JOSÉ LUIS SAMPEDRO DIXIT

Crec que paga la pena reproduir aquesta defensa de la lectura, un bell manifest a favor del plaer de llegir de la mà de José Luis Sampedro, escriptor, filòsof i defensor de la literatura:

POR LA LECTURA

Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos. Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres a quienes sólo cobraba cincuenta céntimos al mes por prestar a cada cual un libro a la semana. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May.

Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos. Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas. Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos: algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos. Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos, fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados, paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro.

Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a los autores del desgaste del préstamo.

Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque:

a) obtiene algo a cambio.
b) es objeto de una sanción.

Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro para prestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura?

Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?.¿Acaso dejaron de cobrar por el libro?. ¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas?.¿Venderán menos o les servirá de publicidad el préstamo como cuando una fábrica regala muestras de sus productos? Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura? ¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos? No entiendo a esa Europa mercantil. Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra.

Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas. He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

José Luis Sampedro

DEMÀ DIJOUS ARRIBA MR.POTTER

Demà dijous a les 18.30 es posarà a la venda el darrer llibre de la saga de Harry Potter.

Com ja és habitual, el secretisme envolta la seva arribada a les llibreries que no podem possar-lo a la vista, atès que les editorials han mantingut en secret la portada, tal com van fer amb la versió anglesa.

El títol sí que ha transcendit i és Harry Potter i les relíquies de la mort, editat en català per Empúries, i Harry Potter y las relíquias de la muerte, que edita Salamandra en castellà, edició aquesta que es farà simultàniament a Espanya, Estats Units i Amèrica Llatina.

Aquí ja estem preparats per a rebre a Mr. Potter i a tots els seus seguidors.

Sílvia Tarragó

'EXPIACIÓ', d'IAN McEWAN

Ahir parlava d'una novel.la adaptada al cinema, El velo pintado, la qual he llegit però no he vist la pel.lícula i avui en parlo d'una que he vist la adaptació cinematogràfica però que no he llegit encara: Expiació, de l'escriptor britànic Ian McEwan.

La pel.lícula és de les millors que he vist darrerament. Desconcerta una mica al començament, quan l'acció es veu des de diferents punts de vista, però de seguida s'entèn i van quadrant les peces que formen tota la història.

Aconsegueix fer arribar el sentiment d'enveja, de fustració, de culpa i, per suposat, d'expiació, en transmetre el dolor, els patiments i la tortura individual amb tocs de tendresa que il.luminen la foscor de la guerra i les conseqüencies d'un acte irreflexiu i cec.

L'acció es situa a Anglaterra, l'estiu del 1935. La Briony Tallis, una adolescent imaginativa i somiadora que vol ser escriptora, és espectadora d'uns fets relacionats amb la seva germana i un amic de la infantesa. Mentrestant, a la mansió dels Tallis s'enllesteixen els darrers preparatius per a una vetllada familiar. La casa es va omplint de convidats però, abans d'acabar-se el sopar, un fet dramàtic capgirarà el destí­ de tota la família i la Briony serà la responsable de totes les posteriors conseqüencies.

Si la pel.lícula aconsegueix captar el torment dels personatges, què no aconseguirà la novel.la, i més tenint en compte la tendència de McEwan per explorar en les obssesions, perversions i tot allò que conmou l'ésser humà.

Sílvia Tarragó

Descobrint els clàssics

Gràcies a col.leccions com Diamante, d'Edhasa o 13/20, d'Alianza, tenim la possibilitat de descobrir petites (pel format) meravelles com la que vaig descobrir jo fa una setmana.

Remenant entre les col.leccions de les campanyes de llibres de butxaca que les grans editorials treuen per aquestes dates, vaig trobar-me amb El velo pintado de W. Somerset Maugham, editat per Ediciones B. Només llegint el pròleg ja em va captivar, perquè, segons l'autor la novel.la va ser sugerida pels següents versos de Dante:

"Deh, quando tu sarai tornato al mondo,
e riposato de la lunga via",
seguitò 'l terzo spirito al secondo,
"ricorditi di me, che son la Pia;
Siena mi fé; disfecemi Maremma:
salsi colui che 'nnanellata pria
disposando m'avea con la sua gemma".

