uns personatges que tenen una fondària desolada, irònica a voltes, i la herència dels personatges que els van precedir i que els fan entranyables i propers a la vegada.

Sílvia Tarragó

El nou llibre de Tracy Chevalier

És titularà El mestre de la innocència i sortirà a la venda a partir de mitjan de Febrer en català editat per La Magrana, i en castellà editat per Lumen.

Tracy Chevalier es va donar a conèixer amb La noia de la perla que va ser un èxit tant en vendes com en crítica i acceptació pels milers de lectors que van gaudir de la seva lectura.

Aquesta darrera novel.la està ambientada al Londres del segle XVIII i constitueix una recreació brillant de l´època, a través de la experiència d'una familia acabada d'arribar del camp, però també reflecteix parts de la vida i obra de William Blake que entrarà en contacte amb els protagonistes de la història.

El diari Independent ha dit de l'autora: "Tracy Chevalier li regala el do de la vida a la novel.la històrica". No exagera, de la mà d'aquests personatges podem sentir els sorollosos carrers de Londres, veure les seves fàbriques brutes, els seus barris de treballadors i viure la inestabilitat creada pels ressò de la Revolució Francesa.


Sílvia Tarragó

TRIATS ELS FINALISTES AL PREMI FUNDACIÓN JOSE MANUEL LARA 2007

Javier Calvo, Aquilino Duque, Belén Gopegui, Almudena Grandes i Javier Pérez Andújar, són els finalistes del Premio de Novela Fundación Lara a la millor novel.la de 2007.

En una reunió celebrada ahir a Madrid, els editors van seleccionar les cinc novel.les finalistes d'entre les quals sortirà l'obra guanyadora. Són aquestes:

Mundo maravilloso, de Javier Calvo (Mondadori)
La loca de Chillán, de Aquilino Duque (Pre-Textos)
El padre de Blancanieves, de Belén Gopegui (Anagrama)
El corazón helado, de Almudena Grandes (Tusquets)
Los príncipes valientes, de Javier Pérez Andújar (Tusquets)

El dia 8 d'abril es donarà a conèixer la novel.la guanyadora que serà triada per un jurat compost per nou personalitats relacionades amb el món del llibre i de la cultura: editors, llibreters, catedràtics universitaris i crítics.

Sílvia Tarragó

JORDI PUJOL TORNA ALS ORÍGENS

Emotiu retorn als orígens familiars i un nou bany de multituds. Jordi Pujol va presentar el seu llibre 'Memòries. Història d’una convicció (1930-1980)', al seu poble, Premià de Dalt, el passat divendres 20 de gener.
Acompanyat del periodista Manuel Cuyàs, amb qui ha escrit el primer volum memorialístic i unes 300 persones del municipi i dels voltants, l’expresident va omplir l’emblemàtic teatre de la Societat Cultural Sant Jaume.
Catarsi col·lectiva en una presentació en la qual, fins i tot, va aparèixer entre el públic un actor espontani que es va aixecar amb una màscara imitant Pujol i amb qui aquest, sense sorprendre’s, va mantenir un simpàtic diàleg que va concloure amb el reconeixement tàcit del seu imitador que era el millor president que mai havia tingut Catalunya.
Cuyàs va obrir foc com a teloner de l’acte recordant que el protagonista i autor de les memòries és Pujol i explicant que la primera frase del llibre: “Sóc fill d’en Florenci i la Maria, Florenci Pujol i Brugat, de Premià de Mar, i Maria Soley i Mas, de Premià de Dalt”, determina la vinculació del polític amb les seves arrels familiars, constant al llarg de tota la seva trajectòria.
Tot seguit va venir la intervenció de Pujol. Feedback automàtic amb el públic de més d’una hora i firma de llibres personalitzada fins a deixar el canell esgotat.
Per a l’expresident, el llibre serveix per explicar-se. “Perquè la gent sàpiga qui és
aquest Pujol que hem hagut d’aguantar 23 anys”, va ironitzar. També va definir-se com “un home que ha estimat Catalunya i que ha recorregut el país”. “De Sant Mateu o Montserrat fins als barris d’immigració de la Barcelona dels anys 50. Catalunya és tothom”, va assegurar.
Entre acotació i acotació Pujol interpelava pel seu nom als assistents i recordava amb precisió detalls del municipi d’altres èpoques (des de les projeccions de cinema fins a les cançons que va taral·lejar o Els Pastorets). Va definir-se com un polític moderat i europeista des de molt jove. “Els que són molt d’esquerres o molt de dretes es despisten”, va comentar. També va revindicar uns orígens de gent senzilla contra aquells que han volgut fer veure que ve dels poderosos. “Vinc d’un món on no teníem vàters”, va dir, evocant el passat d’una part de la seva família vinculada a la terra i el món dels pagesos. D’altra banda, referint-se a Rafael Ribó en la seva etapa com a polític, Pujol va atacar els sectors de l’esquerra que el definien com a representant dels poderosos. “Tots aquests tenien molts calers i es van fer comunistes”, va afirmar sense manies.
L’expresident, molt content en tot moment de retrobar-se amb amics i convilatans, va assegurar que presentar el llibre a Premià de Dalt li feia il·lusió i li permeteia “un toc més sentimental”.
El record de l’acció política també va ser present en la presentació. “He estat especialista en plataformes, en entomar-me-les”, va comentar, explicant les seves experiències. “He tingut èxits importants i fracassos importants”, també va assegurar.
Per concloure, una reflexió final sobre els valors apresos gràcies a la seva família de Premià de Dalt i a Premià de Mar i les arrels: “Sóc en Jordi de Can Soley”. Entre el públic, tot l’acte, Marta Ferrusola també l’escoltava.

Albert Calls

LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 'MEMÒRIES', DE JORDI PUJOL TOT UN ÈXIT

L'acte de presentació i signatura del llibre Memòries 1930-1980 de Jordi Pujol ahir, al Teatre de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt, va aplegar al voltant d'unes dues-centes persones que esperàven amb espectació l'arribada de l'expresident i, cal dir-ho,també dels llibres que pràcticament es van esgotar tot i que molts ja l'havien comprat abans.

