Sortosament ja han passat els temps en què el còmic era considerat un subproducte. Actualment existeix una important oferta d’historietes que pot trobar-se a les llibreries i en la que destaca el que es coneix com a novel·la gràfica, és a dir: l’equivalent a un llibre però explicat en el llenguatge del còmic, que s’obre a totes les possibilitats imaginables. Dins aquesta múltiple oferta, destacaria ‘Houdini. El rey de las esposas’, de Jason Lutes i Nick Bertozzi, publicat per l’editorial Astiberri, un prestigiós segell que aposta pel còmic d’autor actual. Tracta la vida del gran escapista Houdini, a partir d’una recreació molt bona i fent un homenatge als grans mags. Lutes és l’autor de la cèlebre novel·la gràfica ‘Berlín’. Un segon còmic recomanat, també publicat per Astiberri és ‘Piero’, de Boudoin. Una commovedora autobiografia de la infantesa de l’autor. Entre la memòria i la ficció es narra la trajectòria vital de dos germans que somien ser dibuixants. La vida, amb tot el seu pes, s’acabarà imposant. I finalment, també d’Astiberri, ‘Escaparate’, de Jessica Abel, una visió de primera mà de la joventut novaiorquesa, que tracta grans temes profunds de la vida diària, des de la indecisió fins a les inquietuds existencials.
Albert Calls
divendres, 27 de juliol del 2007
'LAS TRIBULACIONES DE WILT', DE TOM SHARPE
Publicat per Anagrama
Dins els ‘Compactos’, un clàssic de l’editorial Anagrama, es poden trobar tots els llibres de l’escriptor anglès Tom Sharpe, entre els que destaquen els que tenen com a protagonista el divertit Wilt. No estic parlant de cap novetat editorial, però sí d’uns volums que es reediten constantment i que captiven lectors d’arreu del món. Amb el bon temps, que sempre convida a una lectura relaxada, és molt recomanable exhumar la lectura dels diversos volums que tenen el professor Wilt com a protagonista. En el cas de ‘Las tribulaciones de Wilt’, s’enfronta al dia a dia de la seva família, integrada per la seva dona i quatre filles i a una trama de terrorisme internacional, tot entrellaçat i sense deixar de divertir el lector ni un sol moment. Estem davant, sens dubte, d’una de les més brillants i irreverents obres d’aquest autor anglès, que aconsegueix fer riure i atrapar-te fins al final del llibre. Realment, escriure novel·les humorístiques no és gens fàcil; a més, carregar-les de crítica als temps actuals encara dificulta més la situació. Sharpe se’n surt molt bé per al plaer de tots nosaltres, lectors cansats de tòpics i que demanem una lectura original i refrescant per als dies dels breus estius.
Albert Calls
Dins els ‘Compactos’, un clàssic de l’editorial Anagrama, es poden trobar tots els llibres de l’escriptor anglès Tom Sharpe, entre els que destaquen els que tenen com a protagonista el divertit Wilt. No estic parlant de cap novetat editorial, però sí d’uns volums que es reediten constantment i que captiven lectors d’arreu del món. Amb el bon temps, que sempre convida a una lectura relaxada, és molt recomanable exhumar la lectura dels diversos volums que tenen el professor Wilt com a protagonista. En el cas de ‘Las tribulaciones de Wilt’, s’enfronta al dia a dia de la seva família, integrada per la seva dona i quatre filles i a una trama de terrorisme internacional, tot entrellaçat i sense deixar de divertir el lector ni un sol moment. Estem davant, sens dubte, d’una de les més brillants i irreverents obres d’aquest autor anglès, que aconsegueix fer riure i atrapar-te fins al final del llibre. Realment, escriure novel·les humorístiques no és gens fàcil; a més, carregar-les de crítica als temps actuals encara dificulta més la situació. Sharpe se’n surt molt bé per al plaer de tots nosaltres, lectors cansats de tòpics i que demanem una lectura original i refrescant per als dies dels breus estius.
Albert Calls
NOUS NARRADORS DEL MARESME
Hi ha autors que viuen al Maresme i van fent la seva feina des de la discrecció, però aportant un important i valuós treball que no sempre s’acaba coneixent. És el cas d’aquestes dues obres que tractaré a continuació. Coincideixen en el temps i en l’espai i mostren la vitalitat de dos joves narradors en un moments en els quals es porta amb excés la narrativa de referons històric, molt descafeïnada.
Susana Hernández, de Premià de Mar, és l’autora de la novel·la ‘La puta que leía a Jack Kerouac’, publicada per LesRain Editorial. Tot i que Hernández ja ha guanyat nombrosos premis i publicat, aquesta és una ‘nouvelle’ que apunta ja una certa solidesa narrativa que segurament donarà molts bons fruits en un futur. Tracta la història de Roxy, però també la d’una protagonista que descobreix els abismes de les relacions, l’amor i la insatisfacció vital. Tot plegat explicat amb la intenció d’embolcallar el lector i arrossegar-lo fins al final en una història de relacions humanes ben actual i amb alguns tocs crítics.
D’altra banda, l’altre autor que vull destacar és Albert Lladó, de Pineda de Mar, periodista i creador d’un primer llibre de relats, ‘Podemos estar contentos’, de Cultiva/Relatos, prologat per Toni Sala. Històries breus, cíniques i corrosives que beuen de Carver i ens apropen a les nostres pròpies contradiccions internes, dirty realism del Maresme, actual, d’ara i aquí, fresc i contundent.
Albert Calls
Susana Hernández, de Premià de Mar, és l’autora de la novel·la ‘La puta que leía a Jack Kerouac’, publicada per LesRain Editorial. Tot i que Hernández ja ha guanyat nombrosos premis i publicat, aquesta és una ‘nouvelle’ que apunta ja una certa solidesa narrativa que segurament donarà molts bons fruits en un futur. Tracta la història de Roxy, però també la d’una protagonista que descobreix els abismes de les relacions, l’amor i la insatisfacció vital. Tot plegat explicat amb la intenció d’embolcallar el lector i arrossegar-lo fins al final en una història de relacions humanes ben actual i amb alguns tocs crítics.
