L’autora iraniana Marjane Satrapi, coneguda per les novel·les gràfiques del cicle ‘Persépolis’, ha estat guardonada amb la 13a edició del premi Gat Perich, que s’atorgarà a Premià de Dalt el proper 9 de febrer, en un acte en el qual s’esperen més de 300 convidats. D’altra banda, l’humorista Máximo (Burgos, 1933) rebrà una distinció honorífica per la seva llarga trajectòria professional com a ninotaire a la premsa.
El premi Gat Perich se celebra des de 1996, un any després de la mort del conegut ninotaire, vinculat a Premià de Dalt. Des de fa tres anys que es celebra el lliurament de premis en aquest municipi, com a relleu de Llançà. El jurat que l’atorga està integrat per representants dels principals diaris de Catalunya.
Marjane Satrapi és la primera dona que rep un guardó que s’han endut, fins ara, Gila, Mingote, Forges, Pepe Rubianes o Kim, guanyador de l’any passat, entre d’altres.
Els llibres de còmic de Satrapi (‘Persépolis’, ‘Brodats’ i ‘Pollo con ciruelas’), integren una nissaga familiar autobiogràfica, en blanc i negre.
L’autora, nascuda a Teheran el 1969 i establerta a París, està actualment immersa en la promoció nord-americana de la pel·lícula ‘Persépolis’.
Qui ha llegit els seus còmics sap que ha obert una nova via en la qual explica la seva història familiar a l’Iran, amb un cert to crític i irònic, una mirada intensa i apassionant sobre els totalitarismes, com condicionen a les societats i la resposta humana que la gent progressista els dóna.
Albert Calls
divendres, 25 de gener del 2008
'CONTES PER CANVIAR EL MÓN', de JOSÉ LUIS GALLEGO
Publicat per Viena Edicions
No és habitual trobar llibres que apostin per un món millor i aquest n’és un cas ben evident. De manera planera, el lector hi descobrirà un recull de contes, principalment pensats per a infants, però que també haurien de llegir els adults, perquè ajuden a tenir una percepció sobre el medi ambient i la sostenibilitat que tots hauríem de conèixer.
L’autor, vinculat a Cabrils, és naturalista, periodista ambiental i escriptor i pot trobar-se més informació interessant d’ell i el seu treball a la seva pàgina web: www.ecogallego.com.
D’altra banda, el lector jove trobarà especialment en aquest llibre històries per ajudar a viure sense bosses, com ajudar els ocells, salvar les balenes o una carta al president, demanant-li un món millor entre d’altres interessants narracions que aposten per obtenir un planeta una mica més digne que el que tenim actualment, i només fent un petit esforç personal.
Les il·lustracions d’Andy Noguerón i la senzillesa de les narracions conflueixen en una obra que té múltiples aplicacions didàctiques, no únicament pensades per a les escoles, sinó també per als pares, que poden alternar el plaer de llegir en veu alta un conte als seus fills, sabent que ells també aprenen alhora i que tots plegats contribueixen, junts, a fer un pas cap endavant.
Albert Calls
No és habitual trobar llibres que apostin per un món millor i aquest n’és un cas ben evident. De manera planera, el lector hi descobrirà un recull de contes, principalment pensats per a infants, però que també haurien de llegir els adults, perquè ajuden a tenir una percepció sobre el medi ambient i la sostenibilitat que tots hauríem de conèixer.
L’autor, vinculat a Cabrils, és naturalista, periodista ambiental i escriptor i pot trobar-se més informació interessant d’ell i el seu treball a la seva pàgina web: www.ecogallego.com.
D’altra banda, el lector jove trobarà especialment en aquest llibre històries per ajudar a viure sense bosses, com ajudar els ocells, salvar les balenes o una carta al president, demanant-li un món millor entre d’altres interessants narracions que aposten per obtenir un planeta una mica més digne que el que tenim actualment, i només fent un petit esforç personal.
Les il·lustracions d’Andy Noguerón i la senzillesa de les narracions conflueixen en una obra que té múltiples aplicacions didàctiques, no únicament pensades per a les escoles, sinó també per als pares, que poden alternar el plaer de llegir en veu alta un conte als seus fills, sabent que ells també aprenen alhora i que tots plegats contribueixen, junts, a fer un pas cap endavant.
Albert Calls
'UN DÍA DE CÓLERA', d'ARTURO PÉREZ REVERTE
Publicat per Punto de lectura.
El 2 de maig de 1808 la revolta a Madrid contra les tropes ocupants franceses ha passat a la història pels afusellaments que Goya va immortalitzar en les seves obres pictòriques. Ara, Pérez Reverte rescata aquest moment èpic de la història d’Espanya, recordant la unitat contra l’invasor i el paper clau de les classes populars en plantar-li cara.
L’autor confegeix una història que barreja personatges reals amb d’altres que probablement hi van ser, però que recupera gràcies al miracle de la paraula impresa. El resultat és que acaba teixint un fris gegantí, carregat d’acció, de situacions tenses i elèctriques, per explicar com un poble unit pot plantar cara a un enemic superior i molt més preparat.
Tant els lectors de novel·la històrica com els d’acció trobaran en aquest volum resposta als seus neguits, com també s’hi sentiran còmodes els amants d’èpiques aventuresques diverses, d’una banda i, de l’altra, tots aquells que vulguin consumir patriotisme històric a dojo.
