Publicat per Ara Llibres (català ) i Aguilar (castellà)
Conte iniciàtic que narra la història d’una Ariadana contemporània que provenint del fracàs a la vida, un matí es desperta dins dels murs d’un laberint del qual només podrà sortir si respon les preguntes clàssiques que determinen l’existència humana: “Qui ets? D’on véns? On vas?”.
El que els autors volen transmetre al lector és el camí de la felicitat i per aquest motiu li donen unes pistes que sense desvetllar res de nou, com a mínim, li serviran per recordar coses essencials, que és el que fan els llibres d’autoajuda “hard”, massa de moda en els darrers temps.
La veritat és que l’habilitat narrativa dels dos autors baixa el llistó amb aquest conte, especialment per als lectors que els hem anat seguint i que teníem espectatives més altes. No oblidem que Àlex Rovira, entre d’altres títols súpervendes, és autor d’una obra exepcional com ‘La brúixola interior’ i que Miralles és un escriptor jove, però amb molt d’ofici i experiència, amb una versatilitat imparable i un coneixement dels llibres d’autoajuda que ha fet, criticat i pel que es veu, caigut en les seves pròpies crítiques.
De qualsevol manera, és probable que aquesta obra els permeti accedir a un tipus de públic majoritari, menys avesat a a la lectura i sense deixar de banda que el producte està ben acabat i lligat. Però també seria injust deixar-se en el tinter la necessitat de demanar més a aquests dos autors, perquè el regust que queda al final a la boca, aquesta vegada és més aviat suau.
Albert Calls
dilluns, 19 de novembre del 2007
'INSÒLIT SOMNI, INSÒLITA VERITAT', de Lolita Bosch
Publicat per Edicions Empúries
Amb el llarg subtítol ‘La meravellosa llegenda de l’intrèpid aeronauta don Joaquín de la Cantolla y Rico’, aquesta és una història molt creativa que entrellaça la realitat i la ficció amb una habilitat impagable. Probablement, Lolita Bosch és la gran esperança de la Literatura Catalana, adormida en excés en els darrers temps i mancada de la força dels nous creadors, valents en fer salts al buit estilístics, però defugint fer històries entenedores i que connectin alhora amb els lectors.
La trama d’aquesta innovadora novel·la parteix d’un personatge frustrat per un fet que marca la seva vida i que finalment acaba projectant-se en el somni de volar, “de fer volar Mèxic”, com diu. Però la manera d’explicar aquesta històrià que té Bosch fa que el que podria ser un senzill relat acabi sent una nova manera de narrar i un plaer per al bon lector, cansat de tanta narrativa excessivament típica i tòpica. D’altra banda, s’ha cuidat molt bé l’edició, de manera que compta amb il·lustracions que la fan molt entenedora i atractiva.
Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ha publicat d’altres obres com ‘Això que veus és un rostre’, ‘Qui vam ser’ i ‘M’. Amb aquets nou títol, torna a posar el llistó molt alt. A tall de tast i per concloure, un breu fragment d’aquest deliciós llibre: “Una ciutat que flotarà al damunt de la ciutat quieta. I això li proposa Cantolla al president: fer una ciutat que no pesi. Una ciutat als núvols. Una ciutat falsa”.
Albert Calls
Amb el llarg subtítol ‘La meravellosa llegenda de l’intrèpid aeronauta don Joaquín de la Cantolla y Rico’, aquesta és una història molt creativa que entrellaça la realitat i la ficció amb una habilitat impagable. Probablement, Lolita Bosch és la gran esperança de la Literatura Catalana, adormida en excés en els darrers temps i mancada de la força dels nous creadors, valents en fer salts al buit estilístics, però defugint fer històries entenedores i que connectin alhora amb els lectors.
La trama d’aquesta innovadora novel·la parteix d’un personatge frustrat per un fet que marca la seva vida i que finalment acaba projectant-se en el somni de volar, “de fer volar Mèxic”, com diu. Però la manera d’explicar aquesta històrià que té Bosch fa que el que podria ser un senzill relat acabi sent una nova manera de narrar i un plaer per al bon lector, cansat de tanta narrativa excessivament típica i tòpica. D’altra banda, s’ha cuidat molt bé l’edició, de manera que compta amb il·lustracions que la fan molt entenedora i atractiva.
Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ha publicat d’altres obres com ‘Això que veus és un rostre’, ‘Qui vam ser’ i ‘M’. Amb aquets nou títol, torna a posar el llistó molt alt. A tall de tast i per concloure, un breu fragment d’aquest deliciós llibre: “Una ciutat que flotarà al damunt de la ciutat quieta. I això li proposa Cantolla al president: fer una ciutat que no pesi. Una ciutat als núvols. Una ciutat falsa”.
Albert Calls
'L'HOME MANUSCRIT', de Manuel Baixauli
Publicat per Proa
Premi Mallorca 2006
La crítica ha aclamat aquesta obra de forma unànime i sense equivocar-se, perquè retorna la fe en la literatura, l’escriptura, la voluntat de salvar la memòria i la convicció que mentre no s’oblida es perviu.
‘L’home manuscrit’ és un novel·la de difícil classificació, que en la línia de Sebald incorpora fotografies i formats diversos perquè el lector multipliqui les seves percepcions. D’entrada, com es diu, “és una obra sobre la insatisfacció del passat, refet des de la lucidesa del present i deixant una esperança oberta al futur”.
L’autor, el valencià Manuel Baixauli, ha escrit un llibre ambiciós, dens i imaginatiu sobre l’obsessió de l’escriptura i com aquesta pot salvar les persones de l’oblit.
En uns moments en els quals sembla que no es valora la creació genuïna i es tendeix a donar espai a una literatura fàcil i “de consum”, ‘L’home manuscrit’ travessa el mirall i també ens el fa travessar a tots els lectors. El prota: un home obsessionat per escriure i al rerefons la recuperació de la memòria de l’autor, però també dels seus personatges.
Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. Ha publicat el llibre de contes ‘Espiral’ i la novel·la ‘Verso’. Amb aquest nou treball demostra que és possible anar avançant pels camins de la literatura des de la solidesa intel·lectual unipersonal i retorna, al creador, la capacitat de fabular fins a dimensions mítiques, creant universos que ens fan una mica més humans. Després de llegir aquest llibre -que no és en cap cas d’evasió-, i això ho crec sincerement: si algú ha perdut la fe en les lletres catalanes, la recupera del tot.
Albert Calls
Premi Mallorca 2006
La crítica ha aclamat aquesta obra de forma unànime i sense equivocar-se, perquè retorna la fe en la literatura, l’escriptura, la voluntat de salvar la memòria i la convicció que mentre no s’oblida es perviu.
‘L’home manuscrit’ és un novel·la de difícil classificació, que en la línia de Sebald incorpora fotografies i formats diversos perquè el lector multipliqui les seves percepcions. D’entrada, com es diu, “és una obra sobre la insatisfacció del passat, refet des de la lucidesa del present i deixant una esperança oberta al futur”.
L’autor, el valencià Manuel Baixauli, ha escrit un llibre ambiciós, dens i imaginatiu sobre l’obsessió de l’escriptura i com aquesta pot salvar les persones de l’oblit.
En uns moments en els quals sembla que no es valora la creació genuïna i es tendeix a donar espai a una literatura fàcil i “de consum”, ‘L’home manuscrit’ travessa el mirall i també ens el fa travessar a tots els lectors. El prota: un home obsessionat per escriure i al rerefons la recuperació de la memòria de l’autor, però també dels seus personatges.
Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. Ha publicat el llibre de contes ‘Espiral’ i la novel·la ‘Verso’. Amb aquest nou treball demostra que és possible anar avançant pels camins de la literatura des de la solidesa intel·lectual unipersonal i retorna, al creador, la capacitat de fabular fins a dimensions mítiques, creant universos que ens fan una mica més humans. Després de llegir aquest llibre -que no és en cap cas d’evasió-, i això ho crec sincerement: si algú ha perdut la fe en les lletres catalanes, la recupera del tot.
Albert Calls
dijous, 15 de novembre del 2007
'TUNELS', de RODERICK GORDON i BRIAN WILLIAMS
Aquest llibre ha estat calificat per la crítica mundial com el nou Harry Potter, els seus autors, tots dos britànics, han dedicat molts anys de treball i molt d'entusiasme a Túnels, novel.la que van començar a escriure quan Williams va perdre la seva feina a la banca de Londres i el destí va voler que el llibre anés a parar a mans de Barry Cuningham, l'editor que va descobrir Harry Potter.
Túnels ens parla de Williams, un noi de 14 anys, qui comparteix amb el seu pare una afició molt estranya: passa el seu temps excavant, buscant tresors perduts als budells de la terra. Així descobreix que, sota el mateix Londres, existeixen túnels que no figuren a cap mapa i portes oblidades durant segles. Però.... cap a on duen?
Quan el pare de Will desapareix misteriosament, el jove decideix anar-lo a buscar, desafiant la foscor i el temor a l'inconegut. Amb l'única ajuda del seu amic Chester, es dirigeix cap a un món fascinant i a la vegada espantós, un món ple de sorpreses, amb les seves propies lleis, curiosos personatges.... i terribles amenaces.
Sílvia Tarragó
dilluns, 12 de novembre del 2007
'L'ODISSEA EXPLICADA ALS INFANTS' adaptada per ROSA NAVARRO DURAN
Clàssics explicats als infants de l'editorial Edebé, es una col.lecció de grans històries de la literatura universal adaptades per la filòloga Rosa Navarro Durán i amb expresives il.lustracions del dibuixant Francesc Rovira.
La propera adaptació serà la del gran poema homèric. L'Odissea explicada als infants explica les aventures que viu Ulisses -conegut com Odisseu a Grecia- navegant pel mar Mediterrani. Enormes tempestes assoten la seva nau perquè el deu del mar, Posidó, no l'estima gens. No obstant, el protegeix la deesa de la saviesa, Atenea. Ulisses ha d'enfrontar-se a un gegant monstruos d'un sol ull, a una bruixa que converteix en porcs als seus companys, i a molts d'altres perills. I ho fa sempre amb la seva gran astúcia, amb la seva inteligencia. Mentrestant, a la seva terra, l'illa Ítaca, l'espera la seva fidel esposa, Penèlope, i el seu fill Telèmac, qui anirà a la recerca de notícies seves. Però també s'han instalat a Ítaca els odiosos pretendents de Penèlope, que el volen convèncer de que el seu marit ha mort i que es passen el dia al palau de l'heroi menjant i bevent.....
Sílvia Tarragó
dijous, 8 de novembre del 2007
CALENDARIO DE LA FELICIDAD 2008
"Cuanto más feliz es el momento, más corto resulta."
PLINIO EL VIEJO, escritor científico y naturalista latino.
"La felicidad no necesita ser transmutada en belleza, pero la desventura sí."
JORGE LUIS BORGES, escritor argentino.
"El dinero no da la felicidad, pero procura una sensación tan parecida, que se necesita un especialista muy experto para verificar la diferencia."
WOODY ALLEN, cineasta estadounidense
"La verdadera felicidad no consiste en tenerlo todo, sino en no desear nada."
LUCIO ANNEO SÉNECA, filósofo y político latino.
Aquestes són algunes de les frases que apareixen al Calendario de la Felicidad 2008, un calendari de taula en forma de bloc amb soport de plàstic i espiral, que conté un pensament diferent per a cada dia de l'any.
És una llàstima que en català no hi hagi aquest tipus de calendaris i ens haurem de conformar en llegir en castellà les tires còmiques de Mafalda, Garfield o Snoopy, o les frases de Coelho, Benedetti, Louise L. Hay o Jodorowsky, que són alguns dels models dels calendaris en forma de bloc que surten a finals de cada any.
Sílvia Tarragó
dilluns, 5 de novembre del 2007
'ALEGRÍA. LA FELICIDAD QUE SURGE DEL INTERIOR', d'OSHO
Publicat per Planeta
A més de les novetats editorials que es troben a les llibreries, no pot deixar-se de banda les aparicions d’interesants col·leccions als quioscos, que la majoria de vegades estan pensades per a seguidors específics d’un autor o una línia en concret.
D’aquesta manera, si la figura del pensador, filòsof i gurú Osho estava sent reeditada amb força en els darrers temps, la col·lecció que Planeta ha tret per als quioscos l’acaba de resituar a l’abast d’una majoria que potser només n’havia sentit a parlar o no el coneixia.
‘Alegría. La felicidad que surge del interior’, és el primer títol de la Biblioteca del Bienestar Emocional, que apareix setmanalment en els quioscos i que inclou un llibre i un CD amb enregistraments del místic hindú.
En aquest primer treball de la col·lecció, Osho reflexiona sobre què és la felicitat, la seva recerca o com es poden comprendre les arrels del patiment, a més de donar resposta a moltes inquietuds personals de tot tipus.
Un nou títol, en definitiva, per a incondicionals d’Osho, gent que el vulgui redescobrir de nou i d’altres lectors que no el coneixien. La iniciativa de fer aquesta col·lecció de quiosc, a més, està permetent especialment acostar la seva ingent obra al gran públic.
Llegir Osho, sense abusar-ne tampoc, pot ser una experiència gratificant, sens dubte. Ara, més que mai, a l’abast de tothom en lletres i imatges. I qui vulgui més en troba a abastament a les llibreries.
Albert Calls
A més de les novetats editorials que es troben a les llibreries, no pot deixar-se de banda les aparicions d’interesants col·leccions als quioscos, que la majoria de vegades estan pensades per a seguidors específics d’un autor o una línia en concret.
D’aquesta manera, si la figura del pensador, filòsof i gurú Osho estava sent reeditada amb força en els darrers temps, la col·lecció que Planeta ha tret per als quioscos l’acaba de resituar a l’abast d’una majoria que potser només n’havia sentit a parlar o no el coneixia.
‘Alegría. La felicidad que surge del interior’, és el primer títol de la Biblioteca del Bienestar Emocional, que apareix setmanalment en els quioscos i que inclou un llibre i un CD amb enregistraments del místic hindú.
En aquest primer treball de la col·lecció, Osho reflexiona sobre què és la felicitat, la seva recerca o com es poden comprendre les arrels del patiment, a més de donar resposta a moltes inquietuds personals de tot tipus.
Un nou títol, en definitiva, per a incondicionals d’Osho, gent que el vulgui redescobrir de nou i d’altres lectors que no el coneixien. La iniciativa de fer aquesta col·lecció de quiosc, a més, està permetent especialment acostar la seva ingent obra al gran públic.
Llegir Osho, sense abusar-ne tampoc, pot ser una experiència gratificant, sens dubte. Ara, més que mai, a l’abast de tothom en lletres i imatges. I qui vulgui més en troba a abastament a les llibreries.
Albert Calls
'ELECTRA LIVES AGAIN', de FRANK MILLER i LYNN VARLEY
Publicat per Panini Comics
El reconegut Frank Miller (autor de ‘Sin City’ o ‘300’), entre molts d’altres còmics d’èxit) i la seva dona, una de les més admirades coloristes d’EUA, retornen a la vida a Elektra, un personatge que ha acabat resultant mític per a molts seguidors de la historieta i que ja ha tingut, amb èxit també, la seva extrapol·lació a la gran pantalla amb pel·lícula inclosa.
En aquest còmic, l’amor que Daredevil (Dan Defensor encara per a molts de la meva generació) sent per Electra, l’assassina ninja, reneix de la tomba i li dóna noves forces per enfrontar-se a un ressuscitat enemic que és ja també tot un clàssic dels dolents del còmic de superherois, Bullseye.
Estem, però, davant d’una història angoixant i claustrofòbica, en la forma i en el fons, en la línia del nou còmic que es fa actualment, carregada també de referents religiosos en la direcció d’investigació que Miller representa en si mateix i que connecta amb les persones de la societat del segle XXI.
També, d’un còmic portat al límit, com fa sempre aquest singular historietista que és, sens dubte, un dels més grans del món. No es poden fer més comentaris, només recomanar una i altra vegada el Miller de les historietes, l’essència en estat pur del que després es passa al cinema.
Albert Calls
El reconegut Frank Miller (autor de ‘Sin City’ o ‘300’), entre molts d’altres còmics d’èxit) i la seva dona, una de les més admirades coloristes d’EUA, retornen a la vida a Elektra, un personatge que ha acabat resultant mític per a molts seguidors de la historieta i que ja ha tingut, amb èxit també, la seva extrapol·lació a la gran pantalla amb pel·lícula inclosa.
En aquest còmic, l’amor que Daredevil (Dan Defensor encara per a molts de la meva generació) sent per Electra, l’assassina ninja, reneix de la tomba i li dóna noves forces per enfrontar-se a un ressuscitat enemic que és ja també tot un clàssic dels dolents del còmic de superherois, Bullseye.
Estem, però, davant d’una història angoixant i claustrofòbica, en la forma i en el fons, en la línia del nou còmic que es fa actualment, carregada també de referents religiosos en la direcció d’investigació que Miller representa en si mateix i que connecta amb les persones de la societat del segle XXI.
També, d’un còmic portat al límit, com fa sempre aquest singular historietista que és, sens dubte, un dels més grans del món. No es poden fer més comentaris, només recomanar una i altra vegada el Miller de les historietes, l’essència en estat pur del que després es passa al cinema.
Albert Calls
AMSTERDAM LLIBRES
És una col.lecció molt recent de l'editorial Ara Llibres, segell independent creat l'any 2002 per Ernest Folch, que aplega traduccions al català de grans èxits internacionals de ficció.
Dels 10 títols anuals que tenen prevists editar, ja en porten 5 de publicats. Van començar amb La vida a la porta de la nevera d'Alice Kuipers, la història d'una mare i una filla que es comuniquen a través de les notes que es deixen a la porta de la nevera, a la que va seguir La Bastarda d'Istambul d'Elif Shafak, un retrat honest i descarnat de la Turquia d'ara que ja porta venuts 15000 exemplars arreu del món i està tenint molta acceptació a Catalunya.
Poc després van editar Mil sols esplèndids de l'escriptor afganès Khaled Hosseini, conegut per ser l'autor de l'èxit El caçador d'estels/Cometas en el cielo que l'editorial té previst d'editar a començaments de l'any vinent.
Més recentment han tret el curiós Invocacions de Valentí Gómez i Miquel de Palol, que barreja diferents gèneres literaris, i a finals d'aquest mes d'octubre acaben de publicar Aigua per a Elefants de Sara Gruen, una original novel.la al voltant del món del circ que ha estat un éxit arreu del món, ha obtingut el premi dels llibreters independents nord-americans i ha estat número 1 durant setmanes a The New York Times. Es tracta d'una història d'amor en un circ de tercera que travessa els Estats Units durant els anys de la Gran Depressió Americana.
Sílvia Tarragó
dimarts, 30 d’octubre del 2007
'VOSTÈ JA HO ENTENDRÀ', DE CLAUDIO MAGRIS
Traducció d'Anna Casassas / Edicions de 1984
Una dona que fa temps ha estat ingressada en una "casa de repòs" parla amb el president de la institució per agrair-li el permís que ha concedit al marit per venir-la a buscar. Amb tot plegat, l'autor aconsegueix una història curta i molt ben reeixida d'amor i renúncia, feminitat i desesperació en l'últim tram d'una vida.