D’altra banda, l’altre autor que vull destacar és Albert Lladó, de Pineda de Mar, periodista i creador d’un primer llibre de relats, ‘Podemos estar contentos’, de Cultiva/Relatos, prologat per Toni Sala. Històries breus, cíniques i corrosives que beuen de Carver i ens apropen a les nostres pròpies contradiccions internes, dirty realism del Maresme, actual, d’ara i aquí, fresc i contundent.
Albert Calls
'EL APÓSTOL NÚMERO 13', DE MICHEL BENOÎT
Publicat per Grijalbo
‘El Codi Da Vinci’ va obrir la veda d’un gènere literari que fins aleshores era marginal i ha acabat sent de consum de masses. El podríem anomenar “thriller religiós” i segueix unes regles similars: les jerarquies del Vaticà són tèrboles i sempre hi ha un secret que qüestiona la història que ens han explicat sobre Jesucrist. En la novel·la ‘El apóstol número 13’, l’exbenedictí Michel Benoît dóna gust a la claca d’aquest tipus de productes: acció trepidant, morts i misteris al voltant d’un nou apòstol que es mou en l’entorn de Jesús. Tot plegat amaga un secret perillós “per als cristians, inquietant per als jueus i provocador per als musulmans”, com es publicita en el llibre. Estem davant d’un thriller històric que pretén fer passar una bona estona i obrir interrogants que de tant tractats comencen a ser excessivament tòpics. El lector que vulgui distreure’s amb aquest best seller s’ho passarà d’allò més bé i no podrà deixar-lo fins a les darreres ratlles. Tot i així, per molt que la història sigui qüestionable, també és perillós que s’acabi creient tot el que expliquen les novel·les sense buscar fars de referència en la documentació històrica i veraç, que per molt manipulada i falsejada que estigui, sempre deixa pistes per apropar-se de manera més rigorosa a la realitat.
Albert Calls
‘El Codi Da Vinci’ va obrir la veda d’un gènere literari que fins aleshores era marginal i ha acabat sent de consum de masses. El podríem anomenar “thriller religiós” i segueix unes regles similars: les jerarquies del Vaticà són tèrboles i sempre hi ha un secret que qüestiona la història que ens han explicat sobre Jesucrist. En la novel·la ‘El apóstol número 13’, l’exbenedictí Michel Benoît dóna gust a la claca d’aquest tipus de productes: acció trepidant, morts i misteris al voltant d’un nou apòstol que es mou en l’entorn de Jesús. Tot plegat amaga un secret perillós “per als cristians, inquietant per als jueus i provocador per als musulmans”, com es publicita en el llibre. Estem davant d’un thriller històric que pretén fer passar una bona estona i obrir interrogants que de tant tractats comencen a ser excessivament tòpics. El lector que vulgui distreure’s amb aquest best seller s’ho passarà d’allò més bé i no podrà deixar-lo fins a les darreres ratlles. Tot i així, per molt que la història sigui qüestionable, també és perillós que s’acabi creient tot el que expliquen les novel·les sense buscar fars de referència en la documentació històrica i veraç, que per molt manipulada i falsejada que estigui, sempre deixa pistes per apropar-se de manera més rigorosa a la realitat.
Albert Calls
'UN TIPO IMPLACABLE', D'ELMORE LEONARD
Publicat per Alianza
Un policia i un delinqüent, obsessionats amb triomfar en els seus respectius camps, van entrecreuant-se les vides en els convulsos anys 30, als EUA posteriors a la Gran Depressió i la Primera Guerra Mundial. En el fons, els dos són fills de pares rics i volen ser valorats pels seus propis mèrits i no per la tradició familiar que els ha vingut imposada. Obra trepidant que s’emmarca en els escenaris de les novel·les de l’oest i els road movies, en un homenatge indiscutible als mestres del gènere com Chandler o Hammett, als pulps, a l’obra de Jim Thompson i al cinema negre de l’època.
Els límits entre el que és la llei i el que no són molt difosos en aquest llibre on conviuen brutals gàngsters, músics de jazz i atractives dones dures, tots ells situats a la línia de les ombres. L’autor ens acosta a una història de venjances, recerces i rencors, carregada de passions, ambicions i lluites per sobreviure amb el trepidant soroll de les pistoles i les metralletes de fons.
L’arribada de l’estiu és el millor moment per llegir novel·la negra actual, com el que fa amb notable mestratge Elmore Leonard (Nova Orleans, 1925). Està considerat un mestre del gènere. Té més d’una quarentena de títols publicats, molts dels quals han estat portats a la gran pantalla per Tarantino o els germans Cohen.
Albert Calls
Un policia i un delinqüent, obsessionats amb triomfar en els seus respectius camps, van entrecreuant-se les vides en els convulsos anys 30, als EUA posteriors a la Gran Depressió i la Primera Guerra Mundial. En el fons, els dos són fills de pares rics i volen ser valorats pels seus propis mèrits i no per la tradició familiar que els ha vingut imposada. Obra trepidant que s’emmarca en els escenaris de les novel·les de l’oest i els road movies, en un homenatge indiscutible als mestres del gènere com Chandler o Hammett, als pulps, a l’obra de Jim Thompson i al cinema negre de l’època.
Els límits entre el que és la llei i el que no són molt difosos en aquest llibre on conviuen brutals gàngsters, músics de jazz i atractives dones dures, tots ells situats a la línia de les ombres. L’autor ens acosta a una història de venjances, recerces i rencors, carregada de passions, ambicions i lluites per sobreviure amb el trepidant soroll de les pistoles i les metralletes de fons.
L’arribada de l’estiu és el millor moment per llegir novel·la negra actual, com el que fa amb notable mestratge Elmore Leonard (Nova Orleans, 1925). Està considerat un mestre del gènere. Té més d’una quarentena de títols publicats, molts dels quals han estat portats a la gran pantalla per Tarantino o els germans Cohen.
Albert Calls
dijous, 26 de juliol del 2007
DEMÀ PRESENTEM ELS LLIBRES DE SUSANA HERNÁNDEZ I ALBERT LLADÓ
Demà divendres a les 8 del vespre presentem La puta que leía a Jack Kerouac, de l'escriptora premianenca Susana Hernández, i Podemos estar contentos, del periodista i filòsof Albert Lladó de Pineda.