("¡Ah!, quan hagis tornat al món
i descansat del llarg camí
-va seguir un tercer esperit al segon-,
recorda't de mi, sóc Pia;
Siena em va fer, i em va desfer Maremma:
bé ho sap
qui va desposar-me amb la seva gemma.")

Sembla ser que Pia era una senyora de Siena i el seu marit sospitava de la seva infidelitat però no la matava per por a la reacció de la seva família, per tant, la va portar al seu castell de Maremma convençut que els aires nocius d'aquell lloc farien el mateix efecte, però tant trigava ella a morir que, finalment, va ordenar que la defenestressin.

Aquest és el fet, però els impulsos, sentiments, pensaments, en definitiva, tots els canvis que experimenta una persona segons les vicisituts que visqui, això és el que l'autor ens permet veure quan aixeca aquest vel pintat.

Crec que a molta de la literatura actual li manca una profunditat com aquesta, la dels personatges, una profunditat que costa trobar en novel.les d'avui, més pendents de reflectir uns fets que de donar-nos la possibilitat d'enmirallar-nos amb el protagonista.

Sílvia Tarragó

PREMI BIBLIOTECA BREVE 2008

El infinito en la palma de la mano, de Gioconda Belli, és el guanyador d'aquest premi i es posarà a la venda el dia 26 d'aquest mes.

Es tracta d'una recreació poètica i fantàstica sobre el primer home i la primera dona. És curiós perquè també Doris Lessing a La Clivella fa un relat sobre els nostres possibles origens, tot i que des d'un enfocament ben diferent.

Possiblement aquest relat fantàstic dels orígens és el que més fascinació ha despertat en els homes de totes les èpoques. L'escriptora nicarauenc se'n fa ressò i ens ofereix una novel.la on ens presenta al primer home i la primera dona descobrint-se i descobrint el seu entorn, experimentant el desconcert davant del càstic, el poder de donar vida, la crueltat de matar per sobreviure i el drama d'amor i gelosia dels fills per les seves germanes bessones.

L'autora reconeix que la novel.la li ha suposat un risc en pretendre plantejar en ple segle XXI una història fundacional de les cultures. Segons ha sintetitzat "es tracta d'un home i d'una dona que descobreixen que han estat condenats a mort i que només reproduint-se accediran a un bocí d'immortalitat". Pensa que, El infinito en la palma de la mano, transmet "el drama, però també la celebració de la vida" que va suposar l'expulsió d'Adam i Eva de l'Eden, en la messura que els va servir per a descobrir "la llibertat" i "les possibilitats de cadascú".

Segons Belli, el títol prové del primer quartet del poema Augurios de inocencia,de William Blake, on s'enalteix la grandiositat de les petites coses. Una altra curiositat, doncs aquest mes sortirà a la venda El maestro de la inocencia, de Tracy Chevalier, que s'inspira en la vida del polifacètic artista.

Gioconda Belli és autora d'una obra poètica de reconegut prestigi internacional i ampiament guardonada. La seva primera novel.la La mujer habitada, ha estat traduïda a 11 idiomes amb gran èxit, especialment a Italia o Alemanya on ha superat el milió de lectors amb 25 edicions.

Sílvia Tarragó

"EL VERTIGEN DEL TRAPEZISTA", de JESÚS M. TIBAU

L'escriptor Jesús M. Tibau, artífex de l'exitós bloc literari "Tens un racó dalt del món" acaba de treure el recull de contes El vertigen del trapezista, editat per Cossetània Edicions.

Sembla ser que l'autor va caure enamorat d’aquest títol, El vertigen del trapezista, quan el va trobar en un bloc del mateix nom, que molt amablement l’ha cedit per a aquest llibre.

Aquest recull és el tercer de Tibau, després de Tens un racó dalt del món , editat per Montflorit, i Postres de músic, editat per Empúries. Inclou 34 contes on els personatges pateixen el vertigen que els provoca la recerca del fràgil equilibri entre el passat i el futur, entre els somnis i la realitat. Molts d'aquests relats estan ambientats al seu poble, Cornudella de Montsant, on les muntanyes, d'alguna manera, es tornen personatge.

