dijous, 6 de desembre del 2007

12 ANYS DE PROA PREMIÀ


El passat 2 de desembre la llibreria Proa Premià va fer 12 anys.

Tot un itinerari vital carregat de llibres... molts llibres, moltes vivències i amics, d'ençà que la Sílvia, en Rafael Vallbona, l'Adriana Pujol i jo mateix vam iniciar aquest projecte cultural.

Des de fa uns quants anys ja, però, l'ànima màter i factòtum en cap i en cua és la Sílvia Tarragó, darrerament acompanyada per la Míriam Aparicio, que al capdavant de la llibreria us atenen i deixen que els llibres hi facin un estada i viatgin amb els lectors, a les seves múltiples procedències.

Diuen que el temps és un valor. Tot i que cal creure sempre en el present, no podem oblidar les moltes hores de lluita per fer realitat aquest projecte cultural que ja han vist lectors de nens i d'adults.

No en va, fa uns dies, un jove ens deia que li semblava que Proa Premià hi era de tota la vida.

En qualsevol cas, gràcies a totes i a tots per fer possible aquest petit gran projecte.

Albert Calls

RAFAEL VALLBONA PARLA DE PROA PREMIÀ AL DIARI EL MUNDO

02/12/07
ELS VELLS LLIBRETERS NO MOREN MAI

Article de Rafael Vallbona

Vaig conèixer en Guillem Terribas al 1980. Ell era un jove llibreter i jo un jove escriptor. Ell portava dos anys anava acumulant bagatge amb presentacions, actes cívics i personalitats que visitaven la seva llibreria, i jo tot just trencava sortia de l’ou amb els primers contes. Des d’aquell moment (primera edició dels premis Casero), en Guillem ha estat per mi una persona de referència. Com els rockers, els vells llibreters no moren mai, i en Terribas ho testimonia a ‘Demà serà un altre dia’ (Ara llibres), expressió d’ús personal i crònica de la seva vida d’animador cultural.

Sempre amb les espatlles lleument encorbades, la mirada encuriosida, el cigarret a la ma i la pregunta als llavis, el fundador de la Llibreria 22 de Girona és, sense pretendre-ho, un dels protagonistes de la transició i del camí cap a la normalitat (sic?) de la literatura catalana. En Terribas ha fet de Girona centre emissor de missatges editorials per a tot el país, nucli unipersonal d’agitació i propaganda en favor del llibre i Meca per a tots els passavolants que, algun dia, vam voler fer d’aquella ciutat capital de lletres i lletraferits.

Un dia en Josep Mª Fonalleras em deia que li feia ràbia que es referissin a ell sempre com ‘escriptor gironí’, perquè ell és el mateix escrivint a Girona que a Tortosa, posem per cas; però més d’un escriptor hauria donat mig teclat per ser considerat escriptor gironí, si és que això és una marca registrada. I si hi ha qui donaria per ser escriptor gironí, probablement és que en Terribas hi te alguna cosa a veure. “He estat sempre allà on he volgut estar, i sempre m’hi ha acompanyat gent extraordinària”, diu en Guillem honorant a tot l’índex onomàstic del llibre. Potser sigui aquesta la diferència. La lluita continua.

Avui fa dotze anys l’Albert Calls i la Sílvia Tarragó van obrir una llibreria a Premià de Mar, suburbi de la perifèria plàcida de Barcelona, però suburbi a la fi. Avui, la llibreria Proa Premià te una vida intensa i convulsa, com pertoca a qualsevol lloc d’agitació cultural en un país on la ignorància te premi, però ells continuen sacsejant consciències, alterant estats d’ànim i guanyant-se la vida amb els llibres. Són moltes hores, esforços, sotragades i tràngols; però també són nous lectors, joves aprenents i milers de persones abocades al vertigen d’aquest foc que és l’aventura del llegir. Com cada any, a hores d’ara estan pencant per la campanya de Nadal, un dels dos moments estel·lars en la vida d’una petita llibreria. I malgrat el temps passat hom no pot deixar de desitjar-los sort, no fos cas que es capgirés algun astre.

