El segon número de La revista “Duos Rios”, publicada per l’Ajuntament de Dosrius i l’Arxiu Municipal, va ser presentat el passat 20 de juliol, en el marc d’un diversificat acte cultural a l’hort de la rectoria i en el qual van haver-hi parlaments, un recital de poesia a càrrec de Lina Casanovas i teatre.
Han passat quatre anys d’ençà que va publicar-se la primera, però “Duos Rios”, com va dir l’alcalde, Josep Jo, “molt més que una revista és un llibre”, pel seu aspecte voluminós amb estudis històrics de multiplicitat de temes d’aquest municipi.
“Duos Rios” s’emmarca en la tradició de publicacions culturals necessàries per als pobles, perquè preserven la seva història i patrimoni, però també perquè pel seu alt nivell qualitatiu poden distribuir-se tranquil·lament fora del terme municipal i comarcal.
El contingut de “Duos Rios” inclou textos sobre el dolmen de ca l’Arenes, descobert el 1997 i excavat el 2007; els cognoms de Dosrius i Canyamars als arxius parroquials, els ocells del municipi o un estudi sobre la poetessa Lina Casanovas.
D’altra banda, també s’hi poden trobar monogràfics sobre ‘El patrimoni un valor de futur’ i ‘In memoriam Esteve Albert i Corp’.
Albert Calls
dissabte, 26 de juliol del 2008
'LA VAGA D'USUARIS DE TRAMVIES DE BARCELONA DE 1957', de MARIA COLL i PIGEM i JOSEP PUIG i PLA
Publicat per Eumo Editorial
La preservació de la nostra història no és una tasca gens agraïda, però per sort hi ha qui es dedica a fer-ho de forma persistent, llegant-nos un bagatge bibliogràfic que deixa constància de figures i paisatges, fets i persones.
És el cas de dos mataronins: Maria Coll i Pigem i Josep Puig i Pla, tots dos vinculats a la recerca del patrimoni històric i que acaben de publicar ‘La vaga d’usuaris de tramvies de Barcelona de 1957’, dins el segell Eumo Editorial.
El llibre tracta la vaga d’usuaris de tramvies que va tenir lloc a Barcelona entre el 14 i el 25 de gener de 1957. Com destaquen els autors, expressava la crítica d’un poble cap a un règim dictatorial i repressiu incapaç de treure el país del pou de la postguerra.
La vaga, sense assolir els nivells de participació de la de 1951, va tenir un clar contingut popular amb la participació entusiasta dels estudiants i treballadors i implicacions politiques importants, amb persones tan significatives com Jaume Vicenç Vices, Josep Benet o Joan Reventós.
El lector trobarà en aquest episodi de la lluita antifranquista un estudi de temps de crisi i revoltes, moviments universitaris, la preparació de la vaga, la primera jornada, la repercussió, el balanç i les conseqüències d’un fet històric.
El llibre està dedicat, a més, a Josep Benet, que va suggerir als autors que fessin aquest estudi.
Albert Calls
La preservació de la nostra història no és una tasca gens agraïda, però per sort hi ha qui es dedica a fer-ho de forma persistent, llegant-nos un bagatge bibliogràfic que deixa constància de figures i paisatges, fets i persones.
És el cas de dos mataronins: Maria Coll i Pigem i Josep Puig i Pla, tots dos vinculats a la recerca del patrimoni històric i que acaben de publicar ‘La vaga d’usuaris de tramvies de Barcelona de 1957’, dins el segell Eumo Editorial.
El llibre tracta la vaga d’usuaris de tramvies que va tenir lloc a Barcelona entre el 14 i el 25 de gener de 1957. Com destaquen els autors, expressava la crítica d’un poble cap a un règim dictatorial i repressiu incapaç de treure el país del pou de la postguerra.
La vaga, sense assolir els nivells de participació de la de 1951, va tenir un clar contingut popular amb la participació entusiasta dels estudiants i treballadors i implicacions politiques importants, amb persones tan significatives com Jaume Vicenç Vices, Josep Benet o Joan Reventós.
El lector trobarà en aquest episodi de la lluita antifranquista un estudi de temps de crisi i revoltes, moviments universitaris, la preparació de la vaga, la primera jornada, la repercussió, el balanç i les conseqüències d’un fet històric.
El llibre està dedicat, a més, a Josep Benet, que va suggerir als autors que fessin aquest estudi.
Albert Calls
'EL NEN 44', de TOM ROB SMITH

