'ELECTRA LIVES AGAIN', de FRANK MILLER i LYNN VARLEY

Publicat per Panini Comics

El reconegut Frank Miller (autor de ‘Sin City’ o ‘300’), entre molts d’altres còmics d’èxit) i la seva dona, una de les més admirades coloristes d’EUA, retornen a la vida a Elektra, un personatge que ha acabat resultant mític per a molts seguidors de la historieta i que ja ha tingut, amb èxit també, la seva extrapol·lació a la gran pantalla amb pel·lícula inclosa.

En aquest còmic, l’amor que Daredevil (Dan Defensor encara per a molts de la meva generació) sent per Electra, l’assassina ninja, reneix de la tomba i li dóna noves forces per enfrontar-se a un ressuscitat enemic que és ja també tot un clàssic dels dolents del còmic de superherois, Bullseye.

Estem, però, davant d’una història angoixant i claustrofòbica, en la forma i en el fons, en la línia del nou còmic que es fa actualment, carregada també de referents religiosos en la direcció d’investigació que Miller representa en si mateix i que connecta amb les persones de la societat del segle XXI.

També, d’un còmic portat al límit, com fa sempre aquest singular historietista que és, sens dubte, un dels més grans del món. No es poden fer més comentaris, només recomanar una i altra vegada el Miller de les historietes, l’essència en estat pur del que després es passa al cinema.

Albert Calls

AMSTERDAM LLIBRES

És una col.lecció molt recent de l'editorial Ara Llibres, segell independent creat l'any 2002 per Ernest Folch, que aplega traduccions al català de grans èxits internacionals de ficció.

Dels 10 títols anuals que tenen prevists editar, ja en porten 5 de publicats. Van començar amb La vida a la porta de la nevera d'Alice Kuipers, la història d'una mare i una filla que es comuniquen a través de les notes que es deixen a la porta de la nevera, a la que va seguir La Bastarda d'Istambul d'Elif Shafak, un retrat honest i descarnat de la Turquia d'ara que ja porta venuts 15000 exemplars arreu del món i està tenint molta acceptació a Catalunya.

Poc després van editar Mil sols esplèndids de l'escriptor afganès Khaled Hosseini, conegut per ser l'autor de l'èxit El caçador d'estels/Cometas en el cielo que l'editorial té previst d'editar a començaments de l'any vinent.

Més recentment han tret el curiós Invocacions de Valentí Gómez i Miquel de Palol, que barreja diferents gèneres literaris, i a finals d'aquest mes d'octubre acaben de publicar Aigua per a Elefants de Sara Gruen, una original novel.la al voltant del món del circ que ha estat un éxit arreu del món, ha obtingut el premi dels llibreters independents nord-americans i ha estat número 1 durant setmanes a The New York Times. Es tracta d'una història d'amor en un circ de tercera que travessa els Estats Units durant els anys de la Gran Depressió Americana.

Sílvia Tarragó

'VOSTÈ JA HO ENTENDRÀ', DE CLAUDIO MAGRIS

Traducció d'Anna Casassas / Edicions de 1984

Una dona que fa temps ha estat ingressada en una "casa de repòs" parla amb el president de la institució per agrair-li el permís que ha concedit al marit per venir-la a buscar. Amb tot plegat, l'autor aconsegueix una història curta i molt ben reeixida d'amor i renúncia, feminitat i desesperació en l'últim tram d'una vida.

El lector hi trobarà un llibre intens amb llenguatge senzill ple de poesia, on resseguint el mite Eurídice ens parla d'Orfeu.

Petita peça carregada de filigranes i ofici d’escriptor que més enllà del gran cabal narratiu d'"El Danubi" quedarà com una novel·la que descriu la interioritat femenina, perquè Magris ara ens parla amb la senzillesa de l'ànima i la convicció que la vida és un camí estret i dur, on prevalen les sensacions i emocions, les relacions entre les persones i la complexitat que comporten, alhora que ens enriqueixen i destrueixen.

Albert Calls

'HOMENAJE A PAUL AUSTER', de DIVERSOS AUTORS

Publicat per Anagrama. / Edició no venal

Aquest llibret no va sortir destinat a la venda, però es podia aconseguir comprant diversos volums de Paul Auster. Va ser publicat després de l'apoteosi austeriana en la qual va rebre el premi Príncep d'Asturias de las Letras, un punt d'inflexió més en un autor que és un referent de la narrativa actual, però que també darrerament treu obres allunyades de la solidesa dels seus treballs inicials.

El seguidor fanàtic de l'autor trobarà en aquest petit volum una miscel·lània de textos amb el protagonisme de Jorge Herralde, més que editor, súpereditor d'Anagrama i una referència del sector. Justo Navarro, Eduardo Lago o Gérard de Cortanze són els altres escriptors que hi aporten el seu gra de sorra i que complementen aquest tast de l'univers Auster.

Els incondicionals de l’autor podran accedir a particularitats i detalls que d'altra banda haurien d'anar trobant de forma dispersa, potser per això és molt recomanable aquest volum per a seguidors de l'autor de ‘Trilogia de Nova York’, ‘El palau de la lluna’ o ‘Timbuktú’,només per citar-ne alguns dels seus millors títols. Hi podran aprofundir coneixements.

Albert Calls

CENS DIGITAL D'AMICS DE CALLS

Després d'uns mesos de posar ordre als papers, llibres i diversos, ara ho estic fent amb el meu entorn digital.

Per aquest motiu us demano a totes i a tots, AMIGUES i AMICS que llegiu el blog, m'envieu un correu electrònic per capturar la vostra adreça electrònica (a.e.) i confegir un llistat que em permeti una major agilització de contacte amb vosaltres.

Al cap i a fi la vida és ja una realitat digital.

Podeu enviar-me un correu amb la vostra (a.e) a:

albertcalls@hotmail.com

Gràcies.

Albert Calls

'MIL CRETINS', de QUIM MONZÓ

Sis anys després d'El millor dels mons ens arriba aquest nou llibre de relats en el qual Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor.

Es tracta de 19 relats honestos, descarnats que li han valgut el calificatiu de: "Un dels millors escriptors de contes del món. Un dels escriptors més originals del nostre temps" segons afirma el diari The Independent, no en va, Monzó ha estat traduït a una vintena d'idiomes.

Sílvia Tarragó

NOAH GORDON TREU NOVA NOVEL.LA

Demà dimecres surt a la venda la nova novel.la de Noah Gordon El celler (La bodega) ambientada a Catalunya al voltant del món del vi.

Segons s'explica a la contraportada "El celler conté l'essència de totes les obres anteriors de Noah Gordon: històries personals de força, personatges vitals, retrats fidedignes d'una època, creats per un escriptor, la sensibilitat i l'encert del qual han admirat milers de lectors al llarg dels anys".

En aquesta ocassió, el protagonista és en Josep Álvarez qui, de la mà d'un viticultor francès, descobreix l'art de l'elaboració del vi i que, un dia, decideix tornar a la seva llar on l'espera una aventura tan àrdua com fascinant: l'elaboració d'un bon vi.

Ara només cal esperar que aconsegueixi atrapar i fer vibrar els lectors de la mateixa manera que en les seves anteriors novel.les.

Sílvia

'EL PODER CURATIVO DE LOS MUDRAS', de RAJENDAR MENEN

Publicat per Ediciones Obelisco

Amb el subtítol “El yoga de las manos”, aquest petit llibret apunta com utilitzar els “mudres”, que són uns senzills moviments en els que es fan servir els braços i les mans i que ens permeten canalitzar adequadament l’energia del nostre cos i assolir alhora objectius de sanació física i espiritual.

El lector d’aquesta obra hi trobarà a més de la interpretació dels mudres, dades d’interès, la seva pràctica, un ampli ventall d’exemples i, en definitiva, una completa guia per acostar-se a aquests sistemes de sanació que d’entrada semblen senzills, però que amaguen una saviesa mil·lenària.

L’autor és un guardonat periodista que ha escrit més de 2.000 articles en 30 publicacions de cinc països i ha publicat d’altres obres de musicoteràpia o fengh shui.

Aquest llibre s’obre a la pràctica de qui el llegeix i convida a fer senzills exercicis per millorar la nostra qualitat de vida i connectar el cos, la ment i l’esperit. S’inscriu en la tradició d’obres d’autoajuda que en els darrers temps trobem a tot arreu, però amb una certa serositat i rigor que com a mínim ajuden a creure en la viabilitat del que s’hi explica.

Albert Calls

'EL LABERINTO DE LA FELICIDAD', DE FRANCESC MIRALLES I ÀLEX ROVIRA

Àlex Rovira, conegut per ser coautor del popular llibre d'autoajut La buena suerte i autor dels exitosos La brújula interior i Los siete poderes ,dirigeix aquesta col.lecció en la que El laberinto de la felicidad és el primer dels llibres de relats que tindrà aquesta col.lecció. Compta també amb l'experiència de Francesc Miralles, autor de nombrosos llibres d'autoajut i col.laborador en revistes relacionades amb l'espiritualitat i el creixement personal.

Fruit d'aquesta col.laboració, sorgeix la història de l'Ariadna, una dona de 33 anys qui, un bon dia, es troba perduda a un laberit on haurà de respondre a les qüestions existencials que dormen dins seu si vol sortir d'allà. Es tracta d'una faula, un conte per a qualsevol que senti interrogants i vulgui enfrontar-se al seu propi laberint perquè, tal com es cita al començament:

"Algún día en cualquier parte, en cualquier lugar,
indefectiblemente te encontrarás a ti mismo,
y esa, sólo ésa, puede ser la más feliz
o la más amarga de tus horas".

PABLO NERUDA


Sílvia Tarragó

'LA INTERPRETACIÓ DEL CRIM', DE JED RUBENFELD

"L'any 1909, Sigmund Freud, acompanyat pel seu deixeble Carl Jung, va fer la seva primera i única visita als Estats Units per pronunciar un seguit de conferències sobre psicoanàlisi a la Universitat de Clark, a Worcester (Massachusetts). El doctorat honoris causa que li van concedir a Clark va ser el primer reconeixement públic que Freud va rebre per la seva feina. Malgrat el gran èxit d'aquella visita, durant els anys posteriors Freud sempre va comentar que els Estats Units l'havien traumatitzat. Va qualificar els nord-americans de salvatges i va atribuir a aquella estada xacres que ja l'afectaven molt abans de 1909. Els biògrafs de Freud han donat moltes voltes a aquest misteri i han especulat sovint sobre la possibilitat que als Estats Units passés alguna cosa desconeguda que hagués pogut desembocar en aquella reacció altrament inexplicable".

Així comença La interpretació del crim, primera novel.la de Jed Rubenfeld que està en via de publicació a vint països, i que aquí ha estat publicada en català per Edicions 62 i en castellà per Anagrama.

A partir d'aquest fet real, el de la visita de Freud als Estats Units, i conjecturant el que podria haver passat, Rubenfeld construeix un thriller intel.ligent, una història colpidora que conmou i t'atrapa des de la primera pàgina.

Tot un descobriment que renova el gust per la novel.la negra, endintsant-se pels camins que permeten la interpretació del crim.

Sílvia Tarragó

'VIATGES PER L'SCRIPTORIUM', de PAUL AUSTER

Publicat per Edicions 62/Anagrama

Paul Auster ha arribat a la glòria literària i sembla que això li permet fer el que vulgui, un llibre a l’any, de poques pàgines, per “calentar” els seus seguidors i deixar-los al final, “freds”.

“Viatges per l’escriptorium” és això: una gran “calentada” que en l’últim moment salva la situació pels pèls.

Auster presenta una història en clau kafkiana i fantàstica, amb tot de fils desplegats que no acaben d’organitzar-se. La seva gran capacitat narrativa no pot acabar-se resolvent històries amb paranys metaliteraris i surrealismes diversos a l’ús.

