diumenge, 16 de novembre del 2008

'L'INCAL', de MOEBIUS i JODOROWSKY


Edició integral

Publicat per Glénat

‘L’incal’ és una novel·la gràfica que va ser el referent per a tota una generació de lectors, que descobríem els còmics en revistes periòdiques que ara ja no existeixen només que a les taules dels llibreters de vell.

Per sort, però, ara, els lectors en català poden accedir a aquesta magna obra de còmic gràcies a la traducció de Vanessa Molina Clément.

Moebius és tot un referent en el camp del dibuix de la historieta i Jodorowski un escriptor àmpliament reconegut. De la síntesi d’aquests dos genis, entre d’altres obres, va néixer ‘L’incal’, una narració que en dues-centes noranta-dues pàgines dibuixades en vuit anys, trenca els motlles de la ciència ficció i obre nous camps que han estat imitats fins a la sacietat.

‘L’incal’ explica la llegenda de John Difool, un miserable detectiu privat que acabarà salvant l’univers, en una trama narrativa que interrelaciona els gèneres i els símbols, l’aventura heroica i el tarot, la recerca iniciàtica i el somni, la paròdia i molts ingredients més que atreuen el lector fins a la darrera pàgina d’aquest volum.

Albert Calls

'LOS GUARDIANES DE GA'HOOLE', de KATHRYN LASKY


Publicat per Ediciones B

Sèrie integrada per diversos volums: ‘La captura’, ‘El viaje’ i ‘El rescate’, que permeten anar resseguint una història carregada de valors que joves i grans poden gaudir amb el mateix plaer lector.

Òlibes i mussols en estat natural són els protagonistes d’aquests llibres. N’hi ha de totes les varietats, tamanys i estils.

El jove Soren i els seus amics són segrestats i internats en una mena de camp de concentració de tall feixista, on volen eliminar la seva personalitat i convertir-los en números a partir de diversos procediments de tortura psicològica.

Davant d’aquesta situació, hauran de lluitar contra els malvats de l’acadèmia San Aegolius i buscar el Gran Arbre Ga’Hoole, un lloc mític en el qual totes les òlibes hi alcen el vol per realitzar bones accions.

Aquesta sèrie, que ha triomfat als EUA, amaga molts valors i ens acosta al món natural des d’una perspectiva de la fantasia heròica. La màgia i la imaginació caminen juntes en uns relats que aporten valors sense deixar de banda l’acció, ni tampoc les característiques dels animals, encara que per exigències de la història, aquests estiguin plenament humanitzats.

Albert Calls

dilluns, 10 de novembre del 2008

BOTXAN, de NATSUME SÔSEKI



Editat en català per Proa i en castellà per Impedimenta (en una edició preciosa, per cert).

Malgrat ser una novel.la consagrada i el seu autor ben conegut al seu país, el Japó, on es va publicar l'any 1906, aquest és el primer cop que s'edita en castellà i en català. La operació ha estat tot un èxit, doncs ha estat la guanyadora del premi llibreter d'enguany.

Es tracta de la història d'un jove de Tòquio que ha d'anar a treballar de mestre a una illa del Japó, allà es trobarà amb una sèrie de personatges i de circumstàncies que anirà relatant de manera desimbolta, fins i tot amb tocs d'humor, i evidenciant la complexitat de les relacions humanes.

He llegit que aquest escriptor ha influenciat a Mishima i a Murakami entre d'altres, personalment el trobo ben diferent, molt més lleuger que Mishima i més realista que Murakami, l'he llegit amb un no res, disfrutant de la ingenua simplicitat amb la qual retrata els trets humans, les senzilles reflexions que n'estreu, i, sobretot, la vigència que fa que ens sentim propers al protagonista i als seus pensaments i conclusions.

De tota la novel.la, em quedo amb el moment en el que van a pescar, un moment que serà de vital importància, el detonador de tot el que s'esdevindrà, i d'aquest moment em quedo amb la reflexió de "Botxan", el protagonista, un exemple del que és el seu raonament:

"Els que pesquen o cacen, en general, són gent sense pietat. Com s'explica, si no, que els faci contents matar unes pobres bèsties. És normal que tant els peixos com els ocells s'ho passin més bé vivint que no pas sent immolats. Si fos un home que per a viure hagués de pescar o caçar, ho entendria; però guanyant-se la vida sense problema, a sobre té el vici de matar animals: trobo que és un luxe odiós. És el que jo penso, però no li ho vaig dir perquè, com que és llicenciat en literatura, parla com un llibre i estava segur que no el podria vèncer discutint".

