'ESQUIZO', de RICARD RUIZ GARZÓN

L'any 2005 es va publicar Las voces del laberinto (Historias reales sobre la esquizofrenia), un llibre que no haguès llegit de no ser perquè conec a Ricard Ruiz des de la infantesa i sentia curiositat pel que havia escrit. Va ser una sort, perquè podria haber perdut la possibilitat de descobrir un llibre no només interessant sinó, també, una història colpidora, descarnada, que posa veu a emocions, sentiments i pensaments, els de tots aquells que han viscut la malaltia mental i que ens obren la porta cap al seu món tan complex i desconegut pero que, tanmateix, es torna més proper escoltant aquestes veus laberíntiques.

Esquizo és la versió catalana d'aquell llibre, però actualitzada i amb alguna història menys, a banda de amb un nou títol més explícit que evidencia el fet de poder anomenar aquesta malaltia pel seu nom.

Ricard Ruiz Garzón, fa molts anys que es dedica al periodisme literari i la seva manera d'escriure beu d'aquesta font, la qual cosa fa del seu llibre no un text merament divulgatiu sinó un relat on les paraules exerceixen el seu efecte més literari.

Sílvia Tarragó

'HISTÒRIA DE ROMA', d' INDRO MONTANELLI

Si fa cosa d'un mes em vaig alegrar en descobrir que havien tornat a editar Dioses, tumbas y sabios, ara he tornat a endur-me una grata sorpresa en saber que l'editorial Destino ha recuperat Història de Roma, en català i castellà, del periodista i escriptor itàlia Indro Montanelli.

Recordo un vell volum encuadernat en "tela" de color verd que corria pels prestatges de casa: Historia de los griegos, un regal que el meu avi havia fet a la meva mare molt abans del meu naixemet i que jo, que sempre he sentit interès pel món clàssic,(em sembla que la culpa la tenen la sèrie Yo, Claudio i un vell volum de mitologia també regalat a la meva mare) vaig llegir-lo amb la sorpresa de descobrir un relat planer, fins i tot divertit sobre els homes que ens van donar la civilització grega, del tot diferent al que acostumen a ser els llibres d'història.

L'autor d'aquest llibre era Indro Montanelli i vaig descobrir que tenia també una Historia de Roma, que també vaig llegir. La història i la llegenda s'expliquen amb claredat i simpatia, sense la fredor asèptica amb que acostumen a explicar-se els fets, amb dades que res tenen a veure amb emocions, passions, amb el que ens remet al més purament humà.

Per fi Història de Roma podrà ser llegida en català! i nois i noies com jo vaig ser vint anys enrera, tindràn el plaer de gaudir de la ironia, la senzillesa i la proximitat d'un relat sobre persones no gaire diferents de nosaltres que, simplement, van viure 2000 anys i escaig enrera.

Sílvia Tarragó

RAFAEL VALLBONA NOVEL·LA 'SERRALLONGA'

L’escriptor maresmenc Rafael Vallbona ha escrit Serrallonga, una novel·la que tracta sobre la figura del llegendari bandoler català i que ha publicat Edicions 62.

L’autor maresmenc s’ha basat en l’argument i els guions de la minisèrie que el mes de novembre emetrà TV3 i posteriorment TVE i que consta de dos capítols de 75 minuts cadascun. 'Serrallonga' ha estat dirigida per Esteve Rovira, produïda per Antonio Chavarrías i compta amb l’adaptació del guionista mataroní Manel Bonany.

Per escriure la novel·la de 'Serrallonga', Vallbona s’ha basat en l’argument i els guions de la pel·lícula i s'ha documentat.

“He creat un temps nou, una història d’aventures que poden llegir tots els públics”, explica l’autor, que també creu que “Serrallonga era un home desgraciat en un moment fatal del camp. Sintonitza amb l’ànima catalana i no entenc com s’ha donat més protagonisme als almogàvers que a ell”.

100 ANYS D'ESQUÍ A CATALUNYA

Cossetània edicions, una editorial que ens acosta a la nostra història i a la nostra geografia, editarà el mes proper aquest interessant llibre que porta el subtítol "Passions de neu" i que, a més, inclou 15 forfets de regal. Caldrà pensar-hi aquest Nadal si tenim algún amant d'aquest esport..