Els assistents, després d'escoltar les paraules de Manuel Cuyàs, que ha col.laborat en aquest llibre, van poder sentir Jordi Pujol relatant de viva veu els seus records, vivències i impressions tan arrelats a Premià de Dalt.

Va ser un acte entranyable i proper, que va allargar-se amb la inacabable cua de persones que volien que els dediquès el llibre i intercanviar unes paraules amb l'autor, un acte que va aplegar gent de diverses edats i diverses ideologies la qual cosa demostra que Jordi Pujol és i serà un referent en la història de Catalunya.

Sílvia Tarragó

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 'MEMÒRIES', DE JORDI PUJOL

Acte de presentació
i signatura del llibre:
MEMÒRIES (1930-1980),
de Jordi Pujol.

Jordi Pujol signarà exemplars
del seu llibre.

Divendres 18 de gener, a les 20 hores.

Al TEATRE de la SOCIETAT CULTURAL
SANT JAUME DE PREMIÀ DE DALT.

Organitzat per la Societat Cultural Sant Jaume i la llibreria Proa Premià.

FOTOBLOC DE PREMIÀ DE MAR

A vegades val més una imatge que mil paraules.

Sota aquesta premissa hi ha un fotoblog que vol deixar testimoniatge imprès de moltes coses del dia a dia de Premià de Mar.

El trobareu a:
www.enpremiademar.blogspot.com.

'SEÑALES PARA EL VIAJE', de PHILIP GOLDBERG

Publicat per Ediciones B. Byblos New Age. Salud y bienestar

El creixement personal està de moda en un món materialista que ha deixat de banda l’espiritualitat com a part integrant de l’harmonia amb un mateix i amb l’entorn.

Per a gent que estigui perduda i busqui la llum d’un far, Goldberg traça un itinerari senzill, però profusament documentat i basat en l’estudi i en l’experiència.

Aquest llibre està pensat per ser llegit, però també com una guia útil i amb consells ben pràctics, que al cap i a la fi, sempre són d’agrair.

En clau senzilla i didàctica, obert a totes les religions, el lector hi trobarà inspiració que l’ajudarà a recórrer el propi camí espiritual, un trajecte difícil però alhora carregat de recompenses.

D’altra banda, en la via del que ara s’anomena “New Age”, aquest volum et va duent, a mesura que el llegeixes, per diverses estacions i acabes adonant-te que l’espiritualitat parteix i retorna a un mateix i cal sortir a buscar-la pels camins més apropiats i adequats al propi caminant i buscador.

A més, l’autor s’ajuda dels fragments dels més grans místics i de senzilles paràboles per abeurar el lector amb un got d’aigua fresca, sempre d’agrair, ésclar.

Albert Calls

'TOPEDO0, de JORDI BERNET i ENRIQUE SÁNCHEZ ABULÍ

Publicat per Glénat (Vol.1)

Aquesta és la primera edició en català, amb traducció de la mà d’Andreu Martín, d’un dels personatges del còmic espanyol més internacional: Luca Torelli, àlies Torpedo, que acosta a nous lectors una obra de gènere negre que sap capturar i entretenir amb històries de gàngsters dolents que després de tot no ho acaben sent tant.

El primer volum recull les historietes d’Alex Toth, el dibuixant nord-americà que es va fer càrrec dels dos primers guions i que incòmode amb el seu to ho va deixar en mans d’Abulí, que ha estat qui amb els guions de Bernet li ha donat forma gràfica.

També,compta amb un pròleg de l’escriptor Jaume Ribera, conegut en el món de la novel·la negra, tant per a joves com per a adults.

En resum, històries en blanc i negre d’un pinxo que acompanyat del seu fidel ajudant Rascal, cau bé malgrat estar situat a l’altra banda de la línia de la llei.

Còmic del més bo que es fa a casa nostra i una ocasió imprescindible per apropar-s’hi i tastar-lo. S’hi entrellacen la narrativa de gènere negre més dura amb trames molt enginyoses que demanen arribar al final.

Albert Calls

'EL TIEMPO DE LOS EMPERADORES EXTRAÑOS', de IGNACIO DEL VALLE

Punto de lectura.

La primera frase d’aquest llibre és: “Si aquí ya no importan los vivos, imagínese los muertos”. A partir d’aquest punt d’arrencada, començarà una història trepidant, emplaçada cronològicament a l’hivern de 1943, al front de Leningrad. Un combatent de la División Azul apareix mort en un llac, amb una enigmàtica frase gravada al seu pit: “Mira que te mira Dios”.

La investigació s’encarrega a un soldat que té un obscur passat i a qui acompanya un fidel sergent. Tots dos seran els que hauran d’esbrinar el què ha passat i s’hauran de moure en una trajectòria de crims brutals i aparentment sense connexió.

Còctel d’emocions diverses, el lector trobarà en aquesta obra rituals masònics, intrigues del poder militar i sobretot la crueltat de la guerra, tot entrellaçat amb neu, fred i un magistral domini del llenguatge, de cada frase, de cada paraula, amb un ofici immillorable.

Aquesta novel·la ha estat guardonada amb una menció especial en els premis Dashiell Hammett i amb el Premio de la Crítica de Asturias 2007.

El personatge central, Arturo Andrade, ja sortia en un altre títol de l’autor: “El arte de matar dragones” (Premio Felipe Trigo, publicat per Algaida, el 2003).

Albert Calls

Balanços "post festum"

Un any més, el llibre es consolida com a regal per a les festes nadalenques. Són molts i molt variats els que hem aconsellat, embolicat, exhaürit i ensenyat; tanmateix, hi ha hagut de preferits i també d'absents, com El niño con el pijama de rayas , El noi del pijama a ratlles o Un cuerpo para toda la vida de Txumari Alfaro que ja no es trobaven ni abans de festes.

