Les vacances de Setmana Santa i els llibres

Aquesta setmana hem pogut constatar un cop més, que l'hàbit de la lectura i el temps van de la mà.

De la mateixa manera que durant els mesos d'estiu és quan més llibres es venen, aquest dies han vingut a buscar llibres persones de totes les edats, nens i no tan nens han triat entre l'àmplia oferta (no oblidem la proximitat de la Diada de Sant Jordi que és quan les editorials aprofiten per treure les seves apostes) aquell que més s'ajusta a les seves preferències.

Jo mateixa aprofitaré aquests dies per a llegir, un plaer que sempre m'ha acompanyat i que m'ha donat molt bons moments.

Bones vacances i bona lectura!

Sílvia Tarragó

'TAN LLUNY DE ROMA', de Joan Maria Bigas

Una extraordinària novel.la sobre la dolce vita italiana, editada per Angle Editorial.

Els aficionats al cinema italià, i més especialment els fans de Fellini, Mastroianni i Gassman, gaudiràn particularment d'aquesta novel.la que recrea les festes, el món del cinema i els paparazzi.

Però també en gaudiràn els enamorats de Roma, una ciutat que ha triat l'autor segons les seves pròpies paraules: "Perquè és una ciutat on he viscut de prop l'art i l'arquitectura, ja des de ben jove. Però tambè perquè Roma som nosaltres, tot allò que ens envolta, és la societat que es va reinventar despres de la Segona Guerra Mundial i va fabricar l'engany de la dolce vita a partir de fotos dels paparazzi per oblidar les misèries del passat i per amagar les del present; és, en certa manera, un símbol de la mateixa Europa de la segona meitat del segle XX"

Cinema, arquitectura, història, art i, per suposat, literatura de la bona que ens remet a autors com Tabucchi, Nabòkov, Faulkner o Conrad i a novel.les com El Gatopard, Bearn o Bella del Senyor.

Sílvia Tarragó

'EL INFINITO EN LA PALMA DE LA MANO', de GIOCONDA BELLI

Editat per Seix Barral i guardonat amb el Premio Biblioteca Breve 2008

"Para ver el mundo en un grano de arena,
Y el Cielo en una flor silvestre,
Abarca el infinito en la palma de tu mano
Y la eternidad en una hora."

William Blake

He començat a llegir-lo i em té captivada, per la bellessa narrativa, pels pensaments que provoca i els sentiments que evoca, per la originalitat i per l'atreviment de la història.

Sílvia Tarragó

'FORASTERS', de Rafael Vallbona a PROA PREMIÀ

Dijous, 3 d’abril, a les 20h
PRESENTACIÓ
a PROA PREMIÀ

FORASTERS,
de RAFAEL VALLBONA
Premi Nèstor Luján
de novel·la històrica

A càrrec de
MANUEL CUYÀS,
periodista
i escriptor

Preludis de Sant Jordi

Ja es comença a notar la proximitat del mes d'Abril (encarà que no pel que fa al temps) i la del dia del llibre. Els editors han començat a treure el que seràn les seves apostes per a aquesta data, algunes ja les tenim a la taula de novetats com és el cas de Et donaré la terra/Te daré la tierra de Grijalbo, del que s'espera un èxit similar al de L'esglèsia del mar.

Aquesta setmana em semblen interessants d'una banda les memòries de John Lanchester,autor d'El port de les aromes, Premi llibreter 2005, Novel.la familiar, editada per 62 i Anagrama,que s'endinsa en els secrets de la seva familia des del temps de la guerra fins al present analitzant sentiments, lligams i secrets.

D'altra banda, El sindicat de policies jueus de Michaeel Chabon, una història d'amor, novel.la negra, thriller polític, religiós i una exploració dels misteris de l'exili i la redempció. Què més és pot demanar?

Pel que fa a les novetats en castellà, promet El infinito viajar, del sempre inquietant Claudi Magris, que reuneix en aquest llibre prop de quaranta cròniques de viatge publicades al Corriere della Sera.