Dimarts farà cinc anys algú va dir a en Paco Camarasa que estava boig de tancar. Aquell dia obria Negra y criminal, llibreria dedicada al gènere negre i situada al cor de la Barceloneta. Potser si que li faltava un bull, per sort dels molts afeccionats que hi ha a les novel·les policíaques; però una atenció curada als lectors, un saber immens sobre el gènere i el currículum d’activitats que ha anat impulsant, incloses les jornades que es fan cada febrer dedicades al gènere negre, han convertit aquell projecte indòmit en el premi Qwerty a la millor llibreria d’enguany.

Les llibreries estan en crisi arreu d’Europa, en tanquen cada dos per tres, diuen els informes. Potser si; tot depèn de si els seus propietaris tenen la passió, vocació i gosadies necessàries com aquesta gent.

Publicat a El Mundo de Catalunya

'TIEMPO PARA TI', d'HELEN EXLEY

Publicat per Accuarel

Selecció i adaptació d’Helen Exley

Els llibres de regal d’Helen Exley tracten de les relacions més intenses entre els éssers humans: l’amor, la parella i els llaços que uneixen a les famílies i als amics. Una constant d’aquestes obres és la saviesa, la calma interior i els valors personals. Pam Brown, Stuart & Linda Marcfarlane són Helen Exley.

En aquest llibret el lector hi trobarà pensaments de grans creadors i filòsofs junt a belles obres d’arts plàstiques que inspiren sobre la necessitat de trobar temps per a un mateix.

Una bona opció per regalar i de fàcil lectura, pensada per als moments de calma i relax, quan es busquen missatges senzills que ens retornin al fons de nosaltres mateixos. D’altra banda, ‘Tiempo para ti’ solament és un dels títols d’una col·lecció, molt més àmplia.

Albert Calls

CÒMIC: 'KIKI DE MONTPARNASSE', de CATEL & BOCQUET

Publicat per Ediciones Sinsentido

Història biogràfica de la musa del barri parisenc de Montparnasse, Alice Prim, coneguda com a Kiki. Aquest personatge emblemàtic va posar per a artistes de la talla de Man Ray, Picasso, Breton, Cocteau o Duchamp, entre d’altres i va viure una vida de misèria, bohèmia, vici, triomf i final decadent, com corresponia a un destí tan allunyat de la monotonia.

Kiki de Montparnasse va ser una persona suggerent, avançada al seu temps i que en la línia de les avantguardes va facilitar la connexió de la dona criada als carrers amb l’esperit elitista d’uns artistes que trencaven amb tot.
Aquesta novel·la gràfica o versió en còmic de la seva vida demostra que la historieta és un art tan bo com la literatura o el cinema per explicar tot tipus de narracions.

Albert Calls

dimecres, 5 de desembre del 2007

'EL ENCANTADOR DE PERROS', de César Millán


Potser no som tan racionals com pensem, potser els nostres mals, producte d’una vida accelerada, pautada i tancada, afecten als éssers que ens envolten molt més del que pensem... Aquesta és la reflexió que he tret després de llegir el llibre de César Millán, un home que es basa en la experiència personal i en la intuició per a descobrir-nos que no som tan diferents de les nostres mascotes. Els símptomes que els produeix la seva fustració són exactament els mateixos que nosaltres patim: ansietat, depressió i agressivitat, fustració produïda per l'energia continguda, pel que suposa viure en una societat urbana allunyada de les pautes que regeixen el món natural.

El seu mètode és simple i ens beneficia també a nosaltres perquè ens retorna al nostre cantó més visceral (per no dir animal) mitjançant l’exercici i les virtuts de la comunicació amb llenguatge corporal. Tan simple i tan efectiu, tan natural i espontani com ho seriem si no fossim tan racionals.