El més sol.licitat, com ja imaginareu, el de Ken Follet, que es va exhaürir en català i castellà en menys d'una setmana, i va desbancar a les Memòries de Jordi Pujol que anava en cap fins que es va posar a la venda aquesta "segona part" de Los Pilares de la tierra.

Un cop acabada la campanya, el rànking global dels més venuts (sense tenir en compte calendaris i agendes, perquè llavors anirien als primers llocs el Calendari Gelpí i el del Teo) a la nostra llibreria ha quedat de la següent manera:

1 - Un mundo sin fin. Ken Follet. Plaza&Janés
2 - Memòries 1930-1980. Jordi Pujol. Proa
3 - Mil cretins. Quim Monzó. Quaderns Crema
4 - Un món sense fi. Ken Follet. 62
5 - Tierra firme. Matilde Asensi. Planeta
6 - El celler. Noah Gordon. Roca
7 - Un día de cólera. Arturo Pérez-Reverte. Alfaguara
8 - La bodega. Noah Gordon. Roca
9 - El mundo. Juan José Millás. Planeta
10- Villa Diamante. Boris Izaguirre. Planeta
11- El secreto. Rhonda Byrne. Urano
12- Vida y destino. Vasili Grossman. Galaxia Gutemberg
13- El secret. Rhonda Byrne. Urano
14- Las benévolas. Jonathan Littel. RBA
15- La brúixola daurada. Phillip Pullman. Empúries

Cal dir que encapçala la llista el de Ken Follet en castellà atès que vam demanar més exemplars, si haguessin hagut els mateixos, amb tota seguretat hi hauria hagut un empat.

Sílvia Tarragó

El triomf del català en els best sellers

El fet que en menys d'una setmana ja s'hagi exhaürit el darrer llibre de Ken Follet, Un món sense fi, confirma la preferència dels lectors cap a la traducció al català dels best sellers.

Això va sorprendre als llibreters farà cosa d'uns dos mesos quan va aparèixer la nova novel.la de Noah Gordon, El celler i les vendes en català van superar a les de castellà, era un fenòmen que ens va agafar desprevinguts atès que, fins aquell moment, les traduccions dels long i best sellers es demanaven majoritàriament en castellà. Per aquest motiu, gairebé totes les llibreries es van quedar sense exemplars en català.

Ara ens ha tornat a passar amb Un món sense fi i, per tant, caldrà tenir-ho molt present d'ara endavant per tal que tothom que vulgui llegir en la nostra llengua pugui fer-ho sense cap entrebanc.

Sílvia Tarragó

CATOSFERA 2008

'ARBRES DELS NOSTRES PAISATGES', a TV3

La editorial que publica aquest interessant llibre, Cossetània, ens ha avisat que el passat divendres 28 de desembre el programa El medi ambient de TV3 va dedicar-li un reportatge.

Aquest llibre aplega 55 poemes naturalistes del poeta i rapsode Celdoni Fonoll sobre diverses espècies d'arbres, acompanyades de fotografies, descripcions i curiositats aportades per Ramon Pascual i Núria Duran.

Un llibre molt apropiat per a regalar als amants de la natura o per regalar-se un mateix si volem ampliar els nostres coneixements i sensibilitat envers el medi ambient.

Sílvia Tarragó

POÈTIQUES DE GOSSOS

No és fàcil trobar llibres que tinguin els animals com a tema central de la creació literària. I aquest és el cas de Vida de perros. Poemas perrunos, publicat per Editorial Buscarini, una sorpresiva aportació bibliogràfica que va editar-se a final d’aquest passat any 2007.

Es tracta d’una antologia que recull l’aportació de més d‘un centenar d’autors destacats, com el Premi Nobel José Saramago, Antonio Gala, Luis Antonio de Villena, Carlos Bousoño, Francisco Brines, Luis Alberto de Cuenca, Juan Luis Panero, Leopoldo Maria Panero, Antonio Colinas, Félix de Azúa o Ángela Vallvey. També, alguns dels més importants poetes bascos, com José Fernández de la Sota i Karmelo Iribarren, o la poeta afincada a Vitoria, Ángela Serna, entre d’altres.

L’edició i el pròleg d’aquesta obra que interrelaciona literatura i gossos, ha anat a càrrec de l’escriptor i filòleg de Logronyo, Diego Marín A. L’antologia és, a més, el tret de sortida d’Editorial Buscarini, que s’ha presentat al mercat amb aquest primer títol, que es ven al preu de 12 euros i els beneficis de la qual aniran destinats a l’Associació Protectora de Animales, un valor afegit més de tot plegat.

Des de temps antics que el gos ha estat un company fidel de l’home i no pot defugir-se, tampoc, la seva presència en la cultura i les arts. Vida de perros. Poemas perrunos, aporta doncs, un important tast del que podria ampliar-se a molts d’altres camps artístics, com la pintura, l’escultura, la música, etc.

L’editor i antòleg, Diego Marín destaca, fins i tot, gossos amb pedigree literari: com Remo, d’Ortega y Gasset; Sirio, de Vicente Aleixandre, a qui van dedicar poemes d’altres autors com Claudio Rodríguez i Carlos Bousoño; Atila, del riojà Antonio Cillero Ulecia, al que fins i tot, Ramón de Garciasol li va dedicar un lllibre; Niebla, el gos que Neruda va regalar a Alberti; Troylo, d’Antonio Gala o Flush, el ca de l’escriptora anglesa Elizabeth Barret i que dóna títol a una obra de Virginia Wolf.

A més, dada curiosa i per prendre’n nota, en la presentació del llibre, a Vitòria, es va permetre l’entrada de gossos a la llibreria.

Projectes com aquest ajuden a resituar el paper de les mascotes en la cultura. No podem deixar de banda que el menyspreu social que sol existir envers la figura dels gossos, els gats i d’altres animals domèstics, també ha fet que el seu paper en les arts passi desapercebut o menyspreat, moltes vegades reduït solament a icona de la cultura popular (Rin-tin-tin, Flipper, etc.). Aquest llibre demostra que els gossos també tenen el seu espai a la literatura amb majúscules.