La Susana Hernández ha estat guardonada amb nombrosos premis entre els quals destaquen el premi Valderrama de novel.la curta, el premi Mujeres de Santa Cruz de Tenerife en relats o el premi Contradicction.
L' Albert Lladó és director del Diari Maresme i de la revista Sísifo, de molt jove va estar guardonat amb nombrosos premis literaris, experimentant, de sempre, inquietuts artístiques i literaries i exercint d'activista cultural, Podemos estar contentos és el seu primer llibre de relats.
Us convidem a conèixer'ls i a compartir amb ells el seu univers creatiu envoltats de llibres i una mica de cava!
Sílvia Tarragó
La Susana Hernández ha estat guardonada amb nombrosos premis entre els quals destaquen el premi Valderrama de novel.la curta, el premi Mujeres de Santa Cruz de Tenerife en relats o el premi Contradicction.
L' Albert Lladó és director del Diari Maresme i de la revista Sísifo, de molt jove va estar guardonat amb nombrosos premis literaris, experimentant, de sempre, inquietuts artístiques i literaries i exercint d'activista cultural, Podemos estar contentos és el seu primer llibre de relats.
Us convidem a conèixer'ls i a compartir amb ells el seu univers creatiu envoltats de llibres i una mica de cava!
Sílvia Tarragó
dimarts, 24 de juliol del 2007
"DESMUNTANT WOODY ALLEN", DE VÍCTOR FERNÁNDEZ
Les millors frases de les seves pel.licules, articles, entrevistes i contes recullides en el llibre del periodista barceloní Víctor Fernández i editat per Columna.
Aquestes són algunes:
" El cervell és el meu segon órgan favorit".
" Gaudeix del dia fins que un imbècil t'ho arruïni".
" Els somniadors són els salvadors del món".
" Alguns matrimonis acaben bé, uns altres duren tota la vida".
" La bisexualitat incrementa les teves possibilitats de lligar un dissabte a la nit".
Sílvia Tarragó
Aquestes són algunes:
" El cervell és el meu segon órgan favorit".
" Gaudeix del dia fins que un imbècil t'ho arruïni".
" Els somniadors són els salvadors del món".
" Alguns matrimonis acaben bé, uns altres duren tota la vida".
" La bisexualitat incrementa les teves possibilitats de lligar un dissabte a la nit".
Sílvia Tarragó
dimarts, 17 de juliol del 2007
Presentació dels llibres de Susana Hernandez i Albert Lladó
El proper divendres dia 27 de juliol a les vuit del vespre presentarem la novel.la de Susana Hernández, La puta que leía a Jack Kerouac, i el llibre de relats Podemos estar contentos d'Albert Lladó. En totes dues obres hi ha una similitud en el registre de realisme dur, són històries que despullen la realitat i s'endinsen en els viaranys de les motivacions més profundes de l'individu des d'un prisma irònic, amb l'humor com a última conseqüència de la fatalitat. Són llibres que demostren un domini acurat de l'escriptura, sorprenent per a la joventut dels autors, estan ben escrits i ben estructurats i, a més, es nota que tots dos són grans lectors. Estem il.lusionats de proporcionar un espai que serveixi per a difondre unes obres que considerem prometedores, us hi esperem i desitgem que us agradin tant com a nosaltres.
Sílvia Tarragó
Sílvia Tarragó
divendres, 6 de juliol del 2007
Submergir-se en la lectura per pocs diners
Ara que s'acosten les vacances i gaudim de més temps, la oferta de títols en butxaca s'incrementa i ens permet gaudir de la lectura que més ens vingui de gust. Dels bests sellers als grans autors passant per la novel.la de gènere el ventall és amplíssim.
Jo destacaria col.leccions com "Diamante" d'Edhasa que aposta per clàssics i bona literatura, Salinger, Asimov, Camús, Huxley o Graham Green són alguns dels autors que presenta en format butxaca enquadernat en tela i al preu de 10€. En aquesta línea, també és remarcable la nova col.lecció de butxaca de Tusquets que posa a l'abast dels lectors llibres de recent aparició i amb molt bona acollida, com Tokio blues, Los aires difíciles o Antes de que hiele. Alfaguara també s'afegeix a l'oferta de títols destacables com Pandora al Congo, Las nueve caras del corazón, La vida nueva o Abril rojo i presenta una col.lecció a 5€ en la que podem trobar l'exquisida Historia del rey transparente a més d'altres títols interessants.
Ediciones B i Debolsillo treuen edicions especials en tapa dura a 5.95€ amb títols exitosos i recents com La tumba de Colón, La niebla herida, Inés del alma mía, Cell o El afgano. Booket recupera a Carlos Ruiz Zafón amb Marina, El palacio de la medianoche i El principe de la niebla, i d'entre la seva gran oferta jo destacaria la divertidíssima novel.la 39+1.
Per últim, cal mencionar la nova editorial La butxaca, amb títols en català que no solen arribar als 11€ i que ens acosten tant a la literatura catalana: Pa negre, Història de Catalunya modèstia a part, El quadern gris, Viatges i Flors, Dones..., com a l'extranjera: El quadern de Noah, L'amic retrobat, La trilogia de Nova York, Dissabte, L'edat de ferro, Una dona díficil... Els títols i autors que menciono són només una part ínfima dins l'extens i variat assortiment de lectures que ens esperen, pacients, per a que ens submergim en la lectura per molt pocs diners.
Sílvia Tarragó
Jo destacaria col.leccions com "Diamante" d'Edhasa que aposta per clàssics i bona literatura, Salinger, Asimov, Camús, Huxley o Graham Green són alguns dels autors que presenta en format butxaca enquadernat en tela i al preu de 10€. En aquesta línea, també és remarcable la nova col.lecció de butxaca de Tusquets que posa a l'abast dels lectors llibres de recent aparició i amb molt bona acollida, com Tokio blues, Los aires difíciles o Antes de que hiele. Alfaguara també s'afegeix a l'oferta de títols destacables com Pandora al Congo, Las nueve caras del corazón, La vida nueva o Abril rojo i presenta una col.lecció a 5€ en la que podem trobar l'exquisida Historia del rey transparente a més d'altres títols interessants.