També cal destacar El libro del aire y de las sombras, de Michael Gruber, que s'endinsa en un misteri que envolta a William Shakespeare i la mafia rusa alhora. Sembla que no és l'única novel.la que incorpora Shakespeare a la trama, caldrà tenir-ho en compte.

La oferta seguirà ampliant-se, els preludis de Sant Jordi prometen.

Sílvia Tarragó

AMB EL SOMRIURE ALS LLAVIS

In memoriam Josep Garí i Pons


La mort se’ns ha endut un altre cabrerenc, l’amic Josep Garí i Pons, “poeta de carreró”, honest, valent i radical quan cal ser-ho.

La poesia que Garí ha escrit al llarg dels anys s’ha mogut en la ironia i la crítica, però també en l’intimisme i el sentiment, perquè no es pot ser un bon crític sense que les coses no t’importin. I això vol dir que hi has arribat, que t’has apropat al seu cor.

Garí ens ha parlat en els seus “versos de combat” de persones i situacions que d’altres només tenien valor de fer amb la boca petita. Coses de poble…

I trencar tabús sempre ens fa avançar.

Conta la hipocresia, a la cara i sense manies!!!!

Des del poema irònic personalitzat que enviava als poders fàctics (jo mateix en vaig rebre més d’un quan estava a l’Ajuntament), que t’obligava a replantejar-te el que estaves fent, fins als seus compromisos poètics directes apareguts en revistes, en Garí va ser un iconoclasta, sí, però també una persona que s’estimava la paraula i el nostre poble.

Hi ha una Cabrera íntima que sempre associaré a les seves paraules i als seus versos àgils i esmolats.

Hi ha un sentiment de la seva rebel·lia que sempre m’acompanyarà.

L’amics Garí avui se’ns ha mort, però el seu record està amb nosaltres, també la seva passió per la paraula escrita i els llibres.

I aquesta Cabrera de figures i paisatges que va retratar des del simpàtic esperpent, arrencant-nos un somriure, tal vegada, o un cabreig. Al cap i a la fi, tot menys la indiferència.

Amic Garí,
poeta
i a voltes,
amb algun toc
de profeta,
amic dels versos
breus
i directes,
… ens veurem a l’eternitat, allà on collons estigui.

Tu hi seràs, ben segur, amb el somriure als llavis.

Albert Calls

JOSEP GARÍ HA MORT

Poeta iconoclasta de Cabrera i esperit rebel, aquesta passada nit ha mort l'amic Josep Garí.

Al llarg dels anys ha anat bastint una llarga obra, a cop de poema, des de casa seva, en la que les figures i paisatges del nostre poble hi eren reflectits sota la seva mirada irònica a voltes, d'altres genïuda i desafiant.

Garí s'estimava Cabrera i era una consciència crítica sense manies.

Descansa en pau, amic.

Albert Calls

LA POESIA DE DÀRIA FERRANDO

El dimarts 11 de març es presentarà a Premià de Mar el llibre Cinquanta-set llunes i un bat de sol, de Dària Ferrando. Es tracta d’un recull de poemes d’aquesta autora premianenca, coneguda especialment per la seva tasca en la divulgació de les lectures dramatitzades. El llibre està acompanyat d’il·lustracions.

L’acte serà al Centre Cívic, del carrer Esperança 19-21, a les vuit del vespre. D’altra banda, el llibre el publiquen l’editorial El clavell i el consistori del municipi, dins la col·lecció Primília Lletres i en la recta del proper Sant Jordi.

'ESTEM EN CONTRA', de XAVIER GUAL

Publicat per La Campana

Amb aquest recull de relats, l’escriptor Xavier Gual ha guanyat el Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira, un prestigiós guardó que una vegada a l’any serveix per omplir un important buit en la Literatura Catalana, el de la creació literària humorística de qualitat, lluny de la frivolitat i despersonalització del gènere que ha anat associada a obres dels anomenats “autors mediàtics”.