El periodista, Antoni Real és l'autor del llibre i ens explica els inicis de l'esqui a partir d'un llunyà desembre de 1908 en que la burguesia barcelonina començà a esquiar.

Les primeres competicions a Ribes, les anades col.lectives a La Molina, l'obertura del primer xalet-refugi i el primer teleesquí de Font Canaleta, són alguns dels moments que es repassen, a banda de l'ensenyament als aranesos, la construcció del cremallera de Núria, les primeres escoles, la Guerra Civil Espanyola, els primers campions, la nevada del 1962, els olímpics catalans o els primers surfistes de neu.

Sílvia Tarragó

QUÈ EM PASSA?

Em pregunto com és possible que no hagi pogut passar de la pàgina 33 de Els homes que no estimaven les dones? una novel.la que ha triomfat a tots els països on ha estat publicada, que ha estat elogiada per la crítica i que les vendes avalen amb la espectacular xifra de 20.000 exemplars venuts.

A banda d'això, el més important de tot, és que es tracta d'un llibre que m'han recomenat lectors amb criteri, persones que em mereixen confiança i que no compren només impulsats per l'empenta mediàtica. Llavors, que em passa?

Il.lusionada com estava per l'increïble bona ratxa de lectures encetada amb Un árbol crece en Brooklyn, sublimada estivalment amb Navegando por el mar de vino, continuada amb Tigre Blanco i Mr. Sebastian y el mago negro, i culminada amb La lotería, vaig encetar amb emoció la lectura de Els homes que no estimaven les dones.

El començament em va semblar bo, però quan van començar els interminables detalls que van portar a judici al protagonista explicats amb una lentitud extrema, prenyada de personatges que em confonien i d'intrincats pormenors sobre empreses i temes econòmics que no m'atreien gens, vaig plegar. No em vaig veure amb cor d'empassar-me 625 pàgines d'això. Tanmateix, encara continuo sentit gent que està encantada, que gaudeix d'aquesta lectura mentre jo continuo preguntant-me, què em passa?

Sílvia Tarragó

CÒMICS ECOLOGISTES

- Biotopo, d’Apollo & Brüno.
Publicat per Dibbuks del francès (Dargaud).

Biotopo és una bona mostra que es fa una novel·la gràfica d’alta qualitat avui en dia i que les traduccions multipliquen el seu abast de públic.

Un planeta verd lluny de la Terra ja contaminada en excés, un policia fumador compulsiu i una trama amb misteris i rerafons ecologista, donen cos a un còmic que demostra que es pot barrejar gèneres amb estil, entretenir i plantejar preguntes de com podríem tenir un món millor.

- Seton… el naturalista viajero, de Jiro Taniguchi i Yosiharu Imaizumi. Vol. 1 Lobo, el rey. Publicat per Ponent Mon.

El primer volum de les aventures de Seton és un invent d’aquests que fan els japonesos amb el seu manga i que en el fons ens acaben mostrant que són uns mestres en explicar histories dibuixades, encara que ho facin a la seva particular manera.

Basant-se en la figura d’Ernest Thompson Seton (1860-1946), naturalista, pintor i escriptor, aquesta novel·la gràfica per entregues, tracta la lluita d’un home contra un llop extraordinari, que li farà replantejar-se la seva pròpia manera de pensar i l’actitud existencial.

Un treball excepcional en els dibuixos contrasta amb un guió en el qual les motivacions són imprecises, en alguns moments mal perfilades, però cal perdonar-ho perquè estem davant d’un manga, un voluminós còmic que segueix i segueix, de manera desfermada.

Albert Calls

62 POETES RETEN UN HOMENATGE A OVIDI MONTLLOR

L'editorial valenciana Brosquil edicions acaba de publicar en la seva col·lecció de poesia 62 poetes a Ovidi Montllor.

Aquesta és una nova mostra de la voluntat de l'editorial per potenciar nous autors (us recordem, per cert, que el 27 d'octubre presentarem el llibre de Montse Asens publicat per aquesta editorial), d'altres més veterans i,en aquest cas, aprofitar per a recordar una figura emblemàtica de casa nostra des de l'etern oblidat espai de la poesia.