A l’altra banda d’aquestes reflexions, però, hi ha el millor estil austerià, capaç de jugar amb el lector i dur-lo a passejar per històries captivadores en les quals es barregen els gèneres perquè el lectors hi disfruti, però sense renunciar alhora a una idea de gran obra literària, a un corpus global que va deixant empremta.

Paul Auster ha fet les seves grans obres amb els primers llibres publicats: “Trilogia de Nova York”, “El Palau de la Lluna”, “Timbuktú”... I això té molt de pes. Ara bé, els seus lectors han de ser exigents i demanar-li que no tregui “nouvelles” fluixes, sinó que provi de fer nous salts al buit sense xarxa, encara que tardi una mica més en escriure’ls i editar-los.

Reivindiquem el millor Auster, l’original i no una còpia de si mateix.

Albert Calls

'EL GRAN HORITZÓ', d'ADOLF TODÓ i RAMON CARRETÉ

Publicat per Angle Editorial

Literatura de caire empresarial que dóna consells plenament aplicables a la vida. Una senzilla història de dofins planteja una fàbula del món actual, del mercat i les relacions comercials i dóna un codi d’actuació per intervenir-hi, acceptant els canvis, la globalitat i la diferència.

De fet, el subtítol d’aques treball és “Com aprofitar les oportunitats d’un món canviant”. Els autors estan vinculats a Caixa Manresa (Todó és economista i Carreté filòleg).

“El gran horitzó” dóna resposta a les inquietuds expressades per una dona jove al seu pare, davant d’un futur que veu complex i ple d’incerteses.

A través d’una fàbula, el pare explica a la filla la història d’un jove dofí que abandona la seva vida tranquil·la i s’endinsa en l’oceà obert, a la recerca de nous horitzonts. Tenir iniciativa fins a ser solidari amb els altres són alguns dels valors que es tracten en aquesta obra que ens diu que hem de ser amos del nostre propi destí i ser alhora valents, aprofitant els obstacles i saber convertir-los en avantatges.

L’obra és optimista i d’autoajut. Ens recorda i ensenya algunes experiències per poder tirar endavant. És un llibre que pot llegir-se en clau d’aprenentatge o per pur plaer narratiu. Sigui com sigui, un relat molt enriquidor.

Albert Calls

LA CONTINUACIÓ DE 'LOS PILARES DE LA TIERRA'

Es titularà Un mundo sin fin i sortirà a la venda gener de l'any vinent en català i castellà.

L'acció té lloc a la mateixa ciutat, Kingsbridge, 200 anys després dels fets ocorreguts a la primera novel.la amb els descendents dels personatges com a protagonistes. Això és degut a, segons explica el propi Ken Follet a la seva pàgina web, que des que va publicar Els pilars de la terra el 1989, els lectors no han deixat de presionar-lo per a escriure la continuació fins que, finalment, ha acabat per fer-ho però situant l'acció 2 segles més tard a la mateixa ciutat i amb els descendents dels personatges, perquè escriure una altra novel.la sobre la construcció d'una catedral seria escriure el mateix llibre i utilitzar els mateixos personatges no seria possible ja que serien vells.

Caldrà esperar a veure si aquesta seqüela està a l'alçada de les espectatives creades pels entusiastes de la novel.la que la precedeix, perquè, no ens enganyem, Los pilares... ha assolit ja uns tints d'idealització de tant que se'n ha parlat que, inevitablemente, poden portar a la decepció. D'altra banda, es molt possible que aparegui també una mica de controvèrsia per part dels que abominen dels best i long-sellers i aposten per la literatura més que no pas per l'evassió.

Sílvia Tarragó

INFIELES E INFELICES, de CARE SANTOS

Publicat per Algaida

Novel·la que busca descaradament que el lector s’entretingui, però sense defugir una certa crítica social. L’autora parteix d’uns paràmetres de novel·la rosa, però ràpidament els supera per parlar-nos de sexe, banyes i tota mena de variables de l’assumpte amorós.

‘El síndrome Bovary’ té moments brillants per al lector –fa somriure, plorar, ràbia, etc.–, on l’autora s’interroga, a través dels personatges, dels grans temes que preocupen a les persones en la seva vida diària. És a dir, que més enllà de l’existència i la mort que ens determina, hi ha totes les nostres contradiccions diàries i les que provoquen les nostres emocions.

Si ‘La síndrome Bovary’ s’ha descrit com la recerca d’un amor romàntic, ideal i inexistent, que provoca frustració, resentiment i depressió, els personatges femenins d’aquesta novel·la pateixen mals d’amors diversos, però filles dels temps actuals, no tenen manies a l’hora d’utilitzar el sexe, que ja no és un tabú per a elles.

Tot plegat esdevé un còctel divertit, però amb tintes carregades d’humor negre i en el sempre competititu i patètic món de la indústria editorial actual. El lector hi trobarà passions, venjances i infidelitats en una novel·la rosa concebuda com a “antítesi de la novel·la rosa”. L’autora vol fer, a més, crítica social i per això no se n’està de parodiar els usos i costums d’un món que en el fons està molt buit.

Risc i encert amb un nou registre en la ja llarga dilatada trajectòria de Care Santos com a narradora.

Albert Calls

'LES LLÀGRIMES DE LA SENYORETA MARTA', de PEP PUIG

Publicat per Empúries

Novel·la d’iniciació emplaçada en un poblet mediterrani i centrada en la vida d’uns joves. Un d’ells descobrirà el sexe, l’amor i la cultura en braços de la senyoreta Marta, la seva mestra d’escola.

El narrador evoca uns fets que van marcar la seva trajectòria vital: la promesa, la família i el poble, en el marc d’una amplíssima galeria de personatges secundaris que acosten el lector a un altre temps, però també a l’aprenentatge vital bàsic.

Pere Puig i Ponsa va néixer a Terrasa el 1969. Viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), un poblet envoltat de vinyes i garrofers que hi ha al Camp de Tarragona. La seva primera novel·la, ‘L’home que torna’, va obtenir el Premi Jove Talent Fnac i va gaudir d’una molt bona acollida per part de la crítica i els lectors.

Amb ‘Les llàgrimes de la senyoreta Marta’ continua recuperant i reescrivint la seva memòria literària. Es tracta, en definitiva, d’una novel·la planera que aprofundeix en els viaranys de l’ànima i del desig.

Albert Calls

"LA MUERTE LENTA DE LUCIANA B.", de GUILLERMO MARTINEZ

Existeixen les casualitats o, més aviat, tot forma part d'un plà? És possible portar la venjança fins al límit més extrem? Pot la por fer-nos trobar conspiracions on no n'hi ha?

Aquestes incògnites són les que planteja la novel.la de Guillermo Martinez, autor de Los crímenes de Oxford, amb una habilitat que inquieta i que conmou. Luciana, la seva protagonista, viu un malson des de fa deu anys, una sèrie d'esdeveniments estàn destruïnt la seva vida i a aquells qui l'envolten, esdeveniments que tant poden ser fruït de desfortunades coincidències com d'un astut pla de venjança i és en aquesta incertesa on el lector queda atrapat, intentant esbrinar el misteri però, alhora, intuïnt el sinistre potencial que s'amaga als racons més primitius i malèvols de l'ànima humana.

Una lectura que sedueix des de la primera frase, que ens arrosega pels estranys viaranys de la ment humana, interrogant-nos i sorprenent-nos a mida que la trama avança. Una gran descoberta i una interessant reflexió sobre el poder de la ficció en la realitat.

L'editorial invita als lectors que vulguin a donar la seva versió del final de la novel.la i premiaran a aquell qui doni la versió més original. Podeu participar a www.lamuertelenta.com

Sílvia Tarragó

'SI MENGES UNA LLIMONA SENSE FER GANYOTES', de SERGI PÀMIES

Publicat per Quaderns Crema

Sergi Pàmies és un dels grans contistes catalans del moment. En la seva darrera entrega de relats torna a barrejar situacions quotidianes i fantàstiques, explicades amb una prosa tensada i calibrada al més mínim detall.

El llibre ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi lletra d’Or 2007 i arrossega nou edicions com a mínim.

Pàmies (París, 1960) és autor dels reculls de contes ‘T’hauria de caure la cara de vergonya’, ‘Infecció’, ‘La gran novel·la sobre Barcelona’ i ‘L’últim llibre de Sergi Pàmies’. També, de les novel·les ‘ La primera pedra’, ‘L’instint’ i ‘Sentimental’. La seva narrativa ha estat reconeguda amb prestigiosos premis i elogiosos comentaris de la crítica especialitzada.

Els temes d’aquests nous relats són l’amor, la desconfiança, la família, la mort… un ampli mostrari tragicòmic pel que passen uns personatges molt vulnerables i humans. “Esclaus d’unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l’acidesa amb les propietats refrescants”, com s’apunta en el recull.

D’aquest aclamat volum de relats (per la crítica i els lectors!) destacaria la seva frescor. Es poden llegir de manera ràpida i amaguen claus que conviden a la reflexió de temes absolutament contemporanis. A més, reivindiquen un gènere que al nostre país sol deixar-se molt de banda, el conte.

Albert Calls

'EXPLORADORES DEL ABISMO', de ENRIQUE VILA-MATAS

Es tracta del darrer llibres de Vila-Matas. Un llibre de relats que serà tot un descobriment pels que encara no coneixen aquest autor.

Els protagonistes de les diverses històries es troben al límit o, fins i tot, dins mateix de l'abisme, cadascú del seu propi, i s'arrisquen en la bogeria, en l'absurd i, sobretot, en la ironia.

En el relat Café Kubista, l'autor ho descriu així:

"Voy pensando que un libro nace de una insatisfacción, nace de un vacío, cuyos perímetros van revelándose en el transcurso y final del trabajo. Seguramente escribirlo es llenar ese vacío. En el libro que terminé ayer, todos los personajes acaban siendo exploradores del abismo o, mejor dicho, del contenido de ese abismo. Investigan en la nada y no cesan hasta dar con uno de sus posibles contenidos, pues sin duda les disgustaría ser confundidos con nihilistas. Todos ellos han elegido, como actitud ante el mundo, asomarse al vacío. Y no hay duda de que conectan con una frase de Kafka: 'Fuera de aquí, tal es mi meta.'"

Sílvia Tarragó

'LA CARRETERA', de CORMAC McCARTHY

Publicat per Ed. 62 i Mondadori

En un futur postnuclear un pare i un fill avancen per la carretera cap al sud, buscant el mar. En el seu camí, el fred, la fam i els caníbals d’un món devastat són metàfores que aprofundeixen en el sentit de la vida humana.

La novel·la podria ser una altra obra de ciència ficció, però va molt més enllà. Per aquest motiu ha obtingut el Premi Pulitzer 2007, un dels més prestigiosos guardons mundials. MC Carthy, un autor ja de culte, construeix una història en clau poètica, feta a partir de petits fragments d’instants de la vida.

Al final del llibre, però, hi ha la clau del que és l’existència humana: l’home és capaç del millor i alhora del pitjor. I això el condemna i el redimeix alhora. I encara una altra tesi més: la transmissió del testimoni vital dels pares cap als fills sobreviu a les incidències del món més apocalíptic possible.

Cormac McCarthy (Rhode Island, 1933) és un dels autors de la literatura contemporània que sona constantment al Premi Nobel. Amb “Tots aquells cavalls” (1992) va guanyar el National Book Award i el National Book Critics Circle Award. Amb “La carretera”, posa de nou el nivell qualitatiu molt alt.

Albert Calls

'ELS TAXISTES DEL TSAR', de JOAN DANIEL BEZSONOFF

Publicat per Empúries

Més que una nova novel·la, Bezsonoff escriu una crònica familiar del retrobament dels seus orígens. A partir de la vida del seu avi, l’autor explora una ànima, la seva, dividida en tres nacions: la russa, la francesa i la catalana.

Les passes dels germans Bezsonoff –avi i besoncle de l’autor– permeten al novel·lista de la Catalunya Nord entrellaçar records familiars i vivències actuals en un relat autobiogràfic carregat de personatges secundaris, ciutats poètiques i mestissatge cultural.

Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) és professor de llengua catalana i col·laborador d’El Punt i del Quadern d’El País. És l’autor de novel·les com “Les rambles de Saigon”, “Les lletres d’amor no serveixen de res”, “La revolta dels geperuts” i “Les dones de paper”, publicades per l’editorial rossellonesa Trabucaire.

Posteriorment va publicar dins l’editorial Empúries “La presonera d’Alger”, “La guerra dels cornuts” i “Les amnèsies de Déu”. Ha estat guardonat amb els premis Just M. Casero, Mediterranée, Salambó, Crexells i Maria Àngels Anglada.

Del seu darrer treball destaca aquesta capacitat de transmissió directa que tenen els grans narradors, convertida en una veu pròpia i molt personal. Bona literatura i a més exportable, d’alta qualitat.

Albert Calls

'EL COMPLOT CONTRA LOS ESCIPIONES Y OTROS RELATOS', de VALERIO MASSIMO MANFREDI

Publicat per Debolsillo

Valerio Massimo Manfredi és autor d’obres molt conegudes com la nissaga d’‘Alexandros’ o ‘La última legión’, que ha estat portada al cinema recentment. En la distància curta no es mou malament, com demostren els relats d’aquest llibre, que poden fer passar una bona estona al lector sense que aquest hagi de llegir un llarg volum.

El llibre recull tres històries que tenen el rerefons del camí com a nexe conductor. La primera, que hi dóna títol, passa a la Via Appia, en temps dels Escipions i narra un recargolat complot polític en els que estaran implicats legionaris romans.

El segon text, “El caballero invisible”, succeix en els darrers temps de l’Al-Àndalus. Un cavaller i els seus dos acompanyants han de transportar un misteriós paquet, mentre són perseguits.

El relat final, “La carretera”. ambientat a la mítica Ruta 66 dels EUA, en els temps actuals, barreja misteri i assassinats i demostra que mai es pot fugir del passat. En definitiva, una immillorable dosi de lectura que té com a objectiu que el lector s’ho passi bé, amb el rerefons de la narrativa històrica, però en clau d’aventures.

Albert Calls

'PERÓN. LUZ Y SOMBRAS 1946-1955. LA DICTADURA POPULISTA', de JOAN BENAVENT

Publicat per Letras e Imagos

Joan Benavent (Barcelona, 1944) viu a Vilassar de Mar i es autor d’una sòlida obra literària que té com a epicentre el cinema i els personatges històrics. És autor de ‘Clark Gable. La corona del Rey’, ‘La piel de los dioses’, ‘Greta Garbo. El dolor de la esfinge’, ‘Close up. Vidas, estrellato y sexo en Hollywood’ i ‘Perón, luz y sombras I. Los colores del cielo (1893-1946)’.

La darrera novetat editorial que aquest autor ha tret, però, ‘Perón. Luz y Sombras. 1946-1955. La Dictadura Populista’, és un voluminós llibre de gairebé 900 pàgines que continua acostant el seu lector a la controvertida figura del politic argentí, amb un ofici extraordinari, que demostra una gran passió pels llibres, la cultura i la història.

Es tracta, doncs, d’una obra global que barreja història, periodisme i cites shakespearianes amb punts de vista molt diversos que permeten una completa visió de Perón, Evita i tot el que van suposar per a Argentina i la història contemporània.

D’altra banda, en cap moment es defuig el tremp de la bona literatura, en aquest cas lligada per un fil d’esdeveniments històrics. En definitiva, un gran treball que des de la humilitat i l’anar fent es converteix en una obra gegantina. A més, l’autor la conjuga amb el projecte editorial Letras e Imagos, una sòlida proposta cultural que des de Vilassar de Mar s’obre a la cultura universal amb lletres ben majúscules.

Albert Calls

ASSASSINATS EN CLAU DE JAZZ

Edebé ha creat aquesta nova col.lecció amb banda sonora inclosa, en la qual, a través del reconegut escriptor de novel.la negra Andreu Martin, es fa una apassionant incursió en el món del jazz i del crim.

De moment, hi ha publicats dos títols: El blues del detectiu immortal i El blues de la setmana més negra, tant en català com en castellà.




Sílvia Tarragó

'EL CUARTO REINO', de FRANCESC MIRALLES

Publicat per Martínez Roca Ediciones

Després de ser un notable èxit de vendes el passat Sant Jordi, ara surt l’edició en castellà d’aquesta suggerent història d’acció i enigmes, sota el títol ‘El Cuarto Reino’.

Francesc Miralles és un autor jove, però amb una extensa trajectòria en molts camps literaris. ‘El Cuarto Reino’ obre als lectors en castellà una trama que té tots els ingredients per capturar fins al final. I ho fa de totes totes.

Un periodista, Leo Vidal, de pare català i mare nordamericana, rep l’encàrreg de trobar una fotografia inèdita d’una expedició nazi al monestir de Montserrat. A partir d’aquí entrarà en una espiral d’acció per diversos països, que el portarà a descobrir un secret amagat per Hitler que pot canviar l’ordre mundial.

Passar-s’ho bé llegint no és cap pecat, com defensa Miralles amb aquesta novel·la. Deixant enrere les moltes manies que sembla haver-hi davant la posssibilitat que un autor d’aquí faci ficció en clau best seller, Miralles ens regala un gaudi que dura el que tardem a arribar a la darrera ratlla i esbrinar el final.

Albert Calls

L'ENTORN NATURAL DE CABRILS EN UN LLIBRE

L’Ajuntament de Cabrils ha editat un llibre que mostra la gran riquesa del medi natural que té aquest municipi del Baix Maresme. Sota el títol de ‘L’entorn natural de Cabrils’, en l’obra s’hi analitzen els diversos aspectes que afecten el seu espai mediambiental.

El treball l’ha fet un ampli equip voluntari de persones vinculades a les tasques de protecció del medi i compta com aval amb un pròleg del conegut Dr. Martí Boada, que destaca que és una obra “de gran seriositat i solvència, amb criteri científic i amb un llenguatge absolutament clar i a l’abast de tothom”.

Boada també afegeix que espera que el llibre ”ajudi a incrementar el coneixement de Cabrils i que, entre tots, ajudem a protegir allò que tenim”.

El volum s’acompanya de nombroses fotografies i tracta els aspectes físics del municipi, l’evolució històrica del paisatge forestal i agrícola, el paisatge vegetal, la fauna o el patrimoni arquitectònic, entre d’altres temes.

Situat a la frontera entre obra de divulgació i guia per conèixer el nostre entorn, aquest treball va molt més enllà de divulgar coneixements i acaba convidant a passejar, fins i tot amb una acurada selecció d’itineraris.

Albert Calls

ENTREVISTA AMB ISABEL ALLENDE

Aquí us deixo el text d'una entrevista feta a Isabel Allende amb motiu de la publicació del seu darrer llibre, La suma de los días, facilitada pel grup editorial Random House Mondadori

Sílvia Tarragó


La familia es el eje de La suma de los días. ¿Cuál cree que es el papel de la familia en el mundo actual?

La familia tradicional está desapareciendo en los países industrializados, pero sigue siendo el eje de la sociedad en el resto del mundo, con todas las ventajas e inconvenientes que ese tipo de familia conlleva. En la cultura occidental moderna la familia ha cambiado por completo, ya no se ajusta a los moldes de antes, y creo que mi libro es un buen ejemplo de ello. Tengo una familia compuesta, añadida, parchada, adoptada, de gente que a veces no está relacionada por lazos de sangre, de diferentes razas, creencias, temperamentos, etc. Estamos juntos porque nos queremos a pesar de las peleas y problemas, que nunca faltan. La familia nos da seguridad, protección, compañía; y también nos rompe los nervios, pero yo no podría vivir sin ella.

¿Qué significa ser madre?

A mi edad me siento madre de mucha gente, no sólo de Paula y Nico. Soy la matriarca, la mujer madura que tiene la misión de cuidar a los jóvenes y facilitarles las cosas, para que no tropiecen tanto como he tropezado yo en el viaje de mi vida. Me siento matriarca de mi hijo Nico y de Lori, su adorable mujer, de mis nietos, de Juliette y sus hijos (ella es mi asistente), de mis hijastros, ahora de mis padres, que están viejos y frágiles, e incluso de la primera mujer de Nico, a pesar de que están divorciados desde hace más de 10 años. Asumo mi papel de madraza con orgullo y liviandad. Nunca lo he sentido como una carga o como una tremenda responsabilidad. Se hace lo que se puede, no más, y por el camino se arreglan las cargas, como decía mi abuelo cuando iba con una recua de mulas por la cordillera de los Andes hacia la Patagonia argentina.

¿Qué papel, de todos lo que le ha tocado vivir en su familia, es con el que más ha disfrutado?

Al terminar este libro comprendí que mi característica más fuerte es la maternidad, que la ejerzo con inagotable energía y gusto, pero todavía lo que más disfruto es mi relación amorosa con Willie. Si tengo que escoger entre dormir con mis nietos o con mi marido, prefiero lo segundo.

¿Es posible la vida sin el amor de un hombre?

Supongo que la vida es posible sin el amor de un hombre, porque hay tantas otras formas de amor que pueden llenar el alma y ocupar los días, desde la familia hasta el servicio a la comunidad, pero por suerte yo he vivido casi siempre enamorada. Este año cumplo 65 años y me siento tan enamorada como estaba a los 15. Mis nietos opinan que es bochornoso; preferirían que lo disimulara, para que no fueran a enterarse sus amigos.

¿Qué piensa de la infidelidad en la pareja?

Hay toda clase de acuerdos entre las parejas, incluso el amor libre. Yo he probado la infidelidad y no me funciona, porque termino amando a medias. Con Willie acordamos desde el principio que tendríamos una relación monógama y por mi parte lo he cumplido al pie de la letra. No puedo meter las manos al fuego por él, claro, pero no me ha dado motivos de celos. Antes le decía que si lo sorprendiera en una infidelidad los iba a matar a él, a sus hijos y al perro. Ahora me he calmado un poco y eso me parece una reacción algo exagerada, porque después habría que limpiar los charcos de sangre. Si lo pillara le rompería todo lo que tiene, desde sus manuscritos hasta su sombrero Borsalino, y lo pondría de patitas en la calle.

Un aspecto importante de La suma de los días es la presencia de diferentes religiones e incluso creencias personales. ¿Qué papel tiene la religión en su vida?

No pertenezco a ninguna religión organizada pero tengo una práctica espiritual diaria y siento respeto por las creencias ajenas, aunque me espanta el auge del fundamentalismo que hoy es evidente en casi todas las religiones monoteístas.

Las adicciones también aparecen a lo largo del libro. ¿Cómo piensa que debe afrontarse este problema?

Después de haber vivido 20 años en contacto con las adicciones de los hijos de Willie y sus terribles consecuencias, creo que hay que legalizar las drogas y controlarlas, tal como se controla el alcohol o los medicamentos. Lo peor de la adicción es la criminalidad, la corrupción, el dinero sucio que financia el vicio y el hecho de que los adictos terminan convertidos en guiñapos humanos, marginados de la sociedad, con mínima ayuda o simpatía. Necesitan ayuda, no castigo.

¿Dónde están sus raíces después de treinta años lejos de su Chile natal?

Mis raíces están firmemente plantadas en Willie, mi familia y mis libros.

¿Qué significa la escritura para Isabel Allende? ¿Cuánto de imaginación y cuánto de realidad hay en su obra?

La escritura me permite aclarar un poco la confusión de la vida. Al nombrar las cosas, las entiendo y las recuerdo, por eso esta memoria ha sido tan importante para mí. Al escribir sobre mi familia he podido ver las relaciones con cierta perspectiva, darme cuenta de las tensiones y de las corrientes subterráneas que nos llevan en diferentes direcciones; también he llegado a conocer mejor a cada miembro de la familia. Todos tienen su propia versión de los hechos y he tratado de barajarlas en forma equilibrada, lo que no siempre es posible.