Albert Calls

'FORASTERS', de RAFAEL VALLBONA

XI Premi Néstor Luján
Publicat per Columna Edicions

L’escriptor i periodista Rafael Vallbona, de Premià de Dalt, ha estat el guanyador de l’XI premi de novel·la històrica Néstor Luján amb l’obra ‘Forasters’. Vallbona és un autor que s’ha mogut en molts registres literaris, però aquesta no és la seva primera novel·la històrica i només cal recordar un altre títol, ‘La comuna de Puigcerdà’, també amb el rerefons de la Guerra Civil.

En relació a ‘Forasters’, es tracta d’un thriller històric ambientat a l’època d’entreguerres i publicat per Columna Edicions. L’obra comença el 1915, continua a la 2a Guerra Mundial i conclou a la Cerdanya l’any 1943. El protagonista, basat en un personatge real, és un espia francès d’origen alemany que tindrà un paper destacat en les bandes de pistolers de la patronal dels anys 20 a Barcelona.

Espies alemanys durant la Primera Guerra Mundial, gàngsters, obrers de la CNT, pistolers de la patronal a l’època de la ‘Rosa de Foc’, orfes de família i pàtria que volen venjança, aventurers, oficials nazis, resistents francesos, traïdors, més espies de tots els països en conflicte durant la Segona guerra Mundial, són alguns dels ingredients d’aquest còctel que defuig el convencionalisme d’avorrit que a vegades s’associa a la narrativa històrica, malauradament potser massa de moda en els darrers temps.

Albert Calls

'BARCELONA AMOR FINAL' de JOAN MARGARIT

Editat per Proa.

Afirma Javier Cercas en el pròleg a Barcelona amor final que aquest llibre podria definir-se com “un retrat moral de la ciutat a través d’un autoretrat moral del poeta”.

Crec que no es pot ser més precís, perquè Margarit no descriu una ciutat sino que perfila un paisatge arrelat al sentiment de qui el perfila, donant pas a un microcosmos d’ espais emboirats de records. Tot això amb la elegant senzillesa que caracteritza la seva poesia.

Els poemes estàn traduïts a l’anglès i al castellà i acompanyats de fotografies de Xavier Miserachs i Eloi Bonjoch entre d’altres.

GUERRA PERDUDA

L’alba fa sòrdida aquesta ciutat,
malaltia d’estucs, arquitectura
de botigues i Wagner, una història
amb símbols tan vulgars com la derrota
i les putes del port, i l’avarícia.
però, encara, a l’asfalt hi ha reflectida
la solitud d’una ciutat més bruta
on ja es podreix el qui seràs en l’última
passejada d’hivern. La poesia
t’ha consolat amb un vella astúcia
de solitari, però sempre arriba
el temps de la derrota en una lluita
on, en perdre l’amor, es perd la vida.

'LA CLIVELLA", de DORIS LESSING

Editada per 62 en català i Lumen en castellà amb el títol de La grieta.

Amb el regust del mite i la gossadia de la hipòtesi, la premi Nobel de Literatura d’enguany, Doris Lessing, s’arrisca en la narració del que podria haver estat l’origen de la humanitat i l’aparició de les grans diferencies entre els homes i les dones.

El protagonista és un vell senador romà que pretén explicar, a partir d’antics escrits inspirats per la més remota tradició oral, la història de la creació de la humanitat. Una història ignorada i trasbalsadora que parla de l’antiquísima comunitat de les Clivelles, dones amb el seu propi llenguatge, que viuen en un món sense temps, només regit pels cicles llunyans, formada per grups encarregats de tasques determinades, autosuficients, que viuen en coves arran de mar i que no saben el que és un home.

La propia Lessing explica com va sorgir la idea d'aquesta novel.la:

“En un article científic recent es deia que la soca humana bàsica i primigènia probablement era femenina, i que els mascles van arribar més tard (...). La reflexió sobre aquest tema em va provocar una sèrie d’epeculacions i, després, els giravolts de la imaginació que porten al naixement d’històries. Aquesta és una de les històries que expliquen què podria haver passat guan les Clivelles van donar a llum un nen.”

Sílvia Tarragó

12 ANYS DE PROA PREMIÀ

El passat 2 de desembre la llibreria Proa Premià va fer 12 anys.

Tot un itinerari vital carregat de llibres... molts llibres, moltes vivències i amics, d'ençà que la Sílvia, en Rafael Vallbona, l'Adriana Pujol i jo mateix vam iniciar aquest projecte cultural.

Des de fa uns quants anys ja, però, l'ànima màter i factòtum en cap i en cua és la Sílvia Tarragó, darrerament acompanyada per la Míriam Aparicio, que al capdavant de la llibreria us atenen i deixen que els llibres hi facin un estada i viatgin amb els lectors, a les seves múltiples procedències.

Diuen que el temps és un valor. Tot i que cal creure sempre en el present, no podem oblidar les moltes hores de lluita per fer realitat aquest projecte cultural que ja han vist lectors de nens i d'adults.

No en va, fa uns dies, un jove ens deia que li semblava que Proa Premià hi era de tota la vida.

En qualsevol cas, gràcies a totes i a tots per fer possible aquest petit gran projecte.

Albert Calls

RAFAEL VALLBONA PARLA DE PROA PREMIÀ AL DIARI EL MUNDO

02/12/07
ELS VELLS LLIBRETERS NO MOREN MAI

Article de Rafael Vallbona

Vaig conèixer en Guillem Terribas al 1980. Ell era un jove llibreter i jo un jove escriptor. Ell portava dos anys anava acumulant bagatge amb presentacions, actes cívics i personalitats que visitaven la seva llibreria, i jo tot just trencava sortia de l’ou amb els primers contes. Des d’aquell moment (primera edició dels premis Casero), en Guillem ha estat per mi una persona de referència. Com els rockers, els vells llibreters no moren mai, i en Terribas ho testimonia a ‘Demà serà un altre dia’ (Ara llibres), expressió d’ús personal i crònica de la seva vida d’animador cultural.