El lector hi trobarà un llibre intens amb llenguatge senzill ple de poesia, on resseguint el mite Eurídice ens parla d'Orfeu.
Petita peça carregada de filigranes i ofici d’escriptor que més enllà del gran cabal narratiu d'"El Danubi" quedarà com una novel·la que descriu la interioritat femenina, perquè Magris ara ens parla amb la senzillesa de l'ànima i la convicció que la vida és un camí estret i dur, on prevalen les sensacions i emocions, les relacions entre les persones i la complexitat que comporten, alhora que ens enriqueixen i destrueixen.
Albert Calls
Una dona que fa temps ha estat ingressada en una "casa de repòs" parla amb el president de la institució per agrair-li el permís que ha concedit al marit per venir-la a buscar. Amb tot plegat, l'autor aconsegueix una història curta i molt ben reeixida d'amor i renúncia, feminitat i desesperació en l'últim tram d'una vida.
El lector hi trobarà un llibre intens amb llenguatge senzill ple de poesia, on resseguint el mite Eurídice ens parla d'Orfeu.
Petita peça carregada de filigranes i ofici d’escriptor que més enllà del gran cabal narratiu d'"El Danubi" quedarà com una novel·la que descriu la interioritat femenina, perquè Magris ara ens parla amb la senzillesa de l'ànima i la convicció que la vida és un camí estret i dur, on prevalen les sensacions i emocions, les relacions entre les persones i la complexitat que comporten, alhora que ens enriqueixen i destrueixen.
Albert Calls
'HOMENAJE A PAUL AUSTER', de DIVERSOS AUTORS
Publicat per Anagrama. / Edició no venal
Aquest llibret no va sortir destinat a la venda, però es podia aconseguir comprant diversos volums de Paul Auster. Va ser publicat després de l'apoteosi austeriana en la qual va rebre el premi Príncep d'Asturias de las Letras, un punt d'inflexió més en un autor que és un referent de la narrativa actual, però que també darrerament treu obres allunyades de la solidesa dels seus treballs inicials.
El seguidor fanàtic de l'autor trobarà en aquest petit volum una miscel·lània de textos amb el protagonisme de Jorge Herralde, més que editor, súpereditor d'Anagrama i una referència del sector. Justo Navarro, Eduardo Lago o Gérard de Cortanze són els altres escriptors que hi aporten el seu gra de sorra i que complementen aquest tast de l'univers Auster.
Els incondicionals de l’autor podran accedir a particularitats i detalls que d'altra banda haurien d'anar trobant de forma dispersa, potser per això és molt recomanable aquest volum per a seguidors de l'autor de ‘Trilogia de Nova York’, ‘El palau de la lluna’ o ‘Timbuktú’,només per citar-ne alguns dels seus millors títols. Hi podran aprofundir coneixements.
Albert Calls
Aquest llibret no va sortir destinat a la venda, però es podia aconseguir comprant diversos volums de Paul Auster. Va ser publicat després de l'apoteosi austeriana en la qual va rebre el premi Príncep d'Asturias de las Letras, un punt d'inflexió més en un autor que és un referent de la narrativa actual, però que també darrerament treu obres allunyades de la solidesa dels seus treballs inicials.
El seguidor fanàtic de l'autor trobarà en aquest petit volum una miscel·lània de textos amb el protagonisme de Jorge Herralde, més que editor, súpereditor d'Anagrama i una referència del sector. Justo Navarro, Eduardo Lago o Gérard de Cortanze són els altres escriptors que hi aporten el seu gra de sorra i que complementen aquest tast de l'univers Auster.
Els incondicionals de l’autor podran accedir a particularitats i detalls que d'altra banda haurien d'anar trobant de forma dispersa, potser per això és molt recomanable aquest volum per a seguidors de l'autor de ‘Trilogia de Nova York’, ‘El palau de la lluna’ o ‘Timbuktú’,només per citar-ne alguns dels seus millors títols. Hi podran aprofundir coneixements.
Albert Calls
diumenge, 28 d’octubre del 2007
CENS DIGITAL D'AMICS DE CALLS
Després d'uns mesos de posar ordre als papers, llibres i diversos, ara ho estic fent amb el meu entorn digital.
Per aquest motiu us demano a totes i a tots, AMIGUES i AMICS que llegiu el blog, m'envieu un correu electrònic per capturar la vostra adreça electrònica (a.e.) i confegir un llistat que em permeti una major agilització de contacte amb vosaltres.
Al cap i a fi la vida és ja una realitat digital.
Podeu enviar-me un correu amb la vostra (a.e) a:
albertcalls@hotmail.com
Gràcies.
Albert Calls
Per aquest motiu us demano a totes i a tots, AMIGUES i AMICS que llegiu el blog, m'envieu un correu electrònic per capturar la vostra adreça electrònica (a.e.) i confegir un llistat que em permeti una major agilització de contacte amb vosaltres.
Al cap i a fi la vida és ja una realitat digital.
Podeu enviar-me un correu amb la vostra (a.e) a:
albertcalls@hotmail.com
Gràcies.
Albert Calls
dimecres, 24 d’octubre del 2007
'MIL CRETINS', de QUIM MONZÓ
Sis anys després d'El millor dels mons ens arriba aquest nou llibre de relats en el qual Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor.
Es tracta de 19 relats honestos, descarnats que li han valgut el calificatiu de: "Un dels millors escriptors de contes del món. Un dels escriptors més originals del nostre temps" segons afirma el diari The Independent, no en va, Monzó ha estat traduït a una vintena d'idiomes.
Sílvia Tarragó
Es tracta de 19 relats honestos, descarnats que li han valgut el calificatiu de: "Un dels millors escriptors de contes del món. Un dels escriptors més originals del nostre temps" segons afirma el diari The Independent, no en va, Monzó ha estat traduït a una vintena d'idiomes.
Sílvia Tarragó
dimarts, 23 d’octubre del 2007
NOAH GORDON TREU NOVA NOVEL.LA
Demà dimecres surt a la venda la nova novel.la de Noah Gordon El celler (La bodega) ambientada a Catalunya al voltant del món del vi.
Segons s'explica a la contraportada "El celler conté l'essència de totes les obres anteriors de Noah Gordon: històries personals de força, personatges vitals, retrats fidedignes d'una època, creats per un escriptor, la sensibilitat i l'encert del qual han admirat milers de lectors al llarg dels anys".
En aquesta ocassió, el protagonista és en Josep Álvarez qui, de la mà d'un viticultor francès, descobreix l'art de l'elaboració del vi i que, un dia, decideix tornar a la seva llar on l'espera una aventura tan àrdua com fascinant: l'elaboració d'un bon vi.
Ara només cal esperar que aconsegueixi atrapar i fer vibrar els lectors de la mateixa manera que en les seves anteriors novel.les.
Sílvia
Segons s'explica a la contraportada "El celler conté l'essència de totes les obres anteriors de Noah Gordon: històries personals de força, personatges vitals, retrats fidedignes d'una època, creats per un escriptor, la sensibilitat i l'encert del qual han admirat milers de lectors al llarg dels anys".
En aquesta ocassió, el protagonista és en Josep Álvarez qui, de la mà d'un viticultor francès, descobreix l'art de l'elaboració del vi i que, un dia, decideix tornar a la seva llar on l'espera una aventura tan àrdua com fascinant: l'elaboració d'un bon vi.
Ara només cal esperar que aconsegueixi atrapar i fer vibrar els lectors de la mateixa manera que en les seves anteriors novel.les.
Sílvia
dissabte, 20 d’octubre del 2007
'EL PODER CURATIVO DE LOS MUDRAS', de RAJENDAR MENEN
Publicat per Ediciones Obelisco
Amb el subtítol “El yoga de las manos”, aquest petit llibret apunta com utilitzar els “mudres”, que són uns senzills moviments en els que es fan servir els braços i les mans i que ens permeten canalitzar adequadament l’energia del nostre cos i assolir alhora objectius de sanació física i espiritual.
El lector d’aquesta obra hi trobarà a més de la interpretació dels mudres, dades d’interès, la seva pràctica, un ampli ventall d’exemples i, en definitiva, una completa guia per acostar-se a aquests sistemes de sanació que d’entrada semblen senzills, però que amaguen una saviesa mil·lenària.
L’autor és un guardonat periodista que ha escrit més de 2.000 articles en 30 publicacions de cinc països i ha publicat d’altres obres de musicoteràpia o fengh shui.
Aquest llibre s’obre a la pràctica de qui el llegeix i convida a fer senzills exercicis per millorar la nostra qualitat de vida i connectar el cos, la ment i l’esperit. S’inscriu en la tradició d’obres d’autoajuda que en els darrers temps trobem a tot arreu, però amb una certa serositat i rigor que com a mínim ajuden a creure en la viabilitat del que s’hi explica.
Albert Calls
Amb el subtítol “El yoga de las manos”, aquest petit llibret apunta com utilitzar els “mudres”, que són uns senzills moviments en els que es fan servir els braços i les mans i que ens permeten canalitzar adequadament l’energia del nostre cos i assolir alhora objectius de sanació física i espiritual.
El lector d’aquesta obra hi trobarà a més de la interpretació dels mudres, dades d’interès, la seva pràctica, un ampli ventall d’exemples i, en definitiva, una completa guia per acostar-se a aquests sistemes de sanació que d’entrada semblen senzills, però que amaguen una saviesa mil·lenària.
L’autor és un guardonat periodista que ha escrit més de 2.000 articles en 30 publicacions de cinc països i ha publicat d’altres obres de musicoteràpia o fengh shui.
Aquest llibre s’obre a la pràctica de qui el llegeix i convida a fer senzills exercicis per millorar la nostra qualitat de vida i connectar el cos, la ment i l’esperit. S’inscriu en la tradició d’obres d’autoajuda que en els darrers temps trobem a tot arreu, però amb una certa serositat i rigor que com a mínim ajuden a creure en la viabilitat del que s’hi explica.
Albert Calls
dijous, 18 d’octubre del 2007
'EL LABERINTO DE LA FELICIDAD', DE FRANCESC MIRALLES I ÀLEX ROVIRA
Àlex Rovira, conegut per ser coautor del popular llibre d'autoajut La buena suerte i autor dels exitosos La brújula interior i Los siete poderes ,dirigeix aquesta col.lecció en la que El laberinto de la felicidad és el primer dels llibres de relats que tindrà aquesta col.lecció. Compta també amb l'experiència de Francesc Miralles, autor de nombrosos llibres d'autoajut i col.laborador en revistes relacionades amb l'espiritualitat i el creixement personal.
Fruit d'aquesta col.laboració, sorgeix la història de l'Ariadna, una dona de 33 anys qui, un bon dia, es troba perduda a un laberit on haurà de respondre a les qüestions existencials que dormen dins seu si vol sortir d'allà. Es tracta d'una faula, un conte per a qualsevol que senti interrogants i vulgui enfrontar-se al seu propi laberint perquè, tal com es cita al començament:
"Algún día en cualquier parte, en cualquier lugar,
indefectiblemente te encontrarás a ti mismo,
y esa, sólo ésa, puede ser la más feliz
o la más amarga de tus horas".
PABLO NERUDA
Sílvia Tarragó
dijous, 11 d’octubre del 2007
'LA INTERPRETACIÓ DEL CRIM', DE JED RUBENFELD
"L'any 1909, Sigmund Freud, acompanyat pel seu deixeble Carl Jung, va fer la seva primera i única visita als Estats Units per pronunciar un seguit de conferències sobre psicoanàlisi a la Universitat de Clark, a Worcester (Massachusetts). El doctorat honoris causa que li van concedir a Clark va ser el primer reconeixement públic que Freud va rebre per la seva feina. Malgrat el gran èxit d'aquella visita, durant els anys posteriors Freud sempre va comentar que els Estats Units l'havien traumatitzat. Va qualificar els nord-americans de salvatges i va atribuir a aquella estada xacres que ja l'afectaven molt abans de 1909. Els biògrafs de Freud han donat moltes voltes a aquest misteri i han especulat sovint sobre la possibilitat que als Estats Units passés alguna cosa desconeguda que hagués pogut desembocar en aquella reacció altrament inexplicable".
Així comença La interpretació del crim, primera novel.la de Jed Rubenfeld que està en via de publicació a vint països, i que aquí ha estat publicada en català per Edicions 62 i en castellà per Anagrama.
A partir d'aquest fet real, el de la visita de Freud als Estats Units, i conjecturant el que podria haver passat, Rubenfeld construeix un thriller intel.ligent, una història colpidora que conmou i t'atrapa des de la primera pàgina.
Tot un descobriment que renova el gust per la novel.la negra, endintsant-se pels camins que permeten la interpretació del crim.
Sílvia Tarragó
Així comença La interpretació del crim, primera novel.la de Jed Rubenfeld que està en via de publicació a vint països, i que aquí ha estat publicada en català per Edicions 62 i en castellà per Anagrama.
A partir d'aquest fet real, el de la visita de Freud als Estats Units, i conjecturant el que podria haver passat, Rubenfeld construeix un thriller intel.ligent, una història colpidora que conmou i t'atrapa des de la primera pàgina.
Tot un descobriment que renova el gust per la novel.la negra, endintsant-se pels camins que permeten la interpretació del crim.
Sílvia Tarragó
dilluns, 8 d’octubre del 2007
'VIATGES PER L'SCRIPTORIUM', de PAUL AUSTER
Publicat per Edicions 62/Anagrama
Paul Auster ha arribat a la glòria literària i sembla que això li permet fer el que vulgui, un llibre a l’any, de poques pàgines, per “calentar” els seus seguidors i deixar-los al final, “freds”.
“Viatges per l’escriptorium” és això: una gran “calentada” que en l’últim moment salva la situació pels pèls.
Auster presenta una història en clau kafkiana i fantàstica, amb tot de fils desplegats que no acaben d’organitzar-se. La seva gran capacitat narrativa no pot acabar-se resolvent històries amb paranys metaliteraris i surrealismes diversos a l’ús.
A l’altra banda d’aquestes reflexions, però, hi ha el millor estil austerià, capaç de jugar amb el lector i dur-lo a passejar per històries captivadores en les quals es barregen els gèneres perquè el lectors hi disfruti, però sense renunciar alhora a una idea de gran obra literària, a un corpus global que va deixant empremta.
Paul Auster ha fet les seves grans obres amb els primers llibres publicats: “Trilogia de Nova York”, “El Palau de la Lluna”, “Timbuktú”... I això té molt de pes. Ara bé, els seus lectors han de ser exigents i demanar-li que no tregui “nouvelles” fluixes, sinó que provi de fer nous salts al buit sense xarxa, encara que tardi una mica més en escriure’ls i editar-los.
Reivindiquem el millor Auster, l’original i no una còpia de si mateix.
Albert Calls
Paul Auster ha arribat a la glòria literària i sembla que això li permet fer el que vulgui, un llibre a l’any, de poques pàgines, per “calentar” els seus seguidors i deixar-los al final, “freds”.
“Viatges per l’escriptorium” és això: una gran “calentada” que en l’últim moment salva la situació pels pèls.
Auster presenta una història en clau kafkiana i fantàstica, amb tot de fils desplegats que no acaben d’organitzar-se. La seva gran capacitat narrativa no pot acabar-se resolvent històries amb paranys metaliteraris i surrealismes diversos a l’ús.
A l’altra banda d’aquestes reflexions, però, hi ha el millor estil austerià, capaç de jugar amb el lector i dur-lo a passejar per històries captivadores en les quals es barregen els gèneres perquè el lectors hi disfruti, però sense renunciar alhora a una idea de gran obra literària, a un corpus global que va deixant empremta.
Paul Auster ha fet les seves grans obres amb els primers llibres publicats: “Trilogia de Nova York”, “El Palau de la Lluna”, “Timbuktú”... I això té molt de pes. Ara bé, els seus lectors han de ser exigents i demanar-li que no tregui “nouvelles” fluixes, sinó que provi de fer nous salts al buit sense xarxa, encara que tardi una mica més en escriure’ls i editar-los.
Reivindiquem el millor Auster, l’original i no una còpia de si mateix.
Albert Calls
'EL GRAN HORITZÓ', d'ADOLF TODÓ i RAMON CARRETÉ
Publicat per Angle Editorial
Literatura de caire empresarial que dóna consells plenament aplicables a la vida. Una senzilla història de dofins planteja una fàbula del món actual, del mercat i les relacions comercials i dóna un codi d’actuació per intervenir-hi, acceptant els canvis, la globalitat i la diferència.
De fet, el subtítol d’aques treball és “Com aprofitar les oportunitats d’un món canviant”. Els autors estan vinculats a Caixa Manresa (Todó és economista i Carreté filòleg).
“El gran horitzó” dóna resposta a les inquietuds expressades per una dona jove al seu pare, davant d’un futur que veu complex i ple d’incerteses.
A través d’una fàbula, el pare explica a la filla la història d’un jove dofí que abandona la seva vida tranquil·la i s’endinsa en l’oceà obert, a la recerca de nous horitzonts. Tenir iniciativa fins a ser solidari amb els altres són alguns dels valors que es tracten en aquesta obra que ens diu que hem de ser amos del nostre propi destí i ser alhora valents, aprofitant els obstacles i saber convertir-los en avantatges.
L’obra és optimista i d’autoajut. Ens recorda i ensenya algunes experiències per poder tirar endavant. És un llibre que pot llegir-se en clau d’aprenentatge o per pur plaer narratiu. Sigui com sigui, un relat molt enriquidor.
Albert Calls
Literatura de caire empresarial que dóna consells plenament aplicables a la vida. Una senzilla història de dofins planteja una fàbula del món actual, del mercat i les relacions comercials i dóna un codi d’actuació per intervenir-hi, acceptant els canvis, la globalitat i la diferència.
De fet, el subtítol d’aques treball és “Com aprofitar les oportunitats d’un món canviant”. Els autors estan vinculats a Caixa Manresa (Todó és economista i Carreté filòleg).
“El gran horitzó” dóna resposta a les inquietuds expressades per una dona jove al seu pare, davant d’un futur que veu complex i ple d’incerteses.
A través d’una fàbula, el pare explica a la filla la història d’un jove dofí que abandona la seva vida tranquil·la i s’endinsa en l’oceà obert, a la recerca de nous horitzonts. Tenir iniciativa fins a ser solidari amb els altres són alguns dels valors que es tracten en aquesta obra que ens diu que hem de ser amos del nostre propi destí i ser alhora valents, aprofitant els obstacles i saber convertir-los en avantatges.
L’obra és optimista i d’autoajut. Ens recorda i ensenya algunes experiències per poder tirar endavant. És un llibre que pot llegir-se en clau d’aprenentatge o per pur plaer narratiu. Sigui com sigui, un relat molt enriquidor.
Albert Calls
LA CONTINUACIÓ DE 'LOS PILARES DE LA TIERRA'
Es titularà Un mundo sin fin i sortirà a la venda gener de l'any vinent en català i castellà.