Alguns d’aquest relats han estat premiats amb el premi Valldoreix 2004, el Premi de les Lletres Vila de Corbera 2006, el tercer lloc als Premis La Mar de les Lletres 2006 de Calafell i l’accèssit al premi Joan Cid i Mulet de Jesús.

A l'epíleg s'hi inclou el resultat d'un dels jocs literaris que l'autor proposa cada dimecres al seu blog (http://jmtibau.blogspot.com), en el qual els participants van proposar diversos finals a un conte inacabat.

Caldrà llegir-lo i abocar-nos, doncs, a aquests móns acrobàtics tan semblats, potser, al nostres propis. Quan els hagi llegit us n'informaré.

Sílvia Tarragó

'EL VALOR DEL SAMURÁI', de JOSEP LÓPEZ ROMERO

Publicat per Columna/Planeta Empresa

Explicada en clau de conte que vol que el lector avanci en el seu creixement personal, aquesta història va entrant a poc a poc, però amb la saviesa de deixar-te un pòsit que no s’oblida ni quan la llegeixes ni en molt de temps.

El llibre respon preguntes com si es pot començar una vida nova amb una cuirassa foradada, construir un palau sobre una terra devastada o vèncer la por amb armes intangibles.

El protagonista, Val, trobarà un mestre que li parla del samurai Kyo, la història del qual li permetrà afrontar les seves pors interiors i qüestionar-se el que és el valor.

L’autor, nascut el 1967, és periodista, ha estat professor i ha treballat en comunicació i a companyies dedicades a l’assessoria de màrqueting. Es considera, sobretot, un comunicador, un escriptor que fa de coach d’autors i ha publicat els llibres ‘El camino de las hormigas’ i ‘Cinemanía’.

Viu lluny de la gran ciutat, en una casa en plena muntanya, en companyia de la seva família i envoltat de la natura per totes bandes.

Aquest llibre serveix en clau d’autoajuda per aprendre a valorar que moltes de les pors i pànics interns que patim es poden superar enfrontant-nos-hi. També, reflecteix els mals que pateix la gent de l’època actual, arrelats a l’ésser humà des del principi dels temps, però transformats a pitjor, ara, pels condicionants d’una època en la qual la tecnologia no deixa que les persones ens desenvolupem de forma natural.

Com el samurai i el protagonista d’aquesta història, cal enfrontar-se als propis temors, tirar cap endavant, accedint al combat des d’una opció pacífica, però. No ho oblidem.

Albert Calls

'HACIA RUTAS SALVAJES', de JOAN KRAKAUER

Publicat per Ediciones B

La pel·lícula ‘Hacia rutas salvajes’, dirigida per Sean Penn es basa en una obra de l’alpinista i escriptor Jon Krakauer del mateix títol. La seva projecció a la gran pantalla ha revifat un llibre publicat en castellà l’any 1998, que ara ha tornat a sortit reeditat.

L’abril de 1992, Chris McCandlers va viatjar cap a terres d’Alaska, després de regalar els seus diners i abandonar el cotxe. L’impulsava en el seu viatge el somni d’una vida salvatge.

Krakauer va escriure un reportatge per a una revista sobre la figura de McCandlers, narrant la trajectòria vital del jove, que al final va morir enmig del bosc i la natura més feréstega, en estat pur. El reportatge va generar molta controvèrsia i la qüestió de si el jove era un místic o un insensat.

El llibre, en clau d’obra de no ficció, repassa l’itinerari de McCandlers, transmutat per ell mateix en el personatge Alexander Supertramp i convertit en un cant a la joventut i a la llibertat, el somni de London i Thoreau de retrobar-se amb la natura i esdevenir-hi una unitat. L’idealisme i la inexperiència , però, van conduir a un final força dramàtic a aquest fill dels nostres temps.

