‘Brumas del franquismo.
El auge del cine negro
español (1950-1965)’,
de Francesc Sánchez Barba.
Publicacions i Edicions UB
Francesc Sánchez Barba és un autor vinculat a Premià de Mar que ve desenvolupant una intensa obra al voltant de l’anàlisi del món del cinema i alguns dels seus gèneres. Fruit de la seva tasca, ja han sortit dos llibres que estudien la relació de la música pop i la Segona Guerra Mundial amb el setè art. El seu darrer treball, que ha aparegut aquest mes de juny, porta per títol ‘Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (1950-1965)’ i passa revista ara a un període amb tocs de clarobscurs de la nostra història més recent, a través del treball de cineastes que en un procés de recuperació i sota un règim totalitari, varen començar a donar oxigen amb les seves propostes. A través de l’anàlisi d’aquestes pel·lícules, l’autor n’extreu molt del nostre passat més contemporani i ens acosta a unes narracions cinematogràfiques de policies i delinqüents que amagaven la crítica al sistema com podien o retrataven un model que contrasta amb el seu homònim nordamericà, que ha esdevingut un referent mundial. En l’assaig es tracten 208 títols i a més de reflectir uns moments i unes persones agosarades que s’estimaven el que feien des d’una òptica professional, es convida al lector a homenatjar-los amb la visualització dels seus treballs, perquè aquests no quedin finalment en l’oblit.
Albert Calls
dissabte, 23 de juny del 2007
dijous, 21 de juny del 2007
Properes novetats en novel.la gràfica, còmic i manga
El nostre distribuidor ens avança el més destacat del que sortirà aquesta setmana:
"Aqui teneis el menú de la semana. Y como podeis comprobar son unos platos bien condimentados y abundantes. Si además añadimos productos de alta calidad, el resultado es un festival de gustos que satisfará hasta al gourmet más exigente.
De entre todas estas delicias os quiero destacar: LA CUMBRE DE LOS DIOSES Nº 1. La penúlltima obra de Jiro Taniguchi. Después de "Barrio Lejano", esta serie está considerada como la mejor que ha realizado dicho autor. Una delicia para paladares finos.
Destacaros también VOLATIL. Es como aquel estofado de la abuela, lleno a rebosar, que te produce una digestión larga, pero que está buenísimo. Es una novela gráfica densa, de las que nos tiene habituados el autor Luis Duran. Pero que una vez terminado, uno tiene la necesidad de más.
Como postres CORALINE. Siempre apetecible como postres algo dulce y suave. Así son los dibujos de Terry Dodson, un autor apasionado de las curvas y si son femeninas mejor que mejor. Se nota que el autor se tomo su tiempo para realizar este cómic (unos tres años) Malas lenguas dicen que el autor no acababa de tomarle bien las medidas a la modelo y que necesitaba de más tiempo.
Por último no quiero olvidarme de las siguientes delicatessen: KONRAD & PAUL nº 3, MOME nº 1 (soberbia antologia cuya periodicidad semestral nos va a parecer muuuy laarga, dada la gran cantidad y calidad de artistas que participan. Vaya de lo mejor del comic independiente americano actual) o MAR nº 13, manga a tener en cuenta dado que se está emitiendo por televisión".
"Aqui teneis el menú de la semana. Y como podeis comprobar son unos platos bien condimentados y abundantes. Si además añadimos productos de alta calidad, el resultado es un festival de gustos que satisfará hasta al gourmet más exigente.
De entre todas estas delicias os quiero destacar: LA CUMBRE DE LOS DIOSES Nº 1. La penúlltima obra de Jiro Taniguchi. Después de "Barrio Lejano", esta serie está considerada como la mejor que ha realizado dicho autor. Una delicia para paladares finos.
Destacaros también VOLATIL. Es como aquel estofado de la abuela, lleno a rebosar, que te produce una digestión larga, pero que está buenísimo. Es una novela gráfica densa, de las que nos tiene habituados el autor Luis Duran. Pero que una vez terminado, uno tiene la necesidad de más.
Como postres CORALINE. Siempre apetecible como postres algo dulce y suave. Así son los dibujos de Terry Dodson, un autor apasionado de las curvas y si son femeninas mejor que mejor. Se nota que el autor se tomo su tiempo para realizar este cómic (unos tres años) Malas lenguas dicen que el autor no acababa de tomarle bien las medidas a la modelo y que necesitaba de más tiempo.
Por último no quiero olvidarme de las siguientes delicatessen: KONRAD & PAUL nº 3, MOME nº 1 (soberbia antologia cuya periodicidad semestral nos va a parecer muuuy laarga, dada la gran cantidad y calidad de artistas que participan. Vaya de lo mejor del comic independiente americano actual) o MAR nº 13, manga a tener en cuenta dado que se está emitiendo por televisión".
dissabte, 16 de juny del 2007
ALELLA TORNA A CONVOCAR EL SEU CARTELL DE PREMIS LITERARIS
Una opció per als autors literaris que comencen és presentar els seus primers treballs als certàmens. D’entre els que es convoquen al Maresme cal destacar el cartell de l’Ajuntament d’Alella, obert a un amplíssim ventall de possibilitats en el camp de la poesia i la narrativa.
El primer dels guardons que convoquen és l’Alella a Maria Oleart, que enguany arriba a la seva onzena edició i que s’adreça als poetes de l’àmbit català. El guanyador pot veure la seva obra publicada en una luxosa col·lecció que ha anat assolint, a poc a poc, molt de prestigi.
El segon concurs que organitzen és el Guida Alzina de contes, que en la seva setena edició consta de noves bases. D’aquesta manera, si s’adreçava a un públic juvenil, a partir d’ara s’obre a totes les edats.
Finalment, la quarta edició de l’Alella a Isidre Pòlit guardona relats curts d’astronomia, una proposta aquesta diria que única en el panorama dels premis catalans, convocada en aquest cas per l’Agrupació d’Astronomia d’Alella, amb el suport del consistori.