Sílvia Tarragó

dissabte, 1 de desembre del 2007

'EL FACTOR +', d'EDWARD DE BONO


Publicat per Integral-RBA Libros

Subtitulat ‘El poder del enfoque positivo en todos los ámbitos’, aquest nou llibre d’autoajuda amaga una senzilla tesi: l’actitud positiva permet una major qualitat de vida en l’existència diària, a més de què pot ser un exercici de creixement personal que alhora ens permet evolucionar satisfactòriament.

En contrapartida amb aquest punt d’arrencada tan contundent i ambiciós, el llibre parteix de paràmetres molt senzills, potser tant que acaben fent dubtar de tot plegat al final.

L’autor, Edward de Bono, vol aconseguir un canvi en la manera de viure, un gir radical basat en una filosofia completament positiva i es conforma en fer penetrar aquest senzill missatge en el lector.

D’altra banda, els editors de l’obra venen l’autor com la principal autoritat en el camp del pensament creatiu i l’ensenyament directe del pensament com a una habilitat adquirida, que ha estat contractat per empreses punteres en el món com IBM o Microsoft, entre d’altres i que té una carrera avalada per prestigioses universitats internacionals i una fundació.

Amb aquest obra vol que el lector sigui més positiu i guanyi en qualitat de vida i no para de repetir-ho. I potser aquest és el truc.

Albert Calls

'DIETARI FINAL', DE LLUÍS MARIA XIRINACS


Publicat per Ara Llibres

El testament literari d’aquest polèmic però singular personatge que va ser Xirinacs ha arribat a les llibreries i ajuda al lector a acostar-se a la seva trajectòria, la seva obra i la seva manera d’entendre la vida i la mort.

A ‘Dietari final’ s’hi barregen dos tipus de textos i es nota molt que és un producte editorial, conclòs sense l’aportació de l’autor degut a la seva mort voluntària.
S’hi troben des de les més àmplies reflexions, especialment sobre el dret de decidir la pròpia mort, fins a un àmbit místic i de difícil lectura que el lector que no estigui iniciat no podrà seguir amb profunditat, però que en tot cas si que servirà per connectar amb els neguits vitals i espirituals de l’autor.

D’altra banda, en el volum també es recull la veu més íntima d’un Xirinacs patriota i coherent, profundament humà i amb capacitat de generar debat fins i tot després de morir.

Una veu literària, a més, que entronca directament amb una altra obra avui introbable de l’autor: ‘Dietari de presó II/1975’, publicat ja fa molts anys i que recollia una de les etapes dures i amb més compromís de la lluita per la llibertat que Xirinacs va protagonitzar en vida.

Albert Calls

dijous, 29 de novembre del 2007

Presentació del llibre "ANADA I TORNADA", d'ANTONI BACHS



El proper dimarts dia 4 de desembre a les 19.30 presentarem el llibre Anada i tornada. 54 narracions singulars d'Antoni Bachs, que ha estat editat per Edicions Saragossa.

L'autor, vinculat a Premià de Mar i conegut per la seva tasca artística, ofereix en aquest llibre dues seleccions dels molts records que guarda en la memòria personal. A Rodalies, des del seu seient de passatger habitual del servei de rodalies del Maresme, observa el que passa a dins i a fora del tren, mentre que a Background, narra les seves experiències professionals que l'han portat a viatjar per tota la Península i més enllà.

Creiem que es una lectura atractiva, a més de propera. Especialment interessant és l'exercici memorialístic de la darrera part, en contrast amb la inventiva i la ironia de la primera part, més creativa. 54 narracions per a la reflexió i la descoberta, amb bitllet d'anada i tornada.

Sílvia Tarragó

dimarts, 27 de novembre del 2007

L'adaptació "CYRANO" guanyadora del premi al millor àlbum il.lustrat


"Cyrano tenia un nas enorme.
Cyrano estava enamorat
de la seva cosina Roxanna.
Però no s'atrevia a dir-li res
(per culpa del seu enorme nas).