Ediciones B i Debolsillo treuen edicions especials en tapa dura a 5.95€ amb títols exitosos i recents com La tumba de Colón, La niebla herida, Inés del alma mía, Cell o El afgano. Booket recupera a Carlos Ruiz Zafón amb Marina, El palacio de la medianoche i El principe de la niebla, i d'entre la seva gran oferta jo destacaria la divertidíssima novel.la 39+1.
Per últim, cal mencionar la nova editorial La butxaca, amb títols en català que no solen arribar als 11€ i que ens acosten tant a la literatura catalana: Pa negre, Història de Catalunya modèstia a part, El quadern gris, Viatges i Flors, Dones..., com a l'extranjera: El quadern de Noah, L'amic retrobat, La trilogia de Nova York, Dissabte, L'edat de ferro, Una dona díficil... Els títols i autors que menciono són només una part ínfima dins l'extens i variat assortiment de lectures que ens esperen, pacients, per a que ens submergim en la lectura per molt pocs diners.
Sílvia Tarragó
dissabte, 23 de juny del 2007
'BRUMAS DEL FRANQUISMO', DE FRANCESC SÁNCHEZ BARBA
‘Brumas del franquismo.
El auge del cine negro
español (1950-1965)’,
de Francesc Sánchez Barba.
Publicacions i Edicions UB
Francesc Sánchez Barba és un autor vinculat a Premià de Mar que ve desenvolupant una intensa obra al voltant de l’anàlisi del món del cinema i alguns dels seus gèneres. Fruit de la seva tasca, ja han sortit dos llibres que estudien la relació de la música pop i la Segona Guerra Mundial amb el setè art. El seu darrer treball, que ha aparegut aquest mes de juny, porta per títol ‘Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (1950-1965)’ i passa revista ara a un període amb tocs de clarobscurs de la nostra història més recent, a través del treball de cineastes que en un procés de recuperació i sota un règim totalitari, varen començar a donar oxigen amb les seves propostes. A través de l’anàlisi d’aquestes pel·lícules, l’autor n’extreu molt del nostre passat més contemporani i ens acosta a unes narracions cinematogràfiques de policies i delinqüents que amagaven la crítica al sistema com podien o retrataven un model que contrasta amb el seu homònim nordamericà, que ha esdevingut un referent mundial. En l’assaig es tracten 208 títols i a més de reflectir uns moments i unes persones agosarades que s’estimaven el que feien des d’una òptica professional, es convida al lector a homenatjar-los amb la visualització dels seus treballs, perquè aquests no quedin finalment en l’oblit.
Albert Calls
El auge del cine negro
español (1950-1965)’,
de Francesc Sánchez Barba.
Publicacions i Edicions UB
Francesc Sánchez Barba és un autor vinculat a Premià de Mar que ve desenvolupant una intensa obra al voltant de l’anàlisi del món del cinema i alguns dels seus gèneres. Fruit de la seva tasca, ja han sortit dos llibres que estudien la relació de la música pop i la Segona Guerra Mundial amb el setè art. El seu darrer treball, que ha aparegut aquest mes de juny, porta per títol ‘Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (1950-1965)’ i passa revista ara a un període amb tocs de clarobscurs de la nostra història més recent, a través del treball de cineastes que en un procés de recuperació i sota un règim totalitari, varen començar a donar oxigen amb les seves propostes. A través de l’anàlisi d’aquestes pel·lícules, l’autor n’extreu molt del nostre passat més contemporani i ens acosta a unes narracions cinematogràfiques de policies i delinqüents que amagaven la crítica al sistema com podien o retrataven un model que contrasta amb el seu homònim nordamericà, que ha esdevingut un referent mundial. En l’assaig es tracten 208 títols i a més de reflectir uns moments i unes persones agosarades que s’estimaven el que feien des d’una òptica professional, es convida al lector a homenatjar-los amb la visualització dels seus treballs, perquè aquests no quedin finalment en l’oblit.
Albert Calls
dijous, 21 de juny del 2007
Properes novetats en novel.la gràfica, còmic i manga
El nostre distribuidor ens avança el més destacat del que sortirà aquesta setmana:
"Aqui teneis el menú de la semana. Y como podeis comprobar son unos platos bien condimentados y abundantes. Si además añadimos productos de alta calidad, el resultado es un festival de gustos que satisfará hasta al gourmet más exigente.
De entre todas estas delicias os quiero destacar: LA CUMBRE DE LOS DIOSES Nº 1. La penúlltima obra de Jiro Taniguchi. Después de "Barrio Lejano", esta serie está considerada como la mejor que ha realizado dicho autor. Una delicia para paladares finos.
Destacaros también VOLATIL. Es como aquel estofado de la abuela, lleno a rebosar, que te produce una digestión larga, pero que está buenísimo. Es una novela gráfica densa, de las que nos tiene habituados el autor Luis Duran. Pero que una vez terminado, uno tiene la necesidad de más.
Como postres CORALINE. Siempre apetecible como postres algo dulce y suave. Así son los dibujos de Terry Dodson, un autor apasionado de las curvas y si son femeninas mejor que mejor. Se nota que el autor se tomo su tiempo para realizar este cómic (unos tres años) Malas lenguas dicen que el autor no acababa de tomarle bien las medidas a la modelo y que necesitaba de más tiempo.
Por último no quiero olvidarme de las siguientes delicatessen: KONRAD & PAUL nº 3, MOME nº 1 (soberbia antologia cuya periodicidad semestral nos va a parecer muuuy laarga, dada la gran cantidad y calidad de artistas que participan. Vaya de lo mejor del comic independiente americano actual) o MAR nº 13, manga a tener en cuenta dado que se está emitiendo por televisión".
"Aqui teneis el menú de la semana. Y como podeis comprobar son unos platos bien condimentados y abundantes. Si además añadimos productos de alta calidad, el resultado es un festival de gustos que satisfará hasta al gourmet más exigente.