També, tant la base documental com els temps narratius d’aquesta obra coral, demostren l’ofici d’un escriptor que ha sabut fer de la literatura de gènere tot un art.
Albert Calls
El 2 de maig de 1808 la revolta a Madrid contra les tropes ocupants franceses ha passat a la història pels afusellaments que Goya va immortalitzar en les seves obres pictòriques. Ara, Pérez Reverte rescata aquest moment èpic de la història d’Espanya, recordant la unitat contra l’invasor i el paper clau de les classes populars en plantar-li cara.
L’autor confegeix una història que barreja personatges reals amb d’altres que probablement hi van ser, però que recupera gràcies al miracle de la paraula impresa. El resultat és que acaba teixint un fris gegantí, carregat d’acció, de situacions tenses i elèctriques, per explicar com un poble unit pot plantar cara a un enemic superior i molt més preparat.
Tant els lectors de novel·la històrica com els d’acció trobaran en aquest volum resposta als seus neguits, com també s’hi sentiran còmodes els amants d’èpiques aventuresques diverses, d’una banda i, de l’altra, tots aquells que vulguin consumir patriotisme històric a dojo.
També, tant la base documental com els temps narratius d’aquesta obra coral, demostren l’ofici d’un escriptor que ha sabut fer de la literatura de gènere tot un art.
Albert Calls
dijous, 24 de gener del 2008
'FA MIL ANYS QUE SÓC AQUI', de MARIOLINA VENEZIA
Publicat per La Campana en català i per Gadir en castellà.
Mariolina Venezia és una escenògrafa i guionista italiana que havia publicat anteriorment llibres de poesia i un volum de narracions. Ara s’ha atrevit amb la novel.la i el resultat no ha pogut ser més espectacular: se la compara amb Cien años de soledad, ha guanyat el prestigiós premi Campiello 2007 i el Premi llibreter i, a més, la crítica ha dit que és un exemple de “l’art de narrar”. La emprempta de la natura poètica de la seva escriptura és present al llarg d’aquesta història familiar, que es centra en las dones i que comprèn més d’un segle d’història.
“Hi havia dies que s’alçava un vent de colors que aixecava la pols i tot començava a llevar com la pasta del pa sota la flassada. Tornaven els fets que ja havien passat i els que encara havien de venir es feien visibles. Aquells dies els corrents d’aire sota les portes semblaven rialletes d’infants no nascuts, s’entortolligaven als turmells de les dones amb llaços impalpables i les feien empassegar. Petaven els vidres de les finestres. La llet quallava a les galledes. Els homes es posaven la roba que no tocava i les nenes es tornaven dones.”
La novel.la es situa a un poble d’Italia, Grottole, relatant les vivències dels diferents personatges, pels quals els grans esdeveniments passen gairebè sense adonar-se’n, enmig dels petits esdeveniments de la seva qüotidianeitat. Uns personatges que tenen una fondària desolada, irònica a voltes, i la herència dels personatges que els van precedir i que els fan entranyables i propers a la vegada.
Sílvia Tarragó
dimecres, 23 de gener del 2008
El nou llibre de Tracy Chevalier
És titularà El mestre de la innocència i sortirà a la venda a partir de mitjan de Febrer en català editat per La Magrana, i en castellà editat per Lumen.
Tracy Chevalier es va donar a conèixer amb La noia de la perla que va ser un èxit tant en vendes com en crítica i acceptació pels milers de lectors que van gaudir de la seva lectura.
Aquesta darrera novel.la està ambientada al Londres del segle XVIII i constitueix una recreació brillant de l´època, a través de la experiència d'una familia acabada d'arribar del camp, però també reflecteix parts de la vida i obra de William Blake que entrarà en contacte amb els protagonistes de la història.
El diari Independent ha dit de l'autora: "Tracy Chevalier li regala el do de la vida a la novel.la històrica". No exagera, de la mà d'aquests personatges podem sentir els sorollosos carrers de Londres, veure les seves fàbriques brutes, els seus barris de treballadors i viure la inestabilitat creada pels ressò de la Revolució Francesa.
Sílvia Tarragó
dimarts, 22 de gener del 2008
TRIATS ELS FINALISTES AL PREMI FUNDACIÓN JOSE MANUEL LARA 2007
Javier Calvo, Aquilino Duque, Belén Gopegui, Almudena Grandes i Javier Pérez Andújar, són els finalistes del Premio de Novela Fundación Lara a la millor novel.la de 2007.
En una reunió celebrada ahir a Madrid, els editors van seleccionar les cinc novel.les finalistes d'entre les quals sortirà l'obra guanyadora. Són aquestes:
Mundo maravilloso, de Javier Calvo (Mondadori)
La loca de Chillán, de Aquilino Duque (Pre-Textos)
El padre de Blancanieves, de Belén Gopegui (Anagrama)
El corazón helado, de Almudena Grandes (Tusquets)
Los príncipes valientes, de Javier Pérez Andújar (Tusquets)
El dia 8 d'abril es donarà a conèixer la novel.la guanyadora que serà triada per un jurat compost per nou personalitats relacionades amb el món del llibre i de la cultura: editors, llibreters, catedràtics universitaris i crítics.