Una altra cosa que em va cridar moltíssim l'atenció, va ser quan comenta el que costa llogar un pis: menys de la meitat d'un sou!!!! Així si que es pot viure, si un lloguer ara fos menys de la meitat d'un sou, la gent no només podria independitzar-se, sinó que fins i tot podria dedicar-se als fills atès que no caldrien dos sous. Aquí si que la novel.la no és gens vigent.

Destacables les referències i els dobles sentits sobre els Haikus, jugant amb el coneixement que de la literatura japonesa té el lector, per la qual cosa són útils les explicacions a peu de pàgina. Un efecte més de la ironia d'aquest escriptor.

Sílvia Tarragó

dijous, 6 de novembre del 2008

MANKELL TREU UNA NOVA NOVEL.LA LA SETMANA VINENT



Un matí glaçat del gener del 2006, un fotògraf fa un descobriment aterridor: dinou persones han estat assassinades al poble suec de Hesjövallen. La policia sospita que el crim és obra d’un pertorbat; però la jutgessa Birgitta Roslin, que s’interessa en el cas quan s’assabenta que entre les vícitmes hi ha la família doptiva de la seva mare, defensa una altra teoria.

Seguint la pista d’una cinta de seda vermella trobada damunt la neu, descobreix un sospitós vingut de fora i una trama inquietant i oculta que sembla que arrenca de Pequín. Birgitta no sap que tot es remunta a una vella història de l’any 1860, quan milers de xinesos van ser conduïts als Estats Units i forçats, gairebé com esclaus, a treballar en la construcció del ferrocarril de la costa oest.

Les conseqüències d’aquesta dramàtica odissea, protagonitzada pels germans Wu, San i Gou Si, arriben fins a la poderosa i conflictiva Xina del segle XXI, on les cruentes lluites de poder en el si del Partit Comunista Xinès decideixen el futur del país a les portes dels Jocs Olímpics. Però la persecució de l’assassí que emprèn Birgitta Roslin, en solitari i al marge de la policia, s’interromp quan sent al clatell l’alè fred dels qui la segueixen i volen posar fi a la seva vida.


Aquest és l'argument de la nova novel.la de Henning Mankell, El xinès/El chino, editada per Tusquets Editores i que es posarà a la venda el proper 12 de novembre.

Sílvia Tarragó

dimarts, 4 de novembre del 2008

PREMIS LITERARIS DE LA VALL D'UIXÓ

BROSQUIL edicions

www.brosquiledicions.es

Sílvia Tarragó i Alba Camarasa obtenen els Premi Literaris de la Vall d’Uixó


La veu del Roure de l’escriptora Sílvia Tarragó ha estat l’obra a la que un jurat presidit per Annabel Palasi i format pels escriptors Arcadi Garcia, Vicent Penya i Manel Alonso li ha atorgat el Premi de Narrativa Ciutat de la Vall d’Uixó, 2008.

Sílvia Tarragó i Castrillón (Barcelona, 1968) va néixer al barri de Sant Andreu i viu a Cabrera de Mar (el Maresme).

Des de 1995 està al capdavant de la llibreria Proa Premià, a Premià de Mar. És autora del llibre de relats Ciutats de l’impossible (Brosquil Edicions, 2001) i de nombrosos contes publicats en volums col·lectius. En el gènere poètic va guanyar la XIII ª Mostra Literària del Maresme el 1996. I el 1998 va obtenir el Primer Premi de Poesia Alella a Maria Oleart, amb el recull La vida vençuda, publicat per La Comarcal Edicions. També és autora del poemari Rails escapçats (7 i mig, 1998) i la seva obra ha estat seleccionada per formar part d’antologies de destacades autores catalanes, com ara Contemporànies (Institut Català de la Dona , 1999) o Segle XXI (Capaltard, 2001). Més recentment, una selecció de la seva obra poètica ha estat reunida en l’antologia Estiu immòbil (Ajuntament de Cabrera de Mar, 2007).

Beatriu, la protagonista de La veu del roure, naix en un poble on les supersticions i les rondalles a la vora del foc són encara vigents, en un temps on la natura és capaç d’estimular la imaginació i la fantasia és a tocar de la realitat. Potser per això, acaba convertida en un dels personatges del conte en què esdevé la seva història i diverses vivències l’acosten cap a un món ocult i primigeni, al marge de la dolorosa realitat que l’aïlla de la gent, fent-la formar part d’un nou univers desconegut i màgic.