Cyrano, a més era un poeta. "


El guardó per al millor àlbum il·lustrat atorgat el passat 22 de novembre, va recaure a Cyrano ,l'adaptació per a nens que l'escriptor vietnamita Taï-Marc Le Thanh i la il·lustradora francesa Rébecca Drautemer han fet del clàssic de Bergerac, editat per Baula en català i Edelvives en castellà.

L'il.lustradora, Rébecca Drautemer, és la dibuixant del reconegut àlbum Princesas olvidadas o desconocidas, i Taï-Marc Le Thanh és autor de contes infantils com Babaiaga o Avalancha el terrible. Tots dos han aconseguit recrear l'obra d'Edmond Rostand des d'una perspectiva meravellosa que atreu tant a petits com a grans.

D'altra banda, la novel·la Hace mil años que estoy aquí, editada per Gadir en castellà i per La Campana en català, de la italiana Mariolina Venezia, va ser la guanyadora del premi Llibreter 2007 a la categoria de narrativa. Es tracta de la primera novel·la de Venezia i és una saga familiar que narra la història de cinc generacions on les dones juguen un paper primordial

Sílvia Tarragó

dilluns, 26 de novembre del 2007

Max guanya el Primer Premio Nacional de Cómic amb "BARDÍN EL SUPERREALISTA"


El dibuixant barceloní Francesc Capdevila "Max", va ser guardonat amb el PRIMER PREMIO NACIONAL DE CÓMIC atorgat pel Ministerio de Cultura, per la seva obra “BARDÍN EL SUPERREALISTA” editada per La Cúpula.

Aquesta obra va ser publicada el 2006 i va rebre també els premis a la Millor Obra, Millor Guió i Millor Dibuix del Saló Internacional del Còmic de Barcelona (2007) i Mejor Obra de Autor Nacional del Salón del Cómic de Pizarra, Málaga (2007).

Ha estat traduïda al català, anglès, francès, italià, alemany i neerlandès.

D'altra banda, el finalista ha estat David Rubín per la seva obra “LA TETERÍA DEL OSO MALAYO” editada per Astiberri.

Sílvia Tarragó

dissabte, 24 de novembre del 2007

"MONSTRUOS", d'EDUARDO ANGULO


És una altra de les novetats d'aquesta setmana de l'editorial 451, aquest cop dins la seva col.lecció d'assaig.

Amb el subtítol Una visión científica de la criptozoología, l'autor ens acosta als més famosos i meravellosos animals de la història com el ieti, el monstre del llac Ness o el Kraken, acompanyats de algunes de les imatges que han inspirat a artistes de diverses èpoques.

Angulo es defineix ell mateix i el seu llibre amb les següents paraules:

«Soy un científico. Como tal escribo este libro aunque trate de una disciplina tan poco científica como la criptozoología. En breve, la criptozoología se define como la ciencia que estudia los animales ocultos. Son criaturas que nunca se ven, solo se vislumbran; no se oyen, o susurran o aúllan; son intangibles, solo dejan rastros o huellas, para desgracia de los criptozoólogos. Se preguntarán que por qué un científico escribe un libro sobre algo al parecer tan poco científico. Porque es fascinante estudiar cómo se aplica el método científico a sueños e ilusiones. Con estas historias recupero el misterio, el sentimiento de una naturaleza casi desconocida, sombría, misteriosa y llena de criaturas sorprendentes; la naturaleza que desvelaban viaje tras viaje aquellos naturalistas de los siglos antiguos, nuestros antecesores, maravillados con lo que sus hallazgos eran y significaban».

Sens dubte es tracta d'una inquietant i apassionant lectura.

Sílvia Tarragó

dijous, 22 de novembre del 2007

UNA BONA APOSTA LA DE LA NOVA COL.LECCIÓ DE 451 EDITORES


Aquest nou segell editorial té com a objectiu la literatura de qualitat reeditant clàssics i publicant bons autors tant novells com consagrats. En aquesta linia han creat una nova col.lecció, 451.zip, d'antologias temàtiques amb fragments literaris de la literatura universal acompanyats d'il.lustracions de l'art de tots els temps.