Editat per La Magrana i Espasa.
Per a mi el més colpidor ha estat descobrir l'esgarrifós món estalinista, marc en el que es desenvolupa aquesta novel.la sobre un assassí en sèrie. Fora d'aquest context, la pressió angoixant i la sensació d'impotència que provoca la situació en la qual el protagonista ha de tirar endavant la investigació, perdria la seva força i la seva originalitat.
Ens trobem en un estat repressiu, on tothom és presuntament culpable i on la por és qui realment mana. Enmig d'aquest despropòstit la mort no deixa de ser el menor dels mals, tanmateix, el fet que siguin nens, la manera en que moren, el moment, tot forma part d'un obscur propòsit que s'arrossega des d'un temps passat i que evidencia els perills d'un règim que s'autodefineix com a perfecte i que ningú no pot qüestionar.
Una lectura que arrossega, sens dubte, però que et deixa amb el cor encongit si més no als qui, com jo, tenim un excès de sensibilitat i d'empatia.
Sílvia Tarragó
dijous, 24 de juliol del 2008
'UN ÁRBOL CRECE EN BROOKLYN" de BETTY SMITH

Poques vegades una novel.la ha aconseguit conmoure'm i fer-me sentir tan propera als seus personatges com aquesta.
Des de la primera línea el particular món de la protagonista, tan llunyà en el temps (1911) i en l'espai (Brooklyn), em va acollir amb la honestedad clara i desimbolta de la protagonista, per a arrossegar-me amb ella, en el seu trànsit pels carrers desolats del seu barri il.luminats per espurnes de tendresa i somnis petits, un llibre, una paraula, una cançò, un gest....
Betty Smith va escriure aquest llibre l'any 1943 i, dos anys més tard, Elia Kazan el va adaptar al cinema amb el poc afortunat (pel meu gust) títol de Lazos Humanos, que va ser la seva primera película. Com ha passat amb moltes bones novel.les, el temps i les circumstàncies, van fer que desapareguès fins que Lumen l'ha tornat a recuperar per a fortuna dels lectors.
Escrita molt abans que Las cenizas de Ángelas, és inevitable comparar-les per la seva similitud: la vida dels inmigrants des d'un punt de vista autobiogràfic, però la meva opinió coincideix totalment amb el que diu Juan Manuel de Prada:
"Un árbol crece en Brooklyn es literatura hecha con buenos sentimientos; y tal vez por ello haya sido olvidada, pues la desesperación de nuestra época no soporta que le recuerden que hay razones para seguir viviendo.
Resulta muy aleccionador, por ejemplo, comparar este libro luminoso con el muy amargo de Frank McCourt, Las cenizas de Ángela: ambos cuentan una historia muy similar de claros tintes autobiográficos, ambos están protagonizados por personajes de la misma extracción social, ambos se detienen en enumerar las mismas penurias, pero donde McCourt halla motivos para encenagarse en la
desesperación, Smith encuentra siempre razones para la esperanza que trepa hasta el título de su libro."
Estic contenta d'haver pogut tenir l'oportunitat de gaudir aquest llibre, gràcies al comercial de Random House Mondadori, bon lector, que me la va recomenar i espero que jo, des d'aqui, pugui contribuir a que moltes altres persones gaudeixin com jo ho he fet.
Sílvia Tarragó
dilluns, 21 de juliol del 2008
PAUL AUSTER TORNA PEL SETEMBRE
Aquest cop es tracta d'una novel.la i, com és habitual, la publica Edicions 62 en català i Anagrama en castellà. El títol: Un home a les fosques.