De entre todas estas delicias os quiero destacar: LA CUMBRE DE LOS DIOSES Nº 1. La penúlltima obra de Jiro Taniguchi. Después de "Barrio Lejano", esta serie está considerada como la mejor que ha realizado dicho autor. Una delicia para paladares finos.
Destacaros también VOLATIL. Es como aquel estofado de la abuela, lleno a rebosar, que te produce una digestión larga, pero que está buenísimo. Es una novela gráfica densa, de las que nos tiene habituados el autor Luis Duran. Pero que una vez terminado, uno tiene la necesidad de más.
Como postres CORALINE. Siempre apetecible como postres algo dulce y suave. Así son los dibujos de Terry Dodson, un autor apasionado de las curvas y si son femeninas mejor que mejor. Se nota que el autor se tomo su tiempo para realizar este cómic (unos tres años) Malas lenguas dicen que el autor no acababa de tomarle bien las medidas a la modelo y que necesitaba de más tiempo.
Por último no quiero olvidarme de las siguientes delicatessen: KONRAD & PAUL nº 3, MOME nº 1 (soberbia antologia cuya periodicidad semestral nos va a parecer muuuy laarga, dada la gran cantidad y calidad de artistas que participan. Vaya de lo mejor del comic independiente americano actual) o MAR nº 13, manga a tener en cuenta dado que se está emitiendo por televisión".
dissabte, 16 de juny del 2007
ALELLA TORNA A CONVOCAR EL SEU CARTELL DE PREMIS LITERARIS
Una opció per als autors literaris que comencen és presentar els seus primers treballs als certàmens. D’entre els que es convoquen al Maresme cal destacar el cartell de l’Ajuntament d’Alella, obert a un amplíssim ventall de possibilitats en el camp de la poesia i la narrativa.
El primer dels guardons que convoquen és l’Alella a Maria Oleart, que enguany arriba a la seva onzena edició i que s’adreça als poetes de l’àmbit català. El guanyador pot veure la seva obra publicada en una luxosa col·lecció que ha anat assolint, a poc a poc, molt de prestigi.
El segon concurs que organitzen és el Guida Alzina de contes, que en la seva setena edició consta de noves bases. D’aquesta manera, si s’adreçava a un públic juvenil, a partir d’ara s’obre a totes les edats.
Finalment, la quarta edició de l’Alella a Isidre Pòlit guardona relats curts d’astronomia, una proposta aquesta diria que única en el panorama dels premis catalans, convocada en aquest cas per l’Agrupació d’Astronomia d’Alella, amb el suport del consistori.
D’altra banda, tohom que vulgui participar en qualsevol de les tres convocatòries, cal que tingui en compte que les bases completes –es poden sol·licitar a l’Ajuntament alellenc– indiquen que la data de termini per entregar els treballs és el proper dia 20 de juliol.
Albert Calls
El primer dels guardons que convoquen és l’Alella a Maria Oleart, que enguany arriba a la seva onzena edició i que s’adreça als poetes de l’àmbit català. El guanyador pot veure la seva obra publicada en una luxosa col·lecció que ha anat assolint, a poc a poc, molt de prestigi.
El segon concurs que organitzen és el Guida Alzina de contes, que en la seva setena edició consta de noves bases. D’aquesta manera, si s’adreçava a un públic juvenil, a partir d’ara s’obre a totes les edats.
Finalment, la quarta edició de l’Alella a Isidre Pòlit guardona relats curts d’astronomia, una proposta aquesta diria que única en el panorama dels premis catalans, convocada en aquest cas per l’Agrupació d’Astronomia d’Alella, amb el suport del consistori.
D’altra banda, tohom que vulgui participar en qualsevol de les tres convocatòries, cal que tingui en compte que les bases completes –es poden sol·licitar a l’Ajuntament alellenc– indiquen que la data de termini per entregar els treballs és el proper dia 20 de juliol.
Albert Calls
DUES NOVETATS EDITORIALS D'AUTORS DEL MARESME
La primera de les dues novetats editorials d’autors vinculats amb la comarca que s’han publicat aquests dies és la nova novel·la per a un públic jove del periodista i escriptor Rafael Vallbona, de Premià de Dalt. ‘La cara al vent’, editada per Alfaguara – Grup Promotor tracta una història sobre l’amor i l’amistat, les inquietuds de la joventut i el plaer del descobriment. La trama narrativa engega quan el mes d’agost en Miki i en Robert han de qudar-se tot l’estiu al poble. Les seves xicotes han anat a passar uns dies a Echo, un poble del Pirineu aragonès. Una tarda, farts de la calor, decideixen agafar les motos i anar a visitar-les. Els revolts de la carretera, la velocitat i les muntanyes es convertiran en l’escenari del seu viatge. Pel camí veuran una natura malmesa, però alhora paisatges feréstecs i indrets de gran bellesa.
La segona proposta destacada d’un autor de la comarca és ‘Giratombs de vida’, de Josep M. Miquel i Vergés (1903-1964), novel·la editada per Angle Editorial amb el suport de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. L’escriptor arenyenc dóna compte, en aquesta història i a través de la ficció, de la Guerra Civil i de l’exili dels catalans a Mèxic. Finalista del prestigiós premi Joanot Martorell, ‘Giratombs de vida’ ha estat inèdita durant gairebé cinquanta anys.
La segona proposta destacada d’un autor de la comarca és ‘Giratombs de vida’, de Josep M. Miquel i Vergés (1903-1964), novel·la editada per Angle Editorial amb el suport de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. L’escriptor arenyenc dóna compte, en aquesta història i a través de la ficció, de la Guerra Civil i de l’exili dels catalans a Mèxic. Finalista del prestigiós premi Joanot Martorell, ‘Giratombs de vida’ ha estat inèdita durant gairebé cinquanta anys.
dilluns, 11 de juny del 2007
'EL CUADERNO DE ROSA', D'ALINA REYES
LLIBRES
‘El cuaderno de Rosa’, d’Alina Reyes
Tusquets / La sonrisa vertical
Obra escrita en clau de diari íntim que desvetlla els usos eròtics d’una dona, tan platònics com carnals, a través de 69 capítols brevíssims, a la manera dels post dels blogs (òbviament, el número no està escollit a l’atzar). El lector hi trobarà sexe explícit i implícit amb escreix, que frega la ratlla de la prosa poètica, tot i que en alguns moments es redunda i repeteix en excés, donant com a resultat un producte curiós i suggerent, però no innovador.