Sempre amb les espatlles lleument encorbades, la mirada encuriosida, el cigarret a la ma i la pregunta als llavis, el fundador de la Llibreria 22 de Girona és, sense pretendre-ho, un dels protagonistes de la transició i del camí cap a la normalitat (sic?) de la literatura catalana. En Terribas ha fet de Girona centre emissor de missatges editorials per a tot el país, nucli unipersonal d’agitació i propaganda en favor del llibre i Meca per a tots els passavolants que, algun dia, vam voler fer d’aquella ciutat capital de lletres i lletraferits.

Un dia en Josep Mª Fonalleras em deia que li feia ràbia que es referissin a ell sempre com ‘escriptor gironí’, perquè ell és el mateix escrivint a Girona que a Tortosa, posem per cas; però més d’un escriptor hauria donat mig teclat per ser considerat escriptor gironí, si és que això és una marca registrada. I si hi ha qui donaria per ser escriptor gironí, probablement és que en Terribas hi te alguna cosa a veure. “He estat sempre allà on he volgut estar, i sempre m’hi ha acompanyat gent extraordinària”, diu en Guillem honorant a tot l’índex onomàstic del llibre. Potser sigui aquesta la diferència. La lluita continua.

Avui fa dotze anys l’Albert Calls i la Sílvia Tarragó van obrir una llibreria a Premià de Mar, suburbi de la perifèria plàcida de Barcelona, però suburbi a la fi. Avui, la llibreria Proa Premià te una vida intensa i convulsa, com pertoca a qualsevol lloc d’agitació cultural en un país on la ignorància te premi, però ells continuen sacsejant consciències, alterant estats d’ànim i guanyant-se la vida amb els llibres. Són moltes hores, esforços, sotragades i tràngols; però també són nous lectors, joves aprenents i milers de persones abocades al vertigen d’aquest foc que és l’aventura del llegir. Com cada any, a hores d’ara estan pencant per la campanya de Nadal, un dels dos moments estel·lars en la vida d’una petita llibreria. I malgrat el temps passat hom no pot deixar de desitjar-los sort, no fos cas que es capgirés algun astre.

Dimarts farà cinc anys algú va dir a en Paco Camarasa que estava boig de tancar. Aquell dia obria Negra y criminal, llibreria dedicada al gènere negre i situada al cor de la Barceloneta. Potser si que li faltava un bull, per sort dels molts afeccionats que hi ha a les novel·les policíaques; però una atenció curada als lectors, un saber immens sobre el gènere i el currículum d’activitats que ha anat impulsant, incloses les jornades que es fan cada febrer dedicades al gènere negre, han convertit aquell projecte indòmit en el premi Qwerty a la millor llibreria d’enguany.

Les llibreries estan en crisi arreu d’Europa, en tanquen cada dos per tres, diuen els informes. Potser si; tot depèn de si els seus propietaris tenen la passió, vocació i gosadies necessàries com aquesta gent.

Publicat a El Mundo de Catalunya

'TIEMPO PARA TI', d'HELEN EXLEY

Publicat per Accuarel

Selecció i adaptació d’Helen Exley

Els llibres de regal d’Helen Exley tracten de les relacions més intenses entre els éssers humans: l’amor, la parella i els llaços que uneixen a les famílies i als amics. Una constant d’aquestes obres és la saviesa, la calma interior i els valors personals. Pam Brown, Stuart & Linda Marcfarlane són Helen Exley.

En aquest llibret el lector hi trobarà pensaments de grans creadors i filòsofs junt a belles obres d’arts plàstiques que inspiren sobre la necessitat de trobar temps per a un mateix.

Una bona opció per regalar i de fàcil lectura, pensada per als moments de calma i relax, quan es busquen missatges senzills que ens retornin al fons de nosaltres mateixos. D’altra banda, ‘Tiempo para ti’ solament és un dels títols d’una col·lecció, molt més àmplia.

Albert Calls

CÒMIC: 'KIKI DE MONTPARNASSE', de CATEL & BOCQUET

Publicat per Ediciones Sinsentido

Història biogràfica de la musa del barri parisenc de Montparnasse, Alice Prim, coneguda com a Kiki. Aquest personatge emblemàtic va posar per a artistes de la talla de Man Ray, Picasso, Breton, Cocteau o Duchamp, entre d’altres i va viure una vida de misèria, bohèmia, vici, triomf i final decadent, com corresponia a un destí tan allunyat de la monotonia.

Kiki de Montparnasse va ser una persona suggerent, avançada al seu temps i que en la línia de les avantguardes va facilitar la connexió de la dona criada als carrers amb l’esperit elitista d’uns artistes que trencaven amb tot.
Aquesta novel·la gràfica o versió en còmic de la seva vida demostra que la historieta és un art tan bo com la literatura o el cinema per explicar tot tipus de narracions.

Albert Calls

'EL ENCANTADOR DE PERROS', de César Millán

Potser no som tan racionals com pensem, potser els nostres mals, producte d’una vida accelerada, pautada i tancada, afecten als éssers que ens envolten molt més del que pensem... Aquesta és la reflexió que he tret després de llegir el llibre de César Millán, un home que es basa en la experiència personal i en la intuició per a descobrir-nos que no som tan diferents de les nostres mascotes. Els símptomes que els produeix la seva fustració són exactament els mateixos que nosaltres patim: ansietat, depressió i agressivitat, fustració produïda per l'energia continguda, pel que suposa viure en una societat urbana allunyada de les pautes que regeixen el món natural.

El seu mètode és simple i ens beneficia també a nosaltres perquè ens retorna al nostre cantó més visceral (per no dir animal) mitjançant l’exercici i les virtuts de la comunicació amb llenguatge corporal. Tan simple i tan efectiu, tan natural i espontani com ho seriem si no fossim tan racionals.

Sílvia Tarragó

'EL FACTOR +', d'EDWARD DE BONO

Publicat per Integral-RBA Libros

Subtitulat ‘El poder del enfoque positivo en todos los ámbitos’, aquest nou llibre d’autoajuda amaga una senzilla tesi: l’actitud positiva permet una major qualitat de vida en l’existència diària, a més de què pot ser un exercici de creixement personal que alhora ens permet evolucionar satisfactòriament.