L'acció té lloc a la mateixa ciutat, Kingsbridge, 200 anys després dels fets ocorreguts a la primera novel.la amb els descendents dels personatges com a protagonistes. Això és degut a, segons explica el propi Ken Follet a la seva pàgina web, que des que va publicar Els pilars de la terra el 1989, els lectors no han deixat de presionar-lo per a escriure la continuació fins que, finalment, ha acabat per fer-ho però situant l'acció 2 segles més tard a la mateixa ciutat i amb els descendents dels personatges, perquè escriure una altra novel.la sobre la construcció d'una catedral seria escriure el mateix llibre i utilitzar els mateixos personatges no seria possible ja que serien vells.
Caldrà esperar a veure si aquesta seqüela està a l'alçada de les espectatives creades pels entusiastes de la novel.la que la precedeix, perquè, no ens enganyem, Los pilares... ha assolit ja uns tints d'idealització de tant que se'n ha parlat que, inevitablemente, poden portar a la decepció. D'altra banda, es molt possible que aparegui també una mica de controvèrsia per part dels que abominen dels best i long-sellers i aposten per la literatura més que no pas per l'evassió.
Sílvia Tarragó
dimarts, 2 d’octubre del 2007
INFIELES E INFELICES, de CARE SANTOS
Publicat per Algaida
Novel·la que busca descaradament que el lector s’entretingui, però sense defugir una certa crítica social. L’autora parteix d’uns paràmetres de novel·la rosa, però ràpidament els supera per parlar-nos de sexe, banyes i tota mena de variables de l’assumpte amorós.
‘El síndrome Bovary’ té moments brillants per al lector –fa somriure, plorar, ràbia, etc.–, on l’autora s’interroga, a través dels personatges, dels grans temes que preocupen a les persones en la seva vida diària. És a dir, que més enllà de l’existència i la mort que ens determina, hi ha totes les nostres contradiccions diàries i les que provoquen les nostres emocions.
Si ‘La síndrome Bovary’ s’ha descrit com la recerca d’un amor romàntic, ideal i inexistent, que provoca frustració, resentiment i depressió, els personatges femenins d’aquesta novel·la pateixen mals d’amors diversos, però filles dels temps actuals, no tenen manies a l’hora d’utilitzar el sexe, que ja no és un tabú per a elles.
Tot plegat esdevé un còctel divertit, però amb tintes carregades d’humor negre i en el sempre competititu i patètic món de la indústria editorial actual. El lector hi trobarà passions, venjances i infidelitats en una novel·la rosa concebuda com a “antítesi de la novel·la rosa”. L’autora vol fer, a més, crítica social i per això no se n’està de parodiar els usos i costums d’un món que en el fons està molt buit.
Risc i encert amb un nou registre en la ja llarga dilatada trajectòria de Care Santos com a narradora.
Albert Calls
'LES LLÀGRIMES DE LA SENYORETA MARTA', de PEP PUIG
Publicat per Empúries
Novel·la d’iniciació emplaçada en un poblet mediterrani i centrada en la vida d’uns joves. Un d’ells descobrirà el sexe, l’amor i la cultura en braços de la senyoreta Marta, la seva mestra d’escola.
El narrador evoca uns fets que van marcar la seva trajectòria vital: la promesa, la família i el poble, en el marc d’una amplíssima galeria de personatges secundaris que acosten el lector a un altre temps, però també a l’aprenentatge vital bàsic.
Pere Puig i Ponsa va néixer a Terrasa el 1969. Viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), un poblet envoltat de vinyes i garrofers que hi ha al Camp de Tarragona. La seva primera novel·la, ‘L’home que torna’, va obtenir el Premi Jove Talent Fnac i va gaudir d’una molt bona acollida per part de la crítica i els lectors.
Amb ‘Les llàgrimes de la senyoreta Marta’ continua recuperant i reescrivint la seva memòria literària. Es tracta, en definitiva, d’una novel·la planera que aprofundeix en els viaranys de l’ànima i del desig.
Albert Calls
Novel·la d’iniciació emplaçada en un poblet mediterrani i centrada en la vida d’uns joves. Un d’ells descobrirà el sexe, l’amor i la cultura en braços de la senyoreta Marta, la seva mestra d’escola.
El narrador evoca uns fets que van marcar la seva trajectòria vital: la promesa, la família i el poble, en el marc d’una amplíssima galeria de personatges secundaris que acosten el lector a un altre temps, però també a l’aprenentatge vital bàsic.
Pere Puig i Ponsa va néixer a Terrasa el 1969. Viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), un poblet envoltat de vinyes i garrofers que hi ha al Camp de Tarragona. La seva primera novel·la, ‘L’home que torna’, va obtenir el Premi Jove Talent Fnac i va gaudir d’una molt bona acollida per part de la crítica i els lectors.
Amb ‘Les llàgrimes de la senyoreta Marta’ continua recuperant i reescrivint la seva memòria literària. Es tracta, en definitiva, d’una novel·la planera que aprofundeix en els viaranys de l’ànima i del desig.
Albert Calls
dissabte, 29 de setembre del 2007
"LA MUERTE LENTA DE LUCIANA B.", de GUILLERMO MARTINEZ
Existeixen les casualitats o, més aviat, tot forma part d'un plà? És possible portar la venjança fins al límit més extrem? Pot la por fer-nos trobar conspiracions on no n'hi ha?
Aquestes incògnites són les que planteja la novel.la de Guillermo Martinez, autor de Los crímenes de Oxford, amb una habilitat que inquieta i que conmou. Luciana, la seva protagonista, viu un malson des de fa deu anys, una sèrie d'esdeveniments estàn destruïnt la seva vida i a aquells qui l'envolten, esdeveniments que tant poden ser fruït de desfortunades coincidències com d'un astut pla de venjança i és en aquesta incertesa on el lector queda atrapat, intentant esbrinar el misteri però, alhora, intuïnt el sinistre potencial que s'amaga als racons més primitius i malèvols de l'ànima humana.
Una lectura que sedueix des de la primera frase, que ens arrosega pels estranys viaranys de la ment humana, interrogant-nos i sorprenent-nos a mida que la trama avança. Una gran descoberta i una interessant reflexió sobre el poder de la ficció en la realitat.
L'editorial invita als lectors que vulguin a donar la seva versió del final de la novel.la i premiaran a aquell qui doni la versió més original. Podeu participar a www.lamuertelenta.com
Sílvia Tarragó
dimecres, 26 de setembre del 2007
'SI MENGES UNA LLIMONA SENSE FER GANYOTES', de SERGI PÀMIES
Publicat per Quaderns Crema
Sergi Pàmies és un dels grans contistes catalans del moment. En la seva darrera entrega de relats torna a barrejar situacions quotidianes i fantàstiques, explicades amb una prosa tensada i calibrada al més mínim detall.
El llibre ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi lletra d’Or 2007 i arrossega nou edicions com a mínim.
Pàmies (París, 1960) és autor dels reculls de contes ‘T’hauria de caure la cara de vergonya’, ‘Infecció’, ‘La gran novel·la sobre Barcelona’ i ‘L’últim llibre de Sergi Pàmies’. També, de les novel·les ‘ La primera pedra’, ‘L’instint’ i ‘Sentimental’. La seva narrativa ha estat reconeguda amb prestigiosos premis i elogiosos comentaris de la crítica especialitzada.
Els temes d’aquests nous relats són l’amor, la desconfiança, la família, la mort… un ampli mostrari tragicòmic pel que passen uns personatges molt vulnerables i humans. “Esclaus d’unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l’acidesa amb les propietats refrescants”, com s’apunta en el recull.
D’aquest aclamat volum de relats (per la crítica i els lectors!) destacaria la seva frescor. Es poden llegir de manera ràpida i amaguen claus que conviden a la reflexió de temes absolutament contemporanis. A més, reivindiquen un gènere que al nostre país sol deixar-se molt de banda, el conte.
Albert Calls
Sergi Pàmies és un dels grans contistes catalans del moment. En la seva darrera entrega de relats torna a barrejar situacions quotidianes i fantàstiques, explicades amb una prosa tensada i calibrada al més mínim detall.
El llibre ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi lletra d’Or 2007 i arrossega nou edicions com a mínim.
Pàmies (París, 1960) és autor dels reculls de contes ‘T’hauria de caure la cara de vergonya’, ‘Infecció’, ‘La gran novel·la sobre Barcelona’ i ‘L’últim llibre de Sergi Pàmies’. També, de les novel·les ‘ La primera pedra’, ‘L’instint’ i ‘Sentimental’. La seva narrativa ha estat reconeguda amb prestigiosos premis i elogiosos comentaris de la crítica especialitzada.
Els temes d’aquests nous relats són l’amor, la desconfiança, la família, la mort… un ampli mostrari tragicòmic pel que passen uns personatges molt vulnerables i humans. “Esclaus d’unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l’acidesa amb les propietats refrescants”, com s’apunta en el recull.
D’aquest aclamat volum de relats (per la crítica i els lectors!) destacaria la seva frescor. Es poden llegir de manera ràpida i amaguen claus que conviden a la reflexió de temes absolutament contemporanis. A més, reivindiquen un gènere que al nostre país sol deixar-se molt de banda, el conte.
Albert Calls
dimecres, 19 de setembre del 2007
'EXPLORADORES DEL ABISMO', de ENRIQUE VILA-MATAS
Es tracta del darrer llibres de Vila-Matas. Un llibre de relats que serà tot un descobriment pels que encara no coneixen aquest autor.
Els protagonistes de les diverses històries es troben al límit o, fins i tot, dins mateix de l'abisme, cadascú del seu propi, i s'arrisquen en la bogeria, en l'absurd i, sobretot, en la ironia.
En el relat Café Kubista, l'autor ho descriu així:
"Voy pensando que un libro nace de una insatisfacción, nace de un vacío, cuyos perímetros van revelándose en el transcurso y final del trabajo. Seguramente escribirlo es llenar ese vacío. En el libro que terminé ayer, todos los personajes acaban siendo exploradores del abismo o, mejor dicho, del contenido de ese abismo. Investigan en la nada y no cesan hasta dar con uno de sus posibles contenidos, pues sin duda les disgustaría ser confundidos con nihilistas. Todos ellos han elegido, como actitud ante el mundo, asomarse al vacío. Y no hay duda de que conectan con una frase de Kafka: 'Fuera de aquí, tal es mi meta.'"
Sílvia Tarragó
Els protagonistes de les diverses històries es troben al límit o, fins i tot, dins mateix de l'abisme, cadascú del seu propi, i s'arrisquen en la bogeria, en l'absurd i, sobretot, en la ironia.
En el relat Café Kubista, l'autor ho descriu així:
"Voy pensando que un libro nace de una insatisfacción, nace de un vacío, cuyos perímetros van revelándose en el transcurso y final del trabajo. Seguramente escribirlo es llenar ese vacío. En el libro que terminé ayer, todos los personajes acaban siendo exploradores del abismo o, mejor dicho, del contenido de ese abismo. Investigan en la nada y no cesan hasta dar con uno de sus posibles contenidos, pues sin duda les disgustaría ser confundidos con nihilistas. Todos ellos han elegido, como actitud ante el mundo, asomarse al vacío. Y no hay duda de que conectan con una frase de Kafka: 'Fuera de aquí, tal es mi meta.'"
Sílvia Tarragó
dilluns, 17 de setembre del 2007
'LA CARRETERA', de CORMAC McCARTHY
Publicat per Ed. 62 i Mondadori
En un futur postnuclear un pare i un fill avancen per la carretera cap al sud, buscant el mar. En el seu camí, el fred, la fam i els caníbals d’un món devastat són metàfores que aprofundeixen en el sentit de la vida humana.
La novel·la podria ser una altra obra de ciència ficció, però va molt més enllà. Per aquest motiu ha obtingut el Premi Pulitzer 2007, un dels més prestigiosos guardons mundials. MC Carthy, un autor ja de culte, construeix una història en clau poètica, feta a partir de petits fragments d’instants de la vida.
Al final del llibre, però, hi ha la clau del que és l’existència humana: l’home és capaç del millor i alhora del pitjor. I això el condemna i el redimeix alhora. I encara una altra tesi més: la transmissió del testimoni vital dels pares cap als fills sobreviu a les incidències del món més apocalíptic possible.
Cormac McCarthy (Rhode Island, 1933) és un dels autors de la literatura contemporània que sona constantment al Premi Nobel. Amb “Tots aquells cavalls” (1992) va guanyar el National Book Award i el National Book Critics Circle Award. Amb “La carretera”, posa de nou el nivell qualitatiu molt alt.
Albert Calls
En un futur postnuclear un pare i un fill avancen per la carretera cap al sud, buscant el mar. En el seu camí, el fred, la fam i els caníbals d’un món devastat són metàfores que aprofundeixen en el sentit de la vida humana.
La novel·la podria ser una altra obra de ciència ficció, però va molt més enllà. Per aquest motiu ha obtingut el Premi Pulitzer 2007, un dels més prestigiosos guardons mundials. MC Carthy, un autor ja de culte, construeix una història en clau poètica, feta a partir de petits fragments d’instants de la vida.
Al final del llibre, però, hi ha la clau del que és l’existència humana: l’home és capaç del millor i alhora del pitjor. I això el condemna i el redimeix alhora. I encara una altra tesi més: la transmissió del testimoni vital dels pares cap als fills sobreviu a les incidències del món més apocalíptic possible.
Cormac McCarthy (Rhode Island, 1933) és un dels autors de la literatura contemporània que sona constantment al Premi Nobel. Amb “Tots aquells cavalls” (1992) va guanyar el National Book Award i el National Book Critics Circle Award. Amb “La carretera”, posa de nou el nivell qualitatiu molt alt.
Albert Calls
'ELS TAXISTES DEL TSAR', de JOAN DANIEL BEZSONOFF
Publicat per Empúries
Més que una nova novel·la, Bezsonoff escriu una crònica familiar del retrobament dels seus orígens. A partir de la vida del seu avi, l’autor explora una ànima, la seva, dividida en tres nacions: la russa, la francesa i la catalana.
Les passes dels germans Bezsonoff –avi i besoncle de l’autor– permeten al novel·lista de la Catalunya Nord entrellaçar records familiars i vivències actuals en un relat autobiogràfic carregat de personatges secundaris, ciutats poètiques i mestissatge cultural.
Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) és professor de llengua catalana i col·laborador d’El Punt i del Quadern d’El País. És l’autor de novel·les com “Les rambles de Saigon”, “Les lletres d’amor no serveixen de res”, “La revolta dels geperuts” i “Les dones de paper”, publicades per l’editorial rossellonesa Trabucaire.
Posteriorment va publicar dins l’editorial Empúries “La presonera d’Alger”, “La guerra dels cornuts” i “Les amnèsies de Déu”. Ha estat guardonat amb els premis Just M. Casero, Mediterranée, Salambó, Crexells i Maria Àngels Anglada.
Del seu darrer treball destaca aquesta capacitat de transmissió directa que tenen els grans narradors, convertida en una veu pròpia i molt personal. Bona literatura i a més exportable, d’alta qualitat.
Albert Calls
Més que una nova novel·la, Bezsonoff escriu una crònica familiar del retrobament dels seus orígens. A partir de la vida del seu avi, l’autor explora una ànima, la seva, dividida en tres nacions: la russa, la francesa i la catalana.
Les passes dels germans Bezsonoff –avi i besoncle de l’autor– permeten al novel·lista de la Catalunya Nord entrellaçar records familiars i vivències actuals en un relat autobiogràfic carregat de personatges secundaris, ciutats poètiques i mestissatge cultural.
Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) és professor de llengua catalana i col·laborador d’El Punt i del Quadern d’El País. És l’autor de novel·les com “Les rambles de Saigon”, “Les lletres d’amor no serveixen de res”, “La revolta dels geperuts” i “Les dones de paper”, publicades per l’editorial rossellonesa Trabucaire.
Posteriorment va publicar dins l’editorial Empúries “La presonera d’Alger”, “La guerra dels cornuts” i “Les amnèsies de Déu”. Ha estat guardonat amb els premis Just M. Casero, Mediterranée, Salambó, Crexells i Maria Àngels Anglada.
Del seu darrer treball destaca aquesta capacitat de transmissió directa que tenen els grans narradors, convertida en una veu pròpia i molt personal. Bona literatura i a més exportable, d’alta qualitat.
Albert Calls
dilluns, 10 de setembre del 2007
'EL COMPLOT CONTRA LOS ESCIPIONES Y OTROS RELATOS', de VALERIO MASSIMO MANFREDI
Publicat per Debolsillo
Valerio Massimo Manfredi és autor d’obres molt conegudes com la nissaga d’‘Alexandros’ o ‘La última legión’, que ha estat portada al cinema recentment. En la distància curta no es mou malament, com demostren els relats d’aquest llibre, que poden fer passar una bona estona al lector sense que aquest hagi de llegir un llarg volum.
El llibre recull tres històries que tenen el rerefons del camí com a nexe conductor. La primera, que hi dóna títol, passa a la Via Appia, en temps dels Escipions i narra un recargolat complot polític en els que estaran implicats legionaris romans.
El segon text, “El caballero invisible”, succeix en els darrers temps de l’Al-Àndalus. Un cavaller i els seus dos acompanyants han de transportar un misteriós paquet, mentre són perseguits.
El relat final, “La carretera”. ambientat a la mítica Ruta 66 dels EUA, en els temps actuals, barreja misteri i assassinats i demostra que mai es pot fugir del passat. En definitiva, una immillorable dosi de lectura que té com a objectiu que el lector s’ho passi bé, amb el rerefons de la narrativa històrica, però en clau d’aventures.
Albert Calls
Valerio Massimo Manfredi és autor d’obres molt conegudes com la nissaga d’‘Alexandros’ o ‘La última legión’, que ha estat portada al cinema recentment. En la distància curta no es mou malament, com demostren els relats d’aquest llibre, que poden fer passar una bona estona al lector sense que aquest hagi de llegir un llarg volum.
El llibre recull tres històries que tenen el rerefons del camí com a nexe conductor. La primera, que hi dóna títol, passa a la Via Appia, en temps dels Escipions i narra un recargolat complot polític en els que estaran implicats legionaris romans.
El segon text, “El caballero invisible”, succeix en els darrers temps de l’Al-Àndalus. Un cavaller i els seus dos acompanyants han de transportar un misteriós paquet, mentre són perseguits.
El relat final, “La carretera”. ambientat a la mítica Ruta 66 dels EUA, en els temps actuals, barreja misteri i assassinats i demostra que mai es pot fugir del passat. En definitiva, una immillorable dosi de lectura que té com a objectiu que el lector s’ho passi bé, amb el rerefons de la narrativa històrica, però en clau d’aventures.
Albert Calls
'PERÓN. LUZ Y SOMBRAS 1946-1955. LA DICTADURA POPULISTA', de JOAN BENAVENT
Publicat per Letras e Imagos
Joan Benavent (Barcelona, 1944) viu a Vilassar de Mar i es autor d’una sòlida obra literària que té com a epicentre el cinema i els personatges històrics. És autor de ‘Clark Gable. La corona del Rey’, ‘La piel de los dioses’, ‘Greta Garbo. El dolor de la esfinge’, ‘Close up. Vidas, estrellato y sexo en Hollywood’ i ‘Perón, luz y sombras I. Los colores del cielo (1893-1946)’.