Sílvia Tarragó
En una reunió celebrada ahir a Madrid, els editors van seleccionar les cinc novel.les finalistes d'entre les quals sortirà l'obra guanyadora. Són aquestes:
Mundo maravilloso, de Javier Calvo (Mondadori)
La loca de Chillán, de Aquilino Duque (Pre-Textos)
El padre de Blancanieves, de Belén Gopegui (Anagrama)
El corazón helado, de Almudena Grandes (Tusquets)
Los príncipes valientes, de Javier Pérez Andújar (Tusquets)
El dia 8 d'abril es donarà a conèixer la novel.la guanyadora que serà triada per un jurat compost per nou personalitats relacionades amb el món del llibre i de la cultura: editors, llibreters, catedràtics universitaris i crítics.
Sílvia Tarragó
JORDI PUJOL TORNA ALS ORÍGENS
Emotiu retorn als orígens familiars i un nou bany de multituds. Jordi Pujol va presentar el seu llibre 'Memòries. Història d’una convicció (1930-1980)', al seu poble, Premià de Dalt, el passat divendres 20 de gener.
Acompanyat del periodista Manuel Cuyàs, amb qui ha escrit el primer volum memorialístic i unes 300 persones del municipi i dels voltants, l’expresident va omplir l’emblemàtic teatre de la Societat Cultural Sant Jaume.
Catarsi col·lectiva en una presentació en la qual, fins i tot, va aparèixer entre el públic un actor espontani que es va aixecar amb una màscara imitant Pujol i amb qui aquest, sense sorprendre’s, va mantenir un simpàtic diàleg que va concloure amb el reconeixement tàcit del seu imitador que era el millor president que mai havia tingut Catalunya.
Cuyàs va obrir foc com a teloner de l’acte recordant que el protagonista i autor de les memòries és Pujol i explicant que la primera frase del llibre: “Sóc fill d’en Florenci i la Maria, Florenci Pujol i Brugat, de Premià de Mar, i Maria Soley i Mas, de Premià de Dalt”, determina la vinculació del polític amb les seves arrels familiars, constant al llarg de tota la seva trajectòria.
Tot seguit va venir la intervenció de Pujol. Feedback automàtic amb el públic de més d’una hora i firma de llibres personalitzada fins a deixar el canell esgotat.
Per a l’expresident, el llibre serveix per explicar-se. “Perquè la gent sàpiga qui és
aquest Pujol que hem hagut d’aguantar 23 anys”, va ironitzar. També va definir-se com “un home que ha estimat Catalunya i que ha recorregut el país”. “De Sant Mateu o Montserrat fins als barris d’immigració de la Barcelona dels anys 50. Catalunya és tothom”, va assegurar.
Entre acotació i acotació Pujol interpelava pel seu nom als assistents i recordava amb precisió detalls del municipi d’altres èpoques (des de les projeccions de cinema fins a les cançons que va taral·lejar o Els Pastorets). Va definir-se com un polític moderat i europeista des de molt jove. “Els que són molt d’esquerres o molt de dretes es despisten”, va comentar. També va revindicar uns orígens de gent senzilla contra aquells que han volgut fer veure que ve dels poderosos. “Vinc d’un món on no teníem vàters”, va dir, evocant el passat d’una part de la seva família vinculada a la terra i el món dels pagesos. D’altra banda, referint-se a Rafael Ribó en la seva etapa com a polític, Pujol va atacar els sectors de l’esquerra que el definien com a representant dels poderosos. “Tots aquests tenien molts calers i es van fer comunistes”, va afirmar sense manies.
L’expresident, molt content en tot moment de retrobar-se amb amics i convilatans, va assegurar que presentar el llibre a Premià de Dalt li feia il·lusió i li permeteia “un toc més sentimental”.
El record de l’acció política també va ser present en la presentació. “He estat especialista en plataformes, en entomar-me-les”, va comentar, explicant les seves experiències. “He tingut èxits importants i fracassos importants”, també va assegurar.
Per concloure, una reflexió final sobre els valors apresos gràcies a la seva família de Premià de Dalt i a Premià de Mar i les arrels: “Sóc en Jordi de Can Soley”. Entre el públic, tot l’acte, Marta Ferrusola també l’escoltava.
Albert Calls
Acompanyat del periodista Manuel Cuyàs, amb qui ha escrit el primer volum memorialístic i unes 300 persones del municipi i dels voltants, l’expresident va omplir l’emblemàtic teatre de la Societat Cultural Sant Jaume.
Catarsi col·lectiva en una presentació en la qual, fins i tot, va aparèixer entre el públic un actor espontani que es va aixecar amb una màscara imitant Pujol i amb qui aquest, sense sorprendre’s, va mantenir un simpàtic diàleg que va concloure amb el reconeixement tàcit del seu imitador que era el millor president que mai havia tingut Catalunya.
Cuyàs va obrir foc com a teloner de l’acte recordant que el protagonista i autor de les memòries és Pujol i explicant que la primera frase del llibre: “Sóc fill d’en Florenci i la Maria, Florenci Pujol i Brugat, de Premià de Mar, i Maria Soley i Mas, de Premià de Dalt”, determina la vinculació del polític amb les seves arrels familiars, constant al llarg de tota la seva trajectòria.
Tot seguit va venir la intervenció de Pujol. Feedback automàtic amb el públic de més d’una hora i firma de llibres personalitzada fins a deixar el canell esgotat.
Per a l’expresident, el llibre serveix per explicar-se. “Perquè la gent sàpiga qui és
aquest Pujol que hem hagut d’aguantar 23 anys”, va ironitzar. També va definir-se com “un home que ha estimat Catalunya i que ha recorregut el país”. “De Sant Mateu o Montserrat fins als barris d’immigració de la Barcelona dels anys 50. Catalunya és tothom”, va assegurar.