D’altra banda, tohom que vulgui participar en qualsevol de les tres convocatòries, cal que tingui en compte que les bases completes –es poden sol·licitar a l’Ajuntament alellenc– indiquen que la data de termini per entregar els treballs és el proper dia 20 de juliol.
Albert Calls
El primer dels guardons que convoquen és l’Alella a Maria Oleart, que enguany arriba a la seva onzena edició i que s’adreça als poetes de l’àmbit català. El guanyador pot veure la seva obra publicada en una luxosa col·lecció que ha anat assolint, a poc a poc, molt de prestigi.
El segon concurs que organitzen és el Guida Alzina de contes, que en la seva setena edició consta de noves bases. D’aquesta manera, si s’adreçava a un públic juvenil, a partir d’ara s’obre a totes les edats.
Finalment, la quarta edició de l’Alella a Isidre Pòlit guardona relats curts d’astronomia, una proposta aquesta diria que única en el panorama dels premis catalans, convocada en aquest cas per l’Agrupació d’Astronomia d’Alella, amb el suport del consistori.
D’altra banda, tohom que vulgui participar en qualsevol de les tres convocatòries, cal que tingui en compte que les bases completes –es poden sol·licitar a l’Ajuntament alellenc– indiquen que la data de termini per entregar els treballs és el proper dia 20 de juliol.
Albert Calls
DUES NOVETATS EDITORIALS D'AUTORS DEL MARESME
La primera de les dues novetats editorials d’autors vinculats amb la comarca que s’han publicat aquests dies és la nova novel·la per a un públic jove del periodista i escriptor Rafael Vallbona, de Premià de Dalt. ‘La cara al vent’, editada per Alfaguara – Grup Promotor tracta una història sobre l’amor i l’amistat, les inquietuds de la joventut i el plaer del descobriment. La trama narrativa engega quan el mes d’agost en Miki i en Robert han de qudar-se tot l’estiu al poble. Les seves xicotes han anat a passar uns dies a Echo, un poble del Pirineu aragonès. Una tarda, farts de la calor, decideixen agafar les motos i anar a visitar-les. Els revolts de la carretera, la velocitat i les muntanyes es convertiran en l’escenari del seu viatge. Pel camí veuran una natura malmesa, però alhora paisatges feréstecs i indrets de gran bellesa.
La segona proposta destacada d’un autor de la comarca és ‘Giratombs de vida’, de Josep M. Miquel i Vergés (1903-1964), novel·la editada per Angle Editorial amb el suport de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. L’escriptor arenyenc dóna compte, en aquesta història i a través de la ficció, de la Guerra Civil i de l’exili dels catalans a Mèxic. Finalista del prestigiós premi Joanot Martorell, ‘Giratombs de vida’ ha estat inèdita durant gairebé cinquanta anys.
La segona proposta destacada d’un autor de la comarca és ‘Giratombs de vida’, de Josep M. Miquel i Vergés (1903-1964), novel·la editada per Angle Editorial amb el suport de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. L’escriptor arenyenc dóna compte, en aquesta història i a través de la ficció, de la Guerra Civil i de l’exili dels catalans a Mèxic. Finalista del prestigiós premi Joanot Martorell, ‘Giratombs de vida’ ha estat inèdita durant gairebé cinquanta anys.
dilluns, 11 de juny del 2007
'EL CUADERNO DE ROSA', D'ALINA REYES
LLIBRES
‘El cuaderno de Rosa’, d’Alina Reyes
Tusquets / La sonrisa vertical
Obra escrita en clau de diari íntim que desvetlla els usos eròtics d’una dona, tan platònics com carnals, a través de 69 capítols brevíssims, a la manera dels post dels blogs (òbviament, el número no està escollit a l’atzar). El lector hi trobarà sexe explícit i implícit amb escreix, que frega la ratlla de la prosa poètica, tot i que en alguns moments es redunda i repeteix en excés, donant com a resultat un producte curiós i suggerent, però no innovador.
L’autora, Alina Reyes, va néixer el 1956 a Soulac (sudoest de França) i viu entre París i els Pirineus. Va estudiar literatura i ha treballat de periodista. Ha publicat obres com ‘El carnicero’, ‘Satisfaction’ i ‘La séptima noche’.
D’altra banda, la col·lecció ‘La sonrisa vertical’ és tot un referent de literatura eròtica en el que poden trobar-se des de títols clàssics fins a autors absolutament contemporanis. A més, en els darrers anys la literatura eròtica ha anat trobant el seu espai i els seus lectors i, tot i no ser de consum massiu, ha aconseguit àmbits sòlids com el que impulsa l’editorial Tusquets i que permeten anar consolidant trajectòries.
Albert Calls
‘El cuaderno de Rosa’, d’Alina Reyes
Tusquets / La sonrisa vertical
Obra escrita en clau de diari íntim que desvetlla els usos eròtics d’una dona, tan platònics com carnals, a través de 69 capítols brevíssims, a la manera dels post dels blogs (òbviament, el número no està escollit a l’atzar). El lector hi trobarà sexe explícit i implícit amb escreix, que frega la ratlla de la prosa poètica, tot i que en alguns moments es redunda i repeteix en excés, donant com a resultat un producte curiós i suggerent, però no innovador.
L’autora, Alina Reyes, va néixer el 1956 a Soulac (sudoest de França) i viu entre París i els Pirineus. Va estudiar literatura i ha treballat de periodista. Ha publicat obres com ‘El carnicero’, ‘Satisfaction’ i ‘La séptima noche’.
D’altra banda, la col·lecció ‘La sonrisa vertical’ és tot un referent de literatura eròtica en el que poden trobar-se des de títols clàssics fins a autors absolutament contemporanis. A més, en els darrers anys la literatura eròtica ha anat trobant el seu espai i els seus lectors i, tot i no ser de consum massiu, ha aconseguit àmbits sòlids com el que impulsa l’editorial Tusquets i que permeten anar consolidant trajectòries.