La darrera novetat editorial que aquest autor ha tret, però, ‘Perón. Luz y Sombras. 1946-1955. La Dictadura Populista’, és un voluminós llibre de gairebé 900 pàgines que continua acostant el seu lector a la controvertida figura del politic argentí, amb un ofici extraordinari, que demostra una gran passió pels llibres, la cultura i la història.
Es tracta, doncs, d’una obra global que barreja història, periodisme i cites shakespearianes amb punts de vista molt diversos que permeten una completa visió de Perón, Evita i tot el que van suposar per a Argentina i la història contemporània.
D’altra banda, en cap moment es defuig el tremp de la bona literatura, en aquest cas lligada per un fil d’esdeveniments històrics. En definitiva, un gran treball que des de la humilitat i l’anar fent es converteix en una obra gegantina. A més, l’autor la conjuga amb el projecte editorial Letras e Imagos, una sòlida proposta cultural que des de Vilassar de Mar s’obre a la cultura universal amb lletres ben majúscules.
Albert Calls
Joan Benavent (Barcelona, 1944) viu a Vilassar de Mar i es autor d’una sòlida obra literària que té com a epicentre el cinema i els personatges històrics. És autor de ‘Clark Gable. La corona del Rey’, ‘La piel de los dioses’, ‘Greta Garbo. El dolor de la esfinge’, ‘Close up. Vidas, estrellato y sexo en Hollywood’ i ‘Perón, luz y sombras I. Los colores del cielo (1893-1946)’.
La darrera novetat editorial que aquest autor ha tret, però, ‘Perón. Luz y Sombras. 1946-1955. La Dictadura Populista’, és un voluminós llibre de gairebé 900 pàgines que continua acostant el seu lector a la controvertida figura del politic argentí, amb un ofici extraordinari, que demostra una gran passió pels llibres, la cultura i la història.
Es tracta, doncs, d’una obra global que barreja història, periodisme i cites shakespearianes amb punts de vista molt diversos que permeten una completa visió de Perón, Evita i tot el que van suposar per a Argentina i la història contemporània.
D’altra banda, en cap moment es defuig el tremp de la bona literatura, en aquest cas lligada per un fil d’esdeveniments històrics. En definitiva, un gran treball que des de la humilitat i l’anar fent es converteix en una obra gegantina. A més, l’autor la conjuga amb el projecte editorial Letras e Imagos, una sòlida proposta cultural que des de Vilassar de Mar s’obre a la cultura universal amb lletres ben majúscules.
Albert Calls
ASSASSINATS EN CLAU DE JAZZ
Edebé ha creat aquesta nova col.lecció amb banda sonora inclosa, en la qual, a través del reconegut escriptor de novel.la negra Andreu Martin, es fa una apassionant incursió en el món del jazz i del crim.
De moment, hi ha publicats dos títols: El blues del detectiu immortal i El blues de la setmana més negra, tant en català com en castellà.
Sílvia Tarragó
dimecres, 5 de setembre del 2007
'EL CUARTO REINO', de FRANCESC MIRALLES
Publicat per Martínez Roca Ediciones
Després de ser un notable èxit de vendes el passat Sant Jordi, ara surt l’edició en castellà d’aquesta suggerent història d’acció i enigmes, sota el títol ‘El Cuarto Reino’.
Francesc Miralles és un autor jove, però amb una extensa trajectòria en molts camps literaris. ‘El Cuarto Reino’ obre als lectors en castellà una trama que té tots els ingredients per capturar fins al final. I ho fa de totes totes.
Un periodista, Leo Vidal, de pare català i mare nordamericana, rep l’encàrreg de trobar una fotografia inèdita d’una expedició nazi al monestir de Montserrat. A partir d’aquí entrarà en una espiral d’acció per diversos països, que el portarà a descobrir un secret amagat per Hitler que pot canviar l’ordre mundial.
Passar-s’ho bé llegint no és cap pecat, com defensa Miralles amb aquesta novel·la. Deixant enrere les moltes manies que sembla haver-hi davant la posssibilitat que un autor d’aquí faci ficció en clau best seller, Miralles ens regala un gaudi que dura el que tardem a arribar a la darrera ratlla i esbrinar el final.
Albert Calls
Després de ser un notable èxit de vendes el passat Sant Jordi, ara surt l’edició en castellà d’aquesta suggerent història d’acció i enigmes, sota el títol ‘El Cuarto Reino’.
Francesc Miralles és un autor jove, però amb una extensa trajectòria en molts camps literaris. ‘El Cuarto Reino’ obre als lectors en castellà una trama que té tots els ingredients per capturar fins al final. I ho fa de totes totes.
Un periodista, Leo Vidal, de pare català i mare nordamericana, rep l’encàrreg de trobar una fotografia inèdita d’una expedició nazi al monestir de Montserrat. A partir d’aquí entrarà en una espiral d’acció per diversos països, que el portarà a descobrir un secret amagat per Hitler que pot canviar l’ordre mundial.
Passar-s’ho bé llegint no és cap pecat, com defensa Miralles amb aquesta novel·la. Deixant enrere les moltes manies que sembla haver-hi davant la posssibilitat que un autor d’aquí faci ficció en clau best seller, Miralles ens regala un gaudi que dura el que tardem a arribar a la darrera ratlla i esbrinar el final.
Albert Calls
L'ENTORN NATURAL DE CABRILS EN UN LLIBRE
L’Ajuntament de Cabrils ha editat un llibre que mostra la gran riquesa del medi natural que té aquest municipi del Baix Maresme. Sota el títol de ‘L’entorn natural de Cabrils’, en l’obra s’hi analitzen els diversos aspectes que afecten el seu espai mediambiental.
El treball l’ha fet un ampli equip voluntari de persones vinculades a les tasques de protecció del medi i compta com aval amb un pròleg del conegut Dr. Martí Boada, que destaca que és una obra “de gran seriositat i solvència, amb criteri científic i amb un llenguatge absolutament clar i a l’abast de tothom”.
Boada també afegeix que espera que el llibre ”ajudi a incrementar el coneixement de Cabrils i que, entre tots, ajudem a protegir allò que tenim”.
El volum s’acompanya de nombroses fotografies i tracta els aspectes físics del municipi, l’evolució històrica del paisatge forestal i agrícola, el paisatge vegetal, la fauna o el patrimoni arquitectònic, entre d’altres temes.
Situat a la frontera entre obra de divulgació i guia per conèixer el nostre entorn, aquest treball va molt més enllà de divulgar coneixements i acaba convidant a passejar, fins i tot amb una acurada selecció d’itineraris.
Albert Calls
El treball l’ha fet un ampli equip voluntari de persones vinculades a les tasques de protecció del medi i compta com aval amb un pròleg del conegut Dr. Martí Boada, que destaca que és una obra “de gran seriositat i solvència, amb criteri científic i amb un llenguatge absolutament clar i a l’abast de tothom”.
Boada també afegeix que espera que el llibre ”ajudi a incrementar el coneixement de Cabrils i que, entre tots, ajudem a protegir allò que tenim”.
El volum s’acompanya de nombroses fotografies i tracta els aspectes físics del municipi, l’evolució històrica del paisatge forestal i agrícola, el paisatge vegetal, la fauna o el patrimoni arquitectònic, entre d’altres temes.
Situat a la frontera entre obra de divulgació i guia per conèixer el nostre entorn, aquest treball va molt més enllà de divulgar coneixements i acaba convidant a passejar, fins i tot amb una acurada selecció d’itineraris.
Albert Calls
dilluns, 3 de setembre del 2007
ENTREVISTA AMB ISABEL ALLENDE
Aquí us deixo el text d'una entrevista feta a Isabel Allende amb motiu de la publicació del seu darrer llibre, La suma de los días, facilitada pel grup editorial Random House Mondadori
Sílvia Tarragó
La familia es el eje de La suma de los días. ¿Cuál cree que es el papel de la familia en el mundo actual?
La familia tradicional está desapareciendo en los países industrializados, pero sigue siendo el eje de la sociedad en el resto del mundo, con todas las ventajas e inconvenientes que ese tipo de familia conlleva. En la cultura occidental moderna la familia ha cambiado por completo, ya no se ajusta a los moldes de antes, y creo que mi libro es un buen ejemplo de ello. Tengo una familia compuesta, añadida, parchada, adoptada, de gente que a veces no está relacionada por lazos de sangre, de diferentes razas, creencias, temperamentos, etc. Estamos juntos porque nos queremos a pesar de las peleas y problemas, que nunca faltan. La familia nos da seguridad, protección, compañía; y también nos rompe los nervios, pero yo no podría vivir sin ella.
¿Qué significa ser madre?
A mi edad me siento madre de mucha gente, no sólo de Paula y Nico. Soy la matriarca, la mujer madura que tiene la misión de cuidar a los jóvenes y facilitarles las cosas, para que no tropiecen tanto como he tropezado yo en el viaje de mi vida. Me siento matriarca de mi hijo Nico y de Lori, su adorable mujer, de mis nietos, de Juliette y sus hijos (ella es mi asistente), de mis hijastros, ahora de mis padres, que están viejos y frágiles, e incluso de la primera mujer de Nico, a pesar de que están divorciados desde hace más de 10 años. Asumo mi papel de madraza con orgullo y liviandad. Nunca lo he sentido como una carga o como una tremenda responsabilidad. Se hace lo que se puede, no más, y por el camino se arreglan las cargas, como decía mi abuelo cuando iba con una recua de mulas por la cordillera de los Andes hacia la Patagonia argentina.
¿Qué papel, de todos lo que le ha tocado vivir en su familia, es con el que más ha disfrutado?
Al terminar este libro comprendí que mi característica más fuerte es la maternidad, que la ejerzo con inagotable energía y gusto, pero todavía lo que más disfruto es mi relación amorosa con Willie. Si tengo que escoger entre dormir con mis nietos o con mi marido, prefiero lo segundo.
¿Es posible la vida sin el amor de un hombre?
Supongo que la vida es posible sin el amor de un hombre, porque hay tantas otras formas de amor que pueden llenar el alma y ocupar los días, desde la familia hasta el servicio a la comunidad, pero por suerte yo he vivido casi siempre enamorada. Este año cumplo 65 años y me siento tan enamorada como estaba a los 15. Mis nietos opinan que es bochornoso; preferirían que lo disimulara, para que no fueran a enterarse sus amigos.
¿Qué piensa de la infidelidad en la pareja?
Hay toda clase de acuerdos entre las parejas, incluso el amor libre. Yo he probado la infidelidad y no me funciona, porque termino amando a medias. Con Willie acordamos desde el principio que tendríamos una relación monógama y por mi parte lo he cumplido al pie de la letra. No puedo meter las manos al fuego por él, claro, pero no me ha dado motivos de celos. Antes le decía que si lo sorprendiera en una infidelidad los iba a matar a él, a sus hijos y al perro. Ahora me he calmado un poco y eso me parece una reacción algo exagerada, porque después habría que limpiar los charcos de sangre. Si lo pillara le rompería todo lo que tiene, desde sus manuscritos hasta su sombrero Borsalino, y lo pondría de patitas en la calle.
Un aspecto importante de La suma de los días es la presencia de diferentes religiones e incluso creencias personales. ¿Qué papel tiene la religión en su vida?
No pertenezco a ninguna religión organizada pero tengo una práctica espiritual diaria y siento respeto por las creencias ajenas, aunque me espanta el auge del fundamentalismo que hoy es evidente en casi todas las religiones monoteístas.
Las adicciones también aparecen a lo largo del libro. ¿Cómo piensa que debe afrontarse este problema?
Después de haber vivido 20 años en contacto con las adicciones de los hijos de Willie y sus terribles consecuencias, creo que hay que legalizar las drogas y controlarlas, tal como se controla el alcohol o los medicamentos. Lo peor de la adicción es la criminalidad, la corrupción, el dinero sucio que financia el vicio y el hecho de que los adictos terminan convertidos en guiñapos humanos, marginados de la sociedad, con mínima ayuda o simpatía. Necesitan ayuda, no castigo.
¿Dónde están sus raíces después de treinta años lejos de su Chile natal?
Mis raíces están firmemente plantadas en Willie, mi familia y mis libros.
¿Qué significa la escritura para Isabel Allende? ¿Cuánto de imaginación y cuánto de realidad hay en su obra?
La escritura me permite aclarar un poco la confusión de la vida. Al nombrar las cosas, las entiendo y las recuerdo, por eso esta memoria ha sido tan importante para mí. Al escribir sobre mi familia he podido ver las relaciones con cierta perspectiva, darme cuenta de las tensiones y de las corrientes subterráneas que nos llevan en diferentes direcciones; también he llegado a conocer mejor a cada miembro de la familia. Todos tienen su propia versión de los hechos y he tratado de barajarlas en forma equilibrada, lo que no siempre es posible.
Generalmente escribo ficción, de manera que hay un componente muy alto de imaginación en todos mis libros, pero en La Suma de los Días, como en Paula, he procurado acercarme lo más posible a la verdad y a la realidad. Aclaro, eso sí, que en ambos casos se trata de libros muy personales, muy subjetivos. Son libros escritos desde la emoción y el recuerdo.
¿Cree que La suma de los días podría servir de ayuda a personas que han tenidos problemas de familia, tal como sucedió con muchos de los lectores que se identificaron con la historia de Paula?
No puedo contestar esta pregunta, porque no tengo idea cómo será recibido este libro, tal como tampoco lo sabía en el caso de Paula. Escribí ese libro como una catarsis, sin imaginar que tocaría a tantas personas en todo el mundo durante tantos años. Todavía recibo cartas de lectores conmovidos por la historia de mi hija. ¿Qué cuerdas puede hacer vibrar La Suma de los Días? Eso lo dirá el tiempo.
Después de todo lo vivido y contado en La suma de los días ¿Qué sueño le queda por cumplir?
A ver, a ver… sueños por cumplir… No se me ocurre ninguno realista. Sueño con tener piernas largas, por ejemplo, pero eso es como soñar con Antonio Banderas.
A veces me pongo ansiosa porque siento que el libro que estoy escribiendo se ha atrancado, o porque hay demasiadas actividades en mi agenda y no me queda tiempo ni para respirar, entonces digo en voz alta que “sueño con jubilarme”. A Willie y al resto de la familia les dan ataques de pánico cuando digo eso, porque la idea de tenerme ociosa interfiriendo en sus vidas, dándoles órdenes, cambiando la decoración de la casa e inventado proyectos que los incluyen a todos ellos, es aterradora. Pero no es verdad: no sueño con jubilarme. Sueño con seguir escribiendo, seguir enamorada y seguir cerca de mi familia hasta el fin de mis días.
Sílvia Tarragó
La familia es el eje de La suma de los días. ¿Cuál cree que es el papel de la familia en el mundo actual?
La familia tradicional está desapareciendo en los países industrializados, pero sigue siendo el eje de la sociedad en el resto del mundo, con todas las ventajas e inconvenientes que ese tipo de familia conlleva. En la cultura occidental moderna la familia ha cambiado por completo, ya no se ajusta a los moldes de antes, y creo que mi libro es un buen ejemplo de ello. Tengo una familia compuesta, añadida, parchada, adoptada, de gente que a veces no está relacionada por lazos de sangre, de diferentes razas, creencias, temperamentos, etc. Estamos juntos porque nos queremos a pesar de las peleas y problemas, que nunca faltan. La familia nos da seguridad, protección, compañía; y también nos rompe los nervios, pero yo no podría vivir sin ella.
¿Qué significa ser madre?
A mi edad me siento madre de mucha gente, no sólo de Paula y Nico. Soy la matriarca, la mujer madura que tiene la misión de cuidar a los jóvenes y facilitarles las cosas, para que no tropiecen tanto como he tropezado yo en el viaje de mi vida. Me siento matriarca de mi hijo Nico y de Lori, su adorable mujer, de mis nietos, de Juliette y sus hijos (ella es mi asistente), de mis hijastros, ahora de mis padres, que están viejos y frágiles, e incluso de la primera mujer de Nico, a pesar de que están divorciados desde hace más de 10 años. Asumo mi papel de madraza con orgullo y liviandad. Nunca lo he sentido como una carga o como una tremenda responsabilidad. Se hace lo que se puede, no más, y por el camino se arreglan las cargas, como decía mi abuelo cuando iba con una recua de mulas por la cordillera de los Andes hacia la Patagonia argentina.
¿Qué papel, de todos lo que le ha tocado vivir en su familia, es con el que más ha disfrutado?
Al terminar este libro comprendí que mi característica más fuerte es la maternidad, que la ejerzo con inagotable energía y gusto, pero todavía lo que más disfruto es mi relación amorosa con Willie. Si tengo que escoger entre dormir con mis nietos o con mi marido, prefiero lo segundo.
¿Es posible la vida sin el amor de un hombre?
Supongo que la vida es posible sin el amor de un hombre, porque hay tantas otras formas de amor que pueden llenar el alma y ocupar los días, desde la familia hasta el servicio a la comunidad, pero por suerte yo he vivido casi siempre enamorada. Este año cumplo 65 años y me siento tan enamorada como estaba a los 15. Mis nietos opinan que es bochornoso; preferirían que lo disimulara, para que no fueran a enterarse sus amigos.
¿Qué piensa de la infidelidad en la pareja?
Hay toda clase de acuerdos entre las parejas, incluso el amor libre. Yo he probado la infidelidad y no me funciona, porque termino amando a medias. Con Willie acordamos desde el principio que tendríamos una relación monógama y por mi parte lo he cumplido al pie de la letra. No puedo meter las manos al fuego por él, claro, pero no me ha dado motivos de celos. Antes le decía que si lo sorprendiera en una infidelidad los iba a matar a él, a sus hijos y al perro. Ahora me he calmado un poco y eso me parece una reacción algo exagerada, porque después habría que limpiar los charcos de sangre. Si lo pillara le rompería todo lo que tiene, desde sus manuscritos hasta su sombrero Borsalino, y lo pondría de patitas en la calle.
Un aspecto importante de La suma de los días es la presencia de diferentes religiones e incluso creencias personales. ¿Qué papel tiene la religión en su vida?
No pertenezco a ninguna religión organizada pero tengo una práctica espiritual diaria y siento respeto por las creencias ajenas, aunque me espanta el auge del fundamentalismo que hoy es evidente en casi todas las religiones monoteístas.
Las adicciones también aparecen a lo largo del libro. ¿Cómo piensa que debe afrontarse este problema?
Después de haber vivido 20 años en contacto con las adicciones de los hijos de Willie y sus terribles consecuencias, creo que hay que legalizar las drogas y controlarlas, tal como se controla el alcohol o los medicamentos. Lo peor de la adicción es la criminalidad, la corrupción, el dinero sucio que financia el vicio y el hecho de que los adictos terminan convertidos en guiñapos humanos, marginados de la sociedad, con mínima ayuda o simpatía. Necesitan ayuda, no castigo.
¿Dónde están sus raíces después de treinta años lejos de su Chile natal?
Mis raíces están firmemente plantadas en Willie, mi familia y mis libros.
¿Qué significa la escritura para Isabel Allende? ¿Cuánto de imaginación y cuánto de realidad hay en su obra?