Xavier Gual es va donar a conèixer amb Delirium tremens, un volum de narracions sobre esquizofrènies quotidianes que va obtenir el Premi Mercè Rodoreda, però va ser la novel·la Ketchup, una dura crítica a la societat actual a partir del món dels joves, traduïda a l’italià i al francès, que va projectar-lo.

Estem en contra, en la línia de la narrativa que fa l’autor, és un mirall irònic i satíric de la realitat, un viatge a l’altra banda de la neurosi col·lectiva que vivim les persones de principi d’aquest segle XXI i que no se sap cap a on ens conduirà.

Ens trobem, per tant, davant d’un humor càustic, cínic, corrosiu, la visió de la vida des del cul del got, que amaga alhora la necessitat de solucions i una certa denúncia de què tot plegat podria ser molt millor només amb una mica d’esforç personal.

Els protagonistes d’aquestes històries, algunes de les quals brillen molt més que d’altres, estan en contra de moltes coses: dels polítics corruptes, del turisme de masses, de les supersticions i dels que se n’aprofiten, de les tradicions passades de moda, dels problemes d’habitatge… i ens fan riure o plorar, segons com es miri i qüestió d’equidistàncies.

Albert Calls

'HISTÒRIES DEL TAXI', de DAVID ESCAMILLA

Publicat per Ara Llibres

David Escamilla, realitzador de programes radiofònics i televisius i autor d’una bona nòmina d’obres prou diverses que van des de la divulgació cultural (sobre La Trinca o Serrat, entre d’altres) fins a la poesia, parla en el seu nou llibre de les històries que sorgeixen al voltant del taxi.

I no pot tractar-se del món dels taxistes sense la presència del locutor i president del Grup Tele Taxi, Justo Molinero, que és qui signa el pròleg. On estan les fronteres entre el que és real i l’imaginari? Els límits entre els fets i la “llegenda urbana” d’aquestes narracions tan humanes?

És el que haurà de descobrir-hi el lector. Històries sorprenents que formen part de la realitat quotidiana, taxistes decebuts o enganyats, d’altres que han tingut sort i fins i tot els que han trobat parella en la seva tasca laboral diària. Tot un compendi que es fa difícil de resumir i que convida al lector a assumir que la realitat, moltes vegades, pot ser tan fecunda com la fantasia.

Escamilla s’ha endinsat en el món dels taxistes, ha parlat amb ells i ha recollit vint-i-vuit històries de la realitat quotidiana de Barcelona, algunes de les quals formen part de l’imaginari col·lectiu. “El resultat és un relat subtil i finíssim, construït a bocins de quotidianitat, l’únic i vertader motor de la història”, apunta Molinero en el pròleg i defineix amb precisió aquest volum de narracions singulars, tan properes a nosaltres en l’espai i en el temps.

Albert Calls

'WILL EISNER. EL ESPÍRITU DE UNA VIDA', de BOB ANDELMAN

editat per NORMA Editorial.

És el títol de la biografía oficial del que està considerat mestre de mestres del cómic nordamericà i precursor de la novel.la gràfica per a adults: Will Eisner.

Bob Andelman, l'autor de la biografia, va estar entrevistant-se amb Eisner durant 3 anys per tal de recopilar dades biogràfiques, trobades amb d'altres autors, idees e influències. Tota la informació sobre un artista dedicat a la seva passió: l'art seqüencial per a una nova época.

A la llibreria hem volgut oferir una selecció d'algunes de les seves obres com Los archivos de Spirit, Contrato con Dios, Águila azul, Fagin el judío, El cómic y el arte secuencial .... a banda de la biografia i també del llibre Eisner/Miller, una interessant conversa entre Eisner i Frank Miller, el creador de Sin City.

Sílvia Tarragó

LA SETMANA ENTRANT

Dues interessants propostes d'editorial La Campana per la setmana vinent.