En contrapartida amb aquest punt d’arrencada tan contundent i ambiciós, el llibre parteix de paràmetres molt senzills, potser tant que acaben fent dubtar de tot plegat al final.

L’autor, Edward de Bono, vol aconseguir un canvi en la manera de viure, un gir radical basat en una filosofia completament positiva i es conforma en fer penetrar aquest senzill missatge en el lector.

D’altra banda, els editors de l’obra venen l’autor com la principal autoritat en el camp del pensament creatiu i l’ensenyament directe del pensament com a una habilitat adquirida, que ha estat contractat per empreses punteres en el món com IBM o Microsoft, entre d’altres i que té una carrera avalada per prestigioses universitats internacionals i una fundació.

Amb aquest obra vol que el lector sigui més positiu i guanyi en qualitat de vida i no para de repetir-ho. I potser aquest és el truc.

Albert Calls

'DIETARI FINAL', DE LLUÍS MARIA XIRINACS

Publicat per Ara Llibres

El testament literari d’aquest polèmic però singular personatge que va ser Xirinacs ha arribat a les llibreries i ajuda al lector a acostar-se a la seva trajectòria, la seva obra i la seva manera d’entendre la vida i la mort.

A ‘Dietari final’ s’hi barregen dos tipus de textos i es nota molt que és un producte editorial, conclòs sense l’aportació de l’autor degut a la seva mort voluntària.
S’hi troben des de les més àmplies reflexions, especialment sobre el dret de decidir la pròpia mort, fins a un àmbit místic i de difícil lectura que el lector que no estigui iniciat no podrà seguir amb profunditat, però que en tot cas si que servirà per connectar amb els neguits vitals i espirituals de l’autor.

D’altra banda, en el volum també es recull la veu més íntima d’un Xirinacs patriota i coherent, profundament humà i amb capacitat de generar debat fins i tot després de morir.

Una veu literària, a més, que entronca directament amb una altra obra avui introbable de l’autor: ‘Dietari de presó II/1975’, publicat ja fa molts anys i que recollia una de les etapes dures i amb més compromís de la lluita per la llibertat que Xirinacs va protagonitzar en vida.

Albert Calls

Presentació del llibre "ANADA I TORNADA", d'ANTONI BACHS

El proper dimarts dia 4 de desembre a les 19.30 presentarem el llibre Anada i tornada. 54 narracions singulars d'Antoni Bachs, que ha estat editat per Edicions Saragossa.

L'autor, vinculat a Premià de Mar i conegut per la seva tasca artística, ofereix en aquest llibre dues seleccions dels molts records que guarda en la memòria personal. A Rodalies, des del seu seient de passatger habitual del servei de rodalies del Maresme, observa el que passa a dins i a fora del tren, mentre que a Background, narra les seves experiències professionals que l'han portat a viatjar per tota la Península i més enllà.

Creiem que es una lectura atractiva, a més de propera. Especialment interessant és l'exercici memorialístic de la darrera part, en contrast amb la inventiva i la ironia de la primera part, més creativa. 54 narracions per a la reflexió i la descoberta, amb bitllet d'anada i tornada.

Sílvia Tarragó

L'adaptació "CYRANO" guanyadora del premi al millor àlbum il.lustrat

"Cyrano tenia un nas enorme.
Cyrano estava enamorat
de la seva cosina Roxanna.
Però no s'atrevia a dir-li res
(per culpa del seu enorme nas).

Cyrano, a més era un poeta. "

El guardó per al millor àlbum il·lustrat atorgat el passat 22 de novembre, va recaure a Cyrano ,l'adaptació per a nens que l'escriptor vietnamita Taï-Marc Le Thanh i la il·lustradora francesa Rébecca Drautemer han fet del clàssic de Bergerac, editat per Baula en català i Edelvives en castellà.

L'il.lustradora, Rébecca Drautemer, és la dibuixant del reconegut àlbum Princesas olvidadas o desconocidas, i Taï-Marc Le Thanh és autor de contes infantils com Babaiaga o Avalancha el terrible. Tots dos han aconseguit recrear l'obra d'Edmond Rostand des d'una perspectiva meravellosa que atreu tant a petits com a grans.

D'altra banda, la novel·la Hace mil años que estoy aquí, editada per Gadir en castellà i per La Campana en català, de la italiana Mariolina Venezia, va ser la guanyadora del premi Llibreter 2007 a la categoria de narrativa. Es tracta de la primera novel·la de Venezia i és una saga familiar que narra la història de cinc generacions on les dones juguen un paper primordial

Sílvia Tarragó

Max guanya el Primer Premio Nacional de Cómic amb "BARDÍN EL SUPERREALISTA"

El dibuixant barceloní Francesc Capdevila "Max", va ser guardonat amb el PRIMER PREMIO NACIONAL DE CÓMIC atorgat pel Ministerio de Cultura, per la seva obra “BARDÍN EL SUPERREALISTA” editada per La Cúpula.

Aquesta obra va ser publicada el 2006 i va rebre també els premis a la Millor Obra, Millor Guió i Millor Dibuix del Saló Internacional del Còmic de Barcelona (2007) i Mejor Obra de Autor Nacional del Salón del Cómic de Pizarra, Málaga (2007).

Ha estat traduïda al català, anglès, francès, italià, alemany i neerlandès.

D'altra banda, el finalista ha estat David Rubín per la seva obra “LA TETERÍA DEL OSO MALAYO” editada per Astiberri.

Sílvia Tarragó

"MONSTRUOS", d'EDUARDO ANGULO

És una altra de les novetats d'aquesta setmana de l'editorial 451, aquest cop dins la seva col.lecció d'assaig.

Amb el subtítol Una visión científica de la criptozoología, l'autor ens acosta als més famosos i meravellosos animals de la història com el ieti, el monstre del llac Ness o el Kraken, acompanyats de algunes de les imatges que han inspirat a artistes de diverses èpoques.