Segons ens informa l'editorial es tracta d'una "novel.la devastadora amb múltiples realitats". Sens dubte, l'argument és complex, perillosament proper a l'absurd i la bogeria, tret que ens recorda novel.les anteriors.
La sinopsi ens diu que el protagonista és August Brill, de 62 anys qui s'està a casa de la seva filla a Vermont. Quan no pot dormir, s'inventa històries i en una d'aquestes Owen Brick, un jove mac, desperta al fons d'una mena de pou que no pot escalar. No sap com ha arribat, ni ón és, fins que apareix un militar que l'ajuda a sortir per a que pugui acomplir la seva missió. Amèrica està summergida en una Guerra Civil, ni l'11-S ni la guerra d'Irak han succeït, a partir d'aqui, la història continua amb un deliri en forma faula sobre els nostres dies.
Caldrà veure el resultat d'aquesta reflexió que, segons l'editorial, ens obliga a encararnos a la foscor, al drama de la nit i que celebra, alhora, l'existència dels afectes i dels jocs qüotidians que fan que, malgrat tot, aquest món nostre continui avançant.
Sílvia Tarragó
Segons ens informa l'editorial es tracta d'una "novel.la devastadora amb múltiples realitats". Sens dubte, l'argument és complex, perillosament proper a l'absurd i la bogeria, tret que ens recorda novel.les anteriors.
La sinopsi ens diu que el protagonista és August Brill, de 62 anys qui s'està a casa de la seva filla a Vermont. Quan no pot dormir, s'inventa històries i en una d'aquestes Owen Brick, un jove mac, desperta al fons d'una mena de pou que no pot escalar. No sap com ha arribat, ni ón és, fins que apareix un militar que l'ajuda a sortir per a que pugui acomplir la seva missió. Amèrica està summergida en una Guerra Civil, ni l'11-S ni la guerra d'Irak han succeït, a partir d'aqui, la història continua amb un deliri en forma faula sobre els nostres dies.
Caldrà veure el resultat d'aquesta reflexió que, segons l'editorial, ens obliga a encararnos a la foscor, al drama de la nit i que celebra, alhora, l'existència dels afectes i dels jocs qüotidians que fan que, malgrat tot, aquest món nostre continui avançant.
Sílvia Tarragó
dijous, 17 de juliol del 2008
RIURE EN CATALÀ

Demà 18 de juliol us esperem a la nostra llibreria, on celebrarem que estem vius i ens tornem a retrobar (i avui dia això ja és molt!), amb un ACTE LITERARI i unes COPES DE CAVA.
Farem una aproximació a la literatura humorística actual catalana, una literatura humorística 'seriosa' que es fa actualment entre els autors joves de la nostra literatura.
Més enllà de l'humor televisiu hi ha vida, això és el que demostraran els nostres convidats: dos autors que practiquen aquest gènere des de la paraula impresa i amb les seves històries divertides, sarcàstiques, crítiques, iconoclastes i escatològiques".
Es tracta dels autors:
- XAVIER GUAL, guanyador del Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira amb el recull de contes Estem en contra.
- JORDI CANTAVELLA, autor del recull de contes Paper higiènic i de la novel·la El manuscrito de neopatria.
T'hi esperem demà, a les 20 h a Proa Premià (Carrer del Nord, 71. Premià de Mar).
Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura de Premià de Mar
dimarts, 15 de juliol del 2008
'L'ALTRE NOM DE LAURA', de BENJAMIN BLACK
divendres, 11 de juliol del 2008
'EL CEL DE LES PAPERINES', de JOAN DE DÉU PRATS