La escritura me permite aclarar un poco la confusión de la vida. Al nombrar las cosas, las entiendo y las recuerdo, por eso esta memoria ha sido tan importante para mí. Al escribir sobre mi familia he podido ver las relaciones con cierta perspectiva, darme cuenta de las tensiones y de las corrientes subterráneas que nos llevan en diferentes direcciones; también he llegado a conocer mejor a cada miembro de la familia. Todos tienen su propia versión de los hechos y he tratado de barajarlas en forma equilibrada, lo que no siempre es posible.
Generalmente escribo ficción, de manera que hay un componente muy alto de imaginación en todos mis libros, pero en La Suma de los Días, como en Paula, he procurado acercarme lo más posible a la verdad y a la realidad. Aclaro, eso sí, que en ambos casos se trata de libros muy personales, muy subjetivos. Son libros escritos desde la emoción y el recuerdo.
¿Cree que La suma de los días podría servir de ayuda a personas que han tenidos problemas de familia, tal como sucedió con muchos de los lectores que se identificaron con la historia de Paula?
No puedo contestar esta pregunta, porque no tengo idea cómo será recibido este libro, tal como tampoco lo sabía en el caso de Paula. Escribí ese libro como una catarsis, sin imaginar que tocaría a tantas personas en todo el mundo durante tantos años. Todavía recibo cartas de lectores conmovidos por la historia de mi hija. ¿Qué cuerdas puede hacer vibrar La Suma de los Días? Eso lo dirá el tiempo.
Después de todo lo vivido y contado en La suma de los días ¿Qué sueño le queda por cumplir?
A ver, a ver… sueños por cumplir… No se me ocurre ninguno realista. Sueño con tener piernas largas, por ejemplo, pero eso es como soñar con Antonio Banderas.
A veces me pongo ansiosa porque siento que el libro que estoy escribiendo se ha atrancado, o porque hay demasiadas actividades en mi agenda y no me queda tiempo ni para respirar, entonces digo en voz alta que “sueño con jubilarme”. A Willie y al resto de la familia les dan ataques de pánico cuando digo eso, porque la idea de tenerme ociosa interfiriendo en sus vidas, dándoles órdenes, cambiando la decoración de la casa e inventado proyectos que los incluyen a todos ellos, es aterradora. Pero no es verdad: no sueño con jubilarme. Sueño con seguir escribiendo, seguir enamorada y seguir cerca de mi familia hasta el fin de mis días.
dimecres, 29 d’agost del 2007
'LA MUERTE DE VENUS', DE CARE SANTOS
‘La muerte de Venus’,
de Care Santos
Espasa
Care Santos (Barcelona, 1970) és una autora de Mataró amb una dilatada trajectòria que l’ha convertida en una destacada escriptora del moment, prolífica i alhora versàtil. Una de les seves darreres obres és ‘La Muerte de Venus’, finalista del Premio Primavera de Novela 2007.
Barreja d’història de fantasmes amb narrativa històrica, parapsicològica i un toc de policial, aquest llibre està ambientat a Mataró i el lector del Maresme hi trobarà molts referents que li seran sobradament coneguts.
Però més enllà d’aquest aspecte estem davant d’un relat captivador en el qual poden trobar-se, fins i tot, clars referents d’un tema social malauradament tan de moda com el maltractament a les dones.
Mònica hereta una casa familiar en la qual succeeixen fenòmens paranormals que acabaran lligant-se amb l’aparició d’un bust d’una Venus romana.
Sense voler explicar més, els protagonistes començaran un seguit d’aventures parapsicològiques i faran d’arqueòlegs per resoldre un problema entre els vius i els morts que s’arrossega des del passat. I no dic més: per llegir, aprendre i el més important, passar una immillorable estona.
Albert Calls
'PANDORA AL CONGO', d'ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL
‘Pandora al Congo’,
d’Albert Sánchez Piñol
La Campana
Després de ‘La pell freda’, notable èxit de vendes i de crítica, amb drets de traducció venuts a 24 llengües, Sànchez Piñol demostra de nou el seu talent com a narrador amb capacitat d’alternar el gènere i la qualitat literària amb un ofici excepcional.
Però, ¿quines són les claus d’aquesta narració hipnòtica, ambientada durant els temps de la Primera Guerra Mundial, perfectament calibrada i amb històries i subhistòries que capturen fins al final del text?
Des d’un judici fins a una història inversemblant de ciència ficció, ambientada al Congo, passant pels estrafolaris personatges d’una pensió, es donen cita en una trama en la qual hi suren reminiscències de Poe i Lovecraft.
La trama narrativa d’aquest text està construïda singularment, com unes nines russes. S’obre una història i en surt una altra, per acabar relligant-ho tot plegat en el darrer paràgraf.
El lector no tindrà treva des del moment que comenci a llegir aquesta història folletinesca que tanca amb contundència grans qüestions de l’existència humana.
L’autor ja és, amb només unes poques obres, el més internacional de la Literatura Catalana. Amb ‘Pandora al Congo’ evidencia que es pot fer novel·la d’evasió sense defugir l’alta qualitat i donant resposta a a les grans preguntes de la vida. Com què és l’amor, per exemple.
Albert Calls
d’Albert Sánchez Piñol
La Campana
Després de ‘La pell freda’, notable èxit de vendes i de crítica, amb drets de traducció venuts a 24 llengües, Sànchez Piñol demostra de nou el seu talent com a narrador amb capacitat d’alternar el gènere i la qualitat literària amb un ofici excepcional.
Però, ¿quines són les claus d’aquesta narració hipnòtica, ambientada durant els temps de la Primera Guerra Mundial, perfectament calibrada i amb històries i subhistòries que capturen fins al final del text?
Des d’un judici fins a una història inversemblant de ciència ficció, ambientada al Congo, passant pels estrafolaris personatges d’una pensió, es donen cita en una trama en la qual hi suren reminiscències de Poe i Lovecraft.
La trama narrativa d’aquest text està construïda singularment, com unes nines russes. S’obre una història i en surt una altra, per acabar relligant-ho tot plegat en el darrer paràgraf.
El lector no tindrà treva des del moment que comenci a llegir aquesta història folletinesca que tanca amb contundència grans qüestions de l’existència humana.
L’autor ja és, amb només unes poques obres, el més internacional de la Literatura Catalana. Amb ‘Pandora al Congo’ evidencia que es pot fer novel·la d’evasió sense defugir l’alta qualitat i donant resposta a a les grans preguntes de la vida. Com què és l’amor, per exemple.
Albert Calls
dijous, 23 d’agost del 2007
'LA LADRONA DE LIBROS', DE MARKUS ZUSAK
Sortirà publicada a començaments del mes de setembre. És la història d'una nena, Liesel, que va mirar als ulls a la Mort i que la va evitar, anys més tard, gràcies a un llibre.
De fet, va ser la Mort qui va fer que es convertís en lladre de llibres accidentalment, així que podria dir-se que va ser la mateixa Mort qui va salvar-la i, per això, ens explica ara la seva història: des de que va conèixer-la al tren, de camí a una nova llar a prop de Munich, fins la fatídica nit del bombardeig.
La Mort guarda a la seva memòria el pas de Liesel per un període de mancances, repressió i por, però no són obstacle per a que la imaginació i el desig de viure fructifiquin de qualsevol manera, fins i tot a les pàgines del Mein Kampf.
La Mort vigila i es presenteix mentre esperen al soterrani perquè ja no hi ha suficients refugis antiaeris, no obstant, la Mort diu que són els humans qui no deixan de perseguir-la i segurament tingui raó.
Sílvia Tarragó
dijous, 16 d’agost del 2007
L'origen dels Simpson
L'origen dels Simpson i Futurama, de Matt Groening es troba en aquesta serie La vida en el infierno apareguda als diaris d'Estats Units l'any 1977 i que publiquen en l'actualitat més de 250 diaris a tot el món. Ara arriba a les llibreries el volum, El enorme libro del infierno, on al llarg de 168 pàgines Groening torna a la càrrega fens ús d'una causticitat i sarcasme que a la sèrie de televisió es dulcifiquen. Aquest és el darrer llibre després de El amor es el infierno i El trabajo es el infierno, ja publicades.
Angoixa jovial, alegre rancúnia i rencomfortant al.lienació abunden a El enorme libro del infierno selecció de la tira cómica Vida en el infierno.
Sílvia Tarragó
dimarts, 14 d’agost del 2007
"El padrino" de L'India
Així és com descriuen la darrera novel.la de l'escriptor de Nova Delhi, Vikram Chandra, Juegos Sagrados, considerada com el millor llibre de parla anglesa dels darrers cinc anys. Caldrà esperar fins al novembre per a saber-ho, de moment, això és el que ens explica el seu autor:
"Tardé siete años en escribir este libro.
Después de finalizar los relatos de Amor y añoranza
en Bombay, seguía rondándome la sensación
de que tenía un asunto pendiente con el
personaje de Sartaj Singh. Había conocido a
varios agentes de la policía de Bombay mientras
escribía el relato de «Kama» y trabado amistad
con algunos de ellos. Me di cuenta de que seguía
haciéndoles preguntas y escuchando sus historias,
sobre todo las relacionadas con los pujantes
bajos fondos de la ciudad. Yo unía estas historias
a los relatos que había escuchado de niño sobre
gánsters legendarios como Haji Mastaan y Yusuf
Patel. Y una tarde que mi padre y yo regresábamos
al barrio donde vivíamos entonces, estando
el coche detenido en medio de un enorme atasco,
oímos el estruendo inconfundible de armas automáticas
resonando entre los edificios. La noticia
corrió de coche en coche: la policía había acorralado
a unos bhais –gánsters– en un edificio de
apartamentos a una manzana de donde estábamos.
Escuchamos el tiroteo y al día siguiente
leímos la noticia del suceso en el periódico. Unos
meses después, unos extorsionadores dispararon
e hirier on a un conocido mío. Sobrevivió de milagro.
Luego, a otro conocido mío le dispararon
cuando estaba subiendo a su coche. Escapó
gracias a la sangre fría de su chófer, que salió
disparado con las puertas abiertas y mi amigo
agarrado al asiento trasero. Y un día fui a casa
de mi hermana y encontré a unos guardias armados
frente a las verjas. Su marido, director de
cine, también había recibido la temida llamada
telefónica de Dubai exigiendo dinero y prometiendo
represalias. Para entonces yo ya había
conocido a algunos de los bhais. A través de
periodistas y policías había hecho los contactos
y me había reunido con ellos en cafés, en habitaciones
de hotel y en sus casas. A los jefes de las
«compañías» (las bandas) les preocupaba su
imagen y eran más accesibles que sus mercenarios,
que temían caer en una emboscada tendida
por compañías rivales o por la policía. Los escuché
a todos, y entonces supe que escribiría algo
relacionado con su mundo, un mundo que, en
realidad, todos compartíamos. Nuestras vidas
se entrecruzaban y no sólo a través de la violencia.
Seguí la pista de las conexiones, desde los bhais
hasta los policías y vuelta a los bhais, luego seguí
los vínculos del hampa con las fiestas del mundo
del cine plagadas de starlets y productores, y
luego me fui al norte, a Punjab , Chachemira, Jammu
y puntos de la frontera, y después al este, al otro
extremo del país. De los bhais y los Sartaj Singh
pasé al mundo del espectáculo, la política, el
espionaje internacional y el coraje inadvertido
de la gente corriente que intenta vivir con dignidad.
Me guiaba más la curiosidad que un plan
preconcebido: en Amritsar, un agente secreto me
dio una pista que seguí hasta Delhi y que me devolvió
a Bombay. La novela que nació a partir de
estos numerosos encuentros se mueve por todos
esos paisajes: un agente de policía se enamora;
una mujer joven se marcha a la gran ciudad para
convertirse en estrella de cine; una joven intenta
comprender qué ha sido de su familia en medio
de un caos político y asesinatos en masa; una
viuda lucha contra la pobreza y las presiones
urbanas que tuercen las vidas de sus jóvenes
hijos; un agente secreto novato e inexperto conduce
a una patrulla del ejército hasta los inhóspitos
y helados picos del Himalaya; una mujer
astuta e inteligente acepta dinero turbio para
producir programas de televisión sobre el sufrimiento
de las mujeres; un estudiante universitario
idealista, acosado por la policía y los políticos
locales, se refugia en las filas de las guerrillas
maoístas; un dirigente religioso de derechas
celebra un enorme yagna o sacrificio para los
ciudadanos de Bombay; un célebr e y despiadado
bhai dirige una compañía que acumula victorias
y descubre el extraño vacío de conseguir lo que
uno quiere.
Todas estas vidas, ordinarias y extraordinarias a
la vez, se rodean y entrecruzan para dar forma
a la novela, la cual espero contenga aquello a lo
que apuntaban las últimas palabras de Amor y
añoranza en Bombay: «la vida misma».
Vikram Chandra
La historia detrás del libro "
divendres, 3 d’agost del 2007
NOU LLIBRE D'ISABEL ALLENDE
El 31 d'agost sortirà a la venda La suma de los días, un relat basat en fets reals que fa referència directa a la familia de l'autora. És la història de la familia que vam descobrir a Paula i que descendeix dels personatges de La casa de los espíritus.
La protagonista torna a ser una dona, però en aquest cas, aquesta dona és la pròpia Isabel Allende, qui narra a la seva filla Paula tot el que ha succeït amb la familia des del moment en que ella va morir. Explica amb franquesa la història recent de la seva vida i la de la seva peculiar familia a California en una casa oberta, llena de gent i de personatges literaris, i protegida per un esperit: filles perdudes, néts i llibres que neixen, éxits i dolors, un viatge al món de les addiccions i altres a llocs remots del món a la recerca de l'inspiració, juntament amb divorcis, trobades, amors, separacions, crisis de parella i reconciliacions. També és la història d'amor entre un home i una dona madurs, i d'una familia moderna, destrossada pels conflictes i unida, malgrat tot.
Sílvia Tarragó
dilluns, 30 de juliol del 2007
'EL NIÑO CON EL PIJAMA DE RAYAS', DE JOHN BOYNE
"Estimado lector, estimada lectora:
Aunque el uso habitual de un texto como éste es describir las características de la obra, por una vez nos tomaremos la libertad de hacer una excepción a la norma establecida. No sólo porque el libro que tienes en tus manos es muy difícil de definir, sino porque estamos convencidos de que explicar su contenido estropearía la experiencia de la lectura. Creemos que es importante empezar esta novela sin saber de qué trata.
No obstante, si decides embarcarte en la aventura, debes saber que acompañarás a Bruno, un niño de nueve años, cuando se muda con su familia a una casa junto a una cerca. Cercas como ésa existen en muchos sitios del mundo, sólo deseamos que no te encuentres nunca con una. Por último, cabe aclarar que este libro no es sólo para adultos; también lo pueden leer, y sería recomendable que lo hicieran, niños a partir de los trece años de edad.
El editor."
Aquest és el text que apareix a la contraportada del llibre, una novel.la que està a les llistes dels més venuts des que van recomenar-lo per la ràdio sense desvetllar-ne l'argument.
Quan s'enalteix tant un llibre hi ha el perill de defraudar, és inevitable que un es creï certes expectatives, no obstant això, en el meu cas puc afirmar que no em va decebre i comprenc el motiu pel qual no es menciona l'argument: estic segura que la majoria no se'l llegiria si sapiguessin de què tracta.
Personalment m'ha agradat la manera en que està escrit, la genuïna innocènca i simplicitat del seu enfocament, que és la perspectiva d'un nen que no pot tan sols intuïr la realitat. És tendre sense caure en el melodramatisme, sincer sense pronunciar-se en censures ni denúncies, clar i explícit com la senzillesa del protagonista. Això és tot el que puc dir.
Sílvia Tarragó
Aunque el uso habitual de un texto como éste es describir las características de la obra, por una vez nos tomaremos la libertad de hacer una excepción a la norma establecida. No sólo porque el libro que tienes en tus manos es muy difícil de definir, sino porque estamos convencidos de que explicar su contenido estropearía la experiencia de la lectura. Creemos que es importante empezar esta novela sin saber de qué trata.
No obstante, si decides embarcarte en la aventura, debes saber que acompañarás a Bruno, un niño de nueve años, cuando se muda con su familia a una casa junto a una cerca. Cercas como ésa existen en muchos sitios del mundo, sólo deseamos que no te encuentres nunca con una. Por último, cabe aclarar que este libro no es sólo para adultos; también lo pueden leer, y sería recomendable que lo hicieran, niños a partir de los trece años de edad.
El editor."
Aquest és el text que apareix a la contraportada del llibre, una novel.la que està a les llistes dels més venuts des que van recomenar-lo per la ràdio sense desvetllar-ne l'argument.
Quan s'enalteix tant un llibre hi ha el perill de defraudar, és inevitable que un es creï certes expectatives, no obstant això, en el meu cas puc afirmar que no em va decebre i comprenc el motiu pel qual no es menciona l'argument: estic segura que la majoria no se'l llegiria si sapiguessin de què tracta.
Personalment m'ha agradat la manera en que està escrit, la genuïna innocènca i simplicitat del seu enfocament, que és la perspectiva d'un nen que no pot tan sols intuïr la realitat. És tendre sense caure en el melodramatisme, sincer sense pronunciar-se en censures ni denúncies, clar i explícit com la senzillesa del protagonista. Això és tot el que puc dir.
Sílvia Tarragó
divendres, 27 de juliol del 2007
AVUI DIVENDRES 27 DE JULIOL, PRESENTACIÓ A PROA PREMIÀ
PRESENTACIÓ
DE LLIBRES
A PROA PREMIÀ
Divendres 27 de juliol, a les 20h
La puta que leía
a Jack Kerouac,
de Susana Hernández
Podemos estar contentos,
d’Albert Lladó
Carrer del Nord, 71 – Premià de Mar
DE LLIBRES
A PROA PREMIÀ
Divendres 27 de juliol, a les 20h
La puta que leía
a Jack Kerouac,
de Susana Hernández
Podemos estar contentos,
d’Albert Lladó
Carrer del Nord, 71 – Premià de Mar
'LITERATURA I NATURA', ALS PARCS NATURALS
‘Literatura i natura’,
als parcs naturals
La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona edita guies de lectura per apropar bibliografies específiques als seus lectors. Una de molt recomanable és ‘Literatura i natura. A la descoberta dels parcs naturals’. S’hi detallen obres de referència relacionades amb els parcs naturals de Catalunya, guies de descoberta o multimèdia. Els espais naturals són cada cop més pols d’atracció per a molts ciutadans que hi van en família i per la descoberta ambiental i cultural. Les obres ressenyades en aquesta bibliografia ens apropen al Montseny, el Montnegre i el Corredor, la Serralada Litoral i la Serralada de Marina, entre molts d’altres indrets d’interès natural.
Albert Calls
als parcs naturals
La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona edita guies de lectura per apropar bibliografies específiques als seus lectors. Una de molt recomanable és ‘Literatura i natura. A la descoberta dels parcs naturals’. S’hi detallen obres de referència relacionades amb els parcs naturals de Catalunya, guies de descoberta o multimèdia. Els espais naturals són cada cop més pols d’atracció per a molts ciutadans que hi van en família i per la descoberta ambiental i cultural. Les obres ressenyades en aquesta bibliografia ens apropen al Montseny, el Montnegre i el Corredor, la Serralada Litoral i la Serralada de Marina, entre molts d’altres indrets d’interès natural.