Entre acotació i acotació Pujol interpelava pel seu nom als assistents i recordava amb precisió detalls del municipi d’altres èpoques (des de les projeccions de cinema fins a les cançons que va taral·lejar o Els Pastorets). Va definir-se com un polític moderat i europeista des de molt jove. “Els que són molt d’esquerres o molt de dretes es despisten”, va comentar. També va revindicar uns orígens de gent senzilla contra aquells que han volgut fer veure que ve dels poderosos. “Vinc d’un món on no teníem vàters”, va dir, evocant el passat d’una part de la seva família vinculada a la terra i el món dels pagesos. D’altra banda, referint-se a Rafael Ribó en la seva etapa com a polític, Pujol va atacar els sectors de l’esquerra que el definien com a representant dels poderosos. “Tots aquests tenien molts calers i es van fer comunistes”, va afirmar sense manies.
L’expresident, molt content en tot moment de retrobar-se amb amics i convilatans, va assegurar que presentar el llibre a Premià de Dalt li feia il·lusió i li permeteia “un toc més sentimental”.
El record de l’acció política també va ser present en la presentació. “He estat especialista en plataformes, en entomar-me-les”, va comentar, explicant les seves experiències. “He tingut èxits importants i fracassos importants”, també va assegurar.
Per concloure, una reflexió final sobre els valors apresos gràcies a la seva família de Premià de Dalt i a Premià de Mar i les arrels: “Sóc en Jordi de Can Soley”. Entre el públic, tot l’acte, Marta Ferrusola també l’escoltava.
Albert Calls
dissabte, 19 de gener del 2008
LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 'MEMÒRIES', DE JORDI PUJOL TOT UN ÈXIT
L'acte de presentació i signatura del llibre Memòries 1930-1980 de Jordi Pujol ahir, al Teatre de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt, va aplegar al voltant d'unes dues-centes persones que esperàven amb espectació l'arribada de l'expresident i, cal dir-ho,també dels llibres que pràcticament es van esgotar tot i que molts ja l'havien comprat abans.
Els assistents, després d'escoltar les paraules de Manuel Cuyàs, que ha col.laborat en aquest llibre, van poder sentir Jordi Pujol relatant de viva veu els seus records, vivències i impressions tan arrelats a Premià de Dalt.
Va ser un acte entranyable i proper, que va allargar-se amb la inacabable cua de persones que volien que els dediquès el llibre i intercanviar unes paraules amb l'autor, un acte que va aplegar gent de diverses edats i diverses ideologies la qual cosa demostra que Jordi Pujol és i serà un referent en la història de Catalunya.
Sílvia Tarragó
Els assistents, després d'escoltar les paraules de Manuel Cuyàs, que ha col.laborat en aquest llibre, van poder sentir Jordi Pujol relatant de viva veu els seus records, vivències i impressions tan arrelats a Premià de Dalt.
Va ser un acte entranyable i proper, que va allargar-se amb la inacabable cua de persones que volien que els dediquès el llibre i intercanviar unes paraules amb l'autor, un acte que va aplegar gent de diverses edats i diverses ideologies la qual cosa demostra que Jordi Pujol és i serà un referent en la història de Catalunya.
Sílvia Tarragó
dilluns, 14 de gener del 2008
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 'MEMÒRIES', DE JORDI PUJOL
Acte de presentació
i signatura del llibre:
MEMÒRIES (1930-1980),
de Jordi Pujol.
Jordi Pujol signarà exemplars
del seu llibre.
Divendres 18 de gener, a les 20 hores.
Al TEATRE de la SOCIETAT CULTURAL
SANT JAUME DE PREMIÀ DE DALT.
Organitzat per la Societat Cultural Sant Jaume i la llibreria Proa Premià.
FOTOBLOC DE PREMIÀ DE MAR
A vegades val més una imatge que mil paraules.
Sota aquesta premissa hi ha un fotoblog que vol deixar testimoniatge imprès de moltes coses del dia a dia de Premià de Mar.
El trobareu a:
www.enpremiademar.blogspot.com.
Sota aquesta premissa hi ha un fotoblog que vol deixar testimoniatge imprès de moltes coses del dia a dia de Premià de Mar.
El trobareu a:
www.enpremiademar.blogspot.com.
'SEÑALES PARA EL VIAJE', de PHILIP GOLDBERG
Publicat per Ediciones B. Byblos New Age. Salud y bienestar
El creixement personal està de moda en un món materialista que ha deixat de banda l’espiritualitat com a part integrant de l’harmonia amb un mateix i amb l’entorn.
Per a gent que estigui perduda i busqui la llum d’un far, Goldberg traça un itinerari senzill, però profusament documentat i basat en l’estudi i en l’experiència.
Aquest llibre està pensat per ser llegit, però també com una guia útil i amb consells ben pràctics, que al cap i a la fi, sempre són d’agrair.
En clau senzilla i didàctica, obert a totes les religions, el lector hi trobarà inspiració que l’ajudarà a recórrer el propi camí espiritual, un trajecte difícil però alhora carregat de recompenses.
D’altra banda, en la via del que ara s’anomena “New Age”, aquest volum et va duent, a mesura que el llegeixes, per diverses estacions i acabes adonant-te que l’espiritualitat parteix i retorna a un mateix i cal sortir a buscar-la pels camins més apropiats i adequats al propi caminant i buscador.