Publicat per Edicions del Pirata
A ‘El Cel de les Paperines’, l’autor explica als lectors la seva infantesa i ho fa a partir de breus capítols seqüencials de la seva vida, que molts podem reconèixer encara perquè hi ha nombrosos temes que són compartits en l’espai i en el temps.
Així, hi trobem l’època de la televisió en blanc i negre, els madelman, l’escola religiosa, les coses que ens ha ajudat a formar-nos com a persones i els valors familiars que consolidem principalment amb els pares i els avis, entre d’altres aspectes vitals.
Joan de Déu Prats reconstrueix, d’aquesta manera, la seva memòria i ho fa en clau de literatura planera, que poden llegir els més joves, però que també desperta interès als que són més grans.
D’altra banda, l’autor ja té escrits més de 70 llibres per a nens i joves, que és la seva especialitat, ha guanyat nombrosos i importants concursos i ha estat traduït a diferents idiomes que van des de l’anglès fins al xinès.
En aquest curiós llibre memorialístic però breu (una rara avis), l’autor ret tribut al seu passat i ho fa des d’una manera molt senzilla, recordant-nos que la vida, moltes vegades, és fluir, un mateix i amb els altres.
Albert Calls
RIURE EN CATALÀ A LA LLIBRERIA PROA
RIURE EN CATALÀ!
Una aproximació a la narrativa humorística actual
Col·loqui i lectura de textos amb els escriptors:
XAVIER GUAL
(Premi Pere Quart d’humor i sàtira)
i JORDI CANTAVELLA
Divendres 18 de juliol a les 20h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar
Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura
Una aproximació a la narrativa humorística actual
Col·loqui i lectura de textos amb els escriptors:
XAVIER GUAL
(Premi Pere Quart d’humor i sàtira)
i JORDI CANTAVELLA
Divendres 18 de juliol a les 20h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar
Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura
dimecres, 9 de juliol del 2008
BONA FESTA MAJOR

Amb els pirates a punt de desembarcar i amb els premianencs preparant-se per a la defensa, el nostre poble enceta la Festa Major.
Hem engalanat un dels nostres aparadors amb llibres i algún altre element característic dels pirates, a més, enguany han editat un nou llibre de primília contes L'horta Farrerons té un secret, que es suma al de l'any passat Moros a la costa! així tothom qui ho vulgui pot conèixer la història de l'Esther i l'Omar i alguna cosa sobre el passat d'aquesta vila.
D'alguna manera, tots els que vivim a Premià aportem alguna cosa i una de les iniciatives que m'han agradat és la del Taller de Ioga que proposa una sessio de ioga demà i divendres a les 20 a la plaja de Llevant. Tal com diuen, una bona manera de fer les paus o bé una treva tot relaxant-se prop de les onades. Una activitat a tenir molt en compte.
Gràcies a tots els que fan d'aquesta festa un moment únic, felicitats a tots els premianencs i premianenques i molt bona festa major.
Sílvia Tarragó
divendres, 4 de juliol del 2008
EL SECRET DE L'HORTA FARRERONS

A Premià de Mar tenim un secret, si el voleu saber només cal que llegiu SECRET, SECRET! L'horta Farrerons té un secret, el nou llibre de la col.lecció Primília Contes que edita l'Ajuntament i que arriba a pocs dies de la Festa Major.
Un conte per als més petits que els acosta al passat de la nostra vil.la a través de l'Arnau, un nen que té una peculiar relació amb l'horta, s'expliquen aventures i es fan companyia però hi ha una cosa que l'Arnau no sap i és que ella amaga un secret....
"De vegades, però, l'horta Farrerons calla a mig explicar.
I si l'horta calla...
La terra brilla d'una manera estranya.
La brisa porta olors de misteri.
Els gafarrons abaixen la veu."
El text, de delicats trets poètics, és de Chus Díaz, la il.lustració de Gina Portillo i l'assesorament històric ha anat a càrrec de Ramon Coll.
La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Premià de Mar va crear aquesta col.lecció de llibres amb l'objectiu de donar a conèixer als nens i nenes de la comarca el seu patrimoni, fomentar la seva implicació en els afers del seu poble i introduir dins de l'imaginari dels nens i nenes personatges ambientats en el seu municipi, de manera que visquin de manera més propera les tradicions, festes i patrimoni del seu poble i voltants.
Sílvia Tarragó
dijous, 3 de juliol del 2008
'LA MAÇONERIA A CATALUNYA' de PERE SÁNCHEZ FERRÉ