Albert Calls
LA NOVA HISTORIETA
Sortosament ja han passat els temps en què el còmic era considerat un subproducte. Actualment existeix una important oferta d’historietes que pot trobar-se a les llibreries i en la que destaca el que es coneix com a novel·la gràfica, és a dir: l’equivalent a un llibre però explicat en el llenguatge del còmic, que s’obre a totes les possibilitats imaginables. Dins aquesta múltiple oferta, destacaria ‘Houdini. El rey de las esposas’, de Jason Lutes i Nick Bertozzi, publicat per l’editorial Astiberri, un prestigiós segell que aposta pel còmic d’autor actual. Tracta la vida del gran escapista Houdini, a partir d’una recreació molt bona i fent un homenatge als grans mags. Lutes és l’autor de la cèlebre novel·la gràfica ‘Berlín’. Un segon còmic recomanat, també publicat per Astiberri és ‘Piero’, de Boudoin. Una commovedora autobiografia de la infantesa de l’autor. Entre la memòria i la ficció es narra la trajectòria vital de dos germans que somien ser dibuixants. La vida, amb tot el seu pes, s’acabarà imposant. I finalment, també d’Astiberri, ‘Escaparate’, de Jessica Abel, una visió de primera mà de la joventut novaiorquesa, que tracta grans temes profunds de la vida diària, des de la indecisió fins a les inquietuds existencials.
Albert Calls
Albert Calls
'LAS TRIBULACIONES DE WILT', DE TOM SHARPE
Publicat per Anagrama
Dins els ‘Compactos’, un clàssic de l’editorial Anagrama, es poden trobar tots els llibres de l’escriptor anglès Tom Sharpe, entre els que destaquen els que tenen com a protagonista el divertit Wilt. No estic parlant de cap novetat editorial, però sí d’uns volums que es reediten constantment i que captiven lectors d’arreu del món. Amb el bon temps, que sempre convida a una lectura relaxada, és molt recomanable exhumar la lectura dels diversos volums que tenen el professor Wilt com a protagonista. En el cas de ‘Las tribulaciones de Wilt’, s’enfronta al dia a dia de la seva família, integrada per la seva dona i quatre filles i a una trama de terrorisme internacional, tot entrellaçat i sense deixar de divertir el lector ni un sol moment. Estem davant, sens dubte, d’una de les més brillants i irreverents obres d’aquest autor anglès, que aconsegueix fer riure i atrapar-te fins al final del llibre. Realment, escriure novel·les humorístiques no és gens fàcil; a més, carregar-les de crítica als temps actuals encara dificulta més la situació. Sharpe se’n surt molt bé per al plaer de tots nosaltres, lectors cansats de tòpics i que demanem una lectura original i refrescant per als dies dels breus estius.
Albert Calls
Dins els ‘Compactos’, un clàssic de l’editorial Anagrama, es poden trobar tots els llibres de l’escriptor anglès Tom Sharpe, entre els que destaquen els que tenen com a protagonista el divertit Wilt. No estic parlant de cap novetat editorial, però sí d’uns volums que es reediten constantment i que captiven lectors d’arreu del món. Amb el bon temps, que sempre convida a una lectura relaxada, és molt recomanable exhumar la lectura dels diversos volums que tenen el professor Wilt com a protagonista. En el cas de ‘Las tribulaciones de Wilt’, s’enfronta al dia a dia de la seva família, integrada per la seva dona i quatre filles i a una trama de terrorisme internacional, tot entrellaçat i sense deixar de divertir el lector ni un sol moment. Estem davant, sens dubte, d’una de les més brillants i irreverents obres d’aquest autor anglès, que aconsegueix fer riure i atrapar-te fins al final del llibre. Realment, escriure novel·les humorístiques no és gens fàcil; a més, carregar-les de crítica als temps actuals encara dificulta més la situació. Sharpe se’n surt molt bé per al plaer de tots nosaltres, lectors cansats de tòpics i que demanem una lectura original i refrescant per als dies dels breus estius.
Albert Calls
NOUS NARRADORS DEL MARESME
Hi ha autors que viuen al Maresme i van fent la seva feina des de la discrecció, però aportant un important i valuós treball que no sempre s’acaba coneixent. És el cas d’aquestes dues obres que tractaré a continuació. Coincideixen en el temps i en l’espai i mostren la vitalitat de dos joves narradors en un moments en els quals es porta amb excés la narrativa de referons històric, molt descafeïnada.
Susana Hernández, de Premià de Mar, és l’autora de la novel·la ‘La puta que leía a Jack Kerouac’, publicada per LesRain Editorial. Tot i que Hernández ja ha guanyat nombrosos premis i publicat, aquesta és una ‘nouvelle’ que apunta ja una certa solidesa narrativa que segurament donarà molts bons fruits en un futur. Tracta la història de Roxy, però també la d’una protagonista que descobreix els abismes de les relacions, l’amor i la insatisfacció vital. Tot plegat explicat amb la intenció d’embolcallar el lector i arrossegar-lo fins al final en una història de relacions humanes ben actual i amb alguns tocs crítics.
D’altra banda, l’altre autor que vull destacar és Albert Lladó, de Pineda de Mar, periodista i creador d’un primer llibre de relats, ‘Podemos estar contentos’, de Cultiva/Relatos, prologat per Toni Sala. Històries breus, cíniques i corrosives que beuen de Carver i ens apropen a les nostres pròpies contradiccions internes, dirty realism del Maresme, actual, d’ara i aquí, fresc i contundent.
Albert Calls
Susana Hernández, de Premià de Mar, és l’autora de la novel·la ‘La puta que leía a Jack Kerouac’, publicada per LesRain Editorial. Tot i que Hernández ja ha guanyat nombrosos premis i publicat, aquesta és una ‘nouvelle’ que apunta ja una certa solidesa narrativa que segurament donarà molts bons fruits en un futur. Tracta la història de Roxy, però també la d’una protagonista que descobreix els abismes de les relacions, l’amor i la insatisfacció vital. Tot plegat explicat amb la intenció d’embolcallar el lector i arrossegar-lo fins al final en una història de relacions humanes ben actual i amb alguns tocs crítics.
D’altra banda, l’altre autor que vull destacar és Albert Lladó, de Pineda de Mar, periodista i creador d’un primer llibre de relats, ‘Podemos estar contentos’, de Cultiva/Relatos, prologat per Toni Sala. Històries breus, cíniques i corrosives que beuen de Carver i ens apropen a les nostres pròpies contradiccions internes, dirty realism del Maresme, actual, d’ara i aquí, fresc i contundent.
Albert Calls
'EL APÓSTOL NÚMERO 13', DE MICHEL BENOÎT
Publicat per Grijalbo
‘El Codi Da Vinci’ va obrir la veda d’un gènere literari que fins aleshores era marginal i ha acabat sent de consum de masses. El podríem anomenar “thriller religiós” i segueix unes regles similars: les jerarquies del Vaticà són tèrboles i sempre hi ha un secret que qüestiona la història que ens han explicat sobre Jesucrist. En la novel·la ‘El apóstol número 13’, l’exbenedictí Michel Benoît dóna gust a la claca d’aquest tipus de productes: acció trepidant, morts i misteris al voltant d’un nou apòstol que es mou en l’entorn de Jesús. Tot plegat amaga un secret perillós “per als cristians, inquietant per als jueus i provocador per als musulmans”, com es publicita en el llibre. Estem davant d’un thriller històric que pretén fer passar una bona estona i obrir interrogants que de tant tractats comencen a ser excessivament tòpics. El lector que vulgui distreure’s amb aquest best seller s’ho passarà d’allò més bé i no podrà deixar-lo fins a les darreres ratlles. Tot i així, per molt que la història sigui qüestionable, també és perillós que s’acabi creient tot el que expliquen les novel·les sense buscar fars de referència en la documentació històrica i veraç, que per molt manipulada i falsejada que estigui, sempre deixa pistes per apropar-se de manera més rigorosa a la realitat.
Albert Calls
‘El Codi Da Vinci’ va obrir la veda d’un gènere literari que fins aleshores era marginal i ha acabat sent de consum de masses. El podríem anomenar “thriller religiós” i segueix unes regles similars: les jerarquies del Vaticà són tèrboles i sempre hi ha un secret que qüestiona la història que ens han explicat sobre Jesucrist. En la novel·la ‘El apóstol número 13’, l’exbenedictí Michel Benoît dóna gust a la claca d’aquest tipus de productes: acció trepidant, morts i misteris al voltant d’un nou apòstol que es mou en l’entorn de Jesús. Tot plegat amaga un secret perillós “per als cristians, inquietant per als jueus i provocador per als musulmans”, com es publicita en el llibre. Estem davant d’un thriller històric que pretén fer passar una bona estona i obrir interrogants que de tant tractats comencen a ser excessivament tòpics. El lector que vulgui distreure’s amb aquest best seller s’ho passarà d’allò més bé i no podrà deixar-lo fins a les darreres ratlles. Tot i així, per molt que la història sigui qüestionable, també és perillós que s’acabi creient tot el que expliquen les novel·les sense buscar fars de referència en la documentació històrica i veraç, que per molt manipulada i falsejada que estigui, sempre deixa pistes per apropar-se de manera més rigorosa a la realitat.
Albert Calls
'UN TIPO IMPLACABLE', D'ELMORE LEONARD
Publicat per Alianza
Un policia i un delinqüent, obsessionats amb triomfar en els seus respectius camps, van entrecreuant-se les vides en els convulsos anys 30, als EUA posteriors a la Gran Depressió i la Primera Guerra Mundial. En el fons, els dos són fills de pares rics i volen ser valorats pels seus propis mèrits i no per la tradició familiar que els ha vingut imposada. Obra trepidant que s’emmarca en els escenaris de les novel·les de l’oest i els road movies, en un homenatge indiscutible als mestres del gènere com Chandler o Hammett, als pulps, a l’obra de Jim Thompson i al cinema negre de l’època.
Els límits entre el que és la llei i el que no són molt difosos en aquest llibre on conviuen brutals gàngsters, músics de jazz i atractives dones dures, tots ells situats a la línia de les ombres. L’autor ens acosta a una història de venjances, recerces i rencors, carregada de passions, ambicions i lluites per sobreviure amb el trepidant soroll de les pistoles i les metralletes de fons.
L’arribada de l’estiu és el millor moment per llegir novel·la negra actual, com el que fa amb notable mestratge Elmore Leonard (Nova Orleans, 1925). Està considerat un mestre del gènere. Té més d’una quarentena de títols publicats, molts dels quals han estat portats a la gran pantalla per Tarantino o els germans Cohen.
Albert Calls
Un policia i un delinqüent, obsessionats amb triomfar en els seus respectius camps, van entrecreuant-se les vides en els convulsos anys 30, als EUA posteriors a la Gran Depressió i la Primera Guerra Mundial. En el fons, els dos són fills de pares rics i volen ser valorats pels seus propis mèrits i no per la tradició familiar que els ha vingut imposada. Obra trepidant que s’emmarca en els escenaris de les novel·les de l’oest i els road movies, en un homenatge indiscutible als mestres del gènere com Chandler o Hammett, als pulps, a l’obra de Jim Thompson i al cinema negre de l’època.
Els límits entre el que és la llei i el que no són molt difosos en aquest llibre on conviuen brutals gàngsters, músics de jazz i atractives dones dures, tots ells situats a la línia de les ombres. L’autor ens acosta a una història de venjances, recerces i rencors, carregada de passions, ambicions i lluites per sobreviure amb el trepidant soroll de les pistoles i les metralletes de fons.
L’arribada de l’estiu és el millor moment per llegir novel·la negra actual, com el que fa amb notable mestratge Elmore Leonard (Nova Orleans, 1925). Està considerat un mestre del gènere. Té més d’una quarentena de títols publicats, molts dels quals han estat portats a la gran pantalla per Tarantino o els germans Cohen.
Albert Calls
dijous, 26 de juliol del 2007
DEMÀ PRESENTEM ELS LLIBRES DE SUSANA HERNÁNDEZ I ALBERT LLADÓ
Demà divendres a les 8 del vespre presentem La puta que leía a Jack Kerouac, de l'escriptora premianenca Susana Hernández, i Podemos estar contentos, del periodista i filòsof Albert Lladó de Pineda.
La Susana Hernández ha estat guardonada amb nombrosos premis entre els quals destaquen el premi Valderrama de novel.la curta, el premi Mujeres de Santa Cruz de Tenerife en relats o el premi Contradicction.
L' Albert Lladó és director del Diari Maresme i de la revista Sísifo, de molt jove va estar guardonat amb nombrosos premis literaris, experimentant, de sempre, inquietuts artístiques i literaries i exercint d'activista cultural, Podemos estar contentos és el seu primer llibre de relats.
Us convidem a conèixer'ls i a compartir amb ells el seu univers creatiu envoltats de llibres i una mica de cava!
Sílvia Tarragó
La Susana Hernández ha estat guardonada amb nombrosos premis entre els quals destaquen el premi Valderrama de novel.la curta, el premi Mujeres de Santa Cruz de Tenerife en relats o el premi Contradicction.
L' Albert Lladó és director del Diari Maresme i de la revista Sísifo, de molt jove va estar guardonat amb nombrosos premis literaris, experimentant, de sempre, inquietuts artístiques i literaries i exercint d'activista cultural, Podemos estar contentos és el seu primer llibre de relats.
Us convidem a conèixer'ls i a compartir amb ells el seu univers creatiu envoltats de llibres i una mica de cava!
Sílvia Tarragó
dimarts, 24 de juliol del 2007
"DESMUNTANT WOODY ALLEN", DE VÍCTOR FERNÁNDEZ
Les millors frases de les seves pel.licules, articles, entrevistes i contes recullides en el llibre del periodista barceloní Víctor Fernández i editat per Columna.
Aquestes són algunes:
" El cervell és el meu segon órgan favorit".
" Gaudeix del dia fins que un imbècil t'ho arruïni".
" Els somniadors són els salvadors del món".
" Alguns matrimonis acaben bé, uns altres duren tota la vida".
" La bisexualitat incrementa les teves possibilitats de lligar un dissabte a la nit".
Sílvia Tarragó
Aquestes són algunes:
" El cervell és el meu segon órgan favorit".
" Gaudeix del dia fins que un imbècil t'ho arruïni".
" Els somniadors són els salvadors del món".
" Alguns matrimonis acaben bé, uns altres duren tota la vida".
" La bisexualitat incrementa les teves possibilitats de lligar un dissabte a la nit".
Sílvia Tarragó
dimarts, 17 de juliol del 2007
Presentació dels llibres de Susana Hernandez i Albert Lladó
El proper divendres dia 27 de juliol a les vuit del vespre presentarem la novel.la de Susana Hernández, La puta que leía a Jack Kerouac, i el llibre de relats Podemos estar contentos d'Albert Lladó. En totes dues obres hi ha una similitud en el registre de realisme dur, són històries que despullen la realitat i s'endinsen en els viaranys de les motivacions més profundes de l'individu des d'un prisma irònic, amb l'humor com a última conseqüència de la fatalitat. Són llibres que demostren un domini acurat de l'escriptura, sorprenent per a la joventut dels autors, estan ben escrits i ben estructurats i, a més, es nota que tots dos són grans lectors. Estem il.lusionats de proporcionar un espai que serveixi per a difondre unes obres que considerem prometedores, us hi esperem i desitgem que us agradin tant com a nosaltres.
Sílvia Tarragó
Sílvia Tarragó
divendres, 6 de juliol del 2007
Submergir-se en la lectura per pocs diners
Ara que s'acosten les vacances i gaudim de més temps, la oferta de títols en butxaca s'incrementa i ens permet gaudir de la lectura que més ens vingui de gust. Dels bests sellers als grans autors passant per la novel.la de gènere el ventall és amplíssim.
Jo destacaria col.leccions com "Diamante" d'Edhasa que aposta per clàssics i bona literatura, Salinger, Asimov, Camús, Huxley o Graham Green són alguns dels autors que presenta en format butxaca enquadernat en tela i al preu de 10€. En aquesta línea, també és remarcable la nova col.lecció de butxaca de Tusquets que posa a l'abast dels lectors llibres de recent aparició i amb molt bona acollida, com Tokio blues, Los aires difíciles o Antes de que hiele. Alfaguara també s'afegeix a l'oferta de títols destacables com Pandora al Congo, Las nueve caras del corazón, La vida nueva o Abril rojo i presenta una col.lecció a 5€ en la que podem trobar l'exquisida Historia del rey transparente a més d'altres títols interessants.
Ediciones B i Debolsillo treuen edicions especials en tapa dura a 5.95€ amb títols exitosos i recents com La tumba de Colón, La niebla herida, Inés del alma mía, Cell o El afgano. Booket recupera a Carlos Ruiz Zafón amb Marina, El palacio de la medianoche i El principe de la niebla, i d'entre la seva gran oferta jo destacaria la divertidíssima novel.la 39+1.
Per últim, cal mencionar la nova editorial La butxaca, amb títols en català que no solen arribar als 11€ i que ens acosten tant a la literatura catalana: Pa negre, Història de Catalunya modèstia a part, El quadern gris, Viatges i Flors, Dones..., com a l'extranjera: El quadern de Noah, L'amic retrobat, La trilogia de Nova York, Dissabte, L'edat de ferro, Una dona díficil... Els títols i autors que menciono són només una part ínfima dins l'extens i variat assortiment de lectures que ens esperen, pacients, per a que ens submergim en la lectura per molt pocs diners.
Sílvia Tarragó
Jo destacaria col.leccions com "Diamante" d'Edhasa que aposta per clàssics i bona literatura, Salinger, Asimov, Camús, Huxley o Graham Green són alguns dels autors que presenta en format butxaca enquadernat en tela i al preu de 10€. En aquesta línea, també és remarcable la nova col.lecció de butxaca de Tusquets que posa a l'abast dels lectors llibres de recent aparició i amb molt bona acollida, com Tokio blues, Los aires difíciles o Antes de que hiele. Alfaguara també s'afegeix a l'oferta de títols destacables com Pandora al Congo, Las nueve caras del corazón, La vida nueva o Abril rojo i presenta una col.lecció a 5€ en la que podem trobar l'exquisida Historia del rey transparente a més d'altres títols interessants.
Ediciones B i Debolsillo treuen edicions especials en tapa dura a 5.95€ amb títols exitosos i recents com La tumba de Colón, La niebla herida, Inés del alma mía, Cell o El afgano. Booket recupera a Carlos Ruiz Zafón amb Marina, El palacio de la medianoche i El principe de la niebla, i d'entre la seva gran oferta jo destacaria la divertidíssima novel.la 39+1.