A més, l’autor s’ajuda dels fragments dels més grans místics i de senzilles paràboles per abeurar el lector amb un got d’aigua fresca, sempre d’agrair, ésclar.
Albert Calls
El creixement personal està de moda en un món materialista que ha deixat de banda l’espiritualitat com a part integrant de l’harmonia amb un mateix i amb l’entorn.
Per a gent que estigui perduda i busqui la llum d’un far, Goldberg traça un itinerari senzill, però profusament documentat i basat en l’estudi i en l’experiència.
Aquest llibre està pensat per ser llegit, però també com una guia útil i amb consells ben pràctics, que al cap i a la fi, sempre són d’agrair.
En clau senzilla i didàctica, obert a totes les religions, el lector hi trobarà inspiració que l’ajudarà a recórrer el propi camí espiritual, un trajecte difícil però alhora carregat de recompenses.
D’altra banda, en la via del que ara s’anomena “New Age”, aquest volum et va duent, a mesura que el llegeixes, per diverses estacions i acabes adonant-te que l’espiritualitat parteix i retorna a un mateix i cal sortir a buscar-la pels camins més apropiats i adequats al propi caminant i buscador.
A més, l’autor s’ajuda dels fragments dels més grans místics i de senzilles paràboles per abeurar el lector amb un got d’aigua fresca, sempre d’agrair, ésclar.
Albert Calls
'TOPEDO0, de JORDI BERNET i ENRIQUE SÁNCHEZ ABULÍ
Publicat per Glénat (Vol.1)
Aquesta és la primera edició en català, amb traducció de la mà d’Andreu Martín, d’un dels personatges del còmic espanyol més internacional: Luca Torelli, àlies Torpedo, que acosta a nous lectors una obra de gènere negre que sap capturar i entretenir amb històries de gàngsters dolents que després de tot no ho acaben sent tant.
El primer volum recull les historietes d’Alex Toth, el dibuixant nord-americà que es va fer càrrec dels dos primers guions i que incòmode amb el seu to ho va deixar en mans d’Abulí, que ha estat qui amb els guions de Bernet li ha donat forma gràfica.
També,compta amb un pròleg de l’escriptor Jaume Ribera, conegut en el món de la novel·la negra, tant per a joves com per a adults.
En resum, històries en blanc i negre d’un pinxo que acompanyat del seu fidel ajudant Rascal, cau bé malgrat estar situat a l’altra banda de la línia de la llei.
Còmic del més bo que es fa a casa nostra i una ocasió imprescindible per apropar-s’hi i tastar-lo. S’hi entrellacen la narrativa de gènere negre més dura amb trames molt enginyoses que demanen arribar al final.
Albert Calls
Aquesta és la primera edició en català, amb traducció de la mà d’Andreu Martín, d’un dels personatges del còmic espanyol més internacional: Luca Torelli, àlies Torpedo, que acosta a nous lectors una obra de gènere negre que sap capturar i entretenir amb històries de gàngsters dolents que després de tot no ho acaben sent tant.
El primer volum recull les historietes d’Alex Toth, el dibuixant nord-americà que es va fer càrrec dels dos primers guions i que incòmode amb el seu to ho va deixar en mans d’Abulí, que ha estat qui amb els guions de Bernet li ha donat forma gràfica.
També,compta amb un pròleg de l’escriptor Jaume Ribera, conegut en el món de la novel·la negra, tant per a joves com per a adults.
En resum, històries en blanc i negre d’un pinxo que acompanyat del seu fidel ajudant Rascal, cau bé malgrat estar situat a l’altra banda de la línia de la llei.
Còmic del més bo que es fa a casa nostra i una ocasió imprescindible per apropar-s’hi i tastar-lo. S’hi entrellacen la narrativa de gènere negre més dura amb trames molt enginyoses que demanen arribar al final.
Albert Calls
'EL TIEMPO DE LOS EMPERADORES EXTRAÑOS', de IGNACIO DEL VALLE
Punto de lectura.
La primera frase d’aquest llibre és: “Si aquí ya no importan los vivos, imagínese los muertos”. A partir d’aquest punt d’arrencada, començarà una història trepidant, emplaçada cronològicament a l’hivern de 1943, al front de Leningrad. Un combatent de la División Azul apareix mort en un llac, amb una enigmàtica frase gravada al seu pit: “Mira que te mira Dios”.
La investigació s’encarrega a un soldat que té un obscur passat i a qui acompanya un fidel sergent. Tots dos seran els que hauran d’esbrinar el què ha passat i s’hauran de moure en una trajectòria de crims brutals i aparentment sense connexió.
Còctel d’emocions diverses, el lector trobarà en aquesta obra rituals masònics, intrigues del poder militar i sobretot la crueltat de la guerra, tot entrellaçat amb neu, fred i un magistral domini del llenguatge, de cada frase, de cada paraula, amb un ofici immillorable.
Aquesta novel·la ha estat guardonada amb una menció especial en els premis Dashiell Hammett i amb el Premio de la Crítica de Asturias 2007.
El personatge central, Arturo Andrade, ja sortia en un altre títol de l’autor: “El arte de matar dragones” (Premio Felipe Trigo, publicat per Algaida, el 2003).
Albert Calls
La primera frase d’aquest llibre és: “Si aquí ya no importan los vivos, imagínese los muertos”. A partir d’aquest punt d’arrencada, començarà una història trepidant, emplaçada cronològicament a l’hivern de 1943, al front de Leningrad. Un combatent de la División Azul apareix mort en un llac, amb una enigmàtica frase gravada al seu pit: “Mira que te mira Dios”.