Amb paraules dels editors, el sentit i l'objectiu d'aquest nou llibre és el següent:

"El títol d'aquesta antologia poètica és deliberadament polivalent (sobretot per a un lector valencià). Per l'Ovidi? Per a l'Ovidi? Causa i finalitat alhora, homenatge al capdavall, reconeixement al cantant, a l'artista… al poeta Ovidi tretze anys després d'iniciades unes vacances que ens van deixar un buit que tractem d'omplir de memòria i compromís, afermats en l'exemple de la seua veu insubornable, del seu cant llibertari, que va saber expressar tots els sons de la dignitat humana. Amb 62 poemes per a l'Ovidi celebrem també els 50 primers números de la col·lecció Poesia de Brosquil. Els seixanta-dos poetes representats en el present recull conformen una mostra bastant generosa del que és la pràctica poètica a casa nostra, tan eclèctica com ho ha permès l'absència de filtres i manies, i amb els noms dels antologats ordenats en sofert ordre alfabètic. Coordinada per Manel Rodríguez-Castelló (que signa un dels pròlegs; l'altre és obra d'Antoni Gómez), ací té el lector una bona oportunitat –després d'innombrables avatars i contratemps– per recórrer un bon tros del frondós paisatge que és la poesia d'ara en la nostra llengua, eixa dama que de nou demostra tenir una mala, crònica i ancestral, salut de ferro, en molt bona part per culpa d'Ovidi, de l'Ovidi Montllor."

Serà interessant saber com inspira les veus d'aquests 62 poetes la veu, avui callada, d'aquest artista alcoià.

Sílvia Tarragó

DEMÀ A LA VENDA EL NOU LLIBRE D'STEPHENIE MEYER

El final de la saga es titula A trenc d'Alba/Amanecer i es posa a la venda demà amb una creixent expectativa de les fans que van quedar atrapades per la història inciada amb Crepuscle.

"No tinguis por", vaig mormolar.
"Estem fets l'un pe l'altre".

De sobte em vaig quedar aclaparada
per com n'eren de certes les meves paraules.

Aquell moment era tan perfecte, tan ideal.
No quedava cap mena de dubte.

M'embolcallava amb els seus braços
i m'estrenyia contra el seu pit.
Sentia com l'electricitat recorria
cada terminació nerviosa del meu cos.

"Per sempre", va assentir.

Demà les seguidores podràn gaudir un cop més d'aquesta història.

Sílvia Tarragó

PRESENTACIÓ A PROA PREMIÀ

Indigent com jo,
de Montse Assens

Premi de Poesia Artur Simó 2007


-Prop de tot
i lluny de res-

Tanco els ulls i apropant-me
a la incertesa que hi ha terra on trepitjo

decideixo
no volar mai més sota la pluja
d'un fum boirós color magenta.

-em quedo aquí
al centre de mi-

Acte de presentació a càrrec
de Sílvia Romero, escriptora

Dilluns 27 d’octubre a les 20h, a Proa Premià

Carrer del Nord, 71. Premià de Mar

Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura

'LA FI DELS TEMPLERS CATALANS', de JOSEP MARIA SANS I TRAVÉ

Editat per Pagès editors.

Ens informen de la distribuidora que la propera setmana entrevistaràn a Josep Maria Sans i Travé a "La Contra" de La Vanguardia.

Aquest és un petit resum del que pot trobar-se al llibre:

"La història de la creació, del màxim esplendor i l'anorreament de l'orde del Temple és un dels episodis més fascinants de la constant barreja de política i religió que va viure la cristiandat medieval. La fi dels templers catalans estudia amb rigor i amenitat el final d'aquest orde a Catalunya, en les primeres dècades del segle xiv, quan el nostre rei Jaume II s'afegeix a l'exemple de Felip el Bell de França i decideix acabar amb l'orde, detenir-ne els cavallers i requisar-ne els béns. Ens trobem davant un debat religiós, una conspiració política, un conflicte diplomàtic, un escàndol moral, una gesta militar, uns drames individuals de resistència i traïció, d'ambició i de perplexitat... La confluència de tots aquests factors permetria presentar el procés contra el Temple com una formidable tragèdia shakespeariana."

Crec que pot ser una entrevista interessant i, molt probablement, ens deixarà amb ganes de llegir el llibre que aprofundeix sobre aquest destacat procès que tantes novel.les i històries ha inspirat.