Per últim, cal mencionar la nova editorial La butxaca, amb títols en català que no solen arribar als 11€ i que ens acosten tant a la literatura catalana: Pa negre, Història de Catalunya modèstia a part, El quadern gris, Viatges i Flors, Dones..., com a l'extranjera: El quadern de Noah, L'amic retrobat, La trilogia de Nova York, Dissabte, L'edat de ferro, Una dona díficil... Els títols i autors que menciono són només una part ínfima dins l'extens i variat assortiment de lectures que ens esperen, pacients, per a que ens submergim en la lectura per molt pocs diners.
Sílvia Tarragó
dissabte, 23 de juny del 2007
'BRUMAS DEL FRANQUISMO', DE FRANCESC SÁNCHEZ BARBA
‘Brumas del franquismo.
El auge del cine negro
español (1950-1965)’,
de Francesc Sánchez Barba.
Publicacions i Edicions UB
Francesc Sánchez Barba és un autor vinculat a Premià de Mar que ve desenvolupant una intensa obra al voltant de l’anàlisi del món del cinema i alguns dels seus gèneres. Fruit de la seva tasca, ja han sortit dos llibres que estudien la relació de la música pop i la Segona Guerra Mundial amb el setè art. El seu darrer treball, que ha aparegut aquest mes de juny, porta per títol ‘Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (1950-1965)’ i passa revista ara a un període amb tocs de clarobscurs de la nostra història més recent, a través del treball de cineastes que en un procés de recuperació i sota un règim totalitari, varen començar a donar oxigen amb les seves propostes. A través de l’anàlisi d’aquestes pel·lícules, l’autor n’extreu molt del nostre passat més contemporani i ens acosta a unes narracions cinematogràfiques de policies i delinqüents que amagaven la crítica al sistema com podien o retrataven un model que contrasta amb el seu homònim nordamericà, que ha esdevingut un referent mundial. En l’assaig es tracten 208 títols i a més de reflectir uns moments i unes persones agosarades que s’estimaven el que feien des d’una òptica professional, es convida al lector a homenatjar-los amb la visualització dels seus treballs, perquè aquests no quedin finalment en l’oblit.
Albert Calls
El auge del cine negro
español (1950-1965)’,
de Francesc Sánchez Barba.
Publicacions i Edicions UB
Francesc Sánchez Barba és un autor vinculat a Premià de Mar que ve desenvolupant una intensa obra al voltant de l’anàlisi del món del cinema i alguns dels seus gèneres. Fruit de la seva tasca, ja han sortit dos llibres que estudien la relació de la música pop i la Segona Guerra Mundial amb el setè art. El seu darrer treball, que ha aparegut aquest mes de juny, porta per títol ‘Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (1950-1965)’ i passa revista ara a un període amb tocs de clarobscurs de la nostra història més recent, a través del treball de cineastes que en un procés de recuperació i sota un règim totalitari, varen començar a donar oxigen amb les seves propostes. A través de l’anàlisi d’aquestes pel·lícules, l’autor n’extreu molt del nostre passat més contemporani i ens acosta a unes narracions cinematogràfiques de policies i delinqüents que amagaven la crítica al sistema com podien o retrataven un model que contrasta amb el seu homònim nordamericà, que ha esdevingut un referent mundial. En l’assaig es tracten 208 títols i a més de reflectir uns moments i unes persones agosarades que s’estimaven el que feien des d’una òptica professional, es convida al lector a homenatjar-los amb la visualització dels seus treballs, perquè aquests no quedin finalment en l’oblit.
Albert Calls
dijous, 21 de juny del 2007
Properes novetats en novel.la gràfica, còmic i manga
El nostre distribuidor ens avança el més destacat del que sortirà aquesta setmana:
"Aqui teneis el menú de la semana. Y como podeis comprobar son unos platos bien condimentados y abundantes. Si además añadimos productos de alta calidad, el resultado es un festival de gustos que satisfará hasta al gourmet más exigente.
De entre todas estas delicias os quiero destacar: LA CUMBRE DE LOS DIOSES Nº 1. La penúlltima obra de Jiro Taniguchi. Después de "Barrio Lejano", esta serie está considerada como la mejor que ha realizado dicho autor. Una delicia para paladares finos.
Destacaros también VOLATIL. Es como aquel estofado de la abuela, lleno a rebosar, que te produce una digestión larga, pero que está buenísimo. Es una novela gráfica densa, de las que nos tiene habituados el autor Luis Duran. Pero que una vez terminado, uno tiene la necesidad de más.
Como postres CORALINE. Siempre apetecible como postres algo dulce y suave. Así son los dibujos de Terry Dodson, un autor apasionado de las curvas y si son femeninas mejor que mejor. Se nota que el autor se tomo su tiempo para realizar este cómic (unos tres años) Malas lenguas dicen que el autor no acababa de tomarle bien las medidas a la modelo y que necesitaba de más tiempo.
Por último no quiero olvidarme de las siguientes delicatessen: KONRAD & PAUL nº 3, MOME nº 1 (soberbia antologia cuya periodicidad semestral nos va a parecer muuuy laarga, dada la gran cantidad y calidad de artistas que participan. Vaya de lo mejor del comic independiente americano actual) o MAR nº 13, manga a tener en cuenta dado que se está emitiendo por televisión".
"Aqui teneis el menú de la semana. Y como podeis comprobar son unos platos bien condimentados y abundantes. Si además añadimos productos de alta calidad, el resultado es un festival de gustos que satisfará hasta al gourmet más exigente.
De entre todas estas delicias os quiero destacar: LA CUMBRE DE LOS DIOSES Nº 1. La penúlltima obra de Jiro Taniguchi. Después de "Barrio Lejano", esta serie está considerada como la mejor que ha realizado dicho autor. Una delicia para paladares finos.
Destacaros también VOLATIL. Es como aquel estofado de la abuela, lleno a rebosar, que te produce una digestión larga, pero que está buenísimo. Es una novela gráfica densa, de las que nos tiene habituados el autor Luis Duran. Pero que una vez terminado, uno tiene la necesidad de más.
Como postres CORALINE. Siempre apetecible como postres algo dulce y suave. Así son los dibujos de Terry Dodson, un autor apasionado de las curvas y si son femeninas mejor que mejor. Se nota que el autor se tomo su tiempo para realizar este cómic (unos tres años) Malas lenguas dicen que el autor no acababa de tomarle bien las medidas a la modelo y que necesitaba de más tiempo.
Por último no quiero olvidarme de las siguientes delicatessen: KONRAD & PAUL nº 3, MOME nº 1 (soberbia antologia cuya periodicidad semestral nos va a parecer muuuy laarga, dada la gran cantidad y calidad de artistas que participan. Vaya de lo mejor del comic independiente americano actual) o MAR nº 13, manga a tener en cuenta dado que se está emitiendo por televisión".
dissabte, 16 de juny del 2007
ALELLA TORNA A CONVOCAR EL SEU CARTELL DE PREMIS LITERARIS
Una opció per als autors literaris que comencen és presentar els seus primers treballs als certàmens. D’entre els que es convoquen al Maresme cal destacar el cartell de l’Ajuntament d’Alella, obert a un amplíssim ventall de possibilitats en el camp de la poesia i la narrativa.
El primer dels guardons que convoquen és l’Alella a Maria Oleart, que enguany arriba a la seva onzena edició i que s’adreça als poetes de l’àmbit català. El guanyador pot veure la seva obra publicada en una luxosa col·lecció que ha anat assolint, a poc a poc, molt de prestigi.
El segon concurs que organitzen és el Guida Alzina de contes, que en la seva setena edició consta de noves bases. D’aquesta manera, si s’adreçava a un públic juvenil, a partir d’ara s’obre a totes les edats.
Finalment, la quarta edició de l’Alella a Isidre Pòlit guardona relats curts d’astronomia, una proposta aquesta diria que única en el panorama dels premis catalans, convocada en aquest cas per l’Agrupació d’Astronomia d’Alella, amb el suport del consistori.
D’altra banda, tohom que vulgui participar en qualsevol de les tres convocatòries, cal que tingui en compte que les bases completes –es poden sol·licitar a l’Ajuntament alellenc– indiquen que la data de termini per entregar els treballs és el proper dia 20 de juliol.
Albert Calls
El primer dels guardons que convoquen és l’Alella a Maria Oleart, que enguany arriba a la seva onzena edició i que s’adreça als poetes de l’àmbit català. El guanyador pot veure la seva obra publicada en una luxosa col·lecció que ha anat assolint, a poc a poc, molt de prestigi.
El segon concurs que organitzen és el Guida Alzina de contes, que en la seva setena edició consta de noves bases. D’aquesta manera, si s’adreçava a un públic juvenil, a partir d’ara s’obre a totes les edats.
Finalment, la quarta edició de l’Alella a Isidre Pòlit guardona relats curts d’astronomia, una proposta aquesta diria que única en el panorama dels premis catalans, convocada en aquest cas per l’Agrupació d’Astronomia d’Alella, amb el suport del consistori.
D’altra banda, tohom que vulgui participar en qualsevol de les tres convocatòries, cal que tingui en compte que les bases completes –es poden sol·licitar a l’Ajuntament alellenc– indiquen que la data de termini per entregar els treballs és el proper dia 20 de juliol.
Albert Calls
DUES NOVETATS EDITORIALS D'AUTORS DEL MARESME
La primera de les dues novetats editorials d’autors vinculats amb la comarca que s’han publicat aquests dies és la nova novel·la per a un públic jove del periodista i escriptor Rafael Vallbona, de Premià de Dalt. ‘La cara al vent’, editada per Alfaguara – Grup Promotor tracta una història sobre l’amor i l’amistat, les inquietuds de la joventut i el plaer del descobriment. La trama narrativa engega quan el mes d’agost en Miki i en Robert han de qudar-se tot l’estiu al poble. Les seves xicotes han anat a passar uns dies a Echo, un poble del Pirineu aragonès. Una tarda, farts de la calor, decideixen agafar les motos i anar a visitar-les. Els revolts de la carretera, la velocitat i les muntanyes es convertiran en l’escenari del seu viatge. Pel camí veuran una natura malmesa, però alhora paisatges feréstecs i indrets de gran bellesa.
La segona proposta destacada d’un autor de la comarca és ‘Giratombs de vida’, de Josep M. Miquel i Vergés (1903-1964), novel·la editada per Angle Editorial amb el suport de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. L’escriptor arenyenc dóna compte, en aquesta història i a través de la ficció, de la Guerra Civil i de l’exili dels catalans a Mèxic. Finalista del prestigiós premi Joanot Martorell, ‘Giratombs de vida’ ha estat inèdita durant gairebé cinquanta anys.
La segona proposta destacada d’un autor de la comarca és ‘Giratombs de vida’, de Josep M. Miquel i Vergés (1903-1964), novel·la editada per Angle Editorial amb el suport de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. L’escriptor arenyenc dóna compte, en aquesta història i a través de la ficció, de la Guerra Civil i de l’exili dels catalans a Mèxic. Finalista del prestigiós premi Joanot Martorell, ‘Giratombs de vida’ ha estat inèdita durant gairebé cinquanta anys.
dilluns, 11 de juny del 2007
'EL CUADERNO DE ROSA', D'ALINA REYES
LLIBRES
‘El cuaderno de Rosa’, d’Alina Reyes
Tusquets / La sonrisa vertical
Obra escrita en clau de diari íntim que desvetlla els usos eròtics d’una dona, tan platònics com carnals, a través de 69 capítols brevíssims, a la manera dels post dels blogs (òbviament, el número no està escollit a l’atzar). El lector hi trobarà sexe explícit i implícit amb escreix, que frega la ratlla de la prosa poètica, tot i que en alguns moments es redunda i repeteix en excés, donant com a resultat un producte curiós i suggerent, però no innovador.
L’autora, Alina Reyes, va néixer el 1956 a Soulac (sudoest de França) i viu entre París i els Pirineus. Va estudiar literatura i ha treballat de periodista. Ha publicat obres com ‘El carnicero’, ‘Satisfaction’ i ‘La séptima noche’.
D’altra banda, la col·lecció ‘La sonrisa vertical’ és tot un referent de literatura eròtica en el que poden trobar-se des de títols clàssics fins a autors absolutament contemporanis. A més, en els darrers anys la literatura eròtica ha anat trobant el seu espai i els seus lectors i, tot i no ser de consum massiu, ha aconseguit àmbits sòlids com el que impulsa l’editorial Tusquets i que permeten anar consolidant trajectòries.
Albert Calls
‘El cuaderno de Rosa’, d’Alina Reyes
Tusquets / La sonrisa vertical
Obra escrita en clau de diari íntim que desvetlla els usos eròtics d’una dona, tan platònics com carnals, a través de 69 capítols brevíssims, a la manera dels post dels blogs (òbviament, el número no està escollit a l’atzar). El lector hi trobarà sexe explícit i implícit amb escreix, que frega la ratlla de la prosa poètica, tot i que en alguns moments es redunda i repeteix en excés, donant com a resultat un producte curiós i suggerent, però no innovador.
L’autora, Alina Reyes, va néixer el 1956 a Soulac (sudoest de França) i viu entre París i els Pirineus. Va estudiar literatura i ha treballat de periodista. Ha publicat obres com ‘El carnicero’, ‘Satisfaction’ i ‘La séptima noche’.
D’altra banda, la col·lecció ‘La sonrisa vertical’ és tot un referent de literatura eròtica en el que poden trobar-se des de títols clàssics fins a autors absolutament contemporanis. A més, en els darrers anys la literatura eròtica ha anat trobant el seu espai i els seus lectors i, tot i no ser de consum massiu, ha aconseguit àmbits sòlids com el que impulsa l’editorial Tusquets i que permeten anar consolidant trajectòries.
Albert Calls
"La muerte de Venus", de Care Santos
Aquesta novel.la ha estat la finalista del Premio Primavera de Novela i aquest Sant Jordi va ser un dels llibres més venuts a Mataró, atès que l'acció es desenvolupa en aquesta ciutat.
Es tracta d'una història de fantasmes amb la particularitat de que el fantasma és molt antic, tant, que ens remet al segle I d.C. a la Iluro romana. Aquesta presència inquietant trasbalsa la vida dels propietaris d'una casa de Mataró d'avui dia, que es veuran impel.lits a investigar el que hi ha darrera dels estranys fenòmens que es produeixen a la seva llar. A partir d'aqui, la història esdevé en dos planols: el present i el passat, amb interessantíssimes incursions dins el món arqueològic i el del fenòmens paranormals.
Una lectura apassionant, ben documentada i evocadora de la que ja n'estan preparant una segona edició. Lectura que, com a afegitó, fa una picada d'ull a una altra novel.la d'èxit, "El quart Reich", amb qui comparteix alguns curiosos detalls, comparteixen un personatge, en una novel.la es menciona l'altra i la darrera frase de "La muerte de Venus" és la primera de "El quart reich".
Sílvia Tarragó
Es tracta d'una història de fantasmes amb la particularitat de que el fantasma és molt antic, tant, que ens remet al segle I d.C. a la Iluro romana. Aquesta presència inquietant trasbalsa la vida dels propietaris d'una casa de Mataró d'avui dia, que es veuran impel.lits a investigar el que hi ha darrera dels estranys fenòmens que es produeixen a la seva llar. A partir d'aqui, la història esdevé en dos planols: el present i el passat, amb interessantíssimes incursions dins el món arqueològic i el del fenòmens paranormals.
Una lectura apassionant, ben documentada i evocadora de la que ja n'estan preparant una segona edició. Lectura que, com a afegitó, fa una picada d'ull a una altra novel.la d'èxit, "El quart Reich", amb qui comparteix alguns curiosos detalls, comparteixen un personatge, en una novel.la es menciona l'altra i la darrera frase de "La muerte de Venus" és la primera de "El quart reich".
Sílvia Tarragó
dimecres, 6 de juny del 2007
"CORAZÓN DE TANGO", D'ELIA BARCELÓ
Suena el fueye, la luz está sobrando....
La letra del tango Tal vez será mi alcohol, que luego se llamó Tal vez será su voz, de Homero Manzi es el preludio de una desgarradora historia, pasional, como el tango, intensa, que, además, trasciende el tiempo "porque el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo". Por eso la novela se inicia en la actualidad, en un encuentro fortuito que arrastra hacia el pasado a sus protagonistas seducidos por sus inquietantes parejas de baile. "Yo era solo un alma prendida a un sortilegio, que volaba y se sumergía siguiendo su luz como una mariposa nocturna" y le sigue, y la sigue, los dos arrastrados por ese impulso que les lleva hasta Buenos Aires, hasta un "museo triste como pocos, desierto, con grandes salas pobremente iluminadas, de paredes pintadas de colores inverosímiles: verde bilioso, amarillo sucio, azul deslavado, cubiertas de cuadros de todos los estilos, de todas las épocas, en una zarabanda incomprensible, como si los hubieran arrinconado allí para poderlos olvidar mejor."
Sí, el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo y así, bailando con el alma prendida a un sortilegio, reaparece el Buenos Aires de los años veinte "traspasado por el ritmo arrastrado de un dolor dulcísimo, de un recuerdo impreciso perdido en el tiempo". Una época de cafés y de música, de marinos y europeos en busca de fortuna, de un barrio, el de La Boca, donde los sueños de un amor imposible se arrastran y entrelazan en un tango eternal que confluye, subyuga y se repite, quien sabe por qué, en una milonga europea.
Como vos, era pálida y lejana;
negro el pelo, los ojos verde gris.
Y también era su boca entre la luz del alba
una triste flor de carmín.
Sílvia Tarragó
La letra del tango Tal vez será mi alcohol, que luego se llamó Tal vez será su voz, de Homero Manzi es el preludio de una desgarradora historia, pasional, como el tango, intensa, que, además, trasciende el tiempo "porque el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo". Por eso la novela se inicia en la actualidad, en un encuentro fortuito que arrastra hacia el pasado a sus protagonistas seducidos por sus inquietantes parejas de baile. "Yo era solo un alma prendida a un sortilegio, que volaba y se sumergía siguiendo su luz como una mariposa nocturna" y le sigue, y la sigue, los dos arrastrados por ese impulso que les lleva hasta Buenos Aires, hasta un "museo triste como pocos, desierto, con grandes salas pobremente iluminadas, de paredes pintadas de colores inverosímiles: verde bilioso, amarillo sucio, azul deslavado, cubiertas de cuadros de todos los estilos, de todas las épocas, en una zarabanda incomprensible, como si los hubieran arrinconado allí para poderlos olvidar mejor."
Sí, el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo y así, bailando con el alma prendida a un sortilegio, reaparece el Buenos Aires de los años veinte "traspasado por el ritmo arrastrado de un dolor dulcísimo, de un recuerdo impreciso perdido en el tiempo". Una época de cafés y de música, de marinos y europeos en busca de fortuna, de un barrio, el de La Boca, donde los sueños de un amor imposible se arrastran y entrelazan en un tango eternal que confluye, subyuga y se repite, quien sabe por qué, en una milonga europea.
Como vos, era pálida y lejana;
negro el pelo, los ojos verde gris.
Y también era su boca entre la luz del alba
una triste flor de carmín.