Generalmente escribo ficción, de manera que hay un componente muy alto de imaginación en todos mis libros, pero en La Suma de los Días, como en Paula, he procurado acercarme lo más posible a la verdad y a la realidad. Aclaro, eso sí, que en ambos casos se trata de libros muy personales, muy subjetivos. Son libros escritos desde la emoción y el recuerdo.

¿Cree que La suma de los días podría servir de ayuda a personas que han tenidos problemas de familia, tal como sucedió con muchos de los lectores que se identificaron con la historia de Paula?

No puedo contestar esta pregunta, porque no tengo idea cómo será recibido este libro, tal como tampoco lo sabía en el caso de Paula. Escribí ese libro como una catarsis, sin imaginar que tocaría a tantas personas en todo el mundo durante tantos años. Todavía recibo cartas de lectores conmovidos por la historia de mi hija. ¿Qué cuerdas puede hacer vibrar La Suma de los Días? Eso lo dirá el tiempo.

Después de todo lo vivido y contado en La suma de los días ¿Qué sueño le queda por cumplir?

A ver, a ver… sueños por cumplir… No se me ocurre ninguno realista. Sueño con tener piernas largas, por ejemplo, pero eso es como soñar con Antonio Banderas.
A veces me pongo ansiosa porque siento que el libro que estoy escribiendo se ha atrancado, o porque hay demasiadas actividades en mi agenda y no me queda tiempo ni para respirar, entonces digo en voz alta que “sueño con jubilarme”. A Willie y al resto de la familia les dan ataques de pánico cuando digo eso, porque la idea de tenerme ociosa interfiriendo en sus vidas, dándoles órdenes, cambiando la decoración de la casa e inventado proyectos que los incluyen a todos ellos, es aterradora. Pero no es verdad: no sueño con jubilarme. Sueño con seguir escribiendo, seguir enamorada y seguir cerca de mi familia hasta el fin de mis días.

'LA MUERTE DE VENUS', DE CARE SANTOS

‘La muerte de Venus’,
de Care Santos
Espasa

Care Santos (Barcelona, 1970) és una autora de Mataró amb una dilatada trajectòria que l’ha convertida en una destacada escriptora del moment, prolífica i alhora versàtil. Una de les seves darreres obres és ‘La Muerte de Venus’, finalista del Premio Primavera de Novela 2007.

Barreja d’història de fantasmes amb narrativa històrica, parapsicològica i un toc de policial, aquest llibre està ambientat a Mataró i el lector del Maresme hi trobarà molts referents que li seran sobradament coneguts.

Però més enllà d’aquest aspecte estem davant d’un relat captivador en el qual poden trobar-se, fins i tot, clars referents d’un tema social malauradament tan de moda com el maltractament a les dones.

Mònica hereta una casa familiar en la qual succeeixen fenòmens paranormals que acabaran lligant-se amb l’aparició d’un bust d’una Venus romana.

Sense voler explicar més, els protagonistes començaran un seguit d’aventures parapsicològiques i faran d’arqueòlegs per resoldre un problema entre els vius i els morts que s’arrossega des del passat. I no dic més: per llegir, aprendre i el més important, passar una immillorable estona.

Albert Calls

'PANDORA AL CONGO', d'ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL

‘Pandora al Congo’,
d’Albert Sánchez Piñol
La Campana

Després de ‘La pell freda’, notable èxit de vendes i de crítica, amb drets de traducció venuts a 24 llengües, Sànchez Piñol demostra de nou el seu talent com a narrador amb capacitat d’alternar el gènere i la qualitat literària amb un ofici excepcional.

Però, ¿quines són les claus d’aquesta narració hipnòtica, ambientada durant els temps de la Primera Guerra Mundial, perfectament calibrada i amb històries i subhistòries que capturen fins al final del text?

Des d’un judici fins a una història inversemblant de ciència ficció, ambientada al Congo, passant pels estrafolaris personatges d’una pensió, es donen cita en una trama en la qual hi suren reminiscències de Poe i Lovecraft.

La trama narrativa d’aquest text està construïda singularment, com unes nines russes. S’obre una història i en surt una altra, per acabar relligant-ho tot plegat en el darrer paràgraf.

El lector no tindrà treva des del moment que comenci a llegir aquesta història folletinesca que tanca amb contundència grans qüestions de l’existència humana.

L’autor ja és, amb només unes poques obres, el més internacional de la Literatura Catalana. Amb ‘Pandora al Congo’ evidencia que es pot fer novel·la d’evasió sense defugir l’alta qualitat i donant resposta a a les grans preguntes de la vida. Com què és l’amor, per exemple.

Albert Calls

'LA LADRONA DE LIBROS', DE MARKUS ZUSAK

Sortirà publicada a començaments del mes de setembre. És la història d'una nena, Liesel, que va mirar als ulls a la Mort i que la va evitar, anys més tard, gràcies a un llibre.

De fet, va ser la Mort qui va fer que es convertís en lladre de llibres accidentalment, així que podria dir-se que va ser la mateixa Mort qui va salvar-la i, per això, ens explica ara la seva història: des de que va conèixer-la al tren, de camí a una nova llar a prop de Munich, fins la fatídica nit del bombardeig.

La Mort guarda a la seva memòria el pas de Liesel per un període de mancances, repressió i por, però no són obstacle per a que la imaginació i el desig de viure fructifiquin de qualsevol manera, fins i tot a les pàgines del Mein Kampf.

La Mort vigila i es presenteix mentre esperen al soterrani perquè ja no hi ha suficients refugis antiaeris, no obstant, la Mort diu que són els humans qui no deixan de perseguir-la i segurament tingui raó.

Sílvia Tarragó

L'origen dels Simpson

L'origen dels Simpson i Futurama, de Matt Groening es troba en aquesta serie La vida en el infierno apareguda als diaris d'Estats Units l'any 1977 i que publiquen en l'actualitat més de 250 diaris a tot el món. Ara arriba a les llibreries el volum, El enorme libro del infierno, on al llarg de 168 pàgines Groening torna a la càrrega fens ús d'una causticitat i sarcasme que a la sèrie de televisió es dulcifiquen. Aquest és el darrer llibre després de El amor es el infierno i El trabajo es el infierno, ja publicades.

Angoixa jovial, alegre rancúnia i rencomfortant al.lienació abunden a El enorme libro del infierno selecció de la tira cómica Vida en el infierno.

Sílvia Tarragó

"El padrino" de L'India

Així és com descriuen la darrera novel.la de l'escriptor de Nova Delhi, Vikram Chandra, Juegos Sagrados, considerada com el millor llibre de parla anglesa dels darrers cinc anys. Caldrà esperar fins al novembre per a saber-ho, de moment, això és el que ens explica el seu autor:

"Tardé siete años en escribir este libro.
Después de finalizar los relatos de Amor y añoranza
en Bombay, seguía rondándome la sensación
de que tenía un asunto pendiente con el
personaje de Sartaj Singh. Había conocido a
varios agentes de la policía de Bombay mientras
escribía el relato de «Kama» y trabado amistad
con algunos de ellos. Me di cuenta de que seguía
haciéndoles preguntas y escuchando sus historias,
sobre todo las relacionadas con los pujantes
bajos fondos de la ciudad. Yo unía estas historias
a los relatos que había escuchado de niño sobre
gánsters legendarios como Haji Mastaan y Yusuf
Patel. Y una tarde que mi padre y yo regresábamos
al barrio donde vivíamos entonces, estando
el coche detenido en medio de un enorme atasco,
oímos el estruendo inconfundible de armas automáticas
resonando entre los edificios. La noticia
corrió de coche en coche: la policía había acorralado
a unos bhais –gánsters– en un edificio de
apartamentos a una manzana de donde estábamos.
Escuchamos el tiroteo y al día siguiente
leímos la noticia del suceso en el periódico. Unos
meses después, unos extorsionadores dispararon
e hirier on a un conocido mío. Sobrevivió de milagro.
Luego, a otro conocido mío le dispararon
cuando estaba subiendo a su coche. Escapó
gracias a la sangre fría de su chófer, que salió
disparado con las puertas abiertas y mi amigo
agarrado al asiento trasero. Y un día fui a casa
de mi hermana y encontré a unos guardias armados
frente a las verjas. Su marido, director de
cine, también había recibido la temida llamada
telefónica de Dubai exigiendo dinero y prometiendo
represalias. Para entonces yo ya había
conocido a algunos de los bhais. A través de
periodistas y policías había hecho los contactos
y me había reunido con ellos en cafés, en habitaciones
de hotel y en sus casas. A los jefes de las
«compañías» (las bandas) les preocupaba su
imagen y eran más accesibles que sus mercenarios,
que temían caer en una emboscada tendida
por compañías rivales o por la policía. Los escuché
a todos, y entonces supe que escribiría algo
relacionado con su mundo, un mundo que, en
realidad, todos compartíamos. Nuestras vidas
se entrecruzaban y no sólo a través de la violencia.
Seguí la pista de las conexiones, desde los bhais
hasta los policías y vuelta a los bhais, luego seguí
los vínculos del hampa con las fiestas del mundo
del cine plagadas de starlets y productores, y
luego me fui al norte, a Punjab , Chachemira, Jammu
y puntos de la frontera, y después al este, al otro
extremo del país. De los bhais y los Sartaj Singh
pasé al mundo del espectáculo, la política, el
espionaje internacional y el coraje inadvertido
de la gente corriente que intenta vivir con dignidad.
Me guiaba más la curiosidad que un plan
preconcebido: en Amritsar, un agente secreto me
dio una pista que seguí hasta Delhi y que me devolvió
a Bombay. La novela que nació a partir de
estos numerosos encuentros se mueve por todos
esos paisajes: un agente de policía se enamora;
una mujer joven se marcha a la gran ciudad para
convertirse en estrella de cine; una joven intenta
comprender qué ha sido de su familia en medio
de un caos político y asesinatos en masa; una
viuda lucha contra la pobreza y las presiones
urbanas que tuercen las vidas de sus jóvenes
hijos; un agente secreto novato e inexperto conduce
a una patrulla del ejército hasta los inhóspitos
y helados picos del Himalaya; una mujer
astuta e inteligente acepta dinero turbio para
producir programas de televisión sobre el sufrimiento
de las mujeres; un estudiante universitario
idealista, acosado por la policía y los políticos
locales, se refugia en las filas de las guerrillas
maoístas; un dirigente religioso de derechas
celebra un enorme yagna o sacrificio para los
ciudadanos de Bombay; un célebr e y despiadado
bhai dirige una compañía que acumula victorias
y descubre el extraño vacío de conseguir lo que
uno quiere.
Todas estas vidas, ordinarias y extraordinarias a
la vez, se rodean y entrecruzan para dar forma
a la novela, la cual espero contenga aquello a lo
que apuntaban las últimas palabras de Amor y
añoranza en Bombay: «la vida misma».
Vikram Chandra
La historia detrás del libro "

NOU LLIBRE D'ISABEL ALLENDE

El 31 d'agost sortirà a la venda La suma de los días, un relat basat en fets reals que fa referència directa a la familia de l'autora. És la història de la familia que vam descobrir a Paula i que descendeix dels personatges de La casa de los espíritus.

La protagonista torna a ser una dona, però en aquest cas, aquesta dona és la pròpia Isabel Allende, qui narra a la seva filla Paula tot el que ha succeït amb la familia des del moment en que ella va morir. Explica amb franquesa la història recent de la seva vida i la de la seva peculiar familia a California en una casa oberta, llena de gent i de personatges literaris, i protegida per un esperit: filles perdudes, néts i llibres que neixen, éxits i dolors, un viatge al món de les addiccions i altres a llocs remots del món a la recerca de l'inspiració, juntament amb divorcis, trobades, amors, separacions, crisis de parella i reconciliacions. També és la història d'amor entre un home i una dona madurs, i d'una familia moderna, destrossada pels conflictes i unida, malgrat tot.