‘Hacia rutas salvajes’ és un llibre-reportatge que sap seduir el lector des de la primera pàgina, l’acosta a una vida rebel i a totes les persones que va conèixer l’agosarat McCandlers. De pas, però, Krarkauer ens parla de molts altres aventurers que s’han llançat al bosc i d’ell mateix.

Estem davant d’un text pensat per a tota mena de públics, que demostra que la no ficció pot ser tan interessant o més que la ficció, posem per cas una de les moltes novel·les que es publiquen cada dia.

Albert Calls

'PERSÈPOLIS', de MARJANE SATRAPI

Ha estat el còmic guanyador del premi Gat Perich d'enguany que va atorgar-se dissabte passat a Premià de Dalt. Un premi que es suma als nombrosos guardons obtinguts per aquesta obra l'adaptació de la qual està nominada als òscars en l'apartat de millor pel.lícula d'animació.

Tot aquest reconeixement és, en la meva opinió, ben merescut i és per això que us convido a gaudir d'aquesta valent història autobiogràfica, la història d'una nena que creix i s'interroga sobre un món que no entén, però que també, si pot i la deixen, se'n riu, i que vol compartir aquesta mirada seva i apropar-nos al seu món, un món on la intolerància no pertany a l'àmbit religiós sino al humà.

Confesso que en un primer moment la meva intenció va ser fullejar el còmic per a tenir una idea però, tan bon punt vaig començar a llegir ja no vaig poder parar. La ironia i la senzillesa amb que explicava fets que jo recordo haver escoltat pel telenotícies i la possibilitat de viure'ls des de la perspectiva de qui els va viure de primera mà, em va resultar massa atractiu com per a només fullejar-lo. Ara, tinc ganes de rellegir-lo, fins i tot!


Sílvia Tarragó

La Barcelona medieval de nou

El dia 29 de febrer es posa a la venda Et donaré la terra (Rosa dels vents), Te daré la tierra (Grijalbo), de Chufo Lloréns. Una novel.la que, segons l'editora Ana Liarás: farà les delícies dels lectors del "fenomen catedralici".

Segons ens explica, Lloréns és un apassionat de la història i va estar documentant-se i treballant durant quatre anys en aquesta ambiciosa novel.la que recrea la Barcelona dels segle XI, quan tan sols tenia dos mil cinc-cents habitants.

D'una banda, explica la història d'un jove camperol que deixa entere una història de pobresa i rancúnia i a qui un inesperat llegat li permet emprendre una ambiciosa aventura mercantil en la qual es veu inmers en l'amor d'una jove de llinatge, un amor marcat per un signe tràgic.

D'altra banda, també protagonitza aquesta història la dinastia dels comtes de Barcelona, en particular els amors adúlters de Ramon Berenguer I i Almodis, esposa del comte de Tolosa, que va desencadenar la ira dels nobles, i va provocar una crisi política de greus conseqüències fent trontollar els fonaments de la ciutat.

Encara no puc opinar perquè no l'he llegit, (espero començar aquest cap de setmana) però em sembla interessant.

Sílvia Tarragó

PREMIS EDEBÉ DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL 2008

Aquest mes es posen a la venda els dos llibres guanyadors dels premis Edebé de literatura d'enguany:

Premio Infantil
¡No es tan fácil ser niño!
Pilar Lozano


"Me llamo Fernando Lagos. Y yo, la verdad, tengo las orejas grandes y así como un poco hacia delante. En mi clase anterior nunca nadie se había reído de mí por eso, porque nos conocíamos desde siempre y no se habrían fijado en mis orejas, o les parecerían normales, o por lo menos nadie pensó que el tamaño de las orejas fuera motivo de risa. Pero este curso..."


Premio Juvenil
Huida al Sur
Juan Madrid


"El hotel Riverside Palace de Salobreña, un antiguo palacete a inspiración de la Alhambra de Granada, todavía se yergue frente al mar. En su jardín trasero hay una pequeña tumba, siempre cubierta de flores. Si se pregunta a los empleados del hotel, cualquiera de ellos puede contar esta increíble historia que sucedió no hace mucho tiempo...
Con el pulso de intriga constante al que nos tiene acostumbrados la maestría de Juan Madrid en sus obras, esta novela negra transmite no sólo una trama de crímenes, una aventura trepidante, sino también los olores y sabores del Sur, su vegetación, su mar y su cielo, y sobre todo, un mosaico humano, con sus gestos heroicos y sus mezquindades."