Els dos primers títols són: Libro de amor i Libro de magia y brujas. El primer recupera obres mestres de Lope, Pardo Bazán, Cervantes o Joanot Martorell juntament amb pintures de genis com Boticelli, Rubens, Tintoretto, Tiziano... El segon s'inspira en l'antic art de realitzar coses meravelloses en contra de las lleis naturals amb la intervenció dels esperits, per això incorpora textos sobre encantaments, invocacions o processos alquímics de la mà de Rubén Darío, Alfonso X el sabio, Cabeza de Vaca i d'altres, a més d'il.lustracions de Goya, William Blake, El Bosco, Diego Rivera.... Una interessant aposta per a gaudi dels ulls i esperonament de l'intel·lecte.

Sílvia Tarragó

'IL.LUSIONISTES DEL FUTBOL', de CÈLIA SÀNCHEZ-MÚSTICH


Què ens suggereix, el futbol, sobre les relacions de parella? O sobre el temps i l’atzar? La “religió” del futbol, també té els seus miracles i no s’hi val comptar —únicament— títols i copes?
Guillermina Motta, Lorenzo Quinn, Pep Munné, Anna Sallés, Oleguer Presas, Arcadi Oliveres, Fernando Guillén, Joan Laporta, Miquel de Palol, Antoni Bolinches, Matthew Tree, Ignasi Riera i Anton M. Espadaler, entre molts d’altres, conversen amb la Cèlia o aporten el seu pensament a l’entorn del futbol. Però no només del futbol: com ja se’ns insinua en el primer capítol, sovint els dialogants “fugen d’estudi (o d’estadi...)” per embrancar-se en les múltiples vessants dels valors humans i les relacions personals. Tot plegat, un suggestiu entramat de veus i temes, amb el fil conductor de la gran petita història dels Veterans de Sitges: una història de futbol, comunicació i fraternitat.
Veterans de Sitges i Cèlia Sànchez-Mústich cedeixen els drets d’autor d’aquest llibre a la Fundació Arrels de Barcelona, dedicada a la gent que viu al carrer, que és allà on va néixer el futbol!

CÈLIA SÀNCHEZ-MÚSTICH
Ha conreat diversos gèneres literaris (poesia, novel·la, conte, biografia...): “fructífers vasos comunicants que han bastit un univers ben personal i d’allò més suggestiu”, segons s’ha dit de la seva obra. Entre els seus llibres de poemes cal citar Temperatura humana, Taques o Llum de claraboia, i entre les seves obres de narrativa, les novel·les Les cambres del desig i Tercer acte d’amor. Ha rebut, entre d’altres, els premis Rosa Leveroni i Miquel de Palol de poesia, i el Mercè Rodoreda de narrativa. Impulsora cultural, ha estat al capdavant de diversos projectes creatius, el darrer dels quals —en companyia del jove poeta Joan Duran— la singular “Festa de la Poesia a Sitges”. Amb aquest llibre l’autora s’endinsa, a través de la seva pròpia descoberta del futbol, en una nova aventura literària.

dimarts, 20 de novembre del 2007

Matilde Asensi treu una nova novel.la


L'autora de L'últim Cató, Iacobus, Tot sota el cel, El saló d'ambre i L'origen perdut, acaba de treure un nou llibre. Es tracta de Tierra firme, una novel.la que evoca l'atmosfera i la vida qüotidiana a les colònies espanyoles del Nou Món mitjançant un personatge excepcional, Martín Ojo de Plata, que és en realitat una dona.

L'acció transcorre l'any 1598 quan Catalina Solís s'embarca a la flota espanyola de Los Galeones amb destí al Carib, però té una topada amb uns pirates de la que aconsegueix escapar i sobreviure després en una illa deserta durant dos anys. És llavors quan decideix canviar el seu nóm pel de Martín Nevares i, juntament amb el seu pare adoptiu i els mariners de la Chacona, es converteix en un dels nombrosos contrabandistes que creuaven els mars a principis dels sigle XVII.