La investigació s’encarrega a un soldat que té un obscur passat i a qui acompanya un fidel sergent. Tots dos seran els que hauran d’esbrinar el què ha passat i s’hauran de moure en una trajectòria de crims brutals i aparentment sense connexió.
Còctel d’emocions diverses, el lector trobarà en aquesta obra rituals masònics, intrigues del poder militar i sobretot la crueltat de la guerra, tot entrellaçat amb neu, fred i un magistral domini del llenguatge, de cada frase, de cada paraula, amb un ofici immillorable.
Aquesta novel·la ha estat guardonada amb una menció especial en els premis Dashiell Hammett i amb el Premio de la Crítica de Asturias 2007.
El personatge central, Arturo Andrade, ja sortia en un altre títol de l’autor: “El arte de matar dragones” (Premio Felipe Trigo, publicat per Algaida, el 2003).
Albert Calls
dimarts, 8 de gener del 2008
Balanços "post festum"
Un any més, el llibre es consolida com a regal per a les festes nadalenques. Són molts i molt variats els que hem aconsellat, embolicat, exhaürit i ensenyat; tanmateix, hi ha hagut de preferits i també d'absents, com El niño con el pijama de rayas , El noi del pijama a ratlles o Un cuerpo para toda la vida de Txumari Alfaro que ja no es trobaven ni abans de festes.
El més sol.licitat, com ja imaginareu, el de Ken Follet, que es va exhaürir en català i castellà en menys d'una setmana, i va desbancar a les Memòries de Jordi Pujol que anava en cap fins que es va posar a la venda aquesta "segona part" de Los Pilares de la tierra.
Un cop acabada la campanya, el rànking global dels més venuts (sense tenir en compte calendaris i agendes, perquè llavors anirien als primers llocs el Calendari Gelpí i el del Teo) a la nostra llibreria ha quedat de la següent manera:
1 - Un mundo sin fin. Ken Follet. Plaza&Janés
2 - Memòries 1930-1980. Jordi Pujol. Proa
3 - Mil cretins. Quim Monzó. Quaderns Crema
4 - Un món sense fi. Ken Follet. 62
5 - Tierra firme. Matilde Asensi. Planeta
6 - El celler. Noah Gordon. Roca
7 - Un día de cólera. Arturo Pérez-Reverte. Alfaguara
8 - La bodega. Noah Gordon. Roca
9 - El mundo. Juan José Millás. Planeta
10- Villa Diamante. Boris Izaguirre. Planeta
11- El secreto. Rhonda Byrne. Urano
12- Vida y destino. Vasili Grossman. Galaxia Gutemberg
13- El secret. Rhonda Byrne. Urano
14- Las benévolas. Jonathan Littel. RBA
15- La brúixola daurada. Phillip Pullman. Empúries
Cal dir que encapçala la llista el de Ken Follet en castellà atès que vam demanar més exemplars, si haguessin hagut els mateixos, amb tota seguretat hi hauria hagut un empat.
Sílvia Tarragó
El més sol.licitat, com ja imaginareu, el de Ken Follet, que es va exhaürir en català i castellà en menys d'una setmana, i va desbancar a les Memòries de Jordi Pujol que anava en cap fins que es va posar a la venda aquesta "segona part" de Los Pilares de la tierra.
Un cop acabada la campanya, el rànking global dels més venuts (sense tenir en compte calendaris i agendes, perquè llavors anirien als primers llocs el Calendari Gelpí i el del Teo) a la nostra llibreria ha quedat de la següent manera:
1 - Un mundo sin fin. Ken Follet. Plaza&Janés
2 - Memòries 1930-1980. Jordi Pujol. Proa
3 - Mil cretins. Quim Monzó. Quaderns Crema
4 - Un món sense fi. Ken Follet. 62
5 - Tierra firme. Matilde Asensi. Planeta
6 - El celler. Noah Gordon. Roca
7 - Un día de cólera. Arturo Pérez-Reverte. Alfaguara
8 - La bodega. Noah Gordon. Roca
9 - El mundo. Juan José Millás. Planeta
10- Villa Diamante. Boris Izaguirre. Planeta
11- El secreto. Rhonda Byrne. Urano
12- Vida y destino. Vasili Grossman. Galaxia Gutemberg
13- El secret. Rhonda Byrne. Urano
14- Las benévolas. Jonathan Littel. RBA
15- La brúixola daurada. Phillip Pullman. Empúries
Cal dir que encapçala la llista el de Ken Follet en castellà atès que vam demanar més exemplars, si haguessin hagut els mateixos, amb tota seguretat hi hauria hagut un empat.
Sílvia Tarragó
dijous, 3 de gener del 2008
El triomf del català en els best sellers
El fet que en menys d'una setmana ja s'hagi exhaürit el darrer llibre de Ken Follet, Un món sense fi, confirma la preferència dels lectors cap a la traducció al català dels best sellers.
Això va sorprendre als llibreters farà cosa d'uns dos mesos quan va aparèixer la nova novel.la de Noah Gordon, El celler i les vendes en català van superar a les de castellà, era un fenòmen que ens va agafar desprevinguts atès que, fins aquell moment, les traduccions dels long i best sellers es demanaven majoritàriament en castellà. Per aquest motiu, gairebé totes les llibreries es van quedar sense exemplars en català.