L’autora, Alina Reyes, va néixer el 1956 a Soulac (sudoest de França) i viu entre París i els Pirineus. Va estudiar literatura i ha treballat de periodista. Ha publicat obres com ‘El carnicero’, ‘Satisfaction’ i ‘La séptima noche’.
D’altra banda, la col·lecció ‘La sonrisa vertical’ és tot un referent de literatura eròtica en el que poden trobar-se des de títols clàssics fins a autors absolutament contemporanis. A més, en els darrers anys la literatura eròtica ha anat trobant el seu espai i els seus lectors i, tot i no ser de consum massiu, ha aconseguit àmbits sòlids com el que impulsa l’editorial Tusquets i que permeten anar consolidant trajectòries.
Albert Calls
‘El cuaderno de Rosa’, d’Alina Reyes
Tusquets / La sonrisa vertical
Obra escrita en clau de diari íntim que desvetlla els usos eròtics d’una dona, tan platònics com carnals, a través de 69 capítols brevíssims, a la manera dels post dels blogs (òbviament, el número no està escollit a l’atzar). El lector hi trobarà sexe explícit i implícit amb escreix, que frega la ratlla de la prosa poètica, tot i que en alguns moments es redunda i repeteix en excés, donant com a resultat un producte curiós i suggerent, però no innovador.
L’autora, Alina Reyes, va néixer el 1956 a Soulac (sudoest de França) i viu entre París i els Pirineus. Va estudiar literatura i ha treballat de periodista. Ha publicat obres com ‘El carnicero’, ‘Satisfaction’ i ‘La séptima noche’.
D’altra banda, la col·lecció ‘La sonrisa vertical’ és tot un referent de literatura eròtica en el que poden trobar-se des de títols clàssics fins a autors absolutament contemporanis. A més, en els darrers anys la literatura eròtica ha anat trobant el seu espai i els seus lectors i, tot i no ser de consum massiu, ha aconseguit àmbits sòlids com el que impulsa l’editorial Tusquets i que permeten anar consolidant trajectòries.
Albert Calls
"La muerte de Venus", de Care Santos
Aquesta novel.la ha estat la finalista del Premio Primavera de Novela i aquest Sant Jordi va ser un dels llibres més venuts a Mataró, atès que l'acció es desenvolupa en aquesta ciutat.
Es tracta d'una història de fantasmes amb la particularitat de que el fantasma és molt antic, tant, que ens remet al segle I d.C. a la Iluro romana. Aquesta presència inquietant trasbalsa la vida dels propietaris d'una casa de Mataró d'avui dia, que es veuran impel.lits a investigar el que hi ha darrera dels estranys fenòmens que es produeixen a la seva llar. A partir d'aqui, la història esdevé en dos planols: el present i el passat, amb interessantíssimes incursions dins el món arqueològic i el del fenòmens paranormals.
Una lectura apassionant, ben documentada i evocadora de la que ja n'estan preparant una segona edició. Lectura que, com a afegitó, fa una picada d'ull a una altra novel.la d'èxit, "El quart Reich", amb qui comparteix alguns curiosos detalls, comparteixen un personatge, en una novel.la es menciona l'altra i la darrera frase de "La muerte de Venus" és la primera de "El quart reich".
Sílvia Tarragó
Es tracta d'una història de fantasmes amb la particularitat de que el fantasma és molt antic, tant, que ens remet al segle I d.C. a la Iluro romana. Aquesta presència inquietant trasbalsa la vida dels propietaris d'una casa de Mataró d'avui dia, que es veuran impel.lits a investigar el que hi ha darrera dels estranys fenòmens que es produeixen a la seva llar. A partir d'aqui, la història esdevé en dos planols: el present i el passat, amb interessantíssimes incursions dins el món arqueològic i el del fenòmens paranormals.
Una lectura apassionant, ben documentada i evocadora de la que ja n'estan preparant una segona edició. Lectura que, com a afegitó, fa una picada d'ull a una altra novel.la d'èxit, "El quart Reich", amb qui comparteix alguns curiosos detalls, comparteixen un personatge, en una novel.la es menciona l'altra i la darrera frase de "La muerte de Venus" és la primera de "El quart reich".
Sílvia Tarragó
dimecres, 6 de juny del 2007
"CORAZÓN DE TANGO", D'ELIA BARCELÓ
Suena el fueye, la luz está sobrando....
La letra del tango Tal vez será mi alcohol, que luego se llamó Tal vez será su voz, de Homero Manzi es el preludio de una desgarradora historia, pasional, como el tango, intensa, que, además, trasciende el tiempo "porque el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo". Por eso la novela se inicia en la actualidad, en un encuentro fortuito que arrastra hacia el pasado a sus protagonistas seducidos por sus inquietantes parejas de baile. "Yo era solo un alma prendida a un sortilegio, que volaba y se sumergía siguiendo su luz como una mariposa nocturna" y le sigue, y la sigue, los dos arrastrados por ese impulso que les lleva hasta Buenos Aires, hasta un "museo triste como pocos, desierto, con grandes salas pobremente iluminadas, de paredes pintadas de colores inverosímiles: verde bilioso, amarillo sucio, azul deslavado, cubiertas de cuadros de todos los estilos, de todas las épocas, en una zarabanda incomprensible, como si los hubieran arrinconado allí para poderlos olvidar mejor."
Sí, el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo y así, bailando con el alma prendida a un sortilegio, reaparece el Buenos Aires de los años veinte "traspasado por el ritmo arrastrado de un dolor dulcísimo, de un recuerdo impreciso perdido en el tiempo". Una época de cafés y de música, de marinos y europeos en busca de fortuna, de un barrio, el de La Boca, donde los sueños de un amor imposible se arrastran y entrelazan en un tango eternal que confluye, subyuga y se repite, quien sabe por qué, en una milonga europea.
Como vos, era pálida y lejana;
negro el pelo, los ojos verde gris.