Sílvia Tarragó

'EL NIÑO CON EL PIJAMA DE RAYAS', DE JOHN BOYNE

"Estimado lector, estimada lectora:

Aunque el uso habitual de un texto como éste es describir las características de la obra, por una vez nos tomaremos la libertad de hacer una excepción a la norma establecida. No sólo porque el libro que tienes en tus manos es muy difícil de definir, sino porque estamos convencidos de que explicar su contenido estropearía la experiencia de la lectura. Creemos que es importante empezar esta novela sin saber de qué trata.

No obstante, si decides embarcarte en la aventura, debes saber que acompañarás a Bruno, un niño de nueve años, cuando se muda con su familia a una casa junto a una cerca. Cercas como ésa existen en muchos sitios del mundo, sólo deseamos que no te encuentres nunca con una. Por último, cabe aclarar que este libro no es sólo para adultos; también lo pueden leer, y sería recomendable que lo hicieran, niños a partir de los trece años de edad.

El editor."


Aquest és el text que apareix a la contraportada del llibre, una novel.la que està a les llistes dels més venuts des que van recomenar-lo per la ràdio sense desvetllar-ne l'argument.

Quan s'enalteix tant un llibre hi ha el perill de defraudar, és inevitable que un es creï certes expectatives, no obstant això, en el meu cas puc afirmar que no em va decebre i comprenc el motiu pel qual no es menciona l'argument: estic segura que la majoria no se'l llegiria si sapiguessin de què tracta.

Personalment m'ha agradat la manera en que està escrit, la genuïna innocènca i simplicitat del seu enfocament, que és la perspectiva d'un nen que no pot tan sols intuïr la realitat. És tendre sense caure en el melodramatisme, sincer sense pronunciar-se en censures ni denúncies, clar i explícit com la senzillesa del protagonista. Això és tot el que puc dir.

Sílvia Tarragó

AVUI DIVENDRES 27 DE JULIOL, PRESENTACIÓ A PROA PREMIÀ

PRESENTACIÓ
DE LLIBRES
A PROA PREMIÀ

Divendres 27 de juliol, a les 20h


La puta que leía
a Jack Kerouac,
de Susana Hernández

Podemos estar contentos,
d’Albert Lladó


Carrer del Nord, 71 – Premià de Mar

'LITERATURA I NATURA', ALS PARCS NATURALS

‘Literatura i natura’,
als parcs naturals

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona edita guies de lectura per apropar bibliografies específiques als seus lectors. Una de molt recomanable és ‘Literatura i natura. A la descoberta dels parcs naturals’. S’hi detallen obres de referència relacionades amb els parcs naturals de Catalunya, guies de descoberta o multimèdia. Els espais naturals són cada cop més pols d’atracció per a molts ciutadans que hi van en família i per la descoberta ambiental i cultural. Les obres ressenyades en aquesta bibliografia ens apropen al Montseny, el Montnegre i el Corredor, la Serralada Litoral i la Serralada de Marina, entre molts d’altres indrets d’interès natural.
Albert Calls

LA NOVA HISTORIETA

Sortosament ja han passat els temps en què el còmic era considerat un subproducte. Actualment existeix una important oferta d’historietes que pot trobar-se a les llibreries i en la que destaca el que es coneix com a novel·la gràfica, és a dir: l’equivalent a un llibre però explicat en el llenguatge del còmic, que s’obre a totes les possibilitats imaginables. Dins aquesta múltiple oferta, destacaria ‘Houdini. El rey de las esposas’, de Jason Lutes i Nick Bertozzi, publicat per l’editorial Astiberri, un prestigiós segell que aposta pel còmic d’autor actual. Tracta la vida del gran escapista Houdini, a partir d’una recreació molt bona i fent un homenatge als grans mags. Lutes és l’autor de la cèlebre novel·la gràfica ‘Berlín’. Un segon còmic recomanat, també publicat per Astiberri és ‘Piero’, de Boudoin. Una commovedora autobiografia de la infantesa de l’autor. Entre la memòria i la ficció es narra la trajectòria vital de dos germans que somien ser dibuixants. La vida, amb tot el seu pes, s’acabarà imposant. I finalment, també d’Astiberri, ‘Escaparate’, de Jessica Abel, una visió de primera mà de la joventut novaiorquesa, que tracta grans temes profunds de la vida diària, des de la indecisió fins a les inquietuds existencials.
Albert Calls

'LAS TRIBULACIONES DE WILT', DE TOM SHARPE

Publicat per Anagrama

Dins els ‘Compactos’, un clàssic de l’editorial Anagrama, es poden trobar tots els llibres de l’escriptor anglès Tom Sharpe, entre els que destaquen els que tenen com a protagonista el divertit Wilt. No estic parlant de cap novetat editorial, però sí d’uns volums que es reediten constantment i que captiven lectors d’arreu del món. Amb el bon temps, que sempre convida a una lectura relaxada, és molt recomanable exhumar la lectura dels diversos volums que tenen el professor Wilt com a protagonista. En el cas de ‘Las tribulaciones de Wilt’, s’enfronta al dia a dia de la seva família, integrada per la seva dona i quatre filles i a una trama de terrorisme internacional, tot entrellaçat i sense deixar de divertir el lector ni un sol moment. Estem davant, sens dubte, d’una de les més brillants i irreverents obres d’aquest autor anglès, que aconsegueix fer riure i atrapar-te fins al final del llibre. Realment, escriure novel·les humorístiques no és gens fàcil; a més, carregar-les de crítica als temps actuals encara dificulta més la situació. Sharpe se’n surt molt bé per al plaer de tots nosaltres, lectors cansats de tòpics i que demanem una lectura original i refrescant per als dies dels breus estius.
Albert Calls

NOUS NARRADORS DEL MARESME

Hi ha autors que viuen al Maresme i van fent la seva feina des de la discrecció, però aportant un important i valuós treball que no sempre s’acaba coneixent. És el cas d’aquestes dues obres que tractaré a continuació. Coincideixen en el temps i en l’espai i mostren la vitalitat de dos joves narradors en un moments en els quals es porta amb excés la narrativa de referons històric, molt descafeïnada.
Susana Hernández, de Premià de Mar, és l’autora de la novel·la ‘La puta que leía a Jack Kerouac’, publicada per LesRain Editorial. Tot i que Hernández ja ha guanyat nombrosos premis i publicat, aquesta és una ‘nouvelle’ que apunta ja una certa solidesa narrativa que segurament donarà molts bons fruits en un futur. Tracta la història de Roxy, però també la d’una protagonista que descobreix els abismes de les relacions, l’amor i la insatisfacció vital. Tot plegat explicat amb la intenció d’embolcallar el lector i arrossegar-lo fins al final en una història de relacions humanes ben actual i amb alguns tocs crítics.
D’altra banda, l’altre autor que vull destacar és Albert Lladó, de Pineda de Mar, periodista i creador d’un primer llibre de relats, ‘Podemos estar contentos’, de Cultiva/Relatos, prologat per Toni Sala. Històries breus, cíniques i corrosives que beuen de Carver i ens apropen a les nostres pròpies contradiccions internes, dirty realism del Maresme, actual, d’ara i aquí, fresc i contundent.
Albert Calls

'EL APÓSTOL NÚMERO 13', DE MICHEL BENOÎT

Publicat per Grijalbo

‘El Codi Da Vinci’ va obrir la veda d’un gènere literari que fins aleshores era marginal i ha acabat sent de consum de masses. El podríem anomenar “thriller religiós” i segueix unes regles similars: les jerarquies del Vaticà són tèrboles i sempre hi ha un secret que qüestiona la història que ens han explicat sobre Jesucrist. En la novel·la ‘El apóstol número 13’, l’exbenedictí Michel Benoît dóna gust a la claca d’aquest tipus de productes: acció trepidant, morts i misteris al voltant d’un nou apòstol que es mou en l’entorn de Jesús. Tot plegat amaga un secret perillós “per als cristians, inquietant per als jueus i provocador per als musulmans”, com es publicita en el llibre. Estem davant d’un thriller històric que pretén fer passar una bona estona i obrir interrogants que de tant tractats comencen a ser excessivament tòpics. El lector que vulgui distreure’s amb aquest best seller s’ho passarà d’allò més bé i no podrà deixar-lo fins a les darreres ratlles. Tot i així, per molt que la història sigui qüestionable, també és perillós que s’acabi creient tot el que expliquen les novel·les sense buscar fars de referència en la documentació històrica i veraç, que per molt manipulada i falsejada que estigui, sempre deixa pistes per apropar-se de manera més rigorosa a la realitat.
Albert Calls

'UN TIPO IMPLACABLE', D'ELMORE LEONARD

Publicat per Alianza

Un policia i un delinqüent, obsessionats amb triomfar en els seus respectius camps, van entrecreuant-se les vides en els convulsos anys 30, als EUA posteriors a la Gran Depressió i la Primera Guerra Mundial. En el fons, els dos són fills de pares rics i volen ser valorats pels seus propis mèrits i no per la tradició familiar que els ha vingut imposada. Obra trepidant que s’emmarca en els escenaris de les novel·les de l’oest i els road movies, en un homenatge indiscutible als mestres del gènere com Chandler o Hammett, als pulps, a l’obra de Jim Thompson i al cinema negre de l’època.
Els límits entre el que és la llei i el que no són molt difosos en aquest llibre on conviuen brutals gàngsters, músics de jazz i atractives dones dures, tots ells situats a la línia de les ombres. L’autor ens acosta a una història de venjances, recerces i rencors, carregada de passions, ambicions i lluites per sobreviure amb el trepidant soroll de les pistoles i les metralletes de fons.
L’arribada de l’estiu és el millor moment per llegir novel·la negra actual, com el que fa amb notable mestratge Elmore Leonard (Nova Orleans, 1925). Està considerat un mestre del gènere. Té més d’una quarentena de títols publicats, molts dels quals han estat portats a la gran pantalla per Tarantino o els germans Cohen.
Albert Calls

DEMÀ PRESENTEM ELS LLIBRES DE SUSANA HERNÁNDEZ I ALBERT LLADÓ

Demà divendres a les 8 del vespre presentem La puta que leía a Jack Kerouac, de l'escriptora premianenca Susana Hernández, i Podemos estar contentos, del periodista i filòsof Albert Lladó de Pineda.

La Susana Hernández ha estat guardonada amb nombrosos premis entre els quals destaquen el premi Valderrama de novel.la curta, el premi Mujeres de Santa Cruz de Tenerife en relats o el premi Contradicction.

L' Albert Lladó és director del Diari Maresme i de la revista Sísifo, de molt jove va estar guardonat amb nombrosos premis literaris, experimentant, de sempre, inquietuts artístiques i literaries i exercint d'activista cultural, Podemos estar contentos és el seu primer llibre de relats.

Us convidem a conèixer'ls i a compartir amb ells el seu univers creatiu envoltats de llibres i una mica de cava!

Sílvia Tarragó

"DESMUNTANT WOODY ALLEN", DE VÍCTOR FERNÁNDEZ

Les millors frases de les seves pel.licules, articles, entrevistes i contes recullides en el llibre del periodista barceloní Víctor Fernández i editat per Columna.

Aquestes són algunes:

" El cervell és el meu segon órgan favorit".
" Gaudeix del dia fins que un imbècil t'ho arruïni".
" Els somniadors són els salvadors del món".
" Alguns matrimonis acaben bé, uns altres duren tota la vida".
" La bisexualitat incrementa les teves possibilitats de lligar un dissabte a la nit".