Isabel, una nena inquieta i curiosa, descobreix el que Beatriu amaga i s’adona que la realitat no és única, que sempre hi ha més secrets, experimentant per ella mateixa l’inexplicable de la màgia del bosc i les forces que hi habiten.

La veu del roure és una narració intimista, però també inquietant, on s’aprofundeix en els orígens de l’imaginari, desvetllant l’imprecís límit que el separa de la realitat en el qual es mouen uns personatges senzills i propers. Les llegendes, com es demostra en aquest relat, sempre són reflex de fets reals.

Apologia dels dies de la joveníssima poetessa Alba Camarasa ha estat l’obra a la que un jurat presidit per Annabel Palasi i format pels escriptors Leopoldo Peñarroja, Mercè Claramunt i Manuel Bellver li ha atorgat el Premi de Poesia Jordi de Dant Jordi Ciutat de la Vall d’Uixó, 2008.

Alba Camarasa i Baixauli va nàixer a Guadassuar –Ribera Alta-, l'any 1987. És diplomada en Educació Social, i actualment és estudiant de Postgrau en la Universitat de València.

En 2007 participa en el I taller de l'Aula de Poesia en Valencià, organitzat per la mateixa universitat, en el qual va tindre com a mestre Josep Piera. Aquest encontre amb el poeta i amb altres companys, marca per a Alba un punt d'inflexió en la manera d'entendre i sentir la poesia. A partir d'ençà, en 2008 és guardonada amb el 2n premi en el Concurs de Poesia Curta de la Universitat Politècnica de Catalunya, i amb el Premi Bancaixa-Universitat de València d'Escriptura de Creació amb l'obra Dreceres i Naufragis.

Apologia dels dies és ben bé com el mes de setembre, el contrast entre el record de l'estiu –el poble, el desig, la vida-, i la tornada a la realitat, en la ciutat, amb el fred, la feina, els enyors... Totes aquestes sensacions nascudes de la quotidianitat, que canvien amb les hores, i que, al cap i a la fi fan una Apologia dels dies.

NOVA NOVEL.LA D'ANNA MARIA MATUTE


LA NUEVA NOVELA DE ANA MARÍA MATUTE,
A LA VENTA EL 18 DE DICIEMBRE


Ediciones Destino comunica que el próximo 18 de diciembre llegará a las librerías la nueva y esperada novela de Ana María Matute, Paraíso inhabitado.

La mirada perpleja y rebelde de Adriana, la protagonista de Paraíso inhabitado, le sirve a Ana María Matute para crear una intensísima y emocionante novela sobre el poder de la imaginación.

Tras ocho años de silencio, Paraíso inhabitado es la obra maestra que esperábamos todos los lectores de Ana María Matute.

dilluns, 3 de novembre del 2008

'UN HOME A LES FOSQUES', de PAUL AUSTER


Publicat per Edicions 62 en català i Anagrama en castellà.

El poder que té la imaginació humana és il.limitat, tant per fer el bé com per a tot el contrari. Lliure albir? educació? genètica? en qualsevol cas, la imaginació ens pot dur a l'infern o al paradís i podem deixar de ser criatures per a esdevenir creadors.

Aquest és el poder que Auster atorga a la seva criatura (el seu protagonista vençut, acabat, decrèpit en la seva solitut i vellesa): la d'imaginar un altre món, la d'exercir la crueltat de la mateixa manera implacable en que s'exerceix a la realitat, fent-nos veure el que alguns homes són capaços de fer i, crec, també adonar-nos que sempre es pot triar i canviar el desenllaç.

És una història dura, colpidora, però s'entén la despietada cruesa amb que ens enfronta als nostres monstres: els nostres congèneres. Ens posa davant del mirall i ens encara als horrors que som capaços de projectar "les pitjors possibilitats de la imaginació són el lloc on vius", aquesta és, per a mi, l'essència de la novel.la.

Sílvia Tarragó

dimecres, 29 d’octubre del 2008

'AUNQUE SEAMOS MALDITAS', d'EUGENIA RICO


Editat per Suma de Letras.