Y también era su boca entre la luz del alba
una triste flor de carmín.
Sílvia Tarragó
La letra del tango Tal vez será mi alcohol, que luego se llamó Tal vez será su voz, de Homero Manzi es el preludio de una desgarradora historia, pasional, como el tango, intensa, que, además, trasciende el tiempo "porque el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo". Por eso la novela se inicia en la actualidad, en un encuentro fortuito que arrastra hacia el pasado a sus protagonistas seducidos por sus inquietantes parejas de baile. "Yo era solo un alma prendida a un sortilegio, que volaba y se sumergía siguiendo su luz como una mariposa nocturna" y le sigue, y la sigue, los dos arrastrados por ese impulso que les lleva hasta Buenos Aires, hasta un "museo triste como pocos, desierto, con grandes salas pobremente iluminadas, de paredes pintadas de colores inverosímiles: verde bilioso, amarillo sucio, azul deslavado, cubiertas de cuadros de todos los estilos, de todas las épocas, en una zarabanda incomprensible, como si los hubieran arrinconado allí para poderlos olvidar mejor."
Sí, el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo y así, bailando con el alma prendida a un sortilegio, reaparece el Buenos Aires de los años veinte "traspasado por el ritmo arrastrado de un dolor dulcísimo, de un recuerdo impreciso perdido en el tiempo". Una época de cafés y de música, de marinos y europeos en busca de fortuna, de un barrio, el de La Boca, donde los sueños de un amor imposible se arrastran y entrelazan en un tango eternal que confluye, subyuga y se repite, quien sabe por qué, en una milonga europea.
Como vos, era pálida y lejana;
negro el pelo, los ojos verde gris.
Y también era su boca entre la luz del alba
una triste flor de carmín.
Sílvia Tarragó
dilluns, 4 de juny del 2007
'CASA DE MISERICÒRDIA', DE JOAN MARGARIT
LLIBRES
Poesia:
‘Casa de Misericòrdia’,
de Joan Margarit
Proa
La poesia potser ja no és una arma carregada de futur, però continua sent més necessària que mai. Una col·lecció emblemàtica que li dóna sortida editorial és’Els llibres de l’Óssa Menor’, que sortosament s’ha adaptat als nous temps i continua oferint-nos algunes de les millors veus poètiques catalanes o d’autors contemporanis de la literatura universal, traduïdes a la nostra llengua. Un dels darrres títols publicats és ‘Casa de Misericòrdia’, de l’autor català Joan Margarit. Amb el seu nou poemari, el poeta i arquitecte assoleix una altra fita en la seva trajectòria literària: donar al lector una poesia social i alhora intimista, construïda amb inigualable mestratge i domini, que permet una lectura assumible, sense renunciar en cap moment a la claredat. Margarit és un poeta que es pot llegir, que explica històries, que ens porta sensacions i sentiments contundents i clars, un got d’aigua clara, però amb la força del whisky sense gel.
Un breu tast:
“De nit només quedava la remor/
de les onades sota la terrassa./
En canvi, dintre nostre, com dintre de la música,/
rugia el temporal de neu i ferro/
que es desferma quan passa full la història./
Albert Calls
Poesia:
‘Casa de Misericòrdia’,
de Joan Margarit
Proa
La poesia potser ja no és una arma carregada de futur, però continua sent més necessària que mai. Una col·lecció emblemàtica que li dóna sortida editorial és’Els llibres de l’Óssa Menor’, que sortosament s’ha adaptat als nous temps i continua oferint-nos algunes de les millors veus poètiques catalanes o d’autors contemporanis de la literatura universal, traduïdes a la nostra llengua. Un dels darrres títols publicats és ‘Casa de Misericòrdia’, de l’autor català Joan Margarit. Amb el seu nou poemari, el poeta i arquitecte assoleix una altra fita en la seva trajectòria literària: donar al lector una poesia social i alhora intimista, construïda amb inigualable mestratge i domini, que permet una lectura assumible, sense renunciar en cap moment a la claredat. Margarit és un poeta que es pot llegir, que explica històries, que ens porta sensacions i sentiments contundents i clars, un got d’aigua clara, però amb la força del whisky sense gel.
Un breu tast:
“De nit només quedava la remor/
de les onades sota la terrassa./
En canvi, dintre nostre, com dintre de la música,/
rugia el temporal de neu i ferro/
que es desferma quan passa full la història./
Albert Calls
'JO PREGUNTO', ANTOLOGIA DE MARIA OLEART
LLIBRES
‘Jo pregunto’,
de Maria Oleart
Ajuntament d’Alella
La Comarcal Edicions
La recuperació que es fa des dels ajuntaments de l’obra literària dels escriptors de la nostra comarca és molt important. El consistori d’Alella, molt sensible a la tasca poètica, ha editat ara una antologia de Maria Oleart, ‘Jo pregunto’, que ens dóna una interessant aproximació a la poesia d’aquesta escriptora maresmenca, que malauradament va morir el 1996. Oleart, nascuda a Barcelona el 1929, va estar molt vinculada a Alella, el Masnou i el conjunt del Maresme i és una autora que va projectar la seva obra com a poeta i com a narradora molt més enllà dels nostres límits comarcals. Actualment, l’ajuntament alellenc convoca un premi anual de poesia que duu el seu nom i que ha anat aconseguint un cert prestigi en la promoció de nous valors. D’altra banda, la realització de l’antologia ha anat a cura de l’escriptora Joana Bel, filla de l’autora. A part de resseguir un intens itinerari literari per l’obra d’Oleart, el recull conclou amb un postfaci de l’escriptora i poeta Montserrat Abelló, que acaba d’ajudar els lectors a introduir-se en el món de l’autora antologada.