Sílvia Tarragó

'SUNDAY', de VÍCTOR MORA i VÍCTOR DE LA FUENTE

Còmic publicat per Ediciones Glénat

La recuperació de personatges de la història del còmic permet repescar vells lectors i crear-ne d’altres de nous, cosa que sempre és molt necessària. Aquest és el cas de ‘Sunday’, un impecable western d’un dibuixant de referència del còmic espanyol, Víctor de la Fuente, guionitzat per Víctor Mora, un altre inevitable referent, creador, entre molts d’altres reconeguts personatges, de El Capitán Trueno o El Jabato.

Sunday és un western que s’ubica en els dies posteriors a la Guerra Civil americana, quan l’excoronel nordista que dóna nom a la sèrie, busca el seu fill, que va desaparèixer en el conflicte.

Enmig de tot plegat, una trama en la qual s’hi barregen ingredients de novel·la negra, injustícies diverses i enfrontaments perquè triomfi la justícia, en un context de duresa i impietositat a dojo en el qual la gent lluita per sobreviure en el dia a dia de la postguerra.

Cal destacar que cronològicament aquests còmics estan publicats per primer cop al voltant dels anys 1969 a 1971 i demostren un gran ofici per part dels seus creadors.
Feliç recuperació, doncs, per als amants del gènere i nous descobridors, que per sort sempre n’hi ha.

Albert Calls

Carnestoltes a Proa Premià

Divendres passat, els lectors dels llibres de Proa Premià es van sorprendre en veure aquesta parella literaria despatxant a la botiga. El tercer mosqueter estava en una missió secreta, una missió plena de perills i aventures....

Sílvia Tarragó

Torna HISTORIAS SELECCIÓN

Ediciones B recupera la mítica col.lecció amb la que molts vam habituar-nos a la lectura. Personalment em fa il.lusió perquè en guardo molt bons records d'aquelles novel.les acompanyades de nombroses pàgines de còmic que, malauradament, van acabar per descatalogar-se després del tancament d'editorial Bruguera que era qui les editava.

Sota el segell Zeta i amb el preu de 10€ sortiran el proper mes de març els següents títols:

MOBY DICK HERMAN MEVILLE

UN VIAJE A LA LUNA JULIO VERNE

LA ISLA DEL TESORO ROBERT STEVENSON

BEN-HUR LEWIS WALLACE

SANDOKAN EMILO SALGARI

LAS MIL Y UNA NOCHES ANONIMO

I pel mes d'Abril:

LOS TRES MOSQUETEROS ALEJANDRO DUMAS

ENTRE APACHES Y COMANCHES KARL MAY

AVENTURAS DE TOM SAWYER MARK TWAIN

ROBINSON CRUSOE DANIEL DEFOE

SISSI MARCEL D´ISARD

EL ULTIMO MOHICANO J. FENIMORE COOPER


Sílvia Tarragó

EL RECORD IMPRÈS DE JOAN VILALTA i REIXACH

L’Ajuntament de Cabrera de Mar, de la mà de Núria López, ha publicat un llibre que recull una selecció de textos de Joan Vilalta i Reixach, cronista oficial del municipi mort recentment. En el marc de la passada Festa Major d’Hivern del municipi, per Sant Vicenç, va fer-se un acte de presentació d’aquest volum que el consistori cabrerenc divulgarà entre les persones interessades.

Al llarg dels anys, Vilalta va escriure amb passió i voluntarisme tota mena de textos i articles de temàtica local, comarcal i sobre les persones i experiències que va conèixer i viure. El llibre que ara ha sortit s’estructura en els escrits dels programes de les festes majors, les col·laboracions a setmanaris com “La Clau”, del qual va ser un estret i fidel col·laborador, entre d’altres publicacions i els articles autobiogràfics.