Un llibre difícil de definir, la sinopsi només dóna una idea aproximada del que es trobarà el lector, per tant, cal aventurar-se en la seva lectura i descobrir que ens trobem amb una història explicada amb una originalitat colpidora, amb una reflexió lúcida i sentida, amb una introspecció sobre el temps i l'espai que ens mostra units a despit de l'época que ens hagi tocat viure, que és, al cap i a la fi, el que els passa a les protagonistes atès que la història és la mateixa.

He gaudit llegint aquest llibre, tot i que l'argument no és gens destacable: dues històries que conflueixen, una dona actual a la recerca d'una altra dona en el passat... el que destaca és el caire gairebé filosófic i els matissos quasi poètics en que es mou la història, el toc màgic, intrigant, el deliberat misteri que envolta cada moviment de la protagonista fent que el present en el qual viu ens resulti gairebé més increïble que el passat on viu l'altre personatge.

Un fris colpidor sobre la marginalitat, la incomprensió, la pèrdua, les passions, en definitiva, tot allò que ens diferencia.

Sílvia Tarragó

dilluns, 27 d’octubre del 2008

'LA MEVA PRIMERA GUIA SOBRE ASTRONOMIA', de JORDI LOPESINO


Publicat per La Galera

L’escriptor mataroní Jordi Lopesino ha publicat contes per a adults, la novel·la juvenil Maragda, més de cent articles de divulgació científica i és coautor de dos llibres de temàtica astronòmica. De fet, la seva gran passió són els astres, i per això ha estat president de Cosmos, grup d’astronomia de Mataró, i actualment col·labora amb el Minor Planet Center enviant dades astromètriques i fotomètriques d’asteroides i cometes.

Però Lopesino ha fet un pas més i amb un nou llibre adreçat als nens vol ajudar a acostar la seva passió als més petits.

La nova publicació recull l’evolució de l’estudi dels astres des de la prehistòria, passant pel Renaixement i fins a l’astronomia d’avui. De forma ràpida, clara i entendora, es donen consells, s’apunta el que es pot veure i, en definitiva, s’incentiva als més petits a l’astronomia.

Lopesino és un autor imaginatiu i didàctic i la claredat que sempre l’ha caracteritzat la transmet ara a un públic infantil que trobarà en aquestes paraules motivacions per mirar pel telescopi i descobrir l’amplitud de l’univers.

Albert Calls

dissabte, 25 d’octubre del 2008

PRESENTACIÓ A PROA PREMIÀ AQUEST DILLUNS



Brosquil Edicions, la llibreria Proa Premià i la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Premià de Mar l'inviten a la presentació del llibre Indigent,com jo, de Montse Assens i Borda Premi Poesia Artur Simó 2007 que anirà a càrrec de Sílvia Romero, escriptora.

L'acte tindrà lloc el dilluns 27 a les 20:00 hores a la llibreria Proa Premià.

dijous, 23 d’octubre del 2008

'LA RECEPTA STARBUCKS DE LA FELICITAT', de TONI DE LA TORRE



Publicat per Columna

No estem davant d’un llibre qualsevol d’autoajuda, sinó d’un tractat que partint d’una experiència empresarial ens fa replantejar la nostra vida i ens ajuda a ser millors amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. De fet, no en va, el subtítol d’aquesta obra és “Els principis bàsics per millorar el teu dia a dia i convertir-lo en una experiència feliç”.

El lector hi trobarà un discurs narratiu que ens parla de les cafeteries Starbucks i de la filosofia que les ha convertit en líders, creatives i innovadores dins el seu sector. Però molt més enllà, de la Torre aprofita aquest pretext per parlar-nos de la vida, la seva i la de tots en definitiva.

Què té aquest llibre de bo en uns moments que estem saturats d’autoajuda? Un conjunt d’ingredients que el fan un producte únic i diferent, com una rara varietat de cafè que entra a poc a poc, però que al final et deixa prou gust com per anar tirant amb noves i millors directrius.

El lector, quan acabi de llegir-lo, s’endurà amb ell ingredients per aplicar en la seva vida, com el poder d’un somriure, el que hi ha en el nom o el valor de l’aroma, entre d’altres. Com es diu en el llibre: “en aparença només es tracta d’un cafè, però al fons de la tassa es troben les claus per entendre la felicitat”.