Ara ens ha tornat a passar amb Un món sense fi i, per tant, caldrà tenir-ho molt present d'ara endavant per tal que tothom que vulgui llegir en la nostra llengua pugui fer-ho sense cap entrebanc.
Sílvia Tarragó
dimecres, 2 de gener del 2008
dilluns, 31 de desembre del 2007
'ARBRES DELS NOSTRES PAISATGES', a TV3
La editorial que publica aquest interessant llibre, Cossetània, ens ha avisat que el passat divendres 28 de desembre el programa El medi ambient de TV3 va dedicar-li un reportatge.
Aquest llibre aplega 55 poemes naturalistes del poeta i rapsode Celdoni Fonoll sobre diverses espècies d'arbres, acompanyades de fotografies, descripcions i curiositats aportades per Ramon Pascual i Núria Duran.
Un llibre molt apropiat per a regalar als amants de la natura o per regalar-se un mateix si volem ampliar els nostres coneixements i sensibilitat envers el medi ambient.
Sílvia Tarragó
divendres, 28 de desembre del 2007
POÈTIQUES DE GOSSOS
No és fàcil trobar llibres que tinguin els animals com a tema central de la creació literària. I aquest és el cas de Vida de perros. Poemas perrunos, publicat per Editorial Buscarini, una sorpresiva aportació bibliogràfica que va editar-se a final d’aquest passat any 2007.
Es tracta d’una antologia que recull l’aportació de més d‘un centenar d’autors destacats, com el Premi Nobel José Saramago, Antonio Gala, Luis Antonio de Villena, Carlos Bousoño, Francisco Brines, Luis Alberto de Cuenca, Juan Luis Panero, Leopoldo Maria Panero, Antonio Colinas, Félix de Azúa o Ángela Vallvey. També, alguns dels més importants poetes bascos, com José Fernández de la Sota i Karmelo Iribarren, o la poeta afincada a Vitoria, Ángela Serna, entre d’altres.
L’edició i el pròleg d’aquesta obra que interrelaciona literatura i gossos, ha anat a càrrec de l’escriptor i filòleg de Logronyo, Diego Marín A. L’antologia és, a més, el tret de sortida d’Editorial Buscarini, que s’ha presentat al mercat amb aquest primer títol, que es ven al preu de 12 euros i els beneficis de la qual aniran destinats a l’Associació Protectora de Animales, un valor afegit més de tot plegat.
Des de temps antics que el gos ha estat un company fidel de l’home i no pot defugir-se, tampoc, la seva presència en la cultura i les arts. Vida de perros. Poemas perrunos, aporta doncs, un important tast del que podria ampliar-se a molts d’altres camps artístics, com la pintura, l’escultura, la música, etc.
L’editor i antòleg, Diego Marín destaca, fins i tot, gossos amb pedigree literari: com Remo, d’Ortega y Gasset; Sirio, de Vicente Aleixandre, a qui van dedicar poemes d’altres autors com Claudio Rodríguez i Carlos Bousoño; Atila, del riojà Antonio Cillero Ulecia, al que fins i tot, Ramón de Garciasol li va dedicar un lllibre; Niebla, el gos que Neruda va regalar a Alberti; Troylo, d’Antonio Gala o Flush, el ca de l’escriptora anglesa Elizabeth Barret i que dóna títol a una obra de Virginia Wolf.
A més, dada curiosa i per prendre’n nota, en la presentació del llibre, a Vitòria, es va permetre l’entrada de gossos a la llibreria.
Projectes com aquest ajuden a resituar el paper de les mascotes en la cultura. No podem deixar de banda que el menyspreu social que sol existir envers la figura dels gossos, els gats i d’altres animals domèstics, també ha fet que el seu paper en les arts passi desapercebut o menyspreat, moltes vegades reduït solament a icona de la cultura popular (Rin-tin-tin, Flipper, etc.). Aquest llibre demostra que els gossos també tenen el seu espai a la literatura amb majúscules.
Albert Calls
Es tracta d’una antologia que recull l’aportació de més d‘un centenar d’autors destacats, com el Premi Nobel José Saramago, Antonio Gala, Luis Antonio de Villena, Carlos Bousoño, Francisco Brines, Luis Alberto de Cuenca, Juan Luis Panero, Leopoldo Maria Panero, Antonio Colinas, Félix de Azúa o Ángela Vallvey. També, alguns dels més importants poetes bascos, com José Fernández de la Sota i Karmelo Iribarren, o la poeta afincada a Vitoria, Ángela Serna, entre d’altres.
L’edició i el pròleg d’aquesta obra que interrelaciona literatura i gossos, ha anat a càrrec de l’escriptor i filòleg de Logronyo, Diego Marín A. L’antologia és, a més, el tret de sortida d’Editorial Buscarini, que s’ha presentat al mercat amb aquest primer títol, que es ven al preu de 12 euros i els beneficis de la qual aniran destinats a l’Associació Protectora de Animales, un valor afegit més de tot plegat.
Des de temps antics que el gos ha estat un company fidel de l’home i no pot defugir-se, tampoc, la seva presència en la cultura i les arts. Vida de perros. Poemas perrunos, aporta doncs, un important tast del que podria ampliar-se a molts d’altres camps artístics, com la pintura, l’escultura, la música, etc.