D'una banda un llibre personal i excepcional de Josep Maria Espinàs, El meu ofici, on s'ha decidit ha parlar del seu ofici d'escriptor al que s'ha dedicat desde molt jove i que continua exercint als vuitanta anys.

Un ofici i una vida que han avançat simultàniament. Espinàs s'explica i ho fa amb la seva independència i el seu punt d'ironia habituals.El lector trobarà en aquestes pàgines un autoretrat indirecte però també una clara visió del que l'escriptor pensa sobre la importància de les idees i les emocions, de l'èxit i del fracàs, de l'ambició, de la quantitat i qualitat de l'escriptura, de l'admiració dels lectors i els crítics,... Un àlbum de reflexions incisives -sobre l'ofici i sobre la vida- que acaba amb una original proposta de necrologia on no hi falta l'humor.

D'altra banda, Teresa Pàmies en Informe al Difunt li envia al seu marit , Gregorio López Raimundo, la gran figura del PSUC en la clandestinitat durant la dictadura, aquest "informe" en el qual li explica les circumstàncies de la seva mort, el 17 de novembre de 2007. I evocant el difícil passat compartit, i els últims dies de la vida del lluitador -"Ya le llegó la hora al tozudo aragonés", li escriu Joaquín, germà de Gregorio, en una carta de condol- li fa saber allò que ha passat després.

El llenguatge de l'escriptora es d'una precisió serena i d'una emoció continguda. Un document per a la història, la de les persones i la dels fets. El llibre acaba així: "El meu enyor no és beat, ni llagrimós, ni resignat. No exerciré mai el paper de 'desconsolada viuda' convencional, tu ja m'entens..."

Informe a un Difunt és un cant a la lluita i a la vida, que en aquest cas són la mateixa cosa.

PREMI SANT JORDI 2007 I FINALISTA

Les senyoretes de Lourdes. Pep Coll

El monestir de l'amor secret. M. Dolors Farrés

Editorial Proa


Ja són a la venda la novel.la guanyadora i la finalista dels Premis Sant Jordi 2007.

En tinc bones referències de l'autor de la primera, Les senyoretes de Lourdes, un escriptor, en Pep Coll, amb un extens bagatge i amb títols tan coneguts com Què farem, què direm?, novel.la que solen recomenar alguns instituts. Jo, personalment, em quedo en Per les valls on es pon el sol, un insòlit i divertit viatge pels Pirineus, indret on transcorren la gran majoria dels seus llibres. Ara caldrà veure el que ens ofereix aquesta nova novel.la amb la que vol explicar la veritable història de Bernadette, la nena que va assegurar que havia vist la verge.

D'altra banda, de M. Dolors Farrès, autora de la novel.la finalista no en tinc cap referència, només sé que El monestir de l'amor secret, és la seva primera novel.la. Relata la història de l'amor prohibit entre dos frares en el monestir de Sant Llorenç del Munt situat a la comarca d'Osona, al segle XIV, durant la convulsa època del cisma d’Occident i dels rebrots de la pesta negra.

Penso que l'argument de tots dos llibres és prou atraient i suggestiu i, si més no pel que fa a Pep Coll, sembla que no hi ha perill de trobar-nos amb un llenguatge tan elitista i acrobàtic que faci impossible l'accés del lector com ha succeït darrerament, en detriment de l'interès i les vendes d'uns llibres tan tradicionals i emblemàtics com són els premiats a la Nit de Santa Llúcia.

Sílvia Tarragó

NOTA DE PREMSA SOBRE EL NOU LLIBRE DE CARLOS RUIZ ZAFON

La nueva novela de Carlos Ruiz Zafón, en Sant Jordi

La novela, aún sin título, llegará a las librerías el próximo 17 de abril.

Se trata de una emocionante historia llena de intriga y ambientada en los años 20,donde el autor regresa a la Barcelona misteriosa del Cementerio de los Libros Olvidados y nos sumerge de nuevo en el fascinante universo gótico de La Sombra del Viento.

Editorial Planeta marcará un hito histórico con una primera edición, sólo para España, de 1 millón de ejemplares.