Editat per Editorial Clavell.
LA MAÇONERIA A CATALUNYA, del Doctor en història Pere Sánchez Ferré, és una reedició actualitzada de l'ambiciós treball publicat als anys 80 i que actualment es trobava exhaurit.
És tracta d'una visió global i al mateix temps detallada de la maçoneria en una de les zones amb més implantació i desenvolupament al nostre país, amb més de dues-centes lògies documentades, i amb un influx social i polític que cal conèixer per poder entendre alguns dels fets més rellevants de la història recent de Catalunya. Es pot seguir no només la història de la maçoneria, sinó també del feminisme, el lliure pensament, el pacifisme...
Pere Sànchez Ferrer és doctor en història moderna i contemporania i fa més de 25 anys que investiga la història de la maçoneria. És membre fundador del Centro de Estudios Historicos de la Masoneria Española.
dimarts, 1 de juliol del 2008
YUKIO MISHIMA

Fa temps que tenia ganes de llegir a aquest autor, especialment després d'haver descobert Haruki Murakami i haver-me adonat que sóc sensible al pensament oriental, i és justament en aquest moment que apareix per primer cop en català La remor de les onades a la que descriuen com "la més gran història d'amor de la literatura japonesa".
Bé, jo no he començat per aquí, vaig triar Nieve de abril , la primera novel.la de la tetralogia El mar de la fertilidad que es considera el seu testament ideològic. De seguida vaig adonar-me que no té res a veure amb en Murakami, potser la facilitat de retratar la qüotidianeitat analitzant-la al mateix temps, però un cop superada la primera impressió vaig anar deixant-me arrossegar per aquest mar fèrtil i vaig aprendre a gaudir de la sutilesa de les seves reflexions, instantàneas d'emocions congelades, disseccions de l'ànima que ens aboca al precipici de l'inexorable.
Hi ha un paràgraf en el que descriu com copien poemes japonesos els dos nens protagonistes i ho fa amb una delicadesa i una trascendència que fa que aquest fet es converteixi en una cosa meravellosa i única que escapa del temps per a obrir els ulls al protagonista en el present.
Crec que la intensitat de les emocions i dels pensaments poden arribar a ser més colpidores que l'acció, i Mishima aconsegueix endintsar-se al cor mateix del moment i dels protagonistes i, d'alguna manera, fa que ens hi reflectim.
Sílvia Tarragó
dissabte, 28 de juny del 2008
AQUEST JULIOL DOS NOUS LLIBRES DE 451 EDITORES

D'una banda un assaig i de l'altra un recull de relats, i tots dos ens conviden a la reflexió, ens proposen altres móns que podem imaginar aprofitant aquest temps que ens regala la canícula....
Cómo construir una máquina del tiempo
Paul Davies
¿Es posible regresar al futuro? ¿Se puede explorar el pasado? ¿Qué nos hace falta para viajar en el tiempo? ¿Qué ocurriría si lo lográramos?
Este ensayo es una guía precisa para que el lector no especialista en astronomía o en física teórica y cuántica se lance, de una vez por todas, al maravilloso y paradójico viaje a través del tiempo.
Una reflexión brillante, clara y amena, desde la física, sobre los conceptos de pasado, presente y futuro que se manejan en la vida diaria.
Cuarenta sílabas, catorce palabras
Enrique Prochazka
Viajeros por mundos y tiempos que no pueden interpretar, los personajes de estos relatos descubren pronto que el enigma principal se halla en el interior de sí mismos.
Una inteligencia artificial enamorada. Una exploradora de Marte llamada Beatriz, guiada por el viejo Dante en un recorrido insólito. Un hombre perdido con su canoa entre cuevas subterráneas. Una niña sola en la selva...
Enrique Prochazka, dueño de un mundo inquietante, vuelca en sus personajes su particular visión de la antropología y la filosofía.
dimecres, 25 de juny del 2008
L'ESCRIPTOR MIQUEL DE PALOL PARLA SOBRE L'OBRA DE VENTURA AMETLLER