Sílvia Tarragó

Presentació dels llibres de Susana Hernandez i Albert Lladó

El proper divendres dia 27 de juliol a les vuit del vespre presentarem la novel.la de Susana Hernández, La puta que leía a Jack Kerouac, i el llibre de relats Podemos estar contentos d'Albert Lladó. En totes dues obres hi ha una similitud en el registre de realisme dur, són històries que despullen la realitat i s'endinsen en els viaranys de les motivacions més profundes de l'individu des d'un prisma irònic, amb l'humor com a última conseqüència de la fatalitat. Són llibres que demostren un domini acurat de l'escriptura, sorprenent per a la joventut dels autors, estan ben escrits i ben estructurats i, a més, es nota que tots dos són grans lectors. Estem il.lusionats de proporcionar un espai que serveixi per a difondre unes obres que considerem prometedores, us hi esperem i desitgem que us agradin tant com a nosaltres.

Sílvia Tarragó

Submergir-se en la lectura per pocs diners

Ara que s'acosten les vacances i gaudim de més temps, la oferta de títols en butxaca s'incrementa i ens permet gaudir de la lectura que més ens vingui de gust. Dels bests sellers als grans autors passant per la novel.la de gènere el ventall és amplíssim.

Jo destacaria col.leccions com "Diamante" d'Edhasa que aposta per clàssics i bona literatura, Salinger, Asimov, Camús, Huxley o Graham Green són alguns dels autors que presenta en format butxaca enquadernat en tela i al preu de 10€. En aquesta línea, també és remarcable la nova col.lecció de butxaca de Tusquets que posa a l'abast dels lectors llibres de recent aparició i amb molt bona acollida, com Tokio blues, Los aires difíciles o Antes de que hiele. Alfaguara també s'afegeix a l'oferta de títols destacables com Pandora al Congo, Las nueve caras del corazón, La vida nueva o Abril rojo i presenta una col.lecció a 5€ en la que podem trobar l'exquisida Historia del rey transparente a més d'altres títols interessants.

Ediciones B i Debolsillo treuen edicions especials en tapa dura a 5.95€ amb títols exitosos i recents com La tumba de Colón, La niebla herida, Inés del alma mía, Cell o El afgano. Booket recupera a Carlos Ruiz Zafón amb Marina, El palacio de la medianoche i El principe de la niebla, i d'entre la seva gran oferta jo destacaria la divertidíssima novel.la 39+1.

Per últim, cal mencionar la nova editorial La butxaca, amb títols en català que no solen arribar als 11€ i que ens acosten tant a la literatura catalana: Pa negre, Història de Catalunya modèstia a part, El quadern gris, Viatges i Flors, Dones..., com a l'extranjera: El quadern de Noah, L'amic retrobat, La trilogia de Nova York, Dissabte, L'edat de ferro, Una dona díficil... Els títols i autors que menciono són només una part ínfima dins l'extens i variat assortiment de lectures que ens esperen, pacients, per a que ens submergim en la lectura per molt pocs diners.

Sílvia Tarragó

'BRUMAS DEL FRANQUISMO', DE FRANCESC SÁNCHEZ BARBA

‘Brumas del franquismo.
El auge del cine negro
español (1950-1965)’,
de Francesc Sánchez Barba.
Publicacions i Edicions UB

Francesc Sánchez Barba és un autor vinculat a Premià de Mar que ve desenvolupant una intensa obra al voltant de l’anàlisi del món del cinema i alguns dels seus gèneres. Fruit de la seva tasca, ja han sortit dos llibres que estudien la relació de la música pop i la Segona Guerra Mundial amb el setè art. El seu darrer treball, que ha aparegut aquest mes de juny, porta per títol ‘Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (1950-1965)’ i passa revista ara a un període amb tocs de clarobscurs de la nostra història més recent, a través del treball de cineastes que en un procés de recuperació i sota un règim totalitari, varen començar a donar oxigen amb les seves propostes. A través de l’anàlisi d’aquestes pel·lícules, l’autor n’extreu molt del nostre passat més contemporani i ens acosta a unes narracions cinematogràfiques de policies i delinqüents que amagaven la crítica al sistema com podien o retrataven un model que contrasta amb el seu homònim nordamericà, que ha esdevingut un referent mundial. En l’assaig es tracten 208 títols i a més de reflectir uns moments i unes persones agosarades que s’estimaven el que feien des d’una òptica professional, es convida al lector a homenatjar-los amb la visualització dels seus treballs, perquè aquests no quedin finalment en l’oblit.

Albert Calls

Properes novetats en novel.la gràfica, còmic i manga

El nostre distribuidor ens avança el més destacat del que sortirà aquesta setmana:

"Aqui teneis el menú de la semana. Y como podeis comprobar son unos platos bien condimentados y abundantes. Si además añadimos productos de alta calidad, el resultado es un festival de gustos que satisfará hasta al gourmet más exigente.

De entre todas estas delicias os quiero destacar: LA CUMBRE DE LOS DIOSES Nº 1. La penúlltima obra de Jiro Taniguchi. Después de "Barrio Lejano", esta serie está considerada como la mejor que ha realizado dicho autor. Una delicia para paladares finos.

Destacaros también VOLATIL. Es como aquel estofado de la abuela, lleno a rebosar, que te produce una digestión larga, pero que está buenísimo. Es una novela gráfica densa, de las que nos tiene habituados el autor Luis Duran. Pero que una vez terminado, uno tiene la necesidad de más.

Como postres CORALINE. Siempre apetecible como postres algo dulce y suave. Así­ son los dibujos de Terry Dodson, un autor apasionado de las curvas y si son femeninas mejor que mejor. Se nota que el autor se tomo su tiempo para realizar este cómic (unos tres años) Malas lenguas dicen que el autor no acababa de tomarle bien las medidas a la modelo y que necesitaba de más tiempo.

Por último no quiero olvidarme de las siguientes delicatessen: KONRAD & PAUL nº 3, MOME nº 1 (soberbia antologia cuya periodicidad semestral nos va a parecer muuuy laarga, dada la gran cantidad y calidad de artistas que participan. Vaya de lo mejor del comic independiente americano actual) o MAR nº 13, manga a tener en cuenta dado que se está emitiendo por televisión".

ALELLA TORNA A CONVOCAR EL SEU CARTELL DE PREMIS LITERARIS

Una opció per als autors literaris que comencen és presentar els seus primers treballs als certàmens. D’entre els que es convoquen al Maresme cal destacar el cartell de l’Ajuntament d’Alella, obert a un amplíssim ventall de possibilitats en el camp de la poesia i la narrativa.
El primer dels guardons que convoquen és l’Alella a Maria Oleart, que enguany arriba a la seva onzena edició i que s’adreça als poetes de l’àmbit català. El guanyador pot veure la seva obra publicada en una luxosa col·lecció que ha anat assolint, a poc a poc, molt de prestigi.
El segon concurs que organitzen és el Guida Alzina de contes, que en la seva setena edició consta de noves bases. D’aquesta manera, si s’adreçava a un públic juvenil, a partir d’ara s’obre a totes les edats.
Finalment, la quarta edició de l’Alella a Isidre Pòlit guardona relats curts d’astronomia, una proposta aquesta diria que única en el panorama dels premis catalans, convocada en aquest cas per l’Agrupació d’Astronomia d’Alella, amb el suport del consistori.
D’altra banda, tohom que vulgui participar en qualsevol de les tres convocatòries, cal que tingui en compte que les bases completes –es poden sol·licitar a l’Ajuntament alellenc– indiquen que la data de termini per entregar els treballs és el proper dia 20 de juliol.

Albert Calls

DUES NOVETATS EDITORIALS D'AUTORS DEL MARESME

La primera de les dues novetats editorials d’autors vinculats amb la comarca que s’han publicat aquests dies és la nova novel·la per a un públic jove del periodista i escriptor Rafael Vallbona, de Premià de Dalt. ‘La cara al vent’, editada per Alfaguara – Grup Promotor tracta una història sobre l’amor i l’amistat, les inquietuds de la joventut i el plaer del descobriment. La trama narrativa engega quan el mes d’agost en Miki i en Robert han de qudar-se tot l’estiu al poble. Les seves xicotes han anat a passar uns dies a Echo, un poble del Pirineu aragonès. Una tarda, farts de la calor, decideixen agafar les motos i anar a visitar-les. Els revolts de la carretera, la velocitat i les muntanyes es convertiran en l’escenari del seu viatge. Pel camí veuran una natura malmesa, però alhora paisatges feréstecs i indrets de gran bellesa.
La segona proposta destacada d’un autor de la comarca és ‘Giratombs de vida’, de Josep M. Miquel i Vergés (1903-1964), novel·la editada per Angle Editorial amb el suport de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. L’escriptor arenyenc dóna compte, en aquesta història i a través de la ficció, de la Guerra Civil i de l’exili dels catalans a Mèxic. Finalista del prestigiós premi Joanot Martorell, ‘Giratombs de vida’ ha estat inèdita durant gairebé cinquanta anys.

'EL CUADERNO DE ROSA', D'ALINA REYES

LLIBRES

‘El cuaderno de Rosa’, d’Alina Reyes
Tusquets / La sonrisa vertical

Obra escrita en clau de diari íntim que desvetlla els usos eròtics d’una dona, tan platònics com carnals, a través de 69 capítols brevíssims, a la manera dels post dels blogs (òbviament, el número no està escollit a l’atzar). El lector hi trobarà sexe explícit i implícit amb escreix, que frega la ratlla de la prosa poètica, tot i que en alguns moments es redunda i repeteix en excés, donant com a resultat un producte curiós i suggerent, però no innovador.
L’autora, Alina Reyes, va néixer el 1956 a Soulac (sudoest de França) i viu entre París i els Pirineus. Va estudiar literatura i ha treballat de periodista. Ha publicat obres com ‘El carnicero’, ‘Satisfaction’ i ‘La séptima noche’.
D’altra banda, la col·lecció ‘La sonrisa vertical’ és tot un referent de literatura eròtica en el que poden trobar-se des de títols clàssics fins a autors absolutament contemporanis. A més, en els darrers anys la literatura eròtica ha anat trobant el seu espai i els seus lectors i, tot i no ser de consum massiu, ha aconseguit àmbits sòlids com el que impulsa l’editorial Tusquets i que permeten anar consolidant trajectòries.

Albert Calls

"La muerte de Venus", de Care Santos

Aquesta novel.la ha estat la finalista del Premio Primavera de Novela i aquest Sant Jordi va ser un dels llibres més venuts a Mataró, atès que l'acció es desenvolupa en aquesta ciutat.

Es tracta d'una història de fantasmes amb la particularitat de que el fantasma és molt antic, tant, que ens remet al segle I d.C. a la Iluro romana. Aquesta presència inquietant trasbalsa la vida dels propietaris d'una casa de Mataró d'avui dia, que es veuran impel.lits a investigar el que hi ha darrera dels estranys fenòmens que es produeixen a la seva llar. A partir d'aqui, la història esdevé en dos planols: el present i el passat, amb interessantíssimes incursions dins el món arqueològic i el del fenòmens paranormals.

Una lectura apassionant, ben documentada i evocadora de la que ja n'estan preparant una segona edició. Lectura que, com a afegitó, fa una picada d'ull a una altra novel.la d'èxit, "El quart Reich", amb qui comparteix alguns curiosos detalls, comparteixen un personatge, en una novel.la es menciona l'altra i la darrera frase de "La muerte de Venus" és la primera de "El quart reich".

Sílvia Tarragó

"CORAZÓN DE TANGO", D'ELIA BARCELÓ

Suena el fueye, la luz está sobrando....

La letra del tango Tal vez será mi alcohol, que luego se llamó Tal vez será su voz, de Homero Manzi es el preludio de una desgarradora historia, pasional, como el tango, intensa, que, además, trasciende el tiempo "porque el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo". Por eso la novela se inicia en la actualidad, en un encuentro fortuito que arrastra hacia el pasado a sus protagonistas seducidos por sus inquietantes parejas de baile. "Yo era solo un alma prendida a un sortilegio, que volaba y se sumergía siguiendo su luz como una mariposa nocturna" y le sigue, y la sigue, los dos arrastrados por ese impulso que les lleva hasta Buenos Aires, hasta un "museo triste como pocos, desierto, con grandes salas pobremente iluminadas, de paredes pintadas de colores inverosímiles: verde bilioso, amarillo sucio, azul deslavado, cubiertas de cuadros de todos los estilos, de todas las épocas, en una zarabanda incomprensible, como si los hubieran arrinconado allí para poderlos olvidar mejor."