Sílvia Tarragó
dilluns, 4 de juny del 2007
'CASA DE MISERICÒRDIA', DE JOAN MARGARIT
LLIBRES
Poesia:
‘Casa de Misericòrdia’,
de Joan Margarit
Proa
La poesia potser ja no és una arma carregada de futur, però continua sent més necessària que mai. Una col·lecció emblemàtica que li dóna sortida editorial és’Els llibres de l’Óssa Menor’, que sortosament s’ha adaptat als nous temps i continua oferint-nos algunes de les millors veus poètiques catalanes o d’autors contemporanis de la literatura universal, traduïdes a la nostra llengua. Un dels darrres títols publicats és ‘Casa de Misericòrdia’, de l’autor català Joan Margarit. Amb el seu nou poemari, el poeta i arquitecte assoleix una altra fita en la seva trajectòria literària: donar al lector una poesia social i alhora intimista, construïda amb inigualable mestratge i domini, que permet una lectura assumible, sense renunciar en cap moment a la claredat. Margarit és un poeta que es pot llegir, que explica històries, que ens porta sensacions i sentiments contundents i clars, un got d’aigua clara, però amb la força del whisky sense gel.
Un breu tast:
“De nit només quedava la remor/
de les onades sota la terrassa./
En canvi, dintre nostre, com dintre de la música,/
rugia el temporal de neu i ferro/
que es desferma quan passa full la història./
Albert Calls
Poesia:
‘Casa de Misericòrdia’,
de Joan Margarit
Proa
La poesia potser ja no és una arma carregada de futur, però continua sent més necessària que mai. Una col·lecció emblemàtica que li dóna sortida editorial és’Els llibres de l’Óssa Menor’, que sortosament s’ha adaptat als nous temps i continua oferint-nos algunes de les millors veus poètiques catalanes o d’autors contemporanis de la literatura universal, traduïdes a la nostra llengua. Un dels darrres títols publicats és ‘Casa de Misericòrdia’, de l’autor català Joan Margarit. Amb el seu nou poemari, el poeta i arquitecte assoleix una altra fita en la seva trajectòria literària: donar al lector una poesia social i alhora intimista, construïda amb inigualable mestratge i domini, que permet una lectura assumible, sense renunciar en cap moment a la claredat. Margarit és un poeta que es pot llegir, que explica històries, que ens porta sensacions i sentiments contundents i clars, un got d’aigua clara, però amb la força del whisky sense gel.
Un breu tast:
“De nit només quedava la remor/
de les onades sota la terrassa./
En canvi, dintre nostre, com dintre de la música,/
rugia el temporal de neu i ferro/
que es desferma quan passa full la història./
Albert Calls
'JO PREGUNTO', ANTOLOGIA DE MARIA OLEART
LLIBRES
‘Jo pregunto’,
de Maria Oleart
Ajuntament d’Alella
La Comarcal Edicions
La recuperació que es fa des dels ajuntaments de l’obra literària dels escriptors de la nostra comarca és molt important. El consistori d’Alella, molt sensible a la tasca poètica, ha editat ara una antologia de Maria Oleart, ‘Jo pregunto’, que ens dóna una interessant aproximació a la poesia d’aquesta escriptora maresmenca, que malauradament va morir el 1996. Oleart, nascuda a Barcelona el 1929, va estar molt vinculada a Alella, el Masnou i el conjunt del Maresme i és una autora que va projectar la seva obra com a poeta i com a narradora molt més enllà dels nostres límits comarcals. Actualment, l’ajuntament alellenc convoca un premi anual de poesia que duu el seu nom i que ha anat aconseguint un cert prestigi en la promoció de nous valors. D’altra banda, la realització de l’antologia ha anat a cura de l’escriptora Joana Bel, filla de l’autora. A part de resseguir un intens itinerari literari per l’obra d’Oleart, el recull conclou amb un postfaci de l’escriptora i poeta Montserrat Abelló, que acaba d’ajudar els lectors a introduir-se en el món de l’autora antologada.
Albert Calls
‘Jo pregunto’,
de Maria Oleart
Ajuntament d’Alella
La Comarcal Edicions
La recuperació que es fa des dels ajuntaments de l’obra literària dels escriptors de la nostra comarca és molt important. El consistori d’Alella, molt sensible a la tasca poètica, ha editat ara una antologia de Maria Oleart, ‘Jo pregunto’, que ens dóna una interessant aproximació a la poesia d’aquesta escriptora maresmenca, que malauradament va morir el 1996. Oleart, nascuda a Barcelona el 1929, va estar molt vinculada a Alella, el Masnou i el conjunt del Maresme i és una autora que va projectar la seva obra com a poeta i com a narradora molt més enllà dels nostres límits comarcals. Actualment, l’ajuntament alellenc convoca un premi anual de poesia que duu el seu nom i que ha anat aconseguint un cert prestigi en la promoció de nous valors. D’altra banda, la realització de l’antologia ha anat a cura de l’escriptora Joana Bel, filla de l’autora. A part de resseguir un intens itinerari literari per l’obra d’Oleart, el recull conclou amb un postfaci de l’escriptora i poeta Montserrat Abelló, que acaba d’ajudar els lectors a introduir-se en el món de l’autora antologada.
Albert Calls
'SET CONTES FRONTERERS', DE GEORGES MOUSTAKI
LLIBRES
‘Set contes fronterers’,
de Georges Moustaki
Belacqva
Georges Moustaki és conegut sobretot per la seva trajectòria com a cantant, però com a artista multidisciplinari també pinta i escriu i és, a més, un incansable viatger i un veritable ciutadà del món. Fruit d’aquesta vessant literària surten ara els seus relats sota el títol ‘Set contes fronterers’, històries netes, pures, senzilles i carregades de contingut, situades també a cavall entre Orient i Occident, cosa que els dota encara més d’un major atractiu estilístic i els situa en els temps actuals, amb plena vigència contemporània, alhora que vehiculen una reacció davant del que es considera inacceptable. Sense explicar massa les històries, perquè són molt curtes i és millor no desvetllar les claus, Moustaki ens parla de reivindicacions senzilles, clams contra el sistema i el fet que rera les persones hi ha sempre les mateixes inquietuds, anhels i esperances, situacions que semblen molt complicades i en el fons no ho són tant, com la vida mateixa. Des d’un mur que separa fins a Hassan, el trobador enamorat de l’Edat Mitjana que només parla d’amor o l’absurditat de les guerres fratricides. Una obra netament recomanable!
Albert Calls
‘Set contes fronterers’,
de Georges Moustaki
Belacqva
Georges Moustaki és conegut sobretot per la seva trajectòria com a cantant, però com a artista multidisciplinari també pinta i escriu i és, a més, un incansable viatger i un veritable ciutadà del món. Fruit d’aquesta vessant literària surten ara els seus relats sota el títol ‘Set contes fronterers’, històries netes, pures, senzilles i carregades de contingut, situades també a cavall entre Orient i Occident, cosa que els dota encara més d’un major atractiu estilístic i els situa en els temps actuals, amb plena vigència contemporània, alhora que vehiculen una reacció davant del que es considera inacceptable. Sense explicar massa les històries, perquè són molt curtes i és millor no desvetllar les claus, Moustaki ens parla de reivindicacions senzilles, clams contra el sistema i el fet que rera les persones hi ha sempre les mateixes inquietuds, anhels i esperances, situacions que semblen molt complicades i en el fons no ho són tant, com la vida mateixa. Des d’un mur que separa fins a Hassan, el trobador enamorat de l’Edat Mitjana que només parla d’amor o l’absurditat de les guerres fratricides. Una obra netament recomanable!
Albert Calls
divendres, 20 d’abril del 2007
S'acosta el dia....
Molts ja s'han adonat de la proximitat de Sant Jordi i han volgut aprofitar per a triar llibres amb una mica de calma. Fan bé, crec que aquest any serà més fàcil poguer-ho fer perquè hi ha tot el cap de setmana per davant. Diumenge hi haurà parades a la plaça de l'Ajuntament, dilluns també i, a més, no tancarem al migdia. Només cal trobar el llibre adient i gaudir de l'ambient que envolta aquesta diada.
Aquest any no podria dir quin serà el llibre més venut, no crec que hi hagi un altra "Esglèsia del mar", em penso que anirà molt més repartit. D'una banda el mediàtics com "Polonia" o "Me'n vaig" de Pepe Rubianes, d'una altra els thrillers històrics com "La ciudad sin tiempo", "La sang dels innocents" o "La clau Gaudí", i defentsant-se gràcies a l'incondicionalitat del seus lectors els llibres més, diguem-ne, "literaris", com "El corazón helado", "Profundidades", "El pedestal de las estatuas", "Escucha mi voz" o "Viatges per l'escriptorium". "El conte numero tretze" es perfila com una descoberta pels amants de la literatura de tipus clàssic, "Cien años de soledad" reivindica els seus 40 anys d'existència i el nou diccionari de l'IEC pot ser també un bon regal.
En el nostre cas concret, esperem també que els lectors s'animim a descobrir autors locals com el Xavi Traïd que enguany ha publicat el recull de relats "Nacional 330" o la Susanna Hernàndez que ho ha fet amb una novel.la, "La puta que leía a Jack Kerouac", dues propostes interessants pels qui volen alguna cosa diferent.
Sílvia Tarragó
Aquest any no podria dir quin serà el llibre més venut, no crec que hi hagi un altra "Esglèsia del mar", em penso que anirà molt més repartit. D'una banda el mediàtics com "Polonia" o "Me'n vaig" de Pepe Rubianes, d'una altra els thrillers històrics com "La ciudad sin tiempo", "La sang dels innocents" o "La clau Gaudí", i defentsant-se gràcies a l'incondicionalitat del seus lectors els llibres més, diguem-ne, "literaris", com "El corazón helado", "Profundidades", "El pedestal de las estatuas", "Escucha mi voz" o "Viatges per l'escriptorium". "El conte numero tretze" es perfila com una descoberta pels amants de la literatura de tipus clàssic, "Cien años de soledad" reivindica els seus 40 anys d'existència i el nou diccionari de l'IEC pot ser també un bon regal.
En el nostre cas concret, esperem també que els lectors s'animim a descobrir autors locals com el Xavi Traïd que enguany ha publicat el recull de relats "Nacional 330" o la Susanna Hernàndez que ho ha fet amb una novel.la, "La puta que leía a Jack Kerouac", dues propostes interessants pels qui volen alguna cosa diferent.
Sílvia Tarragó
dilluns, 16 d’abril del 2007
'COMO CONVERTIRSE EN UN BUDA EN CINCO SEMANAS', DE GIULIO CESARE GIACOBBE
LLIBRES
‘Como convertirse en un Buda en cinco semanas’,
de Giulio Cesare Giacobbe
Publicat per Grijalbo
El ritme de vida que portem ens aboca cada vegada més al desastre personal. Això que és una percepció col·lectiva, a nivell individual encara és un aspecte molt més preocupant. L’excés de treball, la precarietat laboral o la lleugeresa insostenible de l’ésser, més palesa ara que mai, ens porten a un atzcucac que en alguns casos pot acabar en tragèdia. Però sortosament hi ha d’altres camins i molts llibres d’autoajuda ens donen les pistes per començar a sortir-se’n amb encert, com el que ens ocupa, subtitulat ‘Un manual serio de autorrealización’. ‘Como ser un Buda en cinco semanas’ sintetitza les claus del Budisme i ens les acosta aplicades a la vida moderna, actual. El lector hi trobarà senzilles operacions d’autorreflexió i per assolir la calma, que li permetran afrontar la vida diària amb una actitud més positiva, serena i constructiva alhora. D’altra banda, l’autor d’aquesta obra també ha escrit ‘En busca de los mimos perdidos. Una psicología revolucionaria para el soltero y la pareja’.
Albert Calls
‘Como convertirse en un Buda en cinco semanas’,
de Giulio Cesare Giacobbe
Publicat per Grijalbo
El ritme de vida que portem ens aboca cada vegada més al desastre personal. Això que és una percepció col·lectiva, a nivell individual encara és un aspecte molt més preocupant. L’excés de treball, la precarietat laboral o la lleugeresa insostenible de l’ésser, més palesa ara que mai, ens porten a un atzcucac que en alguns casos pot acabar en tragèdia. Però sortosament hi ha d’altres camins i molts llibres d’autoajuda ens donen les pistes per començar a sortir-se’n amb encert, com el que ens ocupa, subtitulat ‘Un manual serio de autorrealización’. ‘Como ser un Buda en cinco semanas’ sintetitza les claus del Budisme i ens les acosta aplicades a la vida moderna, actual. El lector hi trobarà senzilles operacions d’autorreflexió i per assolir la calma, que li permetran afrontar la vida diària amb una actitud més positiva, serena i constructiva alhora. D’altra banda, l’autor d’aquesta obra també ha escrit ‘En busca de los mimos perdidos. Una psicología revolucionaria para el soltero y la pareja’.
Albert Calls
dimecres, 11 d’abril del 2007
"LA TIERRA PURA", D'ALAN SPENCE
Aquesta novel.la recupera la història en que es basa la famosa opera de Pucinni,
Spence aconsegueix arrossegar al lector en un apassionant relat sobre un fet històric que és, alhora, el fet de milers de persones compromeses amb un país ancorat en tradicions i costums que xoquen amb occident. Glover esdevindrà el punt d'encontre de les dues civilitzacions, però ni el seu cor ni la seva ànima quedaràn indemnes.
Sílvia Tarragó
Madama Butterfly, però és molt més que això, és la història d'un jove escocés, Tomas Glover, que arriba a un Japó immers encara a la Edat Mitjana a mitjans del segle XIX i que serà uns dels impulsors en el seu futur desenvolupament com a potencia mundial.
Spence aconsegueix arrossegar al lector en un apassionant relat sobre un fet històric que és, alhora, el fet de milers de persones compromeses amb un país ancorat en tradicions i costums que xoquen amb occident. Glover esdevindrà el punt d'encontre de les dues civilitzacions, però ni el seu cor ni la seva ànima quedaràn indemnes.
Sílvia Tarragó
dilluns, 26 de març del 2007
'LA MIRADA AL FUTUR' DE LA CIÈNCIA FICCIÓ
La biblioteca Pompeu Fabra de Mataró mostra fins al 10 d’abril l’exposició ‘Ciència ficció: una mirada al futur’, amb panells informatius i llibres que donen una àmplia panoràmica d’aquest gènere, que va començar en les revistes i els còmics i va seguir a la televisió i molt especialment al cinema, que va amplificar-lo socialment arreu del món. L’exposició de la Pompeu Fabra fa un ampli repàs a les caracterísiques més destacables de la Ciència Ficció (CF), així com als temes recurrents que han sortit en molts dels llibres que l’han fet popular: viatges a l’espai, extraterrestres, robots i màquines, viatges en el temps, àliens, ciberpunk, ucronies i noves societats, la visió del gènere o la CF catalana, entre d’altres aspectes importants. La mostra compta amb el guió i textos de l’especialista Miquel Barceló i ha estat promoguda per la Diputació de Barcelona. A més d’una panoràmica prou aclaridora, els visitants podran apropar-se als clàssics literaris de la CF: Asimov, Clarke, Verne… Daltra banda, una vegada conclogui l’exposició a Mataró, continuarà la seva itinerància per d’altres centres de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona.
Albert Calls
Albert Calls
'EL FESTÍN DE BABETTE', D'ISAK DINESEN
‘El festín de Babette’,
d’Isak Dinesen,
amb il·lustracions
de Noemí Villamuza
Nórdica Libros
El segon volum de la col·lecció “Ilustrados” és una història breu de l’escriptora danesa Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen), autora de “Memòries d’Àfrica”, novel·la que tots recordem per la seva versió cinematogràfica. ‘El festín de Babette’ narra com en un aïllat poble de pescadors, dins un ambient religiós tancat, Babette –una jove francesa que no hi acaba d’encaixar– decideix homenatjar les dues germanes que l’han acollit amb un sopar extraordinari. De fet, serà una acció contra tot pronòstic que acabarà deixant al descobert unes curioses i suggerents motivacions, que fan replantejar coses al lector. El relat va inspirar el film del mateix títol, dirigit pel danès Gabriel Axel, que va obtenir un Òscar l’any 1987, a la millor pel·lícula estrangera. D’altra banda, les il·lustracions d’aquesta bella edició han anat a càrrec de Noemí Villamuza, nascuda a Palencia i afincada a Barcelona, autora de més de 25 títols publicats amb els seus dibuixos, que austers i alhora agosarats, donen les tonalitats grises necessàries a aquest volum per acabar d’endinsar el lector en un univers tancat que s’obrirà, però, a sorpreses al final.
Albert Calls
d’Isak Dinesen,
amb il·lustracions
de Noemí Villamuza
Nórdica Libros
El segon volum de la col·lecció “Ilustrados” és una història breu de l’escriptora danesa Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen), autora de “Memòries d’Àfrica”, novel·la que tots recordem per la seva versió cinematogràfica. ‘El festín de Babette’ narra com en un aïllat poble de pescadors, dins un ambient religiós tancat, Babette –una jove francesa que no hi acaba d’encaixar– decideix homenatjar les dues germanes que l’han acollit amb un sopar extraordinari. De fet, serà una acció contra tot pronòstic que acabarà deixant al descobert unes curioses i suggerents motivacions, que fan replantejar coses al lector. El relat va inspirar el film del mateix títol, dirigit pel danès Gabriel Axel, que va obtenir un Òscar l’any 1987, a la millor pel·lícula estrangera. D’altra banda, les il·lustracions d’aquesta bella edició han anat a càrrec de Noemí Villamuza, nascuda a Palencia i afincada a Barcelona, autora de més de 25 títols publicats amb els seus dibuixos, que austers i alhora agosarats, donen les tonalitats grises necessàries a aquest volum per acabar d’endinsar el lector en un univers tancat que s’obrirà, però, a sorpreses al final.
Albert Calls
dimecres, 21 de març del 2007
SUSANA HERNÁNDEZ TREU NOVA NOVEL.LA
L'escriptora premianenca Susanna Hernández treurà la seva novel.la La puta que leía a Jack Kerouac el proper mes d'abril. Ha estat publicada per l'editorial barcelonina LesRain Editorial, una editorial nova que aposta pels nous valors i per la qualitat.
Hernández ha estat guardonada amb nombrosos premis entre els quals destaquen el premi Valderrama de novel.la curta, el premi Mujeres de Santa Cruz de Tenerife en relats o el premi Contradicction. La puta que leía a Jack Kerouac explica la història de Roxy, una dona que no sap de límits ni de subtileses, que estima i odia de la mateixa manera i amb la mateixa ràbia amb que viu desprecia a qui no estima o no s'atreveix a estimar-la. Es tracta de la història d'un odi que neix de l'amor i que acaba esdevenint en passió.
Sílvia Tarragó
Hernández ha estat guardonada amb nombrosos premis entre els quals destaquen el premi Valderrama de novel.la curta, el premi Mujeres de Santa Cruz de Tenerife en relats o el premi Contradicction. La puta que leía a Jack Kerouac explica la història de Roxy, una dona que no sap de límits ni de subtileses, que estima i odia de la mateixa manera i amb la mateixa ràbia amb que viu desprecia a qui no estima o no s'atreveix a estimar-la. Es tracta de la història d'un odi que neix de l'amor i que acaba esdevenint en passió.
Sílvia Tarragó
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