Sílvia Tarragó

dilluns, 19 de novembre del 2007

'POR NUESTRA CUENTA', de MIRIAM KATIN


CÒMIC

Publicat per Ponent Mon

Novel·la gràfica que tracta la fugida de la mare de l’autora i d’ella mateixa de Budapest, després de la invasió nazi. Mariam Katin va guanyar el premi Inkpot en el Comic Con 2007 de San Diego.

La història narra la pèrdua de fe en Déu de l’autora en un món devastat i cruel en el qual, malgrat tot, també hi ha bones persones. Aquest còmic entra a dins de l’ànima i colpeix, et connecta amb l’experiència vital pura de ple. Sortosament, la historieta es nodreix de treballs així, que arraconen en el passat la creença que els tebeos són un art menor. En qualsevol cas, el mitjà mai no condiciona l’obra, sinó la capacitat narrativa i l’ofici del creador.

Albert Calls

'ANGLES MORTS', d'ÀLEX SUSANNA

Publicat per Proa

El darrer poemari d’Àlex Susanna, prologat per Pere Ballart, acosta al lector als “angles morts”, aquelles petites grans coses de l‘existència en què no ens fixem, però que són molt importants per a tots nosaltres: els paisatges, la música, la família, la creació literària, un llapis, els amics morts… Poesia sòlidament escrita, delicada i dura alhora, escrita a partir de pretextos de la vida, elaborada amb un gran mestratge i sobretot, i això és molt d’agrair, feta sense pressa.

Susanna és sens dubte un dels millors poetes catalans d’ara, tan contemporani com perenne, capaç de dominar la màgia de les paraules i projectar-la a un lector que cada vegada més té dificultat de llegir bons llibres de poemes com aquest.

Albert Calls

'EL LABERINT DE LA FELICITAT', d'ÀLEX ROVIRA i FRANCESC MIRALLES

Publicat per Ara Llibres (català ) i Aguilar (castellà)

Conte iniciàtic que narra la història d’una Ariadana contemporània que provenint del fracàs a la vida, un matí es desperta dins dels murs d’un laberint del qual només podrà sortir si respon les preguntes clàssiques que determinen l’existència humana: “Qui ets? D’on véns? On vas?”.

El que els autors volen transmetre al lector és el camí de la felicitat i per aquest motiu li donen unes pistes que sense desvetllar res de nou, com a mínim, li serviran per recordar coses essencials, que és el que fan els llibres d’autoajuda “hard”, massa de moda en els darrers temps.

La veritat és que l’habilitat narrativa dels dos autors baixa el llistó amb aquest conte, especialment per als lectors que els hem anat seguint i que teníem espectatives més altes. No oblidem que Àlex Rovira, entre d’altres títols súpervendes, és autor d’una obra exepcional com ‘La brúixola interior’ i que Miralles és un escriptor jove, però amb molt d’ofici i experiència, amb una versatilitat imparable i un coneixement dels llibres d’autoajuda que ha fet, criticat i pel que es veu, caigut en les seves pròpies crítiques.

De qualsevol manera, és probable que aquesta obra els permeti accedir a un tipus de públic majoritari, menys avesat a a la lectura i sense deixar de banda que el producte està ben acabat i lligat. Però també seria injust deixar-se en el tinter la necessitat de demanar més a aquests dos autors, perquè el regust que queda al final a la boca, aquesta vegada és més aviat suau.

Albert Calls

'INSÒLIT SOMNI, INSÒLITA VERITAT', de Lolita Bosch

Publicat per Edicions Empúries

Amb el llarg subtítol ‘La meravellosa llegenda de l’intrèpid aeronauta don Joaquín de la Cantolla y Rico’, aquesta és una història molt creativa que entrellaça la realitat i la ficció amb una habilitat impagable. Probablement, Lolita Bosch és la gran esperança de la Literatura Catalana, adormida en excés en els darrers temps i mancada de la força dels nous creadors, valents en fer salts al buit estilístics, però defugint fer històries entenedores i que connectin alhora amb els lectors.