El 8 de juny l'Albert Calls informava en aquest blog que l’Ajuntament de Mataró, el de Pals i Cossetània Edicions acabaven de publicar les novel·les Summa kaòtica i Resta kaòtica, de Ventura Ametller, a partir d’una iniciativa que va impulsar la seva família fa un any. Ahir mateix, el diari AVUI publicava el següent article de Miquel de Palol que paga la pena transcriure aquí:
" El Kaos segons Ametller
Miquel de Palol / Escriptor
S'acaba de recuperar a càrrec de Cossetània la novel·la de Ventura Ametller Summa kaòtica, i dins de la mateixa operació editorial ha aparegut per primer cop la continuació, Resta kaòtica, jugant amb els significats primaris de la suma i la resta com a operacions matemàtiques elementals, tot i que un observador mínimament lletrat, havent advertit que summa duu dues emes i es refereix, per tant, a compendi total, veurà també que resta no indica cap subtracció, sinó que es refereix a allò que queda per concloure. Efectivament, encara que els dos llibres formen part d'un tot -l'argument, els personatges-, sembla oportuna i apropiada la decisió editorial de presentar-los en volums separats, no tan sols per reflectir les condicions històriques, sinó també per l'entitat formal de cada peça en si mateixa.
JO NO SÉ FINS A QUIN PUNT estudiants, crítics i lectors en general tenen avui present Ventura Ametller en les sempre estranyes oracions de la literatura catalana. Per les seves característiques, aquest autor no és una raresa insòlita en el panorama general de la literatura europea del segle XX, però perquè un novel·lista amb aquests trets i aspiracions de tot ordre, però sobretot formals, es faci adequadament visible cal una societat cultural en què els àmbits de l'ortodòxia siguin prou clars, definits i potents per deixar espai mediàtic i acadèmic a les heterodòxies. Això passa a la literatura anglosaxona, a França, a Alemanya i a Itàlia en mesura potser més reduïda, fins i tot en la literatura hispànica, i en dic així per poder-hi incloure aquesta rifa històrica que tenen a Sud-amèrica. Queda clar que el cas de Catalunya és, per dir-ho de forma suau, més problemàtic, i autors sens dubte importants, com Ventura Ametller, que en altres cultures tindrien el seu espai, a la nostra depenen d'operacions puntuals i particulars per existir.
VAIG CONÈIXER LA NOVEL·LA D'AMETLLER quan, passada la primera joventut en braços de la poesia -amb més o menys èxit-, els de la meva generació ens giràvem cap a la narrativa, i va ser l'enyorat amic Valerià Pujol qui me'n va parlar. Veig ara igualment recuperades part de les seves paraules al pròleg de la Summa, on parla de Jarry, Apollinaire i Valle-Inclán com a referents de l'autor; jo hi afegiria Musil i Proust. I, sense ànim d'esmenar la plana a ningú, més que en el Guernica de Picasso, el kaos -real o retòric, depèn de des d'on es miri- d'Ametller em fa pensar en els deliris obscurs i vermells, i molt més bigarrats, de George Grosz, en concret amb les obres corals, en L'enterrament d'Oskar Panizza.