Carlos Ruiz Zafón, el autor español más leído y aplaudido en el mundo, ha convertido su obra en un verdadero fenómeno literario. La Sombra del Viento, publicada por Editorial Planeta en mayo de 2001, ha sido editada en 50 países y lleva vendidos más de 10 millones de ejemplares.

Siete años después de la publicación de La Sombra del Viento, considerada ya un clásico de la literatura en varios países*, los lectores españoles podrán disfrutar del "estreno mundial" de la novela más esperada.

Ecos de La Sombra del Viento:

«Anuncia un fenómeno de la literatura popular española.» LA VANGUARDIA

«Unas de esas novelas extraordinarias que combinan una trama brillante con una escritura sublime.» SUNDAY TIMES

« Sus páginas ensimisman durante dos días a cuantos deciden leerlas.» EL MUNDO «Una obra maestra popular, un clásico contemporáneo.» DAILY TELEGRAPH

«Todos los que disfruten con novelas terroríficas, eróticas, conmovedoras, trágicas y de suspense, deben apresurarse a lalibrería más cercana y apoderarse de un ejemplar.» WASHINGTON POST

«El mejor libro del año. Irresistible.» LE FIGARO

«Como si García Márquez, Umberto Eco y Jorge Luis Borges se fundieran en un maravilloso y desbordante espectáculo.»THE NEW YORK TIMES

«Si alguien pensaba que la auténtica novela gótica había muerto en el XIX, este libro le hará cambiar de idea. Una novelallena de esplendor y de trampas secretas. Una lectura deslumbrante.» STEPHEN KING

*El 16º mejor libro de la historia, según una encuesta de la televisión pública ZDF de Alemania 250.000 personas para escoger los 100 mejores.

*El 6º mejor libro de los últimos 25 años, según una macroencuesta conjunta de la BBCy la cadena de librerías Waterstone's (Reino Unido) para elegir los 25 mejores.

Més d'Esther i el seu món

Esther y su mundo vol.3
Purita Campos/Phillip Douglas

Las nuevas aventuras de Esther libro 2
Purita Campos/Carlos Portela

publicats per Glénat

Aquest mes ha sortit a la venda el volum 3 de la col.lecció Esther y su mundo, que aplega els capítols 7,8 i 9 de la serie clàssica, la que es va crear el 1971.

D'altra banda, també s'ha publicat el segon llibre de Las nuevas aventuras de Esther, en el qual la protagonista ja és una dona de 35 anys.

Aquest segun volum és, en la meva opinió, molt més interessant i elaborat que el primer, que es centrava més en mostrar-nos la realitat d'una Esther adulta, separada i mare d'una filla adolescent, que en la trama de la historieta.

Sembla increíble com, després de tant anys, les mateixes lectores continuen deixant-se apassionar per aquest personatge. No sé si es tracta només d'un sentiment de nostàlgia o si és que aquest personatge continua tenint la mateixa capacitat de despertar interès. Potser sigui una mica de tot plegat, però el que és innegable és que Esther continua captivant malgrat els anys que hagin passat.

Sílvia Tarragó

RECITAL DE POESIA. POETES DE CABRERA DE MAR

NOTA DE PREMSA DE L'AJUNTAMENT D'ARGENTONA

Els Amics de la Poesia d'Argentona organitzen un recital de poesia sobre les antologies poètiques 'Nigromàntic', d'Albert Calls, i 'Estiu immòbil', de Sílvia Tarragó.

L'acte, que tindrà lloc el proper dissabte, dia 1 de març, a les 19.30 h, a la Casa Gòtica (plaça de l'Església, 4), el presentarà la Coordinadora de la Col·lecció 'Poetes de Cabrera de Mar', la Sra. Núria López.