Sílvia Tarragó

'LA LÁMPARA DE ALADINO', DE LUIS SEPÚLVEDA

Publicat per Tusquets Editores

Luis Sepúlveda va néixer a Xile el 1949, però és un ciutadà del món. La seva obra més coneguda, sens dubte, és Un viejo que leía novelas de amor, traduïda a 32 idiomes, amb vendes milionàries i portada al cinema amb Richard Dreyfuss com a protagonista. Però Sepulveda és també l’autor de Mundo del fin del mundo o Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar, entre d’altres obres prou conegudes pel públic lector.

El relat és un dels gèneres en què aquest autor funciona molt bé. I aquest és el cas de La lámpara de Aladino, que aplega un conjunt d’històries que faran que el lector s’introdueixi en el particular univers de Sepúlveda, un món construït a partir d’evocacions, records, espais geogràfics d’amunt i avall del planeta, de sentiments i personatges protagonistes de la vida diària, però en els límits imposats per l’autor i per l'existència.

‘La porfiada llamita de la suerte’, ‘Café Miramar’, ‘Hotel Z’, Cena con poetas muertos’. ‘Historia mínima’, ‘La isla’…, un total de 12 relats fins arribar al que dóna nom al llibre i el tanca. Històries suggerents i molt diverses del món actual, que parlen de les angoixes i inquietuds que de sempre ens acompanyen als ésssers humans.

Albert Calls

NOU POEMARI DE CARLES DUARTE

Maríntim és el nou poemari de l'escriptor Carles Duarte.

El llibre és un homenatge al litoral de l'Empordà i al mar en general com a forjador de sentiments i d'esperances.

La seva presentació tindrà lloc a Barcelona el proper dia 15 d’octubre a la llibreria Catalònia.

Un petit tast del que podràs trobar al llibre:

El mar

Per a Mayte Vieta

El mar és un retorn.

Matriu i sepultura,
gira el seu rostre d'horitzó
cap al cor de la tarda.

Deses els ulls
endins del cristall verd
travessat per la llum.

Ressona el lent batec
i un vell astre s'apaga.

Crema el Sol als teus llavis.

Neda el cos
i ets gest d'aigua dins l'aigua.

Són un somni les ones,
la pell.

I et commou el silenci,
el seu tacte.

"MR.SEBASTIAN Y EL MAGO NEGRO", de DANIEL WALLACE

Encara no fa un mes vaig escriure en aquest blog que havia començat la lectura de Tigre Blanco que em va fer arribar l’editora del nou segell Miscelánea, que acabava de rebre Mr.Sebastian y el mago negro i m’acomiadava dient que tant jo com l’Albert èrem immersos en el descobriment d’aquesta nova editorial.

Doncs bé, jo encara continuo immersa amb gran delit i amb poques ganes d’acabar la darrera novel.la, la de Mr.Sebastian y el mago negro, que em té completament captivada, intrigada i divertida per la original història i els encara més originals personatges que la formen.

Si a Tigre Blanco descobria un relat descarnat sobre la vida miserable en un lloc miserable que et torna miserable, explicada amb la dosi exacta de sarcasme, analitzant l’odi com una manera de supervivència que acabes entenent; a Mr. Sebastian y el mago negro, la realitat desapareix i et fa cercar-la amb la impossibilitat d’un joc de miralls que la distorsiona i l’amaga dins un barret, fins que la realitat deixa de ser la menys possible de les màgies.

Es tracta d’una història que anem descobrint per mitjà de diferents narradors que la amplien, la completen, afegeixen matissos que no acabem d’esbrinar si formen part de la veritat o de la il.lusió, però fet de manera àgil, intrigant i divertida. Com en un conte, on tot és possible, el protagonista inicia el seu periple un día llunyà de la seva infantesa, amb una trobada amb un personatge pertorbador que canviarà el seu destí i la seva vida.

Sílvia Tarragó

AHIR, A PROA PREMIÀ

Notable i diria que entranyable i excepcional presentació del llibre de Maria Antònia Grau, ahir a Proa Premià.

Vespre de poetes amb Martí Rosselló, Joana Bel, Teresa d'Arenys i Teresa Costa-Gramunt.

També d'escriptors com Oriol Pi de Cabanyes o Maria Teresa Farreny...

El regidor de Cultura de Premià de Mar, Ernest Casadessús...

I la mare i la germana d'en Valerià Pujol, la Carme i l'Adriana... entre d'altres persones.

En fi, que va ser una bona estona. I l'autora va recitar-nos.