Sí, el tiempo que miden los relojes no es el mismo tiempo y así, bailando con el alma prendida a un sortilegio, reaparece el Buenos Aires de los años veinte "traspasado por el ritmo arrastrado de un dolor dulcísimo, de un recuerdo impreciso perdido en el tiempo". Una época de cafés y de música, de marinos y europeos en busca de fortuna, de un barrio, el de La Boca, donde los sueños de un amor imposible se arrastran y entrelazan en un tango eternal que confluye, subyuga y se repite, quien sabe por qué, en una milonga europea.

Como vos, era pálida y lejana;
negro el pelo, los ojos verde gris.
Y también era su boca entre la luz del alba
una triste flor de carmín.

Sílvia Tarragó

'CASA DE MISERICÒRDIA', DE JOAN MARGARIT

LLIBRES

Poesia:
‘Casa de Misericòrdia’,
de Joan Margarit
Proa

La poesia potser ja no és una arma carregada de futur, però continua sent més necessària que mai. Una col·lecció emblemàtica que li dóna sortida editorial és’Els llibres de l’Óssa Menor’, que sortosament s’ha adaptat als nous temps i continua oferint-nos algunes de les millors veus poètiques catalanes o d’autors contemporanis de la literatura universal, traduïdes a la nostra llengua. Un dels darrres títols publicats és ‘Casa de Misericòrdia’, de l’autor català Joan Margarit. Amb el seu nou poemari, el poeta i arquitecte assoleix una altra fita en la seva trajectòria literària: donar al lector una poesia social i alhora intimista, construïda amb inigualable mestratge i domini, que permet una lectura assumible, sense renunciar en cap moment a la claredat. Margarit és un poeta que es pot llegir, que explica històries, que ens porta sensacions i sentiments contundents i clars, un got d’aigua clara, però amb la força del whisky sense gel.
Un breu tast:
“De nit només quedava la remor/
de les onades sota la terrassa./
En canvi, dintre nostre, com dintre de la música,/
rugia el temporal de neu i ferro/
que es desferma quan passa full la història./

Albert Calls

'JO PREGUNTO', ANTOLOGIA DE MARIA OLEART

LLIBRES

‘Jo pregunto’,
de Maria Oleart

Ajuntament d’Alella
La Comarcal Edicions

La recuperació que es fa des dels ajuntaments de l’obra literària dels escriptors de la nostra comarca és molt important. El consistori d’Alella, molt sensible a la tasca poètica, ha editat ara una antologia de Maria Oleart, ‘Jo pregunto’, que ens dóna una interessant aproximació a la poesia d’aquesta escriptora maresmenca, que malauradament va morir el 1996. Oleart, nascuda a Barcelona el 1929, va estar molt vinculada a Alella, el Masnou i el conjunt del Maresme i és una autora que va projectar la seva obra com a poeta i com a narradora molt més enllà dels nostres límits comarcals. Actualment, l’ajuntament alellenc convoca un premi anual de poesia que duu el seu nom i que ha anat aconseguint un cert prestigi en la promoció de nous valors. D’altra banda, la realització de l’antologia ha anat a cura de l’escriptora Joana Bel, filla de l’autora. A part de resseguir un intens itinerari literari per l’obra d’Oleart, el recull conclou amb un postfaci de l’escriptora i poeta Montserrat Abelló, que acaba d’ajudar els lectors a introduir-se en el món de l’autora antologada.

Albert Calls

'SET CONTES FRONTERERS', DE GEORGES MOUSTAKI

LLIBRES

‘Set contes fronterers’,
de Georges Moustaki

Belacqva

Georges Moustaki és conegut sobretot per la seva trajectòria com a cantant, però com a artista multidisciplinari també pinta i escriu i és, a més, un incansable viatger i un veritable ciutadà del món. Fruit d’aquesta vessant literària surten ara els seus relats sota el títol ‘Set contes fronterers’, històries netes, pures, senzilles i carregades de contingut, situades també a cavall entre Orient i Occident, cosa que els dota encara més d’un major atractiu estilístic i els situa en els temps actuals, amb plena vigència contemporània, alhora que vehiculen una reacció davant del que es considera inacceptable. Sense explicar massa les històries, perquè són molt curtes i és millor no desvetllar les claus, Moustaki ens parla de reivindicacions senzilles, clams contra el sistema i el fet que rera les persones hi ha sempre les mateixes inquietuds, anhels i esperances, situacions que semblen molt complicades i en el fons no ho són tant, com la vida mateixa. Des d’un mur que separa fins a Hassan, el trobador enamorat de l’Edat Mitjana que només parla d’amor o l’absurditat de les guerres fratricides. Una obra netament recomanable!

Albert Calls

S'acosta el dia....

Molts ja s'han adonat de la proximitat de Sant Jordi i han volgut aprofitar per a triar llibres amb una mica de calma. Fan bé, crec que aquest any serà més fàcil poguer-ho fer perquè hi ha tot el cap de setmana per davant. Diumenge hi haurà parades a la plaça de l'Ajuntament, dilluns també i, a més, no tancarem al migdia. Només cal trobar el llibre adient i gaudir de l'ambient que envolta aquesta diada.

Aquest any no podria dir quin serà el llibre més venut, no crec que hi hagi un altra "Esglèsia del mar", em penso que anirà molt més repartit. D'una banda el mediàtics com "Polonia" o "Me'n vaig" de Pepe Rubianes, d'una altra els thrillers històrics com "La ciudad sin tiempo", "La sang dels innocents" o "La clau Gaudí", i defentsant-se gràcies a l'incondicionalitat del seus lectors els llibres més, diguem-ne, "literaris", com "El corazón helado", "Profundidades", "El pedestal de las estatuas", "Escucha mi voz" o "Viatges per l'escriptorium". "El conte numero tretze" es perfila com una descoberta pels amants de la literatura de tipus clàssic, "Cien años de soledad" reivindica els seus 40 anys d'existència i el nou diccionari de l'IEC pot ser també un bon regal.

En el nostre cas concret, esperem també que els lectors s'animim a descobrir autors locals com el Xavi Traïd que enguany ha publicat el recull de relats "Nacional 330" o la Susanna Hernàndez que ho ha fet amb una novel.la, "La puta que leía a Jack Kerouac", dues propostes interessants pels qui volen alguna cosa diferent.

Sílvia Tarragó

'COMO CONVERTIRSE EN UN BUDA EN CINCO SEMANAS', DE GIULIO CESARE GIACOBBE

LLIBRES
‘Como convertirse en un Buda en cinco semanas’,
de Giulio Cesare Giacobbe

Publicat per Grijalbo

El ritme de vida que portem ens aboca cada vegada més al desastre personal. Això que és una percepció col·lectiva, a nivell individual encara és un aspecte molt més preocupant. L’excés de treball, la precarietat laboral o la lleugeresa insostenible de l’ésser, més palesa ara que mai, ens porten a un atzcucac que en alguns casos pot acabar en tragèdia. Però sortosament hi ha d’altres camins i molts llibres d’autoajuda ens donen les pistes per començar a sortir-se’n amb encert, com el que ens ocupa, subtitulat ‘Un manual serio de autorrealización’. ‘Como ser un Buda en cinco semanas’ sintetitza les claus del Budisme i ens les acosta aplicades a la vida moderna, actual. El lector hi trobarà senzilles operacions d’autorreflexió i per assolir la calma, que li permetran afrontar la vida diària amb una actitud més positiva, serena i constructiva alhora. D’altra banda, l’autor d’aquesta obra també ha escrit ‘En busca de los mimos perdidos. Una psicología revolucionaria para el soltero y la pareja’.

Albert Calls

"LA TIERRA PURA", D'ALAN SPENCE

Aquesta novel.la recupera la història en que es basa la famosa opera de Pucinni,

Madama Butterfly

, però és molt més que això, és la història d'un jove escocés, Tomas Glover, que arriba a un Japó immers encara a la Edat Mitjana a mitjans del segle XIX i que serà uns dels impulsors en el seu futur desenvolupament com a potencia mundial.

Spence aconsegueix arrossegar al lector en un apassionant relat sobre un fet històric que és, alhora, el fet de milers de persones compromeses amb un país ancorat en tradicions i costums que xoquen amb occident. Glover esdevindrà el punt d'encontre de les dues civilitzacions, però ni el seu cor ni la seva ànima quedaràn indemnes.

Sílvia Tarragó

'LA MIRADA AL FUTUR' DE LA CIÈNCIA FICCIÓ

La biblioteca Pompeu Fabra de Mataró mostra fins al 10 d’abril l’exposició ‘Ciència ficció: una mirada al futur’, amb panells informatius i llibres que donen una àmplia panoràmica d’aquest gènere, que va començar en les revistes i els còmics i va seguir a la televisió i molt especialment al cinema, que va amplificar-lo socialment arreu del món. L’exposició de la Pompeu Fabra fa un ampli repàs a les caracterísiques més destacables de la Ciència Ficció (CF), així com als temes recurrents que han sortit en molts dels llibres que l’han fet popular: viatges a l’espai, extraterrestres, robots i màquines, viatges en el temps, àliens, ciberpunk, ucronies i noves societats, la visió del gènere o la CF catalana, entre d’altres aspectes importants. La mostra compta amb el guió i textos de l’especialista Miquel Barceló i ha estat promoguda per la Diputació de Barcelona. A més d’una panoràmica prou aclaridora, els visitants podran apropar-se als clàssics literaris de la CF: Asimov, Clarke, Verne… Daltra banda, una vegada conclogui l’exposició a Mataró, continuarà la seva itinerància per d’altres centres de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona.

Albert Calls

'EL FESTÍN DE BABETTE', D'ISAK DINESEN

‘El festín de Babette’,
d’Isak Dinesen,
amb il·lustracions
de Noemí Villamuza

Nórdica Libros

El segon volum de la col·lecció “Ilustrados” és una història breu de l’escriptora danesa Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen), autora de “Memòries d’Àfrica”, novel·la que tots recordem per la seva versió cinematogràfica. ‘El festín de Babette’ narra com en un aïllat poble de pescadors, dins un ambient religiós tancat, Babette –una jove francesa que no hi acaba d’encaixar– decideix homenatjar les dues germanes que l’han acollit amb un sopar extraordinari. De fet, serà una acció contra tot pronòstic que acabarà deixant al descobert unes curioses i suggerents motivacions, que fan replantejar coses al lector. El relat va inspirar el film del mateix títol, dirigit pel danès Gabriel Axel, que va obtenir un Òscar l’any 1987, a la millor pel·lícula estrangera. D’altra banda, les il·lustracions d’aquesta bella edició han anat a càrrec de Noemí Villamuza, nascuda a Palencia i afincada a Barcelona, autora de més de 25 títols publicats amb els seus dibuixos, que austers i alhora agosarats, donen les tonalitats grises necessàries a aquest volum per acabar d’endinsar el lector en un univers tancat que s’obrirà, però, a sorpreses al final.

Albert Calls

SUSANA HERNÁNDEZ TREU NOVA NOVEL.LA

L'escriptora premianenca Susanna Hernández treurà la seva novel.la La puta que leía a Jack Kerouac el proper mes d'abril. Ha estat publicada per l'editorial barcelonina LesRain Editorial, una editorial nova que aposta pels nous valors i per la qualitat.
Hernández ha estat guardonada amb nombrosos premis entre els quals destaquen el premi Valderrama de novel.la curta, el premi Mujeres de Santa Cruz de Tenerife en relats o el premi Contradicction. La puta que leía a Jack Kerouac explica la història de Roxy, una dona que no sap de límits ni de subtileses, que estima i odia de la mateixa manera i amb la mateixa ràbia amb que viu desprecia a qui no estima o no s'atreveix a estimar-la. Es tracta de la història d'un odi que neix de l'amor i que acaba esdevenint en passió.