Albert Calls
"La muerte de Venus", de Care Santos
Aquesta novel.la ha estat la finalista del Premio Primavera de Novela i aquest Sant Jordi va ser un dels llibres més venuts a Mataró, atès que l'acció es desenvolupa en aquesta ciutat.
Es tracta d'una història de fantasmes amb la particularitat de que el fantasma és molt antic, tant, que ens remet al segle I d.C. a la Iluro romana. Aquesta presència inquietant trasbalsa la vida dels propietaris d'una casa de Mataró d'avui dia, que es veuran impel.lits a investigar el que hi ha darrera dels estranys fenòmens que es produeixen a la seva llar. A partir d'aqui, la història esdevé en dos planols: el present i el passat, amb interessantíssimes incursions dins el món arqueològic i el del fenòmens paranormals.
Una lectura apassionant, ben documentada i evocadora de la que ja n'estan preparant una segona edició. Lectura que, com a afegitó, fa una picada d'ull a una altra novel.la d'èxit, "El quart Reich", amb qui comparteix alguns curiosos detalls, comparteixen un personatge, en una novel.la es menciona l'altra i la darrera frase de "La muerte de Venus" és la primera de "El quart reich".
Sílvia Tarragó
Es tracta d'una història de fantasmes amb la particularitat de que el fantasma és molt antic, tant, que ens remet al segle I d.C. a la Iluro romana. Aquesta presència inquietant trasbalsa la vida dels propietaris d'una casa de Mataró d'avui dia, que es veuran impel.lits a investigar el que hi ha darrera dels estranys fenòmens que es produeixen a la seva llar. A partir d'aqui, la història esdevé en dos planols: el present i el passat, amb interessantíssimes incursions dins el món arqueològic i el del fenòmens paranormals.
Una lectura apassionant, ben documentada i evocadora de la que ja n'estan preparant una segona edició. Lectura que, com a afegitó, fa una picada d'ull a una altra novel.la d'èxit, "El quart Reich", amb qui comparteix alguns curiosos detalls, comparteixen un personatge, en una novel.la es menciona l'altra i la darrera frase de "La muerte de Venus" és la primera de "El quart reich".
Sílvia Tarragó
dimecres, 6 de juny del 2007
"CORAZÓN DE TANGO", D'ELIA BARCELÓ
Suena el fueye, la luz está sobrando....
La letra del tango Tal vez será mi alcohol, que luego se llamó Tal vez será su voz, de Homero Manzi es el preludio de una desgarradora historia, pasional, como el tango, intensa, que, además, trasciende el tiempo "porque el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo". Por eso la novela se inicia en la actualidad, en un encuentro fortuito que arrastra hacia el pasado a sus protagonistas seducidos por sus inquietantes parejas de baile. "Yo era solo un alma prendida a un sortilegio, que volaba y se sumergía siguiendo su luz como una mariposa nocturna" y le sigue, y la sigue, los dos arrastrados por ese impulso que les lleva hasta Buenos Aires, hasta un "museo triste como pocos, desierto, con grandes salas pobremente iluminadas, de paredes pintadas de colores inverosímiles: verde bilioso, amarillo sucio, azul deslavado, cubiertas de cuadros de todos los estilos, de todas las épocas, en una zarabanda incomprensible, como si los hubieran arrinconado allí para poderlos olvidar mejor."
Sí, el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo y así, bailando con el alma prendida a un sortilegio, reaparece el Buenos Aires de los años veinte "traspasado por el ritmo arrastrado de un dolor dulcísimo, de un recuerdo impreciso perdido en el tiempo". Una época de cafés y de música, de marinos y europeos en busca de fortuna, de un barrio, el de La Boca, donde los sueños de un amor imposible se arrastran y entrelazan en un tango eternal que confluye, subyuga y se repite, quien sabe por qué, en una milonga europea.
Como vos, era pálida y lejana;
negro el pelo, los ojos verde gris.
Y también era su boca entre la luz del alba
una triste flor de carmín.
Sílvia Tarragó
La letra del tango Tal vez será mi alcohol, que luego se llamó Tal vez será su voz, de Homero Manzi es el preludio de una desgarradora historia, pasional, como el tango, intensa, que, además, trasciende el tiempo "porque el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo". Por eso la novela se inicia en la actualidad, en un encuentro fortuito que arrastra hacia el pasado a sus protagonistas seducidos por sus inquietantes parejas de baile. "Yo era solo un alma prendida a un sortilegio, que volaba y se sumergía siguiendo su luz como una mariposa nocturna" y le sigue, y la sigue, los dos arrastrados por ese impulso que les lleva hasta Buenos Aires, hasta un "museo triste como pocos, desierto, con grandes salas pobremente iluminadas, de paredes pintadas de colores inverosímiles: verde bilioso, amarillo sucio, azul deslavado, cubiertas de cuadros de todos los estilos, de todas las épocas, en una zarabanda incomprensible, como si los hubieran arrinconado allí para poderlos olvidar mejor."
Sí, el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo y así, bailando con el alma prendida a un sortilegio, reaparece el Buenos Aires de los años veinte "traspasado por el ritmo arrastrado de un dolor dulcísimo, de un recuerdo impreciso perdido en el tiempo". Una época de cafés y de música, de marinos y europeos en busca de fortuna, de un barrio, el de La Boca, donde los sueños de un amor imposible se arrastran y entrelazan en un tango eternal que confluye, subyuga y se repite, quien sabe por qué, en una milonga europea.
Como vos, era pálida y lejana;
negro el pelo, los ojos verde gris.
Y también era su boca entre la luz del alba
una triste flor de carmín.