Albert Calls

dimecres, 22 d’octubre del 2008

PREMIS PLANETA 2008


De l'editorial ens faciliten els títols i argument dels nous premis Planeta que es publicaran el mes vinent:

Premio Planeta 2008

TÍTULO: La Hermandad de la Buena Suerte
AUTOR: Fernando Savater

Un caballo invencible que ya ha sido vencido, un jockey que desaparece misteriosamente cuando busca el secreto de la buena suerte, dos magnates sin escrúpulos que pretenden zanjar sus rivalidades en la pista del hipódromo... Ya se acerca la fecha de la Gran Copa, la carrera internacional que desata pasiones. Cuatro aventureros deben encontrar al desaparecido a tiempo para que pueda montar en la prueba crucial: mientras, cada uno de ellos lucha contra los fantasmas de su pasado. Su búsqueda los hará enfrentarse con enigmas y peligros, hasta el desenlace en una isla del Mediterráneo donde se encontrarán con la traición... y con el acecho de los leones.

Una novela de aventuras, aliñada con gotas de metafísica y ambientada en el fascinante mundo de las carreras de caballos.

Finalista Premio Planeta 2008
TÍTULO: Muerte entre poetas
AUTOR: Ángela Vallvey

Lo que debía ser un encuentro ritual entre prestigiosos miembros de las letras nacionales se convierte en algo turbador al aparecer asesinado de una puñalada en el corazón uno de los poetas participantes. Nacho Arán, poeta y meteorólogo, llega al
congreso poco después de que se haya producido el crimen, por lo que está libre de sospecha y podrá dedicarse a husmear entre el resto de los asistentes.

Pronto descubrirá que casi todos ellos tienen algo contra el muerto, y se dará cuenta de que el refinamiento intelectual y la supuesta sofisticación de la cultura no sirven como vacuna contra el mal y las pasiones violentas, contra el odio y el deseo de venganza...

Ágil y sutil pero profunda, brillante y divertida, Muerte entre poetas es un auténtico logro narrativo que encandilará a los lectores. Una historia deliciosa que hace un guiño a las viejas novelas de Agatha Christie y a las guerras literarias de Pío Baroja.

Sílvia Tarragó

dilluns, 20 d’octubre del 2008

'ESQUIZO', de RICARD RUIZ GARZÓN


L'any 2005 es va publicar Las voces del laberinto (Historias reales sobre la esquizofrenia), un llibre que no haguès llegit de no ser perquè conec a Ricard Ruiz des de la infantesa i sentia curiositat pel que havia escrit. Va ser una sort, perquè podria haber perdut la possibilitat de descobrir un llibre no només interessant sinó, també, una història colpidora, descarnada, que posa veu a emocions, sentiments i pensaments, els de tots aquells que han viscut la malaltia mental i que ens obren la porta cap al seu món tan complex i desconegut pero que, tanmateix, es torna més proper escoltant aquestes veus laberíntiques.

Esquizo és la versió catalana d'aquell llibre, però actualitzada i amb alguna història menys, a banda de amb un nou títol més explícit que evidencia el fet de poder anomenar aquesta malaltia pel seu nom.

Ricard Ruiz Garzón, fa molts anys que es dedica al periodisme literari i la seva manera d'escriure beu d'aquesta font, la qual cosa fa del seu llibre no un text merament divulgatiu sinó un relat on les paraules exerceixen el seu efecte més literari.

Sílvia Tarragó

divendres, 17 d’octubre del 2008

'HISTÒRIA DE ROMA', d' INDRO MONTANELLI


Si fa cosa d'un mes em vaig alegrar en descobrir que havien tornat a editar Dioses, tumbas y sabios, ara he tornat a endur-me una grata sorpresa en saber que l'editorial Destino ha recuperat Història de Roma, en català i castellà, del periodista i escriptor itàlia Indro Montanelli.

Recordo un vell volum encuadernat en "tela" de color verd que corria pels prestatges de casa: Historia de los griegos, un regal que el meu avi havia fet a la meva mare molt abans del meu naixemet i que jo, que sempre he sentit interès pel món clàssic,(em sembla que la culpa la tenen la sèrie Yo, Claudio i un vell volum de mitologia també regalat a la meva mare) vaig llegir-lo amb la sorpresa de descobrir un relat planer, fins i tot divertit sobre els homes que ens van donar la civilització grega, del tot diferent al que acostumen a ser els llibres d'història.