Albert Calls
‘Jo pregunto’,
de Maria Oleart
Ajuntament d’Alella
La Comarcal Edicions
La recuperació que es fa des dels ajuntaments de l’obra literària dels escriptors de la nostra comarca és molt important. El consistori d’Alella, molt sensible a la tasca poètica, ha editat ara una antologia de Maria Oleart, ‘Jo pregunto’, que ens dóna una interessant aproximació a la poesia d’aquesta escriptora maresmenca, que malauradament va morir el 1996. Oleart, nascuda a Barcelona el 1929, va estar molt vinculada a Alella, el Masnou i el conjunt del Maresme i és una autora que va projectar la seva obra com a poeta i com a narradora molt més enllà dels nostres límits comarcals. Actualment, l’ajuntament alellenc convoca un premi anual de poesia que duu el seu nom i que ha anat aconseguint un cert prestigi en la promoció de nous valors. D’altra banda, la realització de l’antologia ha anat a cura de l’escriptora Joana Bel, filla de l’autora. A part de resseguir un intens itinerari literari per l’obra d’Oleart, el recull conclou amb un postfaci de l’escriptora i poeta Montserrat Abelló, que acaba d’ajudar els lectors a introduir-se en el món de l’autora antologada.
Albert Calls
'SET CONTES FRONTERERS', DE GEORGES MOUSTAKI
LLIBRES
‘Set contes fronterers’,
de Georges Moustaki
Belacqva
Georges Moustaki és conegut sobretot per la seva trajectòria com a cantant, però com a artista multidisciplinari també pinta i escriu i és, a més, un incansable viatger i un veritable ciutadà del món. Fruit d’aquesta vessant literària surten ara els seus relats sota el títol ‘Set contes fronterers’, històries netes, pures, senzilles i carregades de contingut, situades també a cavall entre Orient i Occident, cosa que els dota encara més d’un major atractiu estilístic i els situa en els temps actuals, amb plena vigència contemporània, alhora que vehiculen una reacció davant del que es considera inacceptable. Sense explicar massa les històries, perquè són molt curtes i és millor no desvetllar les claus, Moustaki ens parla de reivindicacions senzilles, clams contra el sistema i el fet que rera les persones hi ha sempre les mateixes inquietuds, anhels i esperances, situacions que semblen molt complicades i en el fons no ho són tant, com la vida mateixa. Des d’un mur que separa fins a Hassan, el trobador enamorat de l’Edat Mitjana que només parla d’amor o l’absurditat de les guerres fratricides. Una obra netament recomanable!
Albert Calls
‘Set contes fronterers’,
de Georges Moustaki
Belacqva
Georges Moustaki és conegut sobretot per la seva trajectòria com a cantant, però com a artista multidisciplinari també pinta i escriu i és, a més, un incansable viatger i un veritable ciutadà del món. Fruit d’aquesta vessant literària surten ara els seus relats sota el títol ‘Set contes fronterers’, històries netes, pures, senzilles i carregades de contingut, situades també a cavall entre Orient i Occident, cosa que els dota encara més d’un major atractiu estilístic i els situa en els temps actuals, amb plena vigència contemporània, alhora que vehiculen una reacció davant del que es considera inacceptable. Sense explicar massa les històries, perquè són molt curtes i és millor no desvetllar les claus, Moustaki ens parla de reivindicacions senzilles, clams contra el sistema i el fet que rera les persones hi ha sempre les mateixes inquietuds, anhels i esperances, situacions que semblen molt complicades i en el fons no ho són tant, com la vida mateixa. Des d’un mur que separa fins a Hassan, el trobador enamorat de l’Edat Mitjana que només parla d’amor o l’absurditat de les guerres fratricides. Una obra netament recomanable!
Albert Calls
divendres, 20 d’abril del 2007
S'acosta el dia....
Molts ja s'han adonat de la proximitat de Sant Jordi i han volgut aprofitar per a triar llibres amb una mica de calma. Fan bé, crec que aquest any serà més fàcil poguer-ho fer perquè hi ha tot el cap de setmana per davant. Diumenge hi haurà parades a la plaça de l'Ajuntament, dilluns també i, a més, no tancarem al migdia. Només cal trobar el llibre adient i gaudir de l'ambient que envolta aquesta diada.
Aquest any no podria dir quin serà el llibre més venut, no crec que hi hagi un altra "Esglèsia del mar", em penso que anirà molt més repartit. D'una banda el mediàtics com "Polonia" o "Me'n vaig" de Pepe Rubianes, d'una altra els thrillers històrics com "La ciudad sin tiempo", "La sang dels innocents" o "La clau Gaudí", i defentsant-se gràcies a l'incondicionalitat del seus lectors els llibres més, diguem-ne, "literaris", com "El corazón helado", "Profundidades", "El pedestal de las estatuas", "Escucha mi voz" o "Viatges per l'escriptorium". "El conte numero tretze" es perfila com una descoberta pels amants de la literatura de tipus clàssic, "Cien años de soledad" reivindica els seus 40 anys d'existència i el nou diccionari de l'IEC pot ser també un bon regal.
En el nostre cas concret, esperem també que els lectors s'animim a descobrir autors locals com el Xavi Traïd que enguany ha publicat el recull de relats "Nacional 330" o la Susanna Hernàndez que ho ha fet amb una novel.la, "La puta que leía a Jack Kerouac", dues propostes interessants pels qui volen alguna cosa diferent.
Sílvia Tarragó
Aquest any no podria dir quin serà el llibre més venut, no crec que hi hagi un altra "Esglèsia del mar", em penso que anirà molt més repartit. D'una banda el mediàtics com "Polonia" o "Me'n vaig" de Pepe Rubianes, d'una altra els thrillers històrics com "La ciudad sin tiempo", "La sang dels innocents" o "La clau Gaudí", i defentsant-se gràcies a l'incondicionalitat del seus lectors els llibres més, diguem-ne, "literaris", com "El corazón helado", "Profundidades", "El pedestal de las estatuas", "Escucha mi voz" o "Viatges per l'escriptorium". "El conte numero tretze" es perfila com una descoberta pels amants de la literatura de tipus clàssic, "Cien años de soledad" reivindica els seus 40 anys d'existència i el nou diccionari de l'IEC pot ser també un bon regal.
En el nostre cas concret, esperem també que els lectors s'animim a descobrir autors locals com el Xavi Traïd que enguany ha publicat el recull de relats "Nacional 330" o la Susanna Hernàndez que ho ha fet amb una novel.la, "La puta que leía a Jack Kerouac", dues propostes interessants pels qui volen alguna cosa diferent.
Sílvia Tarragó
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