Un retorn a la poesia i als poetes del Maresme i de fora.

El que sempre hem cregut que cal fer des de la llibreria Proa Premià.

PRESENTACIÓ DE 'RES NO ÉS IGUAL A RES'

Demà divendres 26 de setembre,
a les 20'30h,
presentem el llibre Res no és igual a res,
de Maria-Antònia Grau i Abadal.
XI Premi Alella a Maria Oleart.

Ens diu Albert Calls al pròleg que aquest "és un recull en clau zen. És a dir, com l'arquer que és un amb l'arc, la fletxa i la diana, Maria-Antònia Grau, l'autora, ha escrit un llibre des del fons del cor, però amb un hàbil domini del vers, de l'estrofa, del poema i de la interrelació de cadascuna de les peces del conjunt, inclosa la connexió amb el possible lector".

Jo penso que, a més, demostra el mestratge que converteix l'arc, la seva veu, en l'instrument capaç de donar a la fletxa, la paraula, una trajectòria de delicada i precisa bellesa que acaba donant un sentit a tots i cadascún dels elements que formen part d'aquest trajecte...

Torna a ser a sol post el celatge malva
i l'ora fresca del vespre i la calma
d'una esquella pels marges en pendent.

Delicat tret que defineix per un igual emocions i situacions, recreació d'un passat que s'omple de màgia i, finalment, ens embolcalla.

Un plaer descobrir poemaris que, com aquest, ens reconcilien amb la bellesa del món.

T'esperem a Proa Premià!

Sílvia Tarragó

LLIBRES QUE PARLEN DE LA NOSTRA HISTÒRIA

Dins l’allau d’ofertes literàries que arriben al lector avui en dia, sempre suren algunes propostes que fetes des del Maresme reclamen i reivindiquen el nostre patrimoni històric més proper.

Entre el que s’ha publicat els darrers temps, destaca ‘Barcelona: fiebre amarilla’, de Carlos Ciscar Martínez-Hidalgo, autor vinculat a Cabrera de Mar. Es tracta d’una voluminosa novel·la en clau històrica que s’ambienta a la Barcelona de 1821. La ciutat, sota la plaga de la febre groga, viu la lluita política entre absolutistes i liberals. Considerar la malaltia contagiosa tanca el port i mata el comerç, mentre els metges es divideixen segons les seves preferències polítiques.

En aquesta obra, Ciscar, nascut a Barcelona el 1952, llicenciat en Medicina i Cirurgia i especialista en al·lergia, retrata un interesant període històric des de la ficció i la documentació.

Un altre títol, en aquest cas editat pel Museu Arxiu Vives i Tutó de Sant Andreu de Llavaneres, el 2007, és ‘El cardenal Vives i l’Església del seu temps’, de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, amb fotografies de Joan Devesa i Freginals.

Aquesta obra, en clau d’estudi, ofereix una visió de síntesi sobre la vida i projecció del cardenal, en el context general dels pontificats dels papes Lleó XIII i Pius X. A més, s’hi pot trobar una part introductòria que situa la vida del futur cardenal en el Llavaneres nadiu i a la veïna ciutat de Mataró.

Una obra, en definitiva, que ens acosta a un gran eclesiàstic maresmenc de renom i projecció internacionals.

Albert Calls

LA GOSSA DE LA LLIBRERIA

La literatura no és aliena als animals però els animals tampoc són aliens a la literatura. La meva gossa, Boira, n'és un exemple: passa tots els matins envoltada de llibres; rep els clients a la porta encuriosida, encara que es mostra poruga quan volen tocar-la; es col·loca al seu costat mentre tafanegen, els assessoro o esperen que els emboliqui el seu llibre. De vegades, fins i tot, els borda si s'han mostrat massa confiats amb ella, ignorants del particular protocol caní que no comença amb paraules ni amb gestos, sinó amb apropaments més delicats i poc escaients per a nosaltres, els humans.

També aguanta amb paciència les efusions dels més petits, encara que, de vegades, els defuig o s'engresca amb les seves corredisses fins que prefereix tornar al seu llitet sota el mostrador.

La Boira forma part de la llibreria, els comercials la saluden abans que a mi, i, fins i tot s'ha pres la confiança de rossegar la seva joguina sobre la sabata del de Random House. Els nens, quan no hi és, em pregunten per ella, els propietaris de gossos em parlen dels seus, alguns clients la saluden perquè ha aconseguit fer-se un lloc no només a la llibreria sinó en el record dels que passen per aquí.