L'autor d'aquest llibre era Indro Montanelli i vaig descobrir que tenia també una Historia de Roma, que també vaig llegir. La història i la llegenda s'expliquen amb claredat i simpatia, sense la fredor asèptica amb que acostumen a explicar-se els fets, amb dades que res tenen a veure amb emocions, passions, amb el que ens remet al més purament humà.

Per fi Història de Roma podrà ser llegida en català! i nois i noies com jo vaig ser vint anys enrera, tindràn el plaer de gaudir de la ironia, la senzillesa i la proximitat d'un relat sobre persones no gaire diferents de nosaltres que, simplement, van viure 2000 anys i escaig enrera.

Sílvia Tarragó

dimarts, 14 d’octubre del 2008

RAFAEL VALLBONA NOVEL·LA 'SERRALLONGA'


L’escriptor maresmenc Rafael Vallbona ha escrit Serrallonga, una novel·la que tracta sobre la figura del llegendari bandoler català i que ha publicat Edicions 62.

L’autor maresmenc s’ha basat en l’argument i els guions de la minisèrie que el mes de novembre emetrà TV3 i posteriorment TVE i que consta de dos capítols de 75 minuts cadascun. 'Serrallonga' ha estat dirigida per Esteve Rovira, produïda per Antonio Chavarrías i compta amb l’adaptació del guionista mataroní Manel Bonany.

Per escriure la novel·la de 'Serrallonga', Vallbona s’ha basat en l’argument i els guions de la pel·lícula i s'ha documentat.

“He creat un temps nou, una història d’aventures que poden llegir tots els públics”, explica l’autor, que també creu que “Serrallonga era un home desgraciat en un moment fatal del camp. Sintonitza amb l’ànima catalana i no entenc com s’ha donat més protagonisme als almogàvers que a ell”.

100 ANYS D'ESQUÍ A CATALUNYA


Cossetània edicions, una editorial que ens acosta a la nostra història i a la nostra geografia, editarà el mes proper aquest interessant llibre que porta el subtítol "Passions de neu" i que, a més, inclou 15 forfets de regal. Caldrà pensar-hi aquest Nadal si tenim algún amant d'aquest esport..

El periodista, Antoni Real és l'autor del llibre i ens explica els inicis de l'esqui a partir d'un llunyà desembre de 1908 en que la burguesia barcelonina començà a esquiar.

Les primeres competicions a Ribes, les anades col.lectives a La Molina, l'obertura del primer xalet-refugi i el primer teleesquí de Font Canaleta, són alguns dels moments que es repassen, a banda de l'ensenyament als aranesos, la construcció del cremallera de Núria, les primeres escoles, la Guerra Civil Espanyola, els primers campions, la nevada del 1962, els olímpics catalans o els primers surfistes de neu.

Sílvia Tarragó

dissabte, 11 d’octubre del 2008

QUÈ EM PASSA?


Em pregunto com és possible que no hagi pogut passar de la pàgina 33 de Els homes que no estimaven les dones? una novel.la que ha triomfat a tots els països on ha estat publicada, que ha estat elogiada per la crítica i que les vendes avalen amb la espectacular xifra de 20.000 exemplars venuts.

A banda d'això, el més important de tot, és que es tracta d'un llibre que m'han recomenat lectors amb criteri, persones que em mereixen confiança i que no compren només impulsats per l'empenta mediàtica. Llavors, que em passa?

Il.lusionada com estava per l'increïble bona ratxa de lectures encetada amb Un árbol crece en Brooklyn, sublimada estivalment amb Navegando por el mar de vino, continuada amb Tigre Blanco i Mr. Sebastian y el mago negro, i culminada amb La lotería, vaig encetar amb emoció la lectura de Els homes que no estimaven les dones.

El començament em va semblar bo, però quan van començar els interminables detalls que van portar a judici al protagonista explicats amb una lentitud extrema, prenyada de personatges que em confonien i d'intrincats pormenors sobre empreses i temes econòmics que no m'atreien gens, vaig plegar. No em vaig veure amb cor d'empassar-me 625 pàgines d'això. Tanmateix, encara continuo sentit gent que està encantada, que gaudeix d'aquesta lectura mentre jo continuo preguntant-me, què em passa?

Sílvia Tarragó

dijous, 9 d’octubre del 2008

CÒMICS ECOLOGISTES



- Biotopo, d’Apollo & Brüno.
Publicat per Dibbuks del francès (Dargaud).

Biotopo és una bona mostra que es fa una novel·la gràfica d’alta qualitat avui en dia i que les traduccions multipliquen el seu abast de públic.