ESTEM, PER TANT, DAVANT D'UN AUTOR que se situa en el deixant de la gran tradició de l'esquerra intel·lectual europea dels temps de les grans revolucions. Estem davant d'una obra practicada per un autor sense deutes estilístics que, des de la desmesura de l'acumulació, desacomplexat pel que fa al preciosisme estètic o als prejudicis de no barreja de codis, de la retòrica de l'excés en fa una raó de ser, un ordre, una intenció. El títol mateix de la primera entrega, essent un oxímoron des del rigor dels significats, és una declaració de propòsits inequívoca: queden molt enrere les cosmovisions tancades i perfectes del Segle de les Llums, però la fragmentació i la descentralitat del pensament actual, inclòs per descomptat el pensament artístic, també és susceptible de recopilació, i per això genera també un llenguatge propi, un llenguatge convuls, sorollós, colorista i negre alhora, que Ametller desenrotlla amb energia i mà ferma amb total coherència amb el seu projecte.
EN ELS TEMPS ACTUALS, ON IMPERA un practicisme mercantilista que fins i tot sembla excessiu dir-ne eclèctic, d'una actitud i d'uns resultats com els de Ventura Ametller es fa difícil dir-ne res que no sembli un tòpic. Tots plegats acabem donant arguments als mestretites! A cop d'aspirar a blindar-la d'antiretòrica, els guardians de l'heterodòxia solen acabar generant una retòrica pròpia, i, tret que s'exerceixi des d'un poder molt fort, tota retòrica juga a la contra d'allò que pretén enaltir.
L'OBRA D'AMETLLER ÉS IMPORTANT, consistent, arrossegadora, discutible en algun punt -la pràctica sistemàtica de la forma no perifràstica del passat simple, per exemple- que no afecta la bondat del tot, sinó que fins i tot n'accentua la dimensió satírica, substancial en el díptic ametllerià, i se situa entre els grans magmes aristotèlics de la primera meitat del segle XX, procedents dels escolis del romanticisme per hipertròfia de les convocatòries de masses corals en un temps en què encara la tecnologia virtual no havia desactivat la força de la presència real de les poblacions enardides, un temps que els que ja tenim una edat encara hem conegut amb una certa esplendor, o sigui no mediatitzades per operacions comercials. Un temps en què el discurs literari tenia -li calia- una important dimensió escènica, ritual, mal que es presentés en forma sarcàstica. L'obra d'Ametller no està lluny, en aquest sentit, de l'Espriu de Primera història d'Esther. Ametller, reiterem-ho, és un gran autor, però, ¿és prou gran la literatura catalana per acollir-lo com es mereix?"
Sílvia Tarragó
diumenge, 22 de juny del 2008
RIURE EN CATALÀ A LA LLIBRERIA PROA