Sílvia Tarragó

EL RETORN DEL CAPITAN TRUENO I DEL JABATO

LLIBRES

El Capitán Trueno
i també… El Jabato

Ediciones B

Víctor Mora
i diversos dibuixants

Hi ha còmics que triomfen al moment i d’altres que marquen generacions senceres. És el cas de les creacions historietístiques de Víctor Mora, guionista i escriptor de referència afincat a Premià de Dalt i creador del Capitán Trueno o del Jabato, així com del Cosaco Verde, el Sheriff King o Dani Futuro, per esmentar només els més reconeguts. Ediciones B reedita ara, sortosament, les historietes del Capitán Trueno i del Jabato a color, en volums de tapa dura. En el cas de Trueno, m’arriba a les mans el que inclou historietes dels dibuixants Beaumont, Carrión, Buylla i Tomás Marco. Del Jabato, s’apleguen treballs il·lustrats per F. Darnís. Els dos personatges, tant el valerós cavaller com l’invencible iber, poden ser coneguts, d’aquesta manera, per noves generacions de lectors, mentre d’altres els podem revisitar i hi trobem les mateixes sensacions de quan érem més joves o petits. Qui no recorda haver-se gastat la paga setmanal en l’adquisició de quaderns d’aquests herois? De fet, també, molts dels valors que els caracteritzaven ens han ajudat a evolucionar com a persones… D’altra banda, els malèvols enemics i les situacions d’enjòlit ens captivaven i ens submergien en universos de paper que ens feien gaudir i esperar el continuarà. Una fórmula aquesta que encara funciona i tot fa pensar que molts anys més, perquè la qualitat, sens dubte, supera el pas del temps.

LES NOVEL·LES BÈL·LIQUES DE SVEN HASSEL

Reedicions:
Les novel·les bèl·liques
de Sven Hassel

Editorial Inédita

Hi ha obres per les quals el temps no passa, com aquestes a les quals ens referim avui. Diverses generacions de lectors del món han llegit les històries dels soldats alemanys de la II Guerra Mundial escrites pel danès Sven Hassel. Ara, l’Editorial Inédita les ve reeditant, posant-les a l’abast del lector i quan eren gairebé introbables que no fos en el mercat de vell. Destacats títols com ‘Batallón de castigo’, ‘Gestapo’, ‘General SS’, ‘Prisión GPU’, ‘Los vi morir’…, publicats entre els anys 60 i 80, estan protagonitzats per personatges ja llegendaris com Porta, El viejo, Hermanito, Julius Heide… De fet, aquestes apassionants històries narren la dura i humana trajectòria dels soldats alemanys a nombrosos escenaris de la Segona Guerra Mundial, destacant especialment les que se centren en el front rus, per la seva particular cruesa. D’altra banda, molt més enllà de la història personal de l’autor, plena de llacunes que fan dubtar del grau de veracitat del producte, estem davant de narracions colpidores però alhora humanes, que ens mostren uns soldats en desacord amb els seus superiors, capaços de plantar cara i de tirar endavant les seves pròpies batalles. Lectura recomanable tot i la seva cruesa. A més, és addictiva i enganxa, com en donen testimoniatge els milers de lectors de tot el món que s’han endinsat en aquestes pàgines.

Albert Calls

EL CANTAR DEL MIO CID CELEBRA ELS 800 ANYS

Enguany es celebren els vuit-cents anys d'existència d'aquest emblemàtic poema heroic escrit l'any 1207 per autor desconegut. Pensant en els més petits, les editorials han aprofitat per treure adaptacions com la d'editorial Anaya, Mi primer Cid, recomenada a partir dels 5 anys, amb il.lustracions del guionista, dibuixant i il.lustrador Max, popular per les seves col.laboracions a la revista El víbora, que en els darrers anys s'ha decantat més cap a la il.lustració infantil. Una altra adaptació interessant, aquest cop pel més grandets, és la d'editorial Alfaguara, per als majors de 12 anys, Mio Cid. Recuerdos de mi padre, de Mª Isabel Molina, que explica la història del Cid mitjançant el relat que fa una de les seves filles.

Sílvia Tarragó

'POLITONO HAMELÍN', DE JAN

Novetat:
“Politono Hamelín”,
de Jan

Ediciones B

Nova història del còmic Súper López, dins la col·lecció Magos del Humor. Jan és el dibuixant creador d’aquest simpàtic personatge, que parodia els superherois i que deixa patent la seva vinculació amb el Maresme quan, des de la primera vinyeta, Súper López demana: “Un billete para el Masnou y un croissant poco hecho”. Com sempre en aquesta historieta es barregen temes d’actualitat, amb un to sarcàstic i d’humor per a tots els públics, sense deixar de banda, però, una certa ironia. Els dolents, aquesta vegada, descobriran un sistema per transmetre a través dels mòbils un missatge que fa que la gent que el rebi abandoni les ciutats, com en el conte del flautista de Hamelín. Però hi ha més complicitats amb els temps que corren: Súper López serà segrestat per la CIA i anirà a parar, fins i tot, a Guantánamo amb els polèmics avions que aterren al nostre país. Un dibuix simpàtic i alhora enginyós que desvetlla un gran ofici i una història que entreté i diverteix, són els dos eixos claus d’aquest còmic de tapa dura per al públic més ampli.

Albert Calls

'JO HE SERVIT EL TRIPARTIT', DE RAFAEL VALLBONA

Novetat:
“Jo he servit el tripartit”,
de Rafael Vallbona

L’esfera dels llibres

El periodista i escriptor Rafael Vallbona, de Premià de Dalt, ha publicat obra en tots els generes literaris posibles. A més de llibres de poemes, de relats, novel·les per a adults i per a joves, en els darrers temps s’ha mogut en el camp dels llibres de viatges i en el de la no ficció, amb títols, en aquest gènere, com ‘Pirineus en venda’, ‘Ara que tinc quaranta anys’ o ‘Els nens (i les nenes) del rock’. El nou treball de Vallbona, ‘Jo he servit el tripartit. Docudrama d’un ex de Maragall’, arriba carregat de polèmica. D’entrada, Vallbona s’ha basat en anotacions de l’exconseller d’ERC, Joan Carretero, fetes durant els dos anys que va dirigir Governació, dins el govern de Pasqual Maragall. Carretero, que va reconèixer els contactes amb l’autor quan preparava el llibre, també va manifestar que no hauria volgut que es publiqués. Però que hi trobarà el lector en aquesta obra? Una aproximació al govern tripartit de Maragall sota la perspectiva d’un dels seus personatges rebels, amb suggerents apartats com: “Quadern de notes”, “Grans èxits del tripartit”, “Entrevista a Perpinyà”…, és a dir, alguns dels grans sainets de la nostra història més contemporània i actual, comprimits en acurades dosis. En conjunt, massa coses que semblen veritat perquè es digui que són mentida. També, la constatació que des del periodisme encara n’hi ha moltes altres que paga la pena explicar i no tothom és capaç de fer-ho, sumat al fet que al final, la darrera ratlla del llibre, ens avanci la perspectiva d’un “futur no gaire afalagador”.

Albert Calls

NOU LLIBRE DE JOAN MURAY, DEL MASNOU

Joan Muray i la
persistència de la memòria

Joan Muray ve treballant des del Masnou per la preservació de la història local en tasques de recerca i difusió. Fruit de la seva intensa dedicació com a autor n’han ja sortit onze llibres amb el que ens ocupa. ‘Clau 1863’, publicat per Katelani 2000, porta l’aclaridor subtítol ‘Una història del conreu i l’exportació de taronges del Masnou i el Maresme, i dels banys de mar, a través d’una clau’, que en síntesi explica el que ofereix aquest interessant treball. De fet, estem davant d’un llibre amè, que ens acosta una suggerent part de la nostra història, complementada amb interessants il·lustracions i una no menys intensa bibliografia. Els lectors podran descobrir-hi com era el conreu de taronges i la seva exportació cap als ports nord-catalans (segles XVIII-XIX). També, ens parla d’una altra particularitat masnovina, els banys de pila (a cavall entre finals del XIX i i més de la meitat del XX), situats entre els pioners a Europa. D’altra banda, un valor afegit d’aquesta obra, perquè no sigui dit que la història no pot ser didàctica, és que s’explica a través d’un protagonista únic, una clau, cosa que la fa molt entenedora i oberta per a tots els públics.
Albert Calls

NOUS LLIBRES D'ISIDRE JULIÀ I AVELLANEDA

Nova obra d’Isidre Julià i Avellaneda

El passat 22 de febrer, la sala d’actes de Caixa Laietana, de Mataró va ser l’escenari de presentació de dos reculls de poemes del poeta Isidre Julià i Avellaneda. Els dos nous llibres publicats per La Comarcal Edicions porten per títol “Des de la talaia dels 80 anys” i “Poemes a Francesca”. El primer títol mostra el més bon ofici de l’obra d’aquest autor de Mataró, guanyador de nombrosos premis i autor amb una llarga i sòlida trajectòria, que s’ha mogut en el més ampli registre de temes, aixoplugats sota els paràmetres de la vida i la mort. El segon volum, dedicat a l’esposa del poeta, malauradament ja morta, parteix d’una tasca que “s’incià l’any 1938 en un amor de plena adolescència i que ha abastat més de tres-cents poemes al llarg de més de seixanta-cinc anys”, com s’explica en el llibre. També s’afegeix que “Francesca ha estat i és el poema d’un amor que, si nasqué tàcitament, és a dir, envoltat de silenci, ha tingut la paraula expressiva, sentida, tendra que manifesta una fidelitat molt concreta i absolutament assumida que anirà amb ell per sempre més i que serà la part més sòlida i estricta de la seva vida i un alt i noble exponent de la seva obra”.

EL TREBALL POÈTIC DE JOAN CARLES GONZÁLEZ PUJALTE

El treball poètic
de Joan Carles González Pujalte

Joan Carles González Pujalte (Mataró, 1963) és una de les veus poètiques més solides i contemporànies del Maresme. El seu darrer llibre, amb el títol ‘La distribució de la sal’, va presentar-se aquest passat mes de febrer. Tal com s’explica en el nou poemari, publicat per editorial Moll i guardonat amb el Premi de poesia Vila de Lloseta 2006, els seus poemes “paren atenció al submón de les manifestacions presumptament secundàries de la vida, aquelles que sovint deixem que ens passin desapercebudes”. Els poemes, a més, “apel·len a la millor tradició de l’expressionisme i de les avantguardes històriques, en un discurs poètic tan radical com madur”, com també es destaca. Per tot plegat, González Pujalte s’ha anat convertint en una de les veus poètiques interessants del Maresme, guardonat amb importants premis i que va aconseguint ja una certa projecció. Un nou i interessant títol s’afegeix, doncs, aquests dies, a la seva nòmina.

Albert Calls

"UNA VERDAD INCÓMODA", AL GORE

Aquest llibre, que sortirà a la venda el proper mes de Març, ens parla de la crisi planetaria de l'escalfament global. Ens mostra el que està passant, quines són les conseqüències de l'emisió indiscriminada de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, de la destrucció de les mases forestals, de la contaminació insostenible de les aigües continentals i oceàniques. Ens posa davant del ulls el canvi climàtic i és, a més, una crònica de la vida, personal i pública, d'Al Gore, on s'expliquen les raons que justifiquen la seva implicació en la lluita per la concienciació de la gent i la concrecció de mesures per a contenir el canvi climàtic. Aquest llibre està basat en l'intens treball de recopilació de dades i de sintesis de conclusions que Al Gore ha realitzat en nombroses conferencies al llarg dels darrers anys.

Sílvia Tarragó