Sílvia Tarragó
dilluns, 4 de juny del 2007
'CASA DE MISERICÒRDIA', DE JOAN MARGARIT
LLIBRES
Poesia:
‘Casa de Misericòrdia’,
de Joan Margarit
Proa
La poesia potser ja no és una arma carregada de futur, però continua sent més necessària que mai. Una col·lecció emblemàtica que li dóna sortida editorial és’Els llibres de l’Óssa Menor’, que sortosament s’ha adaptat als nous temps i continua oferint-nos algunes de les millors veus poètiques catalanes o d’autors contemporanis de la literatura universal, traduïdes a la nostra llengua. Un dels darrres títols publicats és ‘Casa de Misericòrdia’, de l’autor català Joan Margarit. Amb el seu nou poemari, el poeta i arquitecte assoleix una altra fita en la seva trajectòria literària: donar al lector una poesia social i alhora intimista, construïda amb inigualable mestratge i domini, que permet una lectura assumible, sense renunciar en cap moment a la claredat. Margarit és un poeta que es pot llegir, que explica històries, que ens porta sensacions i sentiments contundents i clars, un got d’aigua clara, però amb la força del whisky sense gel.
Un breu tast:
“De nit només quedava la remor/
de les onades sota la terrassa./
En canvi, dintre nostre, com dintre de la música,/
rugia el temporal de neu i ferro/
que es desferma quan passa full la història./
Albert Calls
Poesia:
‘Casa de Misericòrdia’,
de Joan Margarit
Proa
La poesia potser ja no és una arma carregada de futur, però continua sent més necessària que mai. Una col·lecció emblemàtica que li dóna sortida editorial és’Els llibres de l’Óssa Menor’, que sortosament s’ha adaptat als nous temps i continua oferint-nos algunes de les millors veus poètiques catalanes o d’autors contemporanis de la literatura universal, traduïdes a la nostra llengua. Un dels darrres títols publicats és ‘Casa de Misericòrdia’, de l’autor català Joan Margarit. Amb el seu nou poemari, el poeta i arquitecte assoleix una altra fita en la seva trajectòria literària: donar al lector una poesia social i alhora intimista, construïda amb inigualable mestratge i domini, que permet una lectura assumible, sense renunciar en cap moment a la claredat. Margarit és un poeta que es pot llegir, que explica històries, que ens porta sensacions i sentiments contundents i clars, un got d’aigua clara, però amb la força del whisky sense gel.
Un breu tast:
“De nit només quedava la remor/
de les onades sota la terrassa./
En canvi, dintre nostre, com dintre de la música,/
rugia el temporal de neu i ferro/
que es desferma quan passa full la història./
Albert Calls
'JO PREGUNTO', ANTOLOGIA DE MARIA OLEART
LLIBRES
‘Jo pregunto’,
de Maria Oleart
Ajuntament d’Alella
La Comarcal Edicions
La recuperació que es fa des dels ajuntaments de l’obra literària dels escriptors de la nostra comarca és molt important. El consistori d’Alella, molt sensible a la tasca poètica, ha editat ara una antologia de Maria Oleart, ‘Jo pregunto’, que ens dóna una interessant aproximació a la poesia d’aquesta escriptora maresmenca, que malauradament va morir el 1996. Oleart, nascuda a Barcelona el 1929, va estar molt vinculada a Alella, el Masnou i el conjunt del Maresme i és una autora que va projectar la seva obra com a poeta i com a narradora molt més enllà dels nostres límits comarcals. Actualment, l’ajuntament alellenc convoca un premi anual de poesia que duu el seu nom i que ha anat aconseguint un cert prestigi en la promoció de nous valors. D’altra banda, la realització de l’antologia ha anat a cura de l’escriptora Joana Bel, filla de l’autora. A part de resseguir un intens itinerari literari per l’obra d’Oleart, el recull conclou amb un postfaci de l’escriptora i poeta Montserrat Abelló, que acaba d’ajudar els lectors a introduir-se en el món de l’autora antologada.
Albert Calls
‘Jo pregunto’,
de Maria Oleart
Ajuntament d’Alella
La Comarcal Edicions
La recuperació que es fa des dels ajuntaments de l’obra literària dels escriptors de la nostra comarca és molt important. El consistori d’Alella, molt sensible a la tasca poètica, ha editat ara una antologia de Maria Oleart, ‘Jo pregunto’, que ens dóna una interessant aproximació a la poesia d’aquesta escriptora maresmenca, que malauradament va morir el 1996. Oleart, nascuda a Barcelona el 1929, va estar molt vinculada a Alella, el Masnou i el conjunt del Maresme i és una autora que va projectar la seva obra com a poeta i com a narradora molt més enllà dels nostres límits comarcals. Actualment, l’ajuntament alellenc convoca un premi anual de poesia que duu el seu nom i que ha anat aconseguint un cert prestigi en la promoció de nous valors. D’altra banda, la realització de l’antologia ha anat a cura de l’escriptora Joana Bel, filla de l’autora. A part de resseguir un intens itinerari literari per l’obra d’Oleart, el recull conclou amb un postfaci de l’escriptora i poeta Montserrat Abelló, que acaba d’ajudar els lectors a introduir-se en el món de l’autora antologada.
Albert Calls
'SET CONTES FRONTERERS', DE GEORGES MOUSTAKI
LLIBRES
‘Set contes fronterers’,
de Georges Moustaki
Belacqva
Georges Moustaki és conegut sobretot per la seva trajectòria com a cantant, però com a artista multidisciplinari també pinta i escriu i és, a més, un incansable viatger i un veritable ciutadà del món. Fruit d’aquesta vessant literària surten ara els seus relats sota el títol ‘Set contes fronterers’, històries netes, pures, senzilles i carregades de contingut, situades també a cavall entre Orient i Occident, cosa que els dota encara més d’un major atractiu estilístic i els situa en els temps actuals, amb plena vigència contemporània, alhora que vehiculen una reacció davant del que es considera inacceptable. Sense explicar massa les històries, perquè són molt curtes i és millor no desvetllar les claus, Moustaki ens parla de reivindicacions senzilles, clams contra el sistema i el fet que rera les persones hi ha sempre les mateixes inquietuds, anhels i esperances, situacions que semblen molt complicades i en el fons no ho són tant, com la vida mateixa. Des d’un mur que separa fins a Hassan, el trobador enamorat de l’Edat Mitjana que només parla d’amor o l’absurditat de les guerres fratricides. Una obra netament recomanable!