El proper 18 de juliol us esperem a la llibreria Proa Premià, on celebrarem que estem vius i ens tornem a retrobar (i avui dia això ja és molt!), amb un ACTE LITERARI i unes COPES DE CAVA.
RIURE EN CATALÀ
Una aproximació a la literatura humorística actual catalana
Hi ha una literatura humorística 'seriosa' entre els autors joves de la Literatura Catalana que es fa actualment.
I més enllà de l'humor televisiu hi ha vida, com ho demostraran dos autors que practiquen aquest gènere des de la paraula impresa i amb les seves històries divertides, sarcàstiques, crítiques, iconoclastes i escatològiques".
Col·loqui i lectura de textos amb els autors:
- XAVIER GUAL, guanyador del Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira amb el recull de contes "Estem en contra".
- JORDI CANTAVELLA, autor del recull de contes 'Paper higiènic' i de la novel·la 'El manuscrito de neopatria'.
Divendres 18 de juliol a les 20 h a Proa Premià.
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar.
Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura de Premià de Mar
T'HI ESPEREM I VINE DISPOSAT A RIURE!!!!!!!!
dissabte, 21 de juny del 2008
PEL SETEMBRE UNA NOVA NOVEL.LA DE CARE SANTOS

HACIA LA LUZ
ESPASA
Imparable l'escriptora mataronina Care Santos que, després de l'estiu, ens ofereix un psico-thriller apassionant, segons ens informen de l'editorial.
Serà la segona novel.la que publica amb Espasa, després de l'èxit aconseguit amb la inquietant Muerte de Venus, guanyadora del Premio Primavera de novela, que ens traslladava a l'Iluro romana en una història de suspens ambientada a la nostra comarca.
Hacia la luz, torna a acostar-nos al món paranormal amb el seu protagonista, un doctor especialista en tanatologia obssessionat amb les paraules dels moribuns que, creu, ens porten pistes sobre el més enllà. Les seves investigacions es veuran qüestionades per les queixes fetes arribar a la Seguretat Social mitjançant una inspectora.
Des d'aqui vull donar l'enhorabona a aquesta autora que aconsegueix transmetre als lectors la seva passió per la literatura amb cada nou llibre que fa.
Sílvia Tarragó
dimarts, 17 de juny del 2008
ANDREU MARTIN ESCRIU UNA NOVEL.LA BASADA EN EL SEGREST DE "QUINI"

HatTrick és el títol del nou llibre del reconegut escriptor de novel.la negra Andreu Martín que serà publicada ben aviat per l'editorial Edebé.
Segons ens informa l'editorial, aquesta història té un clar referent en la realitat: el segrest de l'exfutbolista Enrique Castro "Quini" l'any 1980, després de realitzar un gran partit amb el seu equip i marcar dos gols.
El record d'aquest dramàtic esdeveniment va ser la font d'inspiració de l'escriptor, amant del futbol, per a la seva primera incursó en el gènere de la novel.la esportiva, que l'ha dut a endintsar-se a la rerabotiga d'aquest univers per a recrear una trepidant novel.la, amb tots els engranatges del món esportiu: moments màgics i de glòria, però, també, tèrbols i de derrota.
Sílvia Tarragó
divendres, 13 de juny del 2008
ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL TREU NOU LLIBRE PER SANT JOAN

Tretze tristos tràngols és el títol del nou llibre d'Albert Sànchez Piñol que sembla ser que sortirà per la setmana de Sant Joan, segons ens informa la distribuidora.
Editat per La Campana, hi haurà versió en rústega i en cartoné i el seu PVP serà de 14 i 16 euros respectivament.
Es tracta d'un recull de relats, tretze contes que apareixen gairebé tres anys després de la seva darrera obra Pandora al Congo.
Sílvia Tarragó
dimecres, 11 de juny del 2008
'ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES', de STIEG LARSSON

Editat per Columna en català i Destino en castellà.
Aquesta és la primera novel.la de la sèrie Milennium de la qual ja s'han publicat 3 volums a Suècia, França i Alemanya amb un aclaparador èxit. El seu autor, Stieg Larsson, va nèixer a Suècia el 1954 i va morir repentinament d'una crisi cardiaca l'any 2004, després d'haver entregat els tres volums al seu editor i sense haver vist la repercussió de la seva obra.
Fins l'èxit de la trilogia Milennium era més conegut per la seva vessant periodística. Va escriure diferents assaigs sobre economia i era redactor en cap de la revista Expo, una coneguda revista sueca que s'ha convertit en un referent de la lluita independent contra els moviments antidemocràtics.
Com l'autor, el protagonista, en Mikael Blomkvist, és periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium. Un bon dia és acusat i condemnat per difamació pels tribunals d’Estocolm. El seu delicte ha estat publicar un treball d'investigació on fa greus acusacions contra un dels empresaris més importants del país.
Abans d’entrar a la presó, però, rep el curiós encàrrec d'investigar la desaparició de la neboda de Henrik Vanger, un altre home poderós de les finances escandinaves i que si accepta i resol el cas es compromet a entregar-li informació documentada que implica clarament el seu més aferrissat enemic. Per ajudar-lo en aquesta complicada missió, Vanger contractarà els serveis de Lisbeth Salander, una pertorbadora i socialment inadaptada jove amb memòria fotogràfica i unes habilitats com a hacker informàtica amb qui formarà un tàndem perfecte.
L'escriptor i periodista Sergio Vila-Sanjuán ha dit del llibre "Una gran novel.la d' intriga financera i política que descriu amb gran força el que s'amaga darrera les societats democràtiques".
Sílvia Tarragó
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