L’editor i antòleg, Diego Marín destaca, fins i tot, gossos amb pedigree literari: com Remo, d’Ortega y Gasset; Sirio, de Vicente Aleixandre, a qui van dedicar poemes d’altres autors com Claudio Rodríguez i Carlos Bousoño; Atila, del riojà Antonio Cillero Ulecia, al que fins i tot, Ramón de Garciasol li va dedicar un lllibre; Niebla, el gos que Neruda va regalar a Alberti; Troylo, d’Antonio Gala o Flush, el ca de l’escriptora anglesa Elizabeth Barret i que dóna títol a una obra de Virginia Wolf.
A més, dada curiosa i per prendre’n nota, en la presentació del llibre, a Vitòria, es va permetre l’entrada de gossos a la llibreria.
Projectes com aquest ajuden a resituar el paper de les mascotes en la cultura. No podem deixar de banda que el menyspreu social que sol existir envers la figura dels gossos, els gats i d’altres animals domèstics, també ha fet que el seu paper en les arts passi desapercebut o menyspreat, moltes vegades reduït solament a icona de la cultura popular (Rin-tin-tin, Flipper, etc.). Aquest llibre demostra que els gossos també tenen el seu espai a la literatura amb majúscules.
Albert Calls
dilluns, 17 de desembre del 2007
'FORASTERS', de RAFAEL VALLBONA
XI Premi Néstor Luján
Publicat per Columna Edicions
L’escriptor i periodista Rafael Vallbona, de Premià de Dalt, ha estat el guanyador de l’XI premi de novel·la històrica Néstor Luján amb l’obra ‘Forasters’. Vallbona és un autor que s’ha mogut en molts registres literaris, però aquesta no és la seva primera novel·la històrica i només cal recordar un altre títol, ‘La comuna de Puigcerdà’, també amb el rerefons de la Guerra Civil.
En relació a ‘Forasters’, es tracta d’un thriller històric ambientat a l’època d’entreguerres i publicat per Columna Edicions. L’obra comença el 1915, continua a la 2a Guerra Mundial i conclou a la Cerdanya l’any 1943. El protagonista, basat en un personatge real, és un espia francès d’origen alemany que tindrà un paper destacat en les bandes de pistolers de la patronal dels anys 20 a Barcelona.
Espies alemanys durant la Primera Guerra Mundial, gàngsters, obrers de la CNT, pistolers de la patronal a l’època de la ‘Rosa de Foc’, orfes de família i pàtria que volen venjança, aventurers, oficials nazis, resistents francesos, traïdors, més espies de tots els països en conflicte durant la Segona guerra Mundial, són alguns dels ingredients d’aquest còctel que defuig el convencionalisme d’avorrit que a vegades s’associa a la narrativa històrica, malauradament potser massa de moda en els darrers temps.
Albert Calls
Publicat per Columna Edicions
L’escriptor i periodista Rafael Vallbona, de Premià de Dalt, ha estat el guanyador de l’XI premi de novel·la històrica Néstor Luján amb l’obra ‘Forasters’. Vallbona és un autor que s’ha mogut en molts registres literaris, però aquesta no és la seva primera novel·la històrica i només cal recordar un altre títol, ‘La comuna de Puigcerdà’, també amb el rerefons de la Guerra Civil.
En relació a ‘Forasters’, es tracta d’un thriller històric ambientat a l’època d’entreguerres i publicat per Columna Edicions. L’obra comença el 1915, continua a la 2a Guerra Mundial i conclou a la Cerdanya l’any 1943. El protagonista, basat en un personatge real, és un espia francès d’origen alemany que tindrà un paper destacat en les bandes de pistolers de la patronal dels anys 20 a Barcelona.
Espies alemanys durant la Primera Guerra Mundial, gàngsters, obrers de la CNT, pistolers de la patronal a l’època de la ‘Rosa de Foc’, orfes de família i pàtria que volen venjança, aventurers, oficials nazis, resistents francesos, traïdors, més espies de tots els països en conflicte durant la Segona guerra Mundial, són alguns dels ingredients d’aquest còctel que defuig el convencionalisme d’avorrit que a vegades s’associa a la narrativa històrica, malauradament potser massa de moda en els darrers temps.
Albert Calls
dimarts, 11 de desembre del 2007
'BARCELONA AMOR FINAL' de JOAN MARGARIT
Editat per Proa.
Afirma Javier Cercas en el pròleg a Barcelona amor final que aquest llibre podria definir-se com “un retrat moral de la ciutat a través d’un autoretrat moral del poeta”.
Crec que no es pot ser més precís, perquè Margarit no descriu una ciutat sino que perfila un paisatge arrelat al sentiment de qui el perfila, donant pas a un microcosmos d’ espais emboirats de records. Tot això amb la elegant senzillesa que caracteritza la seva poesia.
Els poemes estàn traduïts a l’anglès i al castellà i acompanyats de fotografies de Xavier Miserachs i Eloi Bonjoch entre d’altres.
GUERRA PERDUDA
L’alba fa sòrdida aquesta ciutat,
malaltia d’estucs, arquitectura
de botigues i Wagner, una història
amb símbols tan vulgars com la derrota
i les putes del port, i l’avarícia.
però, encara, a l’asfalt hi ha reflectida
la solitud d’una ciutat més bruta
on ja es podreix el qui seràs en l’última
passejada d’hivern. La poesia
t’ha consolat amb un vella astúcia
de solitari, però sempre arriba
el temps de la derrota en una lluita
on, en perdre l’amor, es perd la vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