Albert Calls
‘Set contes fronterers’,
de Georges Moustaki
Belacqva
Georges Moustaki és conegut sobretot per la seva trajectòria com a cantant, però com a artista multidisciplinari també pinta i escriu i és, a més, un incansable viatger i un veritable ciutadà del món. Fruit d’aquesta vessant literària surten ara els seus relats sota el títol ‘Set contes fronterers’, històries netes, pures, senzilles i carregades de contingut, situades també a cavall entre Orient i Occident, cosa que els dota encara més d’un major atractiu estilístic i els situa en els temps actuals, amb plena vigència contemporània, alhora que vehiculen una reacció davant del que es considera inacceptable. Sense explicar massa les històries, perquè són molt curtes i és millor no desvetllar les claus, Moustaki ens parla de reivindicacions senzilles, clams contra el sistema i el fet que rera les persones hi ha sempre les mateixes inquietuds, anhels i esperances, situacions que semblen molt complicades i en el fons no ho són tant, com la vida mateixa. Des d’un mur que separa fins a Hassan, el trobador enamorat de l’Edat Mitjana que només parla d’amor o l’absurditat de les guerres fratricides. Una obra netament recomanable!
Albert Calls
divendres, 20 d’abril del 2007
S'acosta el dia....
Molts ja s'han adonat de la proximitat de Sant Jordi i han volgut aprofitar per a triar llibres amb una mica de calma. Fan bé, crec que aquest any serà més fàcil poguer-ho fer perquè hi ha tot el cap de setmana per davant. Diumenge hi haurà parades a la plaça de l'Ajuntament, dilluns també i, a més, no tancarem al migdia. Només cal trobar el llibre adient i gaudir de l'ambient que envolta aquesta diada.
Aquest any no podria dir quin serà el llibre més venut, no crec que hi hagi un altra "Esglèsia del mar", em penso que anirà molt més repartit. D'una banda el mediàtics com "Polonia" o "Me'n vaig" de Pepe Rubianes, d'una altra els thrillers històrics com "La ciudad sin tiempo", "La sang dels innocents" o "La clau Gaudí", i defentsant-se gràcies a l'incondicionalitat del seus lectors els llibres més, diguem-ne, "literaris", com "El corazón helado", "Profundidades", "El pedestal de las estatuas", "Escucha mi voz" o "Viatges per l'escriptorium". "El conte numero tretze" es perfila com una descoberta pels amants de la literatura de tipus clàssic, "Cien años de soledad" reivindica els seus 40 anys d'existència i el nou diccionari de l'IEC pot ser també un bon regal.
En el nostre cas concret, esperem també que els lectors s'animim a descobrir autors locals com el Xavi Traïd que enguany ha publicat el recull de relats "Nacional 330" o la Susanna Hernàndez que ho ha fet amb una novel.la, "La puta que leía a Jack Kerouac", dues propostes interessants pels qui volen alguna cosa diferent.
Sílvia Tarragó
Aquest any no podria dir quin serà el llibre més venut, no crec que hi hagi un altra "Esglèsia del mar", em penso que anirà molt més repartit. D'una banda el mediàtics com "Polonia" o "Me'n vaig" de Pepe Rubianes, d'una altra els thrillers històrics com "La ciudad sin tiempo", "La sang dels innocents" o "La clau Gaudí", i defentsant-se gràcies a l'incondicionalitat del seus lectors els llibres més, diguem-ne, "literaris", com "El corazón helado", "Profundidades", "El pedestal de las estatuas", "Escucha mi voz" o "Viatges per l'escriptorium". "El conte numero tretze" es perfila com una descoberta pels amants de la literatura de tipus clàssic, "Cien años de soledad" reivindica els seus 40 anys d'existència i el nou diccionari de l'IEC pot ser també un bon regal.
En el nostre cas concret, esperem també que els lectors s'animim a descobrir autors locals com el Xavi Traïd que enguany ha publicat el recull de relats "Nacional 330" o la Susanna Hernàndez que ho ha fet amb una novel.la, "La puta que leía a Jack Kerouac", dues propostes interessants pels qui volen alguna cosa diferent.
Sílvia Tarragó
dilluns, 16 d’abril del 2007
'COMO CONVERTIRSE EN UN BUDA EN CINCO SEMANAS', DE GIULIO CESARE GIACOBBE
LLIBRES
‘Como convertirse en un Buda en cinco semanas’,
de Giulio Cesare Giacobbe
Publicat per Grijalbo
El ritme de vida que portem ens aboca cada vegada més al desastre personal. Això que és una percepció col·lectiva, a nivell individual encara és un aspecte molt més preocupant. L’excés de treball, la precarietat laboral o la lleugeresa insostenible de l’ésser, més palesa ara que mai, ens porten a un atzcucac que en alguns casos pot acabar en tragèdia. Però sortosament hi ha d’altres camins i molts llibres d’autoajuda ens donen les pistes per començar a sortir-se’n amb encert, com el que ens ocupa, subtitulat ‘Un manual serio de autorrealización’. ‘Como ser un Buda en cinco semanas’ sintetitza les claus del Budisme i ens les acosta aplicades a la vida moderna, actual. El lector hi trobarà senzilles operacions d’autorreflexió i per assolir la calma, que li permetran afrontar la vida diària amb una actitud més positiva, serena i constructiva alhora. D’altra banda, l’autor d’aquesta obra també ha escrit ‘En busca de los mimos perdidos. Una psicología revolucionaria para el soltero y la pareja’.