Angulo es defineix ell mateix i el seu llibre amb les següents paraules:

«Soy un científico. Como tal escribo este libro aunque trate de una disciplina tan poco científica como la criptozoología. En breve, la criptozoología se define como la ciencia que estudia los animales ocultos. Son criaturas que nunca se ven, solo se vislumbran; no se oyen, o susurran o aúllan; son intangibles, solo dejan rastros o huellas, para desgracia de los criptozoólogos. Se preguntarán que por qué un científico escribe un libro sobre algo al parecer tan poco científico. Porque es fascinante estudiar cómo se aplica el método científico a sueños e ilusiones. Con estas historias recupero el misterio, el sentimiento de una naturaleza casi desconocida, sombría, misteriosa y llena de criaturas sorprendentes; la naturaleza que desvelaban viaje tras viaje aquellos naturalistas de los siglos antiguos, nuestros antecesores, maravillados con lo que sus hallazgos eran y significaban».

Sens dubte es tracta d'una inquietant i apassionant lectura.

Sílvia Tarragó

UNA BONA APOSTA LA DE LA NOVA COL.LECCIÓ DE 451 EDITORES

Aquest nou segell editorial té com a objectiu la literatura de qualitat reeditant clàssics i publicant bons autors tant novells com consagrats. En aquesta linia han creat una nova col.lecció, 451.zip, d'antologias temàtiques amb fragments literaris de la literatura universal acompanyats d'il.lustracions de l'art de tots els temps.

Els dos primers títols són: Libro de amor i Libro de magia y brujas. El primer recupera obres mestres de Lope, Pardo Bazán, Cervantes o Joanot Martorell juntament amb pintures de genis com Boticelli, Rubens, Tintoretto, Tiziano... El segon s'inspira en l'antic art de realitzar coses meravelloses en contra de las lleis naturals amb la intervenció dels esperits, per això incorpora textos sobre encantaments, invocacions o processos alquímics de la mà de Rubén Darío, Alfonso X el sabio, Cabeza de Vaca i d'altres, a més d'il.lustracions de Goya, William Blake, El Bosco, Diego Rivera.... Una interessant aposta per a gaudi dels ulls i esperonament de l'intel·lecte.

Sílvia Tarragó

'IL.LUSIONISTES DEL FUTBOL', de CÈLIA SÀNCHEZ-MÚSTICH

Què ens suggereix, el futbol, sobre les relacions de parella? O sobre el temps i l’atzar? La “religió” del futbol, també té els seus miracles i no s’hi val comptar —únicament— títols i copes?
Guillermina Motta, Lorenzo Quinn, Pep Munné, Anna Sallés, Oleguer Presas, Arcadi Oliveres, Fernando Guillén, Joan Laporta, Miquel de Palol, Antoni Bolinches, Matthew Tree, Ignasi Riera i Anton M. Espadaler, entre molts d’altres, conversen amb la Cèlia o aporten el seu pensament a l’entorn del futbol. Però no només del futbol: com ja se’ns insinua en el primer capítol, sovint els dialogants “fugen d’estudi (o d’estadi...)” per embrancar-se en les múltiples vessants dels valors humans i les relacions personals. Tot plegat, un suggestiu entramat de veus i temes, amb el fil conductor de la gran petita història dels Veterans de Sitges: una història de futbol, comunicació i fraternitat.
Veterans de Sitges i Cèlia Sànchez-Mústich cedeixen els drets d’autor d’aquest llibre a la Fundació Arrels de Barcelona, dedicada a la gent que viu al carrer, que és allà on va néixer el futbol!

CÈLIA SÀNCHEZ-MÚSTICH
Ha conreat diversos gèneres literaris (poesia, novel·la, conte, biografia...): “fructífers vasos comunicants que han bastit un univers ben personal i d’allò més suggestiu”, segons s’ha dit de la seva obra. Entre els seus llibres de poemes cal citar Temperatura humana, Taques o Llum de claraboia, i entre les seves obres de narrativa, les novel·les Les cambres del desig i Tercer acte d’amor. Ha rebut, entre d’altres, els premis Rosa Leveroni i Miquel de Palol de poesia, i el Mercè Rodoreda de narrativa. Impulsora cultural, ha estat al capdavant de diversos projectes creatius, el darrer dels quals —en companyia del jove poeta Joan Duran— la singular “Festa de la Poesia a Sitges”. Amb aquest llibre l’autora s’endinsa, a través de la seva pròpia descoberta del futbol, en una nova aventura literària.

Matilde Asensi treu una nova novel.la

L'autora de L'últim Cató, Iacobus, Tot sota el cel, El saló d'ambre i L'origen perdut, acaba de treure un nou llibre. Es tracta de Tierra firme, una novel.la que evoca l'atmosfera i la vida qüotidiana a les colònies espanyoles del Nou Món mitjançant un personatge excepcional, Martín Ojo de Plata, que és en realitat una dona.

L'acció transcorre l'any 1598 quan Catalina Solís s'embarca a la flota espanyola de Los Galeones amb destí al Carib, però té una topada amb uns pirates de la que aconsegueix escapar i sobreviure després en una illa deserta durant dos anys. És llavors quan decideix canviar el seu nóm pel de Martín Nevares i, juntament amb el seu pare adoptiu i els mariners de la Chacona, es converteix en un dels nombrosos contrabandistes que creuaven els mars a principis dels sigle XVII.

Sílvia Tarragó

'POR NUESTRA CUENTA', de MIRIAM KATIN

CÒMIC

Publicat per Ponent Mon

Novel·la gràfica que tracta la fugida de la mare de l’autora i d’ella mateixa de Budapest, després de la invasió nazi. Mariam Katin va guanyar el premi Inkpot en el Comic Con 2007 de San Diego.

La història narra la pèrdua de fe en Déu de l’autora en un món devastat i cruel en el qual, malgrat tot, també hi ha bones persones. Aquest còmic entra a dins de l’ànima i colpeix, et connecta amb l’experiència vital pura de ple. Sortosament, la historieta es nodreix de treballs així, que arraconen en el passat la creença que els tebeos són un art menor. En qualsevol cas, el mitjà mai no condiciona l’obra, sinó la capacitat narrativa i l’ofici del creador.