El lector trobarà en aquest llibre textos de les temàtiques més variades, des d’aspectes puntuals del municipi de Cabrera fins a comentaris de la Torre Ametller, el Castell de Burriac, les platges del Maresme, el Barça o les trobades de la Lleva del Biberó, a la qual Vilalta pertanyia perquè hi va combatre durant la Guerra Civil.

Periodista voluntariós, arxiver i cronista de Cabrera, home compromès amb la República que va viure un període convuls de la nostra història, Vilalta va ser, sobretot, un enamorat del seu poble i del Maresme, que va voler fixar en el temps a través de la paraula escrita. Un llibre, ara, apropa la seva passió a qui vulgui acostar-s’hi.

Albert Calls

'EAU DE TOILETTE Y OTROS RELATOS', de JOANNE HARRIS

Publicat per De Bolsillo

L’autora de ‘Chocolat’ reuneix un conjunt de contes ben diversos en aquest volum. Són històries contemporànies, que barregen sensibilitat i gosadia temàtica, que es fan de molt bon llegir i algunes són relativament curtes, de fàcil i atractiva lectura.

Entre els temes, el lector hi trobarà el miracle que va de la mà de les coses quotidianes i la voluntat de delectar amb la sorpresa, un ball de sensacions i d’experiències inoblidables: des d’àvies impertinents fins a bruixes modernes, passant per fabricants de roba íntima de cuir o els personatges oblidats d’un escriptor que li planten cara, un calaix de sastre, una mica de tot.

L’autora va néixer a Yorkshire el 1964 i té l’avantatge de ser mig francesa i mig anglesa, cosa que es nota en la seva creació literària: fresca, original, actual i amb “tocs màgics i acurats” que li han creat una legió de seguidors.

Entre d’altres llibres, ha publicat recentment ‘Zapatos de caramelo’, la segona part de la cèlebre ‘Chocolat’, feta famosa per la seva versió cinematogràfica. Sens dubte, una escriptora del tot recomanable.

Albert Calls

MARJANE SATRAPI, PREMI INTERNACIONAL D'HUMOR GAT PERICH

L’autora iraniana Marjane Satrapi, coneguda per les novel·les gràfiques del cicle ‘Persépolis’, ha estat guardonada amb la 13a edició del premi Gat Perich, que s’atorgarà a Premià de Dalt el proper 9 de febrer, en un acte en el qual s’esperen més de 300 convidats. D’altra banda, l’humorista Máximo (Burgos, 1933) rebrà una distinció honorífica per la seva llarga trajectòria professional com a ninotaire a la premsa.

El premi Gat Perich se celebra des de 1996, un any després de la mort del conegut ninotaire, vinculat a Premià de Dalt. Des de fa tres anys que es celebra el lliurament de premis en aquest municipi, com a relleu de Llançà. El jurat que l’atorga està integrat per representants dels principals diaris de Catalunya.

Marjane Satrapi és la primera dona que rep un guardó que s’han endut, fins ara, Gila, Mingote, Forges, Pepe Rubianes o Kim, guanyador de l’any passat, entre d’altres.
Els llibres de còmic de Satrapi (‘Persépolis’, ‘Brodats’ i ‘Pollo con ciruelas’), integren una nissaga familiar autobiogràfica, en blanc i negre.

L’autora, nascuda a Teheran el 1969 i establerta a París, està actualment immersa en la promoció nord-americana de la pel·lícula ‘Persépolis’.

Qui ha llegit els seus còmics sap que ha obert una nova via en la qual explica la seva història familiar a l’Iran, amb un cert to crític i irònic, una mirada intensa i apassionant sobre els totalitarismes, com condicionen a les societats i la resposta humana que la gent progressista els dóna.

Albert Calls

'CONTES PER CANVIAR EL MÓN', de JOSÉ LUIS GALLEGO

Publicat per Viena Edicions

No és habitual trobar llibres que apostin per un món millor i aquest n’és un cas ben evident. De manera planera, el lector hi descobrirà un recull de contes, principalment pensats per a infants, però que també haurien de llegir els adults, perquè ajuden a tenir una percepció sobre el medi ambient i la sostenibilitat que tots hauríem de conèixer.