Albert Calls
‘Como convertirse en un Buda en cinco semanas’,
de Giulio Cesare Giacobbe
Publicat per Grijalbo
El ritme de vida que portem ens aboca cada vegada més al desastre personal. Això que és una percepció col·lectiva, a nivell individual encara és un aspecte molt més preocupant. L’excés de treball, la precarietat laboral o la lleugeresa insostenible de l’ésser, més palesa ara que mai, ens porten a un atzcucac que en alguns casos pot acabar en tragèdia. Però sortosament hi ha d’altres camins i molts llibres d’autoajuda ens donen les pistes per començar a sortir-se’n amb encert, com el que ens ocupa, subtitulat ‘Un manual serio de autorrealización’. ‘Como ser un Buda en cinco semanas’ sintetitza les claus del Budisme i ens les acosta aplicades a la vida moderna, actual. El lector hi trobarà senzilles operacions d’autorreflexió i per assolir la calma, que li permetran afrontar la vida diària amb una actitud més positiva, serena i constructiva alhora. D’altra banda, l’autor d’aquesta obra també ha escrit ‘En busca de los mimos perdidos. Una psicología revolucionaria para el soltero y la pareja’.
Albert Calls
dimecres, 11 d’abril del 2007
"LA TIERRA PURA", D'ALAN SPENCE
Aquesta novel.la recupera la història en que es basa la famosa opera de Pucinni,
Spence aconsegueix arrossegar al lector en un apassionant relat sobre un fet històric que és, alhora, el fet de milers de persones compromeses amb un país ancorat en tradicions i costums que xoquen amb occident. Glover esdevindrà el punt d'encontre de les dues civilitzacions, però ni el seu cor ni la seva ànima quedaràn indemnes.
Sílvia Tarragó
Madama Butterfly, però és molt més que això, és la història d'un jove escocés, Tomas Glover, que arriba a un Japó immers encara a la Edat Mitjana a mitjans del segle XIX i que serà uns dels impulsors en el seu futur desenvolupament com a potencia mundial.
Spence aconsegueix arrossegar al lector en un apassionant relat sobre un fet històric que és, alhora, el fet de milers de persones compromeses amb un país ancorat en tradicions i costums que xoquen amb occident. Glover esdevindrà el punt d'encontre de les dues civilitzacions, però ni el seu cor ni la seva ànima quedaràn indemnes.
Sílvia Tarragó
dilluns, 26 de març del 2007
'LA MIRADA AL FUTUR' DE LA CIÈNCIA FICCIÓ
La biblioteca Pompeu Fabra de Mataró mostra fins al 10 d’abril l’exposició ‘Ciència ficció: una mirada al futur’, amb panells informatius i llibres que donen una àmplia panoràmica d’aquest gènere, que va començar en les revistes i els còmics i va seguir a la televisió i molt especialment al cinema, que va amplificar-lo socialment arreu del món. L’exposició de la Pompeu Fabra fa un ampli repàs a les caracterísiques més destacables de la Ciència Ficció (CF), així com als temes recurrents que han sortit en molts dels llibres que l’han fet popular: viatges a l’espai, extraterrestres, robots i màquines, viatges en el temps, àliens, ciberpunk, ucronies i noves societats, la visió del gènere o la CF catalana, entre d’altres aspectes importants. La mostra compta amb el guió i textos de l’especialista Miquel Barceló i ha estat promoguda per la Diputació de Barcelona. A més d’una panoràmica prou aclaridora, els visitants podran apropar-se als clàssics literaris de la CF: Asimov, Clarke, Verne… Daltra banda, una vegada conclogui l’exposició a Mataró, continuarà la seva itinerància per d’altres centres de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona.
Albert Calls
Albert Calls
'EL FESTÍN DE BABETTE', D'ISAK DINESEN
‘El festín de Babette’,
d’Isak Dinesen,
amb il·lustracions
de Noemí Villamuza
Nórdica Libros
El segon volum de la col·lecció “Ilustrados” és una història breu de l’escriptora danesa Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen), autora de “Memòries d’Àfrica”, novel·la que tots recordem per la seva versió cinematogràfica. ‘El festín de Babette’ narra com en un aïllat poble de pescadors, dins un ambient religiós tancat, Babette –una jove francesa que no hi acaba d’encaixar– decideix homenatjar les dues germanes que l’han acollit amb un sopar extraordinari. De fet, serà una acció contra tot pronòstic que acabarà deixant al descobert unes curioses i suggerents motivacions, que fan replantejar coses al lector. El relat va inspirar el film del mateix títol, dirigit pel danès Gabriel Axel, que va obtenir un Òscar l’any 1987, a la millor pel·lícula estrangera. D’altra banda, les il·lustracions d’aquesta bella edició han anat a càrrec de Noemí Villamuza, nascuda a Palencia i afincada a Barcelona, autora de més de 25 títols publicats amb els seus dibuixos, que austers i alhora agosarats, donen les tonalitats grises necessàries a aquest volum per acabar d’endinsar el lector en un univers tancat que s’obrirà, però, a sorpreses al final.
Albert Calls
d’Isak Dinesen,
amb il·lustracions
de Noemí Villamuza
Nórdica Libros
El segon volum de la col·lecció “Ilustrados” és una història breu de l’escriptora danesa Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen), autora de “Memòries d’Àfrica”, novel·la que tots recordem per la seva versió cinematogràfica. ‘El festín de Babette’ narra com en un aïllat poble de pescadors, dins un ambient religiós tancat, Babette –una jove francesa que no hi acaba d’encaixar– decideix homenatjar les dues germanes que l’han acollit amb un sopar extraordinari. De fet, serà una acció contra tot pronòstic que acabarà deixant al descobert unes curioses i suggerents motivacions, que fan replantejar coses al lector. El relat va inspirar el film del mateix títol, dirigit pel danès Gabriel Axel, que va obtenir un Òscar l’any 1987, a la millor pel·lícula estrangera. D’altra banda, les il·lustracions d’aquesta bella edició han anat a càrrec de Noemí Villamuza, nascuda a Palencia i afincada a Barcelona, autora de més de 25 títols publicats amb els seus dibuixos, que austers i alhora agosarats, donen les tonalitats grises necessàries a aquest volum per acabar d’endinsar el lector en un univers tancat que s’obrirà, però, a sorpreses al final.