La Boira, la gossa de la llibreria encara té més vincles amb la literatura que els merament professionals, perquè fins i tot la seva aparença s'adiu amb les paraules amb les quals Juan Ramón Jiménez va descriure l'inoblidable Platero:

"Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro."

Sílvia Tarragó

'DIOSES, TUMBAS Y SABIOS', de C.W. CERAM

Aquest estiu, mentre caminavem sota el sol que feria amb els seus raigs la fèrtil terra d'Homer, no deixava de recordar aquell vell llibre que molts anys enrera va regalar-me el meu germà Jordi: Dioses, tumbas y sabios, coneixent el meu gust pel món antic.

Quan vam visitar Micenes, vaig reviure la particular odissea de l'obstinat i, potser, il.luminat Heinrich Schliemann, una aventura que ja em va captivar en llegir-la en la genial Historia de los griegos d' Indro Montanelli, i gaudit en aquesta excepcional Dioses, tumbas y sabios, un llibre apassionant sobre homes apassionats per la història, com Schliemann i com Evans, com Champollion i com Carter, protagonistes dels descobriments més relevants dels darrers segles.

Ara, l'editorial booket ha recuperat aquest títol en el seu format de butxaca, posant a l'abast de tots aquells enamorats, aficionats o simplement interessats en la arqueologia.

Em va alegrar saber que continua accessible un llibre com aquest, escrit als anys 70 però tan vigent encara, que fa que els herois es tornin de carn i ossos i que els somnis, com Troia, esdevinguin realitat.

En la foto podeu comprovar la meva felicitat poc abans de travessar la Porta dels Lleons.

Sílvia Tarragó

'AGUA', de BAPSI SIDHWA

Aquesta novel.la es basa en el guió de la pel.lícula Agua de Deepa Metha, i és el primer llibre traduït al castellà de la seva autora, nascuda a Pakistan i resident als Estats Units, amb una obra molt ben considerada.

La novel.la descriu amb una plasticitat gairebé poètica la vida d'una nena a un poble de l'Índia colonial, moments abans que la seva vida doni un gir decisiu en comprometre-la amb un home 40 anys més gran que ella. Però el gir esdevé un cercle tancat quan l'home mor, condemnant-la al pitjor destí que pot tenir una dona en un país on es considera que la seva única funció és casar-se i tenir fills.

Malgrat tot, una petita esperança es perfila a l'horitzó: Gandhi, amb el seu misatge d'amor universal i reconeixement de totes les religions és l'únic que pot fer possible la salvació.

La novel.la aprofundeix en el context, desenvolupa els detalls i recrea amb precissió el que la pel.lícula ha de sintetitzar, això sí, amb mestratge i una qualitat que la van fer optar a l'Oscar a la millor pel.lícula estrangera del 2007.

Recomano amb entusiasme tant la pel.lícula com el llibre.

Sílvia Tarragó

'L'OR DEL CONSERGE', de JOSÉ Ma DE LA FUENTE

Publicat per Ara Llibres

L'or del conserge, és una autèntica faula sobre el secret de la prosperitat, que pot aplicar-se a les empreses en crisi o a la mateixa vida privada i personal.

Narra una història ben senzilla: el nou conserge d’una gran empresa que va a la deriva, comença a donar immillorables consells a la gent. A poc a poc es va guanyant la confiança dels directius i els treballadors i es va desvetllant una història que ajuda al creixement personal de tots plegats.

Vivim en uns temps que la gent necessita molta ajuda per anar tirant endavant. En llibres com aquest se’n troba una bona dosi. Explicada, a més, a glops, gota a gota, amarant-nos a poc a poc i ensenyant-nos que moltes vegades compliquem massa les coses, que tot plegat és més fàcil del que sembla.

L’or del conserge ens aporta una petita història personal carregada d’idees claus per anar tirant endavant, per ser millors, per trobar nous itineraris vitals sense angoixar-nos ni esgotar-nos en el difícil món empresarial dels nostres dies.

José Ma de la Fuente (Alacant, 1964), és poeta, novel·lista i dramaturg resident a Barcelona. Entre d’altres llibres ha publicat ‘El secreto del tamarindo’ i ‘La capsa de la fi del món’.

Albert Calls