Lloc: Casa Gòtica (Plaça de l‚Església, 4)
Data: Dissabte, dia 1 de març
Hora: 19.30 h

Organitza: Amics de la Poesia d'Argentona

Col·labora: Ajuntament d'Argentona

'R. CRUMB. RECUERDOS Y OPINIONES', de R. CRUMB i P. POPLASKI

Publicat per Globalrhythm

Aquest llibre (mig en text i mig en còmic, polièdric i complex com el seu autor), és un compendi de tot tipus de dibuixos, historietes, pensaments, reflexions i opinions al voltant del més genial dels historietistes underground: el nordamericà Robert Crumb, que ha estat el pare per a tota una generació de dibuixants.

Tant els seus seguidors com noves persones que vulguin acostar-se al seu particular univers creatiu, trobaran en aquest voluminós llibre el calaix de sastre més adequat, un itinerari fàcil de seguir i que dóna moltes pistes per entendre qui ha estat Crumb.

Escrit en clau de memòries, però entrant i sortint en temes tan frívols com cabdals, en aquesta obra hi ha una mica de tot: des de reflexions vitals profundes fins a un humor cínic i sexual, passant per referents i consells de tot tipus.

De fet, Crumb hi invoca tots els seus àngels i dimonis i els posa en solfa i partitura de colors amb la col·laboració d’un amic seu, Peter Poplaski, el coautor del llibre. D’altra banda, el volum també s’acompanya d’un CD amb música de Crumb, un apassionat del banjo.

Albert Calls

'PERSÈPOLIS', de MARJANE SATRAPI

Publicat per Norma Editorial.

La iraniana Marjane Satrapi, que actualment viu a França, ha estat guanyadora del Premi Internacional d’Humor Gat Perich, que va atorgar-se el passat 9 de febrer a Premià de Dalt. Satrapi és molt coneguda, sobretot, per la seva obra ‘Persèpolis’, una novel·la gràfica que també ha estat adaptada al cinema i que ara pot llegir-se en la seva recent traducció al català.

‘Persèpolis’ demostra que en còmic es pot fer de tot si el creador té art i ofici. De fet, en aquest cas, el que es tracta és de narrar amb uns suggerents dibuixos en blanc i negre la història de l’autora, quan a Teheran, el 1978, ella té nou anys i el Xa Reza Pahlavi és expulsat de l’Iran. Aleshores, les esperances de molta gent es trenquen quan els fanàtics religiosos arriben al poder i instauren la revolució islàmica.

‘Persèpolis’ és un treball que en cap moment defuig la ironia i l’humor crítitc amb els totalitarismes. Des dels ulls d’una noia que va creixent, el lector veu una part de la història que sovint s’oblida, la de la puresa rebel contra les imposicions.

Satrapi ha venut de la seva obra més de 300.000 exemplars i ha rebut nombrosos guardons internacionals pel seu treball. També, ha publicat els còmics ‘Brodats’ i ‘Pollastre amb prunes’, on continua narrant a través de la historieta la seva vida a l’Iran.

Albert Calls

COMIAT

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m'empastifa els dits, les venes...
He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d'or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules...
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se'm moren a dins
i jo visc en les coses. "

Josep Palau i Fabre
Comiat, Poemas de l'Alquimista

JOSÉ LUIS SAMPEDRO DIXIT

Crec que paga la pena reproduir aquesta defensa de la lectura, un bell manifest a favor del plaer de llegir de la mà de José Luis Sampedro, escriptor, filòsof i defensor de la literatura:

POR LA LECTURA

Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos. Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres a quienes sólo cobraba cincuenta céntimos al mes por prestar a cada cual un libro a la semana. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May.

Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos. Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas. Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos: algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos. Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos, fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados, paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro.

Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a los autores del desgaste del préstamo.

Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque:

a) obtiene algo a cambio.
b) es objeto de una sanción.

Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro para prestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura?

Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?.¿Acaso dejaron de cobrar por el libro?. ¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas?.¿Venderán menos o les servirá de publicidad el préstamo como cuando una fábrica regala muestras de sus productos? Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura? ¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos? No entiendo a esa Europa mercantil. Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra.

Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas. He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

José Luis Sampedro