Albert Calls
dimecres, 21 de març del 2007
SUSANA HERNÁNDEZ TREU NOVA NOVEL.LA
L'escriptora premianenca Susanna Hernández treurà la seva novel.la La puta que leía a Jack Kerouac el proper mes d'abril. Ha estat publicada per l'editorial barcelonina LesRain Editorial, una editorial nova que aposta pels nous valors i per la qualitat.
Hernández ha estat guardonada amb nombrosos premis entre els quals destaquen el premi Valderrama de novel.la curta, el premi Mujeres de Santa Cruz de Tenerife en relats o el premi Contradicction. La puta que leía a Jack Kerouac explica la història de Roxy, una dona que no sap de límits ni de subtileses, que estima i odia de la mateixa manera i amb la mateixa ràbia amb que viu desprecia a qui no estima o no s'atreveix a estimar-la. Es tracta de la història d'un odi que neix de l'amor i que acaba esdevenint en passió.
Sílvia Tarragó
Hernández ha estat guardonada amb nombrosos premis entre els quals destaquen el premi Valderrama de novel.la curta, el premi Mujeres de Santa Cruz de Tenerife en relats o el premi Contradicction. La puta que leía a Jack Kerouac explica la història de Roxy, una dona que no sap de límits ni de subtileses, que estima i odia de la mateixa manera i amb la mateixa ràbia amb que viu desprecia a qui no estima o no s'atreveix a estimar-la. Es tracta de la història d'un odi que neix de l'amor i que acaba esdevenint en passió.
Sílvia Tarragó
dilluns, 19 de març del 2007
EL RETORN DEL CAPITAN TRUENO I DEL JABATO
LLIBRES
El Capitán Trueno
i també… El Jabato
Ediciones B
Víctor Mora
i diversos dibuixants
Hi ha còmics que triomfen al moment i d’altres que marquen generacions senceres. És el cas de les creacions historietístiques de Víctor Mora, guionista i escriptor de referència afincat a Premià de Dalt i creador del Capitán Trueno o del Jabato, així com del Cosaco Verde, el Sheriff King o Dani Futuro, per esmentar només els més reconeguts. Ediciones B reedita ara, sortosament, les historietes del Capitán Trueno i del Jabato a color, en volums de tapa dura. En el cas de Trueno, m’arriba a les mans el que inclou historietes dels dibuixants Beaumont, Carrión, Buylla i Tomás Marco. Del Jabato, s’apleguen treballs il·lustrats per F. Darnís. Els dos personatges, tant el valerós cavaller com l’invencible iber, poden ser coneguts, d’aquesta manera, per noves generacions de lectors, mentre d’altres els podem revisitar i hi trobem les mateixes sensacions de quan érem més joves o petits. Qui no recorda haver-se gastat la paga setmanal en l’adquisició de quaderns d’aquests herois? De fet, també, molts dels valors que els caracteritzaven ens han ajudat a evolucionar com a persones… D’altra banda, els malèvols enemics i les situacions d’enjòlit ens captivaven i ens submergien en universos de paper que ens feien gaudir i esperar el continuarà. Una fórmula aquesta que encara funciona i tot fa pensar que molts anys més, perquè la qualitat, sens dubte, supera el pas del temps.
El Capitán Trueno
i també… El Jabato
Ediciones B
Víctor Mora
i diversos dibuixants
Hi ha còmics que triomfen al moment i d’altres que marquen generacions senceres. És el cas de les creacions historietístiques de Víctor Mora, guionista i escriptor de referència afincat a Premià de Dalt i creador del Capitán Trueno o del Jabato, així com del Cosaco Verde, el Sheriff King o Dani Futuro, per esmentar només els més reconeguts. Ediciones B reedita ara, sortosament, les historietes del Capitán Trueno i del Jabato a color, en volums de tapa dura. En el cas de Trueno, m’arriba a les mans el que inclou historietes dels dibuixants Beaumont, Carrión, Buylla i Tomás Marco. Del Jabato, s’apleguen treballs il·lustrats per F. Darnís. Els dos personatges, tant el valerós cavaller com l’invencible iber, poden ser coneguts, d’aquesta manera, per noves generacions de lectors, mentre d’altres els podem revisitar i hi trobem les mateixes sensacions de quan érem més joves o petits. Qui no recorda haver-se gastat la paga setmanal en l’adquisició de quaderns d’aquests herois? De fet, també, molts dels valors que els caracteritzaven ens han ajudat a evolucionar com a persones… D’altra banda, els malèvols enemics i les situacions d’enjòlit ens captivaven i ens submergien en universos de paper que ens feien gaudir i esperar el continuarà. Una fórmula aquesta que encara funciona i tot fa pensar que molts anys més, perquè la qualitat, sens dubte, supera el pas del temps.