L’autor, vinculat a Cabrils, és naturalista, periodista ambiental i escriptor i pot trobar-se més informació interessant d’ell i el seu treball a la seva pàgina web: www.ecogallego.com.

D’altra banda, el lector jove trobarà especialment en aquest llibre històries per ajudar a viure sense bosses, com ajudar els ocells, salvar les balenes o una carta al president, demanant-li un món millor entre d’altres interessants narracions que aposten per obtenir un planeta una mica més digne que el que tenim actualment, i només fent un petit esforç personal.

Les il·lustracions d’Andy Noguerón i la senzillesa de les narracions conflueixen en una obra que té múltiples aplicacions didàctiques, no únicament pensades per a les escoles, sinó també per als pares, que poden alternar el plaer de llegir en veu alta un conte als seus fills, sabent que ells també aprenen alhora i que tots plegats contribueixen, junts, a fer un pas cap endavant.

Albert Calls

'UN DÍA DE CÓLERA', d'ARTURO PÉREZ REVERTE

Publicat per Punto de lectura.

El 2 de maig de 1808 la revolta a Madrid contra les tropes ocupants franceses ha passat a la història pels afusellaments que Goya va immortalitzar en les seves obres pictòriques. Ara, Pérez Reverte rescata aquest moment èpic de la història d’Espanya, recordant la unitat contra l’invasor i el paper clau de les classes populars en plantar-li cara.

L’autor confegeix una història que barreja personatges reals amb d’altres que probablement hi van ser, però que recupera gràcies al miracle de la paraula impresa. El resultat és que acaba teixint un fris gegantí, carregat d’acció, de situacions tenses i elèctriques, per explicar com un poble unit pot plantar cara a un enemic superior i molt més preparat.

Tant els lectors de novel·la històrica com els d’acció trobaran en aquest volum resposta als seus neguits, com també s’hi sentiran còmodes els amants d’èpiques aventuresques diverses, d’una banda i, de l’altra, tots aquells que vulguin consumir patriotisme històric a dojo.

També, tant la base documental com els temps narratius d’aquesta obra coral, demostren l’ofici d’un escriptor que ha sabut fer de la literatura de gènere tot un art.

Albert Calls

'FA MIL ANYS QUE SÓC AQUI', de MARIOLINA VENEZIA

Publicat per La Campana en català i per Gadir en castellà.

Mariolina Venezia és una escenògrafa i guionista italiana que havia publicat anteriorment llibres de poesia i un volum de narracions. Ara s’ha atrevit amb la novel.la i el resultat no ha pogut ser més espectacular: se la compara amb Cien años de soledad, ha guanyat el prestigiós premi Campiello 2007 i el Premi llibreter i, a més, la crítica ha dit que és un exemple de “l’art de narrar”. La emprempta de la natura poètica de la seva escriptura és present al llarg d’aquesta història familiar, que es centra en las dones i que comprèn més d’un segle d’història.

“Hi havia dies que s’alçava un vent de colors que aixecava la pols i tot començava a llevar com la pasta del pa sota la flassada. Tornaven els fets que ja havien passat i els que encara havien de venir es feien visibles. Aquells dies els corrents d’aire sota les portes semblaven rialletes d’infants no nascuts, s’entortolligaven als turmells de les dones amb llaços impalpables i les feien empassegar. Petaven els vidres de les finestres. La llet quallava a les galledes. Els homes es posaven la roba que no tocava i les nenes es tornaven dones.”

La novel.la es situa a un poble d’Italia, Grottole, relatant les vivències dels diferents personatges, pels quals els grans esdeveniments passen gairebè sense adonar-se’n, enmig dels petits esdeveniments de la seva qüotidianeitat. Uns personatges que tenen una fondària desolada, irònica a voltes, i la herència dels personatges que els van precedir i que els fan entranyables i propers a la vegada.

Sílvia Tarragó