La trama d’aquesta innovadora novel·la parteix d’un personatge frustrat per un fet que marca la seva vida i que finalment acaba projectant-se en el somni de volar, “de fer volar Mèxic”, com diu. Però la manera d’explicar aquesta històrià que té Bosch fa que el que podria ser un senzill relat acabi sent una nova manera de narrar i un plaer per al bon lector, cansat de tanta narrativa excessivament típica i tòpica. D’altra banda, s’ha cuidat molt bé l’edició, de manera que compta amb il·lustracions que la fan molt entenedora i atractiva.

Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ha publicat d’altres obres com ‘Això que veus és un rostre’, ‘Qui vam ser’ i ‘M’. Amb aquets nou títol, torna a posar el llistó molt alt. A tall de tast i per concloure, un breu fragment d’aquest deliciós llibre: “Una ciutat que flotarà al damunt de la ciutat quieta. I això li proposa Cantolla al president: fer una ciutat que no pesi. Una ciutat als núvols. Una ciutat falsa”.

Albert Calls

'L'HOME MANUSCRIT', de Manuel Baixauli

Publicat per Proa

Premi Mallorca 2006

La crítica ha aclamat aquesta obra de forma unànime i sense equivocar-se, perquè retorna la fe en la literatura, l’escriptura, la voluntat de salvar la memòria i la convicció que mentre no s’oblida es perviu.

‘L’home manuscrit’ és un novel·la de difícil classificació, que en la línia de Sebald incorpora fotografies i formats diversos perquè el lector multipliqui les seves percepcions. D’entrada, com es diu, “és una obra sobre la insatisfacció del passat, refet des de la lucidesa del present i deixant una esperança oberta al futur”.

L’autor, el valencià Manuel Baixauli, ha escrit un llibre ambiciós, dens i imaginatiu sobre l’obsessió de l’escriptura i com aquesta pot salvar les persones de l’oblit.

En uns moments en els quals sembla que no es valora la creació genuïna i es tendeix a donar espai a una literatura fàcil i “de consum”, ‘L’home manuscrit’ travessa el mirall i també ens el fa travessar a tots els lectors. El prota: un home obsessionat per escriure i al rerefons la recuperació de la memòria de l’autor, però també dels seus personatges.

Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. Ha publicat el llibre de contes ‘Espiral’ i la novel·la ‘Verso’. Amb aquest nou treball demostra que és possible anar avançant pels camins de la literatura des de la solidesa intel·lectual unipersonal i retorna, al creador, la capacitat de fabular fins a dimensions mítiques, creant universos que ens fan una mica més humans. Després de llegir aquest llibre -que no és en cap cas d’evasió-, i això ho crec sincerement: si algú ha perdut la fe en les lletres catalanes, la recupera del tot.

Albert Calls

dijous, 15 de novembre del 2007

'TUNELS', de RODERICK GORDON i BRIAN WILLIAMS


Aquest llibre ha estat calificat per la crítica mundial com el nou Harry Potter, els seus autors, tots dos britànics, han dedicat molts anys de treball i molt d'entusiasme a Túnels, novel.la que van començar a escriure quan Williams va perdre la seva feina a la banca de Londres i el destí va voler que el llibre anés a parar a mans de Barry Cuningham, l'editor que va descobrir Harry Potter.

Túnels ens parla de Williams, un noi de 14 anys, qui comparteix amb el seu pare una afició molt estranya: passa el seu temps excavant, buscant tresors perduts als budells de la terra. Així descobreix que, sota el mateix Londres, existeixen túnels que no figuren a cap mapa i portes oblidades durant segles. Però.... cap a on duen?

Quan el pare de Will desapareix misteriosament, el jove decideix anar-lo a buscar, desafiant la foscor i el temor a l'inconegut. Amb l'única ajuda del seu amic Chester, es dirigeix cap a un món fascinant i a la vegada espantós, un món ple de sorpreses, amb les seves propies lleis, curiosos personatges.... i terribles amenaces.

Sílvia Tarragó