dilluns, 12 de març del 2007
LES NOVEL·LES BÈL·LIQUES DE SVEN HASSEL
Reedicions:
Les novel·les bèl·liques
de Sven Hassel
Editorial Inédita
Hi ha obres per les quals el temps no passa, com aquestes a les quals ens referim avui. Diverses generacions de lectors del món han llegit les històries dels soldats alemanys de la II Guerra Mundial escrites pel danès Sven Hassel. Ara, l’Editorial Inédita les ve reeditant, posant-les a l’abast del lector i quan eren gairebé introbables que no fos en el mercat de vell. Destacats títols com ‘Batallón de castigo’, ‘Gestapo’, ‘General SS’, ‘Prisión GPU’, ‘Los vi morir’…, publicats entre els anys 60 i 80, estan protagonitzats per personatges ja llegendaris com Porta, El viejo, Hermanito, Julius Heide… De fet, aquestes apassionants històries narren la dura i humana trajectòria dels soldats alemanys a nombrosos escenaris de la Segona Guerra Mundial, destacant especialment les que se centren en el front rus, per la seva particular cruesa. D’altra banda, molt més enllà de la història personal de l’autor, plena de llacunes que fan dubtar del grau de veracitat del producte, estem davant de narracions colpidores però alhora humanes, que ens mostren uns soldats en desacord amb els seus superiors, capaços de plantar cara i de tirar endavant les seves pròpies batalles. Lectura recomanable tot i la seva cruesa. A més, és addictiva i enganxa, com en donen testimoniatge els milers de lectors de tot el món que s’han endinsat en aquestes pàgines.
Albert Calls
Les novel·les bèl·liques
de Sven Hassel
Editorial Inédita
Hi ha obres per les quals el temps no passa, com aquestes a les quals ens referim avui. Diverses generacions de lectors del món han llegit les històries dels soldats alemanys de la II Guerra Mundial escrites pel danès Sven Hassel. Ara, l’Editorial Inédita les ve reeditant, posant-les a l’abast del lector i quan eren gairebé introbables que no fos en el mercat de vell. Destacats títols com ‘Batallón de castigo’, ‘Gestapo’, ‘General SS’, ‘Prisión GPU’, ‘Los vi morir’…, publicats entre els anys 60 i 80, estan protagonitzats per personatges ja llegendaris com Porta, El viejo, Hermanito, Julius Heide… De fet, aquestes apassionants històries narren la dura i humana trajectòria dels soldats alemanys a nombrosos escenaris de la Segona Guerra Mundial, destacant especialment les que se centren en el front rus, per la seva particular cruesa. D’altra banda, molt més enllà de la història personal de l’autor, plena de llacunes que fan dubtar del grau de veracitat del producte, estem davant de narracions colpidores però alhora humanes, que ens mostren uns soldats en desacord amb els seus superiors, capaços de plantar cara i de tirar endavant les seves pròpies batalles. Lectura recomanable tot i la seva cruesa. A més, és addictiva i enganxa, com en donen testimoniatge els milers de lectors de tot el món que s’han endinsat en aquestes pàgines.
Albert Calls
dijous, 8 de març del 2007
EL CANTAR DEL MIO CID CELEBRA ELS 800 ANYS
Enguany es celebren els vuit-cents anys d'existència d'aquest emblemàtic poema heroic escrit l'any 1207 per autor desconegut. Pensant en els més petits, les editorials han aprofitat per treure adaptacions com la d'editorial Anaya, Mi primer Cid, recomenada a partir dels 5 anys, amb il.lustracions del guionista, dibuixant i il.lustrador Max, popular per les seves col.laboracions a la revista El víbora, que en els darrers anys s'ha decantat més cap a la il.lustració infantil. Una altra adaptació interessant, aquest cop pel més grandets, és la d'editorial Alfaguara, per als majors de 12 anys, Mio Cid. Recuerdos de mi padre, de Mª Isabel Molina, que explica la història del Cid mitjançant el relat que fa una de les seves filles.
Sílvia Tarragó
Sílvia Tarragó
dilluns, 5 de març del 2007
'POLITONO HAMELÍN', DE JAN
Novetat:
“Politono Hamelín”,
de Jan
Ediciones B
Nova història del còmic Súper López, dins la col·lecció Magos del Humor. Jan és el dibuixant creador d’aquest simpàtic personatge, que parodia els superherois i que deixa patent la seva vinculació amb el Maresme quan, des de la primera vinyeta, Súper López demana: “Un billete para el Masnou y un croissant poco hecho”. Com sempre en aquesta historieta es barregen temes d’actualitat, amb un to sarcàstic i d’humor per a tots els públics, sense deixar de banda, però, una certa ironia. Els dolents, aquesta vegada, descobriran un sistema per transmetre a través dels mòbils un missatge que fa que la gent que el rebi abandoni les ciutats, com en el conte del flautista de Hamelín. Però hi ha més complicitats amb els temps que corren: Súper López serà segrestat per la CIA i anirà a parar, fins i tot, a Guantánamo amb els polèmics avions que aterren al nostre país. Un dibuix simpàtic i alhora enginyós que desvetlla un gran ofici i una història que entreté i diverteix, són els dos eixos claus d’aquest còmic de tapa dura per al públic més ampli.
Albert Calls
“Politono Hamelín”,
de Jan
Ediciones B
Nova història del còmic Súper López, dins la col·lecció Magos del Humor. Jan és el dibuixant creador d’aquest simpàtic personatge, que parodia els superherois i que deixa patent la seva vinculació amb el Maresme quan, des de la primera vinyeta, Súper López demana: “Un billete para el Masnou y un croissant poco hecho”. Com sempre en aquesta historieta es barregen temes d’actualitat, amb un to sarcàstic i d’humor per a tots els públics, sense deixar de banda, però, una certa ironia. Els dolents, aquesta vegada, descobriran un sistema per transmetre a través dels mòbils un missatge que fa que la gent que el rebi abandoni les ciutats, com en el conte del flautista de Hamelín. Però hi ha més complicitats amb els temps que corren: Súper López serà segrestat per la CIA i anirà a parar, fins i tot, a Guantánamo amb els polèmics avions que aterren al nostre país. Un dibuix simpàtic i alhora enginyós que desvetlla un gran ofici i una història que entreté i diverteix, són els dos eixos claus d’aquest còmic de tapa dura per al públic més ampli.
Albert Calls
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