Un planeta verd lluny de la Terra ja contaminada en excés, un policia fumador compulsiu i una trama amb misteris i rerafons ecologista, donen cos a un còmic que demostra que es pot barrejar gèneres amb estil, entretenir i plantejar preguntes de com podríem tenir un món millor.

- Seton… el naturalista viajero, de Jiro Taniguchi i Yosiharu Imaizumi. Vol. 1 Lobo, el rey. Publicat per Ponent Mon.

El primer volum de les aventures de Seton és un invent d’aquests que fan els japonesos amb el seu manga i que en el fons ens acaben mostrant que són uns mestres en explicar histories dibuixades, encara que ho facin a la seva particular manera.

Basant-se en la figura d’Ernest Thompson Seton (1860-1946), naturalista, pintor i escriptor, aquesta novel·la gràfica per entregues, tracta la lluita d’un home contra un llop extraordinari, que li farà replantejar-se la seva pròpia manera de pensar i l’actitud existencial.

Un treball excepcional en els dibuixos contrasta amb un guió en el qual les motivacions són imprecises, en alguns moments mal perfilades, però cal perdonar-ho perquè estem davant d’un manga, un voluminós còmic que segueix i segueix, de manera desfermada.

Albert Calls

dimecres, 8 d’octubre del 2008

62 POETES RETEN UN HOMENATGE A OVIDI MONTLLOR


L'editorial valenciana Brosquil edicions acaba de publicar en la seva col·lecció de poesia 62 poetes a Ovidi Montllor.

Aquesta és una nova mostra de la voluntat de l'editorial per potenciar nous autors (us recordem, per cert, que el 27 d'octubre presentarem el llibre de Montse Asens publicat per aquesta editorial), d'altres més veterans i,en aquest cas, aprofitar per a recordar una figura emblemàtica de casa nostra des de l'etern oblidat espai de la poesia.

Amb paraules dels editors, el sentit i l'objectiu d'aquest nou llibre és el següent:

"El títol d'aquesta antologia poètica és deliberadament polivalent (sobretot per a un lector valencià). Per l'Ovidi? Per a l'Ovidi? Causa i finalitat alhora, homenatge al capdavall, reconeixement al cantant, a l'artista… al poeta Ovidi tretze anys després d'iniciades unes vacances que ens van deixar un buit que tractem d'omplir de memòria i compromís, afermats en l'exemple de la seua veu insubornable, del seu cant llibertari, que va saber expressar tots els sons de la dignitat humana. Amb 62 poemes per a l'Ovidi celebrem també els 50 primers números de la col·lecció Poesia de Brosquil. Els seixanta-dos poetes representats en el present recull conformen una mostra bastant generosa del que és la pràctica poètica a casa nostra, tan eclèctica com ho ha permès l'absència de filtres i manies, i amb els noms dels antologats ordenats en sofert ordre alfabètic. Coordinada per Manel Rodríguez-Castelló (que signa un dels pròlegs; l'altre és obra d'Antoni Gómez), ací té el lector una bona oportunitat –després d'innombrables avatars i contratemps– per recórrer un bon tros del frondós paisatge que és la poesia d'ara en la nostra llengua, eixa dama que de nou demostra tenir una mala, crònica i ancestral, salut de ferro, en molt bona part per culpa d'Ovidi, de l'Ovidi Montllor."

Serà interessant saber com inspira les veus d'aquests 62 poetes la veu, avui callada, d'aquest artista alcoià.

Sílvia Tarragó

dimarts, 7 d’octubre del 2008

DEMÀ A LA VENDA EL NOU LLIBRE D'STEPHENIE MEYER


El final de la saga es titula A trenc d'Alba/Amanecer i es posa a la venda demà amb una creixent expectativa de les fans que van quedar atrapades per la història inciada amb Crepuscle.

"No tinguis por", vaig mormolar.
"Estem fets l'un pe l'altre".

De sobte em vaig quedar aclaparada
per com n'eren de certes les meves paraules.

Aquell moment era tan perfecte, tan ideal.
No quedava cap mena de dubte.

M'embolcallava amb els seus braços
i m'estrenyia contra el seu pit.
Sentia com l'electricitat recorria
cada terminació nerviosa del meu cos.

"Per sempre", va assentir.


Demà les seguidores podràn gaudir un cop més d'aquesta història.

Sílvia Tarragó