Albert Calls

'ANGLES MORTS', d'ÀLEX SUSANNA

Publicat per Proa

El darrer poemari d’Àlex Susanna, prologat per Pere Ballart, acosta al lector als “angles morts”, aquelles petites grans coses de l‘existència en què no ens fixem, però que són molt importants per a tots nosaltres: els paisatges, la música, la família, la creació literària, un llapis, els amics morts… Poesia sòlidament escrita, delicada i dura alhora, escrita a partir de pretextos de la vida, elaborada amb un gran mestratge i sobretot, i això és molt d’agrair, feta sense pressa.

Susanna és sens dubte un dels millors poetes catalans d’ara, tan contemporani com perenne, capaç de dominar la màgia de les paraules i projectar-la a un lector que cada vegada més té dificultat de llegir bons llibres de poemes com aquest.

Albert Calls

'EL LABERINT DE LA FELICITAT', d'ÀLEX ROVIRA i FRANCESC MIRALLES

Publicat per Ara Llibres (català ) i Aguilar (castellà)

Conte iniciàtic que narra la història d’una Ariadana contemporània que provenint del fracàs a la vida, un matí es desperta dins dels murs d’un laberint del qual només podrà sortir si respon les preguntes clàssiques que determinen l’existència humana: “Qui ets? D’on véns? On vas?”.

El que els autors volen transmetre al lector és el camí de la felicitat i per aquest motiu li donen unes pistes que sense desvetllar res de nou, com a mínim, li serviran per recordar coses essencials, que és el que fan els llibres d’autoajuda “hard”, massa de moda en els darrers temps.

La veritat és que l’habilitat narrativa dels dos autors baixa el llistó amb aquest conte, especialment per als lectors que els hem anat seguint i que teníem espectatives més altes. No oblidem que Àlex Rovira, entre d’altres títols súpervendes, és autor d’una obra exepcional com ‘La brúixola interior’ i que Miralles és un escriptor jove, però amb molt d’ofici i experiència, amb una versatilitat imparable i un coneixement dels llibres d’autoajuda que ha fet, criticat i pel que es veu, caigut en les seves pròpies crítiques.

De qualsevol manera, és probable que aquesta obra els permeti accedir a un tipus de públic majoritari, menys avesat a a la lectura i sense deixar de banda que el producte està ben acabat i lligat. Però també seria injust deixar-se en el tinter la necessitat de demanar més a aquests dos autors, perquè el regust que queda al final a la boca, aquesta vegada és més aviat suau.

Albert Calls

'INSÒLIT SOMNI, INSÒLITA VERITAT', de Lolita Bosch

Publicat per Edicions Empúries

Amb el llarg subtítol ‘La meravellosa llegenda de l’intrèpid aeronauta don Joaquín de la Cantolla y Rico’, aquesta és una història molt creativa que entrellaça la realitat i la ficció amb una habilitat impagable. Probablement, Lolita Bosch és la gran esperança de la Literatura Catalana, adormida en excés en els darrers temps i mancada de la força dels nous creadors, valents en fer salts al buit estilístics, però defugint fer històries entenedores i que connectin alhora amb els lectors.

La trama d’aquesta innovadora novel·la parteix d’un personatge frustrat per un fet que marca la seva vida i que finalment acaba projectant-se en el somni de volar, “de fer volar Mèxic”, com diu. Però la manera d’explicar aquesta històrià que té Bosch fa que el que podria ser un senzill relat acabi sent una nova manera de narrar i un plaer per al bon lector, cansat de tanta narrativa excessivament típica i tòpica. D’altra banda, s’ha cuidat molt bé l’edició, de manera que compta amb il·lustracions que la fan molt entenedora i atractiva.

Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ha publicat d’altres obres com ‘Això que veus és un rostre’, ‘Qui vam ser’ i ‘M’. Amb aquets nou títol, torna a posar el llistó molt alt. A tall de tast i per concloure, un breu fragment d’aquest deliciós llibre: “Una ciutat que flotarà al damunt de la ciutat quieta. I això li proposa Cantolla al president: fer una ciutat que no pesi. Una ciutat als núvols. Una ciutat falsa”.

Albert Calls

'L'HOME MANUSCRIT', de Manuel Baixauli

Publicat per Proa

Premi Mallorca 2006

La crítica ha aclamat aquesta obra de forma unànime i sense equivocar-se, perquè retorna la fe en la literatura, l’escriptura, la voluntat de salvar la memòria i la convicció que mentre no s’oblida es perviu.

‘L’home manuscrit’ és un novel·la de difícil classificació, que en la línia de Sebald incorpora fotografies i formats diversos perquè el lector multipliqui les seves percepcions. D’entrada, com es diu, “és una obra sobre la insatisfacció del passat, refet des de la lucidesa del present i deixant una esperança oberta al futur”.

L’autor, el valencià Manuel Baixauli, ha escrit un llibre ambiciós, dens i imaginatiu sobre l’obsessió de l’escriptura i com aquesta pot salvar les persones de l’oblit.

En uns moments en els quals sembla que no es valora la creació genuïna i es tendeix a donar espai a una literatura fàcil i “de consum”, ‘L’home manuscrit’ travessa el mirall i també ens el fa travessar a tots els lectors. El prota: un home obsessionat per escriure i al rerefons la recuperació de la memòria de l’autor, però també dels seus personatges.

Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. Ha publicat el llibre de contes ‘Espiral’ i la novel·la ‘Verso’. Amb aquest nou treball demostra que és possible anar avançant pels camins de la literatura des de la solidesa intel·lectual unipersonal i retorna, al creador, la capacitat de fabular fins a dimensions mítiques, creant universos que ens fan una mica més humans. Després de llegir aquest llibre -que no és en cap cas d’evasió-, i això ho crec sincerement: si algú ha perdut la fe en les lletres catalanes, la recupera del tot.

